(com a entrenador)

Luis de la Fuente Castillo (Haro, 21 de juny de 1961) és un exfutbolista riojà, que com a jugador ocupava la posició de defensa. Posteriorment fa d'entrenador de futbol. Des de 2022 és el .

Va acumular un total de 254 partits i sis gols a La Liga durant 13 temporades, amb l'Athletic Club i el Sevilla FC, i va guanyar dos títols de lliga amb el primer, incloent-hi un doblet amb la Copa del Rei el 1984.

De la Fuente va començar a treballar a les seleccions juvenils espanyoles el 2013, dirigint la selecció espanyola sub-19 fins a la victòria al Campionat d'Europa sub-19 de la UEFA 2015 i la selecció espanyola de futbol sub-21 fins al campionat equivalent el 2019. Va entrenar la selecció espanyola sub-23 fins a la medalla d'argent als Jocs Olímpics de 2020, i va assumir el càrrec de seleccionador de l'absoluta el 2022, guanyant la Lliga de Nacions de la UEFA 2023, l'Eurocopa 2024 i la Copa del Món de 2026, convertint-se així en el primer entrenador a guanyar els tres grans trofeus.

Trajectòria esportiva Com a futbolista Format al planter de l'Athletic Club, a la 78/79 puja a l'equip B, i dos anys després, debuta amb el primer equip a la màxima categoria. Alterna durant dos anys l'Athletic i el Bilbao Athletic, fins que a partir de la 82/83 es consolida al planter de San Mamés. Amb els lleons va ser bicampió de Lliga i hi va guanyar una Copa del Rei i una Supercopa.

Va militar a l'Athletic fins al 1987. En aquest temps, va ser titular a la defensa basca la major part del període, a més de jugar a competicions europees. La temporada 87/88 fitxa pel Sevilla FC. Al conjunt andalús és titular els seus dos primers anys, per passar a la suplència després.

L'estiu del 1991 retorna a l'Athletic Club, on jugarà 22 partits més en dues campanyes. Marxa la temporada 93/94 al Deportivo Alavés de Segona B, on es retiraria a final de curs, a 33 anys d'edat.

De la Fuente va ser internacional amb la a nivells juvenils. També va representar la selecció sub-23 en la classificació per als Jocs Olímpics d'estiu de 1988.

Com a entrenador Primers anys Debutà com a entrenador l'any 1997 i va transitar per diversos clubs bascos, primer el Portugalete, i posteriorment l'estiu del 2020 l'Aurerrá, de segona divisió B, però va ser acomiadat el març de l'any següent tot i ocupar el setè lloc a la taula.

Després d'una etapa al futbol base del Sevilla, de la Fuente va tornar a l'Athletic. Inicialment, entrenador dels equips juvenils i del filial, també va exercir de delegat de partits durant dos anys, abans de tornar a les seves funcions anteriors.

El 13 de juliol de 2011, de la Fuente va ser nomenat entrenador de l'Alavés. fins que fou cessat el 17 d'octubre.

Selecció espanyola El 2013 s'incorpora a l'staff tècnic de la Federació Espanyola de Futbol. Va ser campió dels Jocs Mediterranis amb la sub-18 (2018), campió d'Europa sub-19 (2015) i sub-21 (2019), i plata olímpica a Tòquio (2021).

Arran de l'eliminació de la del Mundial de Qatar de 2022, i la subsegüent destitució de Luis Enrique, l'RFEF va nomenar-lo seleccionador. En els dos primers anys al capdavant de la , va guanyar els dos campionats que va disputar: la Lliga de les Nacions de la UEFA 2022-23 i el Campionat d'Europa de futbol 2024.

Estil com a entrenador A causa de la seva experiència com a entrenador en equips juvenils, a de la Fuente li agradava treballar amb jugadors més joves que ja coneixia. Mikel Merino, Dani Olmo, Mikel Oyarzabal, Fabián Ruiz i Unai Simón van guanyar el títol de campió d'Europa sub-21 durant el seu mandat, i més tard van representar la selecció absoluta sota el mateix entrenador. Va explicar la seva filosofia afirmant que "vinc d'un entorn de base. El nostre compromís, amb la gent en qui confiem en el sistema juvenil, no és una postura, és una convicció".

Vida personal De la Fuente es va casar amb una dona d'Andalusia, amb qui va tenir tres fills. Un dels seus fills, Alberto, també va estar involucrat en l'esport i, en un moment donat, va treballar amb el seu pare a la Reial Federació Espanyola de Futbol com a analista.

Criat en el catolicisme però decebut durant un temps, de la Fuente finalment va tornar a abraçar la religió a l'edat adulta.

Palmarès Com a jugador Athletic Club 2 Lligues espanyoles: 1982-83, 1983-84 1 Copa del Rei: 1984 1 Supercopa d'Espanya: 1984

Com a entrenador Selecció espanyola sub-18 1 Medalla d'or en els Jocs Mediterranis: 2018

Selecció espanyola sub-19 1 Campionat d'Europa sub-19: 2015

Selecció espanyola sub-21 1 Campionat d'Europa sub-21: 2019

Selecció espanyola sub-23 1 Medalla d'argent en els Jocs Olímpics: 2020

Selecció espanyola 1 Lliga de les Nacions de la UEFA: 2022-23 1 Eurocopa: 2024 1 Copa del Món: 2026

Referències

Enllaços externs

Fitxa del jugador al web de l'Athletic Club

Categoria:Persones d'Haro Categoria:Futbolistes riojans Categoria:Futbolistes del Bilbao Athletic Categoria:Futbolistes de l'Athletic Club de Bilbao de la dècada de 1980 Categoria:Futbolistes de l'Athletic Club de Bilbao de la dècada de 1990 Categoria:Futbolistes del Sevilla FC Categoria:Futbolistes del Deportivo Alavés Categoria:Entrenadors de futbol espanyols Categoria:Entrenadors del Deportivo Alavés Categoria:Entrenadors del Bilbao Athletic Categoria:Entrenadors de la selecció de futbol d'Espanya Categoria:Entrenadors al Campionat d'Europa de futbol 2024 Categoria:Entrenadors a la Copa del Món de Futbol de 2026 Categoria:Nascuts el 1961