La civilització chimú va ser una important civilització andina precolombina durant diversos segles, que va sorgir cap a l'any 1000 i que el 1450 havia ampliat el seu domini pel que és avui la costa nord del Perú. Chan Chan va ser la capital del regne chimú i va ser residència de grans senyors descendents del mític Taykanamo i lloc on es va centralitzar i distribuir els fruits de la terra i els productes manufacturats.
Els chimú eren els habitants del regne de Chimor. La seva capital era Chan Chan, una gran ciutat construïda amb tova situada a la vall de Moche, a prop de la ciutat actual de Trujillo (Perú). L'emperador inca Tupac Inca Yupanqui va conquerir el territori dels chimú cap a l'any 1470, 50 anys abans de l'arribada dels conquistadors a la regió.Kubler, George. (1962). The Art and Estructura of Ancient America, Ringwood: Penguin Books Australia Ltd., pàg. 247-274 Els cronistes espanyols van poder descriure la cultura chimú a partir de testimoniatges de persones que havien viscut abans de la conquesta inca. Les recerques arqueològiques deixen pensar que la cultura chimú és procedent de les restes de la cultura mochica; els més antics atuells chimú presenten semblances amb la ceràmica Moche. Les seves ceràmiques eren completament negres i els seus objectes de metall implicaven cisellades fines i complexes.
Els chimú vivien a la costa nord del Perú. «És una estreta banda desèrtica de 20 a 100 milles d'ample entre el Pacífic i els contraforts oest dels Andes, travessada aquí i allà per curts rius que baixen de les muntanyes i creen oasis verds i fèrtils.» Les planures són molt planes i propícies a la irrigació, que és probablement practicada aquí des del començament de l'agricultura. La pesca era igualment molt practicada i considerada gairebé tan important com l'agricultura.
Els chimú eren coneguts per adorar la lluna, contràriament als Inques que adoraven el sol. Els chimú consideraven el sol com destructor, probablement a causa del despietat raig de sol que regnava al desert on vivien. Les ofrenes constituïen un element important dels seus ritus religiosos. Les petxines de Spondylus eren utilitzades freqüentment com ofrenes. També eren utilitzats com a material pels artesans. Spondylus viu a les aigües calentes costaneres a l'altura de l'Equador. És associat al mar, la pluja i la fertilitat. Els Spondylus eren molt apreciats pels chimú que en comerciaven.Chimú, in: Encyclopedia of Prehistory, vol.7 "South America", edited by Peter Neal Peregrine, Melvin Ember, Springer (2001)
Els chimú tenen anomenada per la seva ceràmica monocroma característica, així com per al seu treball refinat dels metalls : coure, or, argent, bronze i tumbaga (un aliatge de coure i d'or). Els atuells tenen sovint la forma d'una criatura. Altres representen un personatge assegut o dempeus sobre una ampolla paral·lelepipeda. La superfície negra i brillant de la majoria dels atuells chimú no prové de vernís. És obtinguda coent l'atuell a alta temperatura en un forn artesanal tancat, que impedeix que l'oxigen reaccioni amb l'argila.
Segons la novel·la Queer de William S. Burroughs, s'haurien trobat diversos exemples d'atuells chimú representant de les relacions homosexuals.
Quingnam miniatura|esquerra|Mapa de l'abast de la cultura chimú miniatura|esquerra|Vas chimú amb ceràmica monocroma amb escena sexual, Museu d'Amèrica, Madrid
El , a l'arribada dels espanyols es parlaven fins a cinc llengües. Entre les valls de Piura i Tumbes, la Sec o Tallan, una altra anomenada Olmos, a l'àrea del mateix nom. Entre Motupe i Chicama es parlava mochica i entre les valls de Moche i Chao, quingnam, l'ús de la qual es va estendre fins al nord de Lima. Finalment, la pescadora, parlada pels pescadors. Al punt culminant de les conquestes de l'imperi chimú, la llengua quingnam era parlada en un vast espai, des del riu Jequetepeque al nord, fins a Carabayllo (prop de Lima) al sud. El quingnam era la llengua de la cultura chimú. La llengua quingnam va desaparèixer poc temps després de l'arribada dels conquistadors, principalment per les raons següents :
el «cor» de la llengua quingnam (l'espai on era més àmpliament parlada) era la capital de l'imperi chimú, Chan Chan, que era prop de la nova ciutat hispanoparlant Trujillo l'àrea de transmissió de la llengua quingnam era més limitada que la de la llengua mochica: no era parlada més que per les elits chimú als territoris de l'imperi chimú. El quingnam era de vegades parlat a Tumbes, Piura i Lambayeque, que eren zones on es parlava habitualment mochica. El quingnam era la llengua principal a la zona costanera des de Jequetepeque fins al riu Huaral, Ancon, fins i tot fins al riu Chillon (Carabayllo) la majoria de les persones que parlaven quingnam van morir a causa de les epidèmies portades pels espanyols. les persones que parlaven quingnam i havien sobreviscut les epidèmies van ser desplaçades lluny del seu lloc de naixement. Aquests indígenes van ser comprats pels espanyols per ajudar l'explotació, ja que eren més eficaços per al treball agrícola i artesanal moltes persones van abandonar la llengua quingnam per a un dialecte hispànic. La llengua mochica era gutural, i la llengua quingnam ho era més encara.
Expansió La cultura chimú es va desenvolupar al territori on regnava la cultura cultura mochica durant els segles precedents. Com la cultura moche, la cultura chimú era una cultura costanera. Es va desenvolupar a la vall de Moche al nord de Lima, al nord-est de Huarmey, fins a Trujillo. Els chimú van aparèixer cap a l'any 900. «La ciutat de Chimor es trobava en un vast indret anomenat avui Chan Chan entre Trujillo i el mar. Se suposa que al principi Taycanamo va fundar un regne en aquest indret. El seu fill Guacri-caur va conquerir la part baixa de la vall. El seu fill Nancen-Pinco va posar les verdaderes bases del regne conquerint la part alta de la vall de Chimor i les valls veïnes de Sana, Pacasmayo, Chicama, Viru, Chao i Santa».Rowe, John H. 1948. The kingdom of Chimor. Aus Acta Americana 6 (1-2): 27.
Es considera que el regne chimú va ser creat a la primera meitat del . Nancen-Pinco va regnar probablement cap a l'any 1370. Després d'ell altres set reis es van succeir. Després va venir Minchancaman, que va regnar entre 1462 i 1470, a l'època de la conquesta inca. L'expansió territorial del regne chimú va ser progressiva. Es va desenvolupar en diverses fases sobre més d'una generació, principalment durant l'últim període de la civilització chimú, anomenada chimú tardana.Bennett, Wendell C. 1937. Chimu archeology. The Scientific Monthly 45, (1) (Jul.): 35-48. Nancen-Pinco "va estendre sens dubte les seves fronteres fins a Jequetepeque i Santa, però la conquesta de la regió en el seu conjunt va ser un procés accumulatif que els seus predecessors havien començat".Mosely, Michael E. 1990. Structure and history in the dynastic lore of chimor. In The northern dinasties kingship and statecraft in chimor., eds. Maria Rostworowski, Michael E. Mosely. 1st ed., 548. Washington: Dumbarton Oaks
El regne chimú va acabar englobant un vast espai i nombrosos grups ètnics. En la seva màxima expansió es va estendre fins als límits del desert costaner, de la vall Jequetepeque al nord i de Carayballo al sud. El límit sud de l'expansió és polèmic. L'expansió al sud fou bloquejada per la potència militar de la gran vall de Lima.
Organització social La societat chimú estava organitzada segons una jerarquia a quatre nivells.Christie, J J & Sarro, P. J (Eds). (2006). Palaces and Power in the Americas. Austin: University of Texas Press. Una elit poderosa era al capdavant dels centres de poder. La jerarquia era organitzada al voltant de les ciutats fortificades anomenades ciudadelas a Chan Chan. La potència de Chan Chan és clarament demostrada a la vista de la quantitat de treball necessari per a la construcció del canal de Chimú i per les explotacions agrícoles.
Chan Chan era a la cimera jerarquia chimú; Farfan, a la vall Jequetepeque, li era subordinada. El fet que aquesta organització va arrencar des de la conquesta de la vall Jequetepeque dona la impressió que el sistema jeràrquic va ser creat des del començament de l'expansió territorial. L'elit dels centres secundaris del poder, per exemple la vall Jequetepeque, era integrada a nivells inferiors de la jerarquia del govern chimú. Els centres secundaris del poder estaven encarregats d'administrar les terres, l'aigua i la força de treball. Els centres principals del poder estaven encarregats de transferir els recursos cap a Chan Chan o de prendre decisions administratives.
Alguns pobles van servir de centres de supervisió tècnica per a la construcció de canals, i després de centres de gestió pel seu manteniment. Ho testimonia el gran nombre de bols trencats descoberts sobre l'indret de Quebrada del Oso, ja que aquests bols van servir sens dubte per alimentar els nombrosos obrers encarregats de la construcció i del manteniment d'un tros de canal. Els obrers eren probablement allotjats i eren alimentats per l'estat.
Hi havia classes socials sota la direcció d'un estat al regne de Lambayeque a Sican fins a la seva conquesta. Els relats mitològics i guerrers atribuïts a Naylamp a la cultura sican van ser transposats a Tacayanamo a la cultura chimú. El poble va lliurar un tribut als vencedors en forma de mercaderies o de treball. Cap a 1470, el regne chimú va ser vençut pels Inques. El rei Minchancaman va ser deportat a Cusco. Or i plata van ser oferts per adornar el temple del sol (Coricancha).
Economia Els controls d'accés a la informació van generar a Chan Chan una verdadera burocràcia. El sistema econòmic i social funcionava gràcies a l'aportació de matèries primeres a Chan Chan, on eren transformats en objectes manufacturats pels artesans. És a Chan Chan on es tractaven totes les qüestions relacionades amb l'organització, la producció, l'emmagatzematge, la distribució i el consum dels béns.
A cada ciudadela, la majoria dels ciutadans eren artesans. Al període chimú tardà, es comptaven aproximadament artesans només a Chan Chan.Moseley, M. E. & Cordy-Collins, A. (edició) (1990). The Northern Dynasties: Kingships and Statecraft in Chimor. Washington D.C.: Dumbarton Oaks. Practicaven l'artesanat, però també la pesca, l'agricultura o el comerç. Els artesans no tenien el dret de canviar d'ofici. Eren repartits a la ciudadella segons la seva especialitat. El creixement sobtat de la producció artesanal chimú suggereix que artesans d'altres regions van ser transferits a Chan Chan a conseqüència de les conquestes chimú. El fet que s'hagin trobat als mateixos habitatges rastres de treball del metall i de teixit suggereix que homes i dones es dedicaven a l'artesania. Els chimú practicaven la metal·lúrgia. Fabricaven ceràmiques. Teixien el cotó i les llanes de llama, d'alpaca, de guanac i de vicunya. Pescaven amb canoes de papir. Practicaven la caça. Utilitzaven peces de moneda en bronze per als intercanvis comercials.
Tèxtil miniatura|Tabard chimú El filat és una tècnica primitiva que consisteix a tòrcer juntes fibres tèxtils per crear un llarg fil continu, amb l'ajuda d'un fus. El fus és constituït per un bastó habitualment més prim a les extremitats. Un disc s'insereix a la part baixa per llastrar-lo i assegurar la tensió del fil. Les fibres tèxtils són enrotllades al voltant d'una filosa. Es fa girar el fus, que arrossega les fibres de la filosa cap al fus. De passada, les fibres són ràpidament pinçades entre el polze i l'índex i els és aplicada una torsió per ajuntar-les en un llarg fil. Quan la longitud de fil desitjada s'aconsegueix, els fils són tenyits de diverses maneres per fabricar teixits.