La Presidència de Madràs —சென்னை மாகாணம் en tàmil, చెన్నపురి సంస్థానము en telugu, മദ്രാസ് പ്രസിഡന്സി en malaiàlam, ಮದ್ರಾಸ್ ಪ್ರೆಸಿದೆನ್ಚ್ಯ್ en kannada, ମଦ୍ରାସ୍ ପ୍ରେସୋଦେନ୍ଚ୍ଯ, en oriya — també coneguda com a Madras Province i oficialment com a Presidència de Fort Saint George fou una de les províncies de l'Índia Britànica integrada per diversos districtes que eren territori britànic i com a dependència administrativa per cinc estats natius que no eren part de l'entitat: Travancore Cochin Pudukkottai Banganapalle Sandur.
Geografia L'estat de Mysore i la província de Coorg estaven rodejats per territori de la presidència però no en feien part. Exclosos els cinc estats la superfície era de 367.016 km² (més gran que la Gran Bretanya); els estats a més afegien uns 26.000 km² més. La fortalesa de Madràs fundada el 1640 era el fort Saint George (del nom del patró d'Anglaterra); fou construït sobre el llogaret de Madraspatam, que va donar nom a la ciutat, que fou la capital.
Físicament estava dividida en cinc parts: La franja de costa occidental L'altiplà central conegut com a Dècan Les agències La costa oriental fins al districte de Nellore El sud
Les illes Laquedives, Amindives i Minicoy depenien també de la presidència.
Població La població era: 1822: 13.476.923 1837: 13.967.395 1852: 22.031.697 1862: 24.656.509 1867: 26.539.052 1871: 31.220.973 1881: 30.827.218 (descens degut a la fam de 1876-1878) 1891: 35.630.440 1901: 38.209.436 1941: 49.341.810
Demografia Districtes i Agències de la Presidència de Madras DistricteCapitalÀrea (en milles quadrades) Any de incorporació Població187118811891 1901 1911 1921 1931 1941 Anantapur Anantapur5,557 1800 741,255 599,899 727,725 788,254 963,223 1,166,255 Bellary Bellary5,714 1800911,755 726,275 880,950 947,214 969,436 Chingleput Saidapet5,079 1763938,184 981,381 1,202,928 1,312,122 1,321,000 Coimbatore Coimbatore7,860 17991,763,274 1,657,690 2,004,839 2,201,752 Cuddapah Cuddapah8,723 18001,351,194 1,121,038 1,272,072 1,291,267 East Godavari Cocanada 1765- - - - - - 1,756,477 1,976,743 GanjamGanjam fou transferit a la nova província d'Orissa el 1936 Berhampur8,372 17651,520,088 1,749,604 1,896,803 2,010,256 - GodavariEl 1925 Godavari es va dividir en els districtes de West Godavari i East Godavari Cocanada7,972 17651,592,939 1,791,512 2,078,782 2,301,759 1,530,000 2,583,250 - - Kistna Masulipatam8,498 1765/18011,452,374 1,548,480 1,855,582 2,154,803 1,997,535 Kurnool Kurnool7,878 1800914,432 678,551 817,811 872,055 889,000 Madras Madras27 1639367,552 405,848 452,518 509,346 518,660 526,000 645,000 776,000 Madura Madura8,701 1761/1790/18012,266,615 2,168,680 2,608,404 2,831,280 1,861,000 Malabar Calicut5,795 17922,261,250 2,365,035 2,652,565 2,800,555 3,015,119 Nellore Nellore8,761 17811,376,811 1,220,236 1,463,736 1,496,987 1,296,000 Nilgiris Ootacamund958 179949,501 91,034 99,797 111,437 80,000 North Arcot Chittoor7,386 1781/18012,015,278 1,817,814 2,114,4872,207,712 1,822,000 Salem Salem7,530 17921,966,995 1,599,595 1,962,591 2,204,974 1,766,680 South Arcot Cuddalore5,217 1781/18011,755,817 1,814,738 2,162,851 2,349,894 2,272,000 South Kanara Mangalore4,021 1799918,362 959,514 1,056,081 1,134,713 Tanjore Tanjore3,710 17991,973,731 2,130,383 2,228,114 2,245,029 2,362,639 Tinnevely Tinnevely5,389 1761/18011,693,959 1,699,747 1,916,095 2,059,607 Trichinopoly Trichinopoly2,632 1781/18011,200,408 1,215,033 1,372,717 1,444,770 Vizagapatam Waltair17,222 17942,159,199 2,485,141 2,802,992 2,933,650 2,231,874 West Godavari Eluru 1765- - - - - - Total Madras141,70531,220,973 30,827,218 35,630,440 38,209,436 41,870,16042,794,155 46,740,107 49,341,810 Principats natius de la Presidència de Madras Banganapalle Banganapalle255 45,208 30,754 34,596 32,264 Cochin Cochin1,362 601,114 600,278 722,906 812,025 979,080 918,110 1,205,0161,422,875 Pudukkottai Pudukkottai1,100 316,695 302,127 373,096 380,440 411,886 400,694 Sandur Sandur161 14,996 10,532 11,388 11,200 Travancore Trivandrum7,091 2.311.379 2.401.158 2.557.736 2.952.157 3.428.9754.006.062 5.095.9736.070.018
Llengua i religió Les llengües principals eren el tàmil, el telugu, el malayalam, el canarès, l'oriya i l'hindi. Les quatre primeres són llengües dravídiques. L'informe del 1901 establia 450 castes i tribus dins la presidència. En religió el 89% eren hinduistes, el 6% musulmans, el 3% cristians, i el 2% animistes. Hi havia també petits grups de jains (27000), parsis, budistes i altres; el petit grup d'ismaïlites estaven inclosos dins els musulmans.
Quant a les religions cristianes, la tradició parla de la visita de sant Tomàs apòstol, llegendària, però el primer cert és l'arribada dels franciscans portuguesos a la costa occidental el 1500; els jesuites hi van arribar el 1542 i el primer missioner fou Sant Francesc Xavier que va predicar a Tinnevelly i fou enterrat a Goa el 1553. El 1606 Robert de Nobili va fundar la missió de Madura a la qual també va pertànyer De Britto (martiritzat el 1693) i Beschi, el gran erudit tàmil; els jesuïtes foren suprimits el 1773 i l'orde no es va restablir fins al 1814 i en aquestos anys les missions van entrar en decadència. Tipu Sultan va deportar a trenta mil cristians de la costa occidental cap a Mysore; sota domini britànic la llibertat religiosa es va restablir. Les missions protestants van proliferar; no obstant la primera fou la missió danesa a Tranquebar establerta per Ziegenbalg el 1705. Swartz i Rhenius hi van pertànyer. Des dels primers temps van tenir el suport de la Societat religiosa anglesa per la Promoció del Coneixement del Cristianisme i la Societat per la Propagació de l'Evangeli; la primera va enviar els seus primers missioners el 1728; el 1804 van arribar els missioners de la Societat Missionera de Londres i el 1814 els de la Societat de l'Església Missionera; el 1818 va arribar la Societat Missionera Wesleyana i el 1834 la Missió Americana de Madura i la Missió Evangèlica de Basilea; finalment les missions Baptista Telugu, Església Lliure d'Escòcia, Missió Luterana de Leipzig, Missió Luterana Evangelista Americana, Missió d'Arcot, missió de l'Església Reformada d'Amèrica i missió Baptista Canadenca.
Fams Hi ha poca informació de les fams antigues. Se sap que hi va haver fams el 1633, 1647-1648, 1659-1662, 1677, 1709-1720, a 1733 (escassedat) i 1782-1783 (per les devastacions d'Haidar Ali, a Madras sol morien unes 1500 persones al dia). Posteriorment les principals foren:
1791-1792 a Ganjam, Vizagapatam i Masulipatam. 1806-1807 a Nellore, North Arcot i Chingleput, i menys severament al Dècan i South Arcot. 1823-1824 al Dècan, Vizagapatam, Guntur, Nellore, North i South Arcot, Madras i Salem. 1832-1834 (coneguda com "La Fam de Guntur") a Guntur, Nellore, Masulipatam, Cuddapali, Bellary i North Arcot. 1853-1854 a Bellary. 1865-1866 a Ganjam, Bellary, North Arcot i Madura. 1876-1878 (coneguda com "La Gran Fam") al Dècan, Nellore, Chingleput, Salem i Coimbatore. 1884-1885 a Bellary i Anantapur. 1888-1899 a Ganjam. 1891-1892 al Dècan, Nellore, Chingleput, North Arcot, Salem, Coimbatore i Tinnevelly. 1896-1897 al Dècan, Ganjam, Vizagapatam i part de Godavari. 1899-1900 al Dècan i part de Kistna i Nellore 1901 a parts de Cuddapah, Anantapur, Chingleput i North Arcot.
Les més fortes foren la Fam de Guntur quan van morir 150.000 persones, i la Gran Fam que va durar 22 mesos i va matar a tres milions de persones.
Policia La policia de la presidència estava dirigida per un cap que era l'Inspector general de policia. El departament estava dividit en diverses branques controlades per secretariats cadascun dels quals estava sota control d'un dels tres membres del govern de la presidència.
Govern El govern estava format per tres membres: el president o governador i el seu consell de dos membres del Servei Civil de l'Índia nomenats tots per la corona britànica. Formaven el govern local i el de la presidència al mateix temps. Cadascun tenia al seu càrrec algun departament però les ordes importants s'emetien com del Governador en consell (Governor-in-Council) o per dos membres. El secretariat estava dividit en les següents branques:
Dirigides pel cap dels secretariats del govern Finances Política Judicial Pública Eclesiàstica Marina Pensions Dirigida pel cap de recaptació Recaptació (amb l'Oficina de Recaptacio o Board of Revenue) Dirigida pel Tercer Secretari Local Municipal Educació Legislació Dirigida pel cap d'obres públiques Obres públiques, carreteres i edificis Dirigida pel cap d'Irrigació Irrigació Dirigida pel cap de Ferrocarrils Ferrocarrils
L'administració dels districtes corresponia als col·lectors dels quals n'hi havia 22 (petites variacions en nombre per creació o supressió de districtes); cada districte tenia una mitjana de 7000 km² i quasi dos milions d'habitants. Generalment el col·lector era també magistrat però el cap judicial era el Jutge de Sessions. El col·lector tenia funcions administratives (recaptació, duanes, monopolis, i supervisió de magistrats, i dels diversos departaments relacionats amb boscos, irrigació, policia, presons, educació, sanitat, hospitals, vacunació i similars). Cada districte estava format per tres o quatre subdivisions sota oficials de divisió o subcol·lectors, generalment encarregats de la recaptació i impostos. Les subdivisions estaven dividides en tehsils (tahsil) o talukes dirigits per tahsildars; les talukes o tahsils estaven dividits en firkes (singular firka) amnb un inspector de recaptació a cadascuna, i finalment en pobles; cada poble tenia un cap responsable de recaptació i amb alguna atribució judicial per casos menors. Hi havia en total 84 subdivisions (amb una mitjana de 4.370 km² i 455.000 habitants), 231 talukes (mitjana de 1590 km² i 165.000 habitants), 657 firkes i uns 55.000 pobles. El col·lector, el jutge de sessions i els oficials de divisió formen l'estat major junta amb l'Enginyer executiu, l'oficial de boscos del districte, el cap mèdic del districte i oficial sanitari, i el superintendent de policia. Una posició en mig de l'estat major i el govern municipal l'ocupa l'Enginyer de Fons Locals encarregats de carreteres, ponts i petites obres.
Els estats de Travancore, Cochin, Pudukkottai, Banganapalle i Sanhur depenen de la presidència. El maharajà de Travancore i els rages de Cochin i Pudukkottai tenen salutacions de 19, 17 i 11 canonades respectivament i disposaven d'un petit nombre de soldats i fins vers el 1901 van encunyar moneda. Travancore i Cochin foren reconeguts principats al i van signar tractats amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Els altres tres estats eren posseïts per sanads. Pudukkottai fou concedit per serveis als britànics en les guerres del segle XVIII. Banganapalle era un estat feudatari quan el nizam el va cedir a la Companyia i va restar en la mateixa posició envers els britànics; Sandur fou originalment feudatari dels marathes i va poder subsistir per especial concessió dels britànics per l'antiguitat de la possessió per la família reial. Els tribus eren 8 lakhs per Travancore i 2 lakhs per Cochin. Cada estat tenia un resident, i els de Travancore i Cochin eren responsables davant el govern de la presidència. Els residents dels altres tres eren els col·lectors dels districtes més propers (Trichinopoly, Kurnool i Bellary).
Legislació Les lleis en vigor eren les regulacions locals establertes abans de 1834, la Indian Councils Acts de 1861 i 1892, (que establia consells generals amb els tres membres del govern, l'advocat general, i entre 8 i 20 membres nomenats pel governador-president; segons la regulació del 1892 almenys 9 dels 20 membres havien de ser oficials i la resta podien no ser-ho i set representaven a: Comissionat Municipal de Madras Ciutat Senat de la Universitat Cambra de Comerç Les Municipalitats del nord Els consells o oficines de districte (District Boards) dels districtes del nord Les Municipalitats del sud