Iman () és el terme utilitzat en la religió islàmica per al concepte de «fe» i es fa servir per referir-se a la força de convicció dels musulmans; el qui obté aquesta fe és anomenat un mumin. L'islam, com altres religions, implica una determinada «creença en l'invisible»; aquesta creença, que ha de ser una «convicció sense cap dubte possible», s'enumera a través de sis articles de fe o aqida i constitueix, junt amb els cinc pilars de l'islam, la base d'aquesta religió.
La fe és igualment una de les tres dimensions de la religió islàmicaCyril Glassé, The Concise Encyclopedia of Islam, p. 192 (o ad-din) constituïdes per les nocions de: islam (submissió a les lleis divines), iman (tenir fe en aquestes lleis), ihsan (harmonitzar-s'hi amb excel·lència).
Així, el pas següent a la submissió és l'adquisició de la fe, és a dir, el «compromís veritable» amb Déu; l'Alcorà () especifica que tenir-ne l'una no implica encara haver obtingut l'altra: «Digues [profeta]: “Vosaltres, no hi heu cregut mai, no hi creieu pas! Però digueu, més aviat: ‘Ens hem sotmès a l'islam!’. La fe encara no ha entrat en els vostres cors! (…)”.»
Referències
Categoria:Pràctiques i creences de l'islam