El 1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte. Ve després del 1982 i el seu final donà lloc a l'inici del 1984. miniatura|esquerra|Jordi Pujol i Joan Fuster Esdeveniments 25 de gener, Vaticà: El papa Joan Pau II proclama el nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana. El 23 de febrer un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat. El 25 de febrer entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat; fou vigent fins al 2007. El 27 de febrer es celebren les eleccions presidencials del Senegal. 1 de març, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid 3 de març: El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter. 6 de març es celebren les eleccions federals alemanyes. 20 de març es celebren les eleccions parlamentàries finlandeses. 6 d'abril el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la primera llei de normalització lingüística. 18 d'abril, Beirut, Líban: Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.Baer, Robert, See No Evil: The True Story of a Ground Soldier in the CIA's War on Terrorism, Crown Publishers, 2002, p.66 24 d'abril es celebren les eleccions lesgislatives austríaques. 8 de maig: se celebraren les eleccions municipals espanyoles de 1983 —les segones després del franquisme—, les (primeres) eleccions a les Corts Valencianes de 1983, les eleccions a les Corts d'Aragó i les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983. 27 de juliol, Lisboa: Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni assalten l'ambaixada turca, morint set persones, inclosos els cinc atacants. 25 d'octubre, illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa. 30 d'octubre, Argentina: Se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de set anys de govern militar. 15 de novembre, Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord. El 23 de novembre, les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Cinema i televisió
10 de setembre: primera emissió de Televisió de Catalunya, TV3 Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats aprova la Llei del Tercer Canal de Televisió. Se celebra la 56a edició dels Premis Oscar. Se celebra la 38a edició dels Premis Nastri d'argento. Se celebra la 12a edició dels premis TP d'Or.
Escollits per a la glòria. Educant Rita. The sign of four. Édith et Marcel. Yentl. El sur. The King of comedy.
Còmics i literatura Isabel-Clara Simó publica la seua primera novel·la, Júlia, amb la Revolució del Petroli del 1873 com a rerefons. Marvel Comics estrenà la sèrie Alpha Flight, protagonitzada pel supergrup canadenc creat per John Byrne. Se celebra el 3r Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
Dansa i deport L'equip d'Altea guanyà la primera Lliga a Llargues d'Alacant. Barcelona: es funda l'Esbart Espiga d'Or. Se celebra el campionat del món d'atletisme a Hèlsinki. Es celebren els Jocs Mediterranis a Casablanca (Marroc). Itàlia guanya l'edició XXIII del Campionat d'Europa de bàsquet masculí celebrat a França.
L'Athletic Club guanya la Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983. El FC Barcelona guanya la segona edició de la Supercopa d'Espanya de futbol. Es funda el Getafe Club de fútbol.
Nelson Piquet guanya la temporada de Formula 1. Eddy Lejeune guanya el campionat del món de trial. Se celebra la 27a edició del Campionat del Món de motocròs. Hannu Mikkola guanya el Campionat mundial de Ral·lis.
Laurent Fignon guanya el Tour de França. Giusseppe Saronni guanya el Giro d'Itàlia. Es celebren a Altenrhein (Suïssa) els campionats del món de ciclisme en ruta. Josep Recio guanya la Volta a Catalunya. Giusseppe Saronni guanya la Milà-Sanremo. Hennie Kuiper guanya la París-Roubaix. Jan Raas guanya el Tour de Flandes. Sean Kelly guanya la París-Niça. Alberto Fernández Blanco guanya la Setmana Catalana. Sean Kelly guanya la Volta a Llombardia. Roberto Visentini guanya la Tirrena-Adriàtica. Se celebra a Zúric (Suïssa) el Campionat del món de ciclisme en pista. Se celebra a Birmingham, West Midlands, Anglaterra els Campionats del món de ciclocròs. Steven Rooks guanya la Lieja-Bastogne-Lieja.
Mats Wilander guanya el torneig Compte de Godó.
Música i ràdio Se celebra la trentena edició dels Premis Ondas.
+ Discs publicats+(ordenat per defecte pel cognom o nom del grup sense article M/d Artistes Títol Estil Elèctrica Dharma Catalluna jazz folk 08/22 Depeche Mode Construction Time Again synthpop 08/08 Billy Joel An Innocent Man pop 07/25 Metallica Kill 'Em All thrash metal 05/27 Mike Oldfield Crises pop 03/04 Orchestral Manoeuvres in the Dark Dazzle Ships synthpop 10/11 Lionel Richie Can't Slow Down R&B
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Subramanyan Chandrasekar William Alfred FowlerQuímica Henry TaubeMedicina o Fisiologia Barbara McClintockLiteratura William GoldingPau Lech WalesaEconomia Gérard Debreu
Naixements + Naiximents+(ordenat per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen 02/15 Sílvia Pérez Cruz cantant palafrugellenca 05/22 Lina Ben Mhenni (لينا بن مهني) ciberactivista tunisiana 2020 09/01 José Antonio Reyes Calderón futboliste andalús 2019 Les persones nascudes el 1983 faran anys durant .
Països Catalans
1 de gener, Barcelona: Daniel Jarque i González, futbolista català (m. 2009). 20 de febrer, Girona: Anna Comet, atleta, entrenadora, traductora i periodista catalana, especialitzada en curses de muntanya. 4 de març, Calella: Laia Noguera i Clofent, filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana. 13 de març, Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català. 21 de març, Sabadell: Lucila Pascua, jugadora catalana de bàsquet, que juga en la posició de pivot. 22 de març, Borbotó: Ana Belén Giner Fácila, jugadora de raspall, galotxa i One wall, referent i pionera en el món de la pilota. 7 d'abril, Valls: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana. 9 d'abril, València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecció. 9 de juny, Barcelona: Sergio Garcia, futbolista professional. 21 de juny, Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió. 29 de juny, Barcelona: Anna Villar Argente, ciclista catalana, especialitzada en el ciclisme de muntanya. 4 de juliol, Tarragona: Alba Juncosa Ciurana, jugadora de corfol. 17 d'agost, Barcelona: Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005. 3 de setembre, Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana. 19 de setembre, Vinaròs, Baix Maestrat: Blanca Gil Sorli, jugadora de waterpolo mallorquina, d'origen valencià. Barcelona: Lola Lasurt, artista. 28 de setembre, Malgrat de Mar: David Verdaguer, actor. Resta del món
7 de gener, San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista 20 de gener, Kioto: Nanae Aoyama, escriptora. 26 de febrer, Maceió, Brasil: Pepe (Képler Laveran), futbolista 3 de març, Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món. 21 de març, Trondheim: Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000. 2 de maig - Nova York: Gaius Charles, actor estatunidenc. 7 de maig, Sofia: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar. 9 de maig, Schifflange: Gilles Müller, tennista. 16 de maig, Kaunas, RSS de Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà. 19 de maig, Minsk: Siarhei Azàrau, jugador d'escacs. 4 de juny, La Roda: Guillermo Garcia López, tennista. 8 de juny, Bilzen, Bèlgica: Kim Clijsters, jugadora de tennis professional que fou número 1 del rànquing mundial de la WTA. 16 de juny, Madrid: Verónica Echegui, actriu espanyola (m. 2025). 21 de juny, Wilmington (Carolina del Nord): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM 24 de juliol, Roma: Daniele De Rossi, futbolista. 8 d'agost, Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa. 14 d'agost, Kíiv, URSS: Mila Kunis, actriu estatunidenca. 23 d'agost, Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca. 14 de setembre, Londres: Amy Winehouse, artista cantant i compositora anglesa d'estil soul (m. 2011). 18 de setembre, Prefectura de Kanagawa: Yuzo Kurihara, futbolista 21 de setembre, Roma: Anna Favella, actriu. 21 de setembre, Blackwater, Austràlia: Anna Meares, ciclista. 5 d'octubre, Nova York: Jesse Eisenberg, actor estatunidenc. 16 d'octubre, Augsburg, Alemanya Occidental: Philipp Kohlschreiber: tennista. 29 d'octubre, Luxeuil-les-Bains, França: Jérémy Mathieu, futbolista. 8 de novembre, Split, Iugoslàvia: Blanka Vlašić, atleta croata. 15 de novembre, Alphen aan den Rijn: John Heitinga, futbolista neerlandès. 18 de novembre, París: Julia Ducournau, directora de cinema francesa. 28 de novembre, Gennevilliers, Illa de França: Édouard Roger-Vasselin, tennista. 13 de desembre, Moscou: Marina Deviàtova, artista. Teheran: Sahar Delijani, novel·lista iraniana. 21 de desembre - Seül: Steven Yeun, Actor sud-coreà i actor de veu.
Necrològiques +Defuncions+(ordenat per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen E. 12/28 Dennis Wilson músic de pop californià Països Catalans 10 de gener - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (n. 1914). 18 de febrer - València: Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894). 23 de gener - Picanya (l'Horta Oest): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (n. 1907). 15 de març, Barcelona: Josep Lluís Sert, arquitecte. 13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora catalana (n. 1908). 25 de març - Lleida: Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana. 12 de juny - Mont-real, Quebec: Norma Shearer, actriu quebequesa. 11 de juliol - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català. 26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896). 15 d'agost - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg català. 12 de novembre - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor dIncerta glòria (n. 1912). 27 de novembre - Madrid: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana (n. 1927). 23 de desembre - la Galera el (Montsià): Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català. 25 de desembre: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893). 28 de desembre: Francesc Ramos i Molins, polític.
Resta del món 27 de gener - Nantes, França: Louis de Funès, còmic francès (n. 1914) 28 de gener - Louisiana: Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (n.1897). 30 de gener - Vença: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa. 4 de febrer - Downey, Califòrnia, EUA: Karen Carpenter, cantant i bateria estatunidenca, de The Carpenters (n. 1950). 5 de febrer - Silver Spring, Maryland, EUA: Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera de la bioinformática (n. 1925). 25 de febrer - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911). 3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907). 7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912). 8 de març - Ischia (Itàlia): William Walton, compositor anglès (n. 1902). 9 de març - Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1970 (n. 1905). 15 de març - Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).