Loraon, kurukh (ˈkʊrʊx) o uranw (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangladesh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 a Bhutan. Hi ha alguns parlants d'oraon al sud de l'Índia. Està més relacionat amb el brahui i el malto (Paharia). La llengua està catalogada com a «vulnerable» a la llista de llengües amenaçades de la UNESCO.
El dialecte kisan tenia uns 206.100 parlants el 2011. El kurukh té diversos noms alternatius com ara uraon, kurux, kunrukh, kunna, urang, morva i birhor. Dos dialectes, l'oraon i el kisan, tenen una intel·ligibilitat del 73% entre ells. L'oraon, sense incloure el kisan, està en via d'estandardització. El kisan és en perill d'extinció amb una taxa de descens del 12,3% entre 1991 i 2001.
Classificació El kurukh pertany al grup dravídic septentrional de la família de llengües dravídiques, que està estretament relacionada amb el sauria paharia i el kumarbhag paharia, que sovint es s'anomenen conjuntament malto.PS Subrahmanyam, "Kurukh", in ELL2. Ethnologue assigna al kurux nepealí un codi iso independent, kxl
El kurukh s'escriu en devanagari, escriptura usada també per escriure en sànscrit, hindi, marathi, nepalès i altres llengües indo-àries. Narayan Oraon, un doctor, va inventar l'escriptura tolong siki específicament per al kurukh. S'han publicat molts llibres i revistes a l'escriptura tolong siki. La Societat Literària Kurukh de l'Índia ha estat fonamental per a difondre l'escriptura tolong siki per a la literatura kurukh.
Sociolingüística És parlat per 2.053.000 persones de les tribus oraon i kisan, amb 1.834.000 i 219.000 parlants respectivament. La taxa d'alfabetització és del 23% en oraons i del 17% en kisan. Malgrat la gran quantitat de parlants es considera que la llengua està amenaçada.Daniel Nettle and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2000, pàg. 9 Els governs de Jharkhand i Chhattisgarh han introduït la llengua kurukh a les escoles amb estudiants majoritaris de Kurukhar. La llengua oranon s'ensenya específicament a les escoles de Jharkhand, Chhattisgarh, Madhya Pradesh, Odisha, Bengala Occidental i Assam.Revitalising a language - The Hindu
Fonologia Vocals El kurukh té cinc vocals cardinals. Cada vocal té contrafons llargs, curts nasalitzats i llargament nasalitzats.
+ Vocals simples del kurukh FrontPosteriorAlt/i//u/Mitjà/e//o/Baix/a/
Consonants La següent taula il·lustra l'articulació de les consonants. +Kurukh consonants Bilabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotalpla aspiradaplain aspiradaplain aspiradaplain aspiradaplain aspirada Oclusivamudappʰttʰʈʈʰccʰkkʰʔ sonorabbʱddʱɖɖʱɟɟʱggʱ Fricativasʃxh Nasalmnɳɲŋ Aproximantljw Vibrantr bategantɽɽʰ
Frases de mostra Text oraon Traducció Nighai ender name hike? Com us dieu?Nin ekase raadeen? Com esteu? (dona)Nin ekase raadai? Com esteu? (home)En kodam radas. Estic bé.Ikya kaalgadeen ? On aneu? (Girl)Ikya Kaalgadai ? On aneu? (Boy)Endra manja? Que passa?Hae SiMala NoEn Onna Lagdan. Estic menjant.Neen Mookha. Mengeu.Aar onna lagnar. Estan menjant.
Notes
Enllaços externs
Kurukh basic lexicon at the Global Lexicostatistical Database Omniglot's page on Tolong Siki
Categoria:Llengües de l'Índia Categoria:Llengües dravídiques