El na'vi és la llengua construïda que surt a la pel·lícula Avatar, parlada pels na'vi, els humanoides intel·ligents que surten a la pel·lícula i que habiten Pandora. La llengua va ser creada per Paul Frommer, professor de la Marshall School Bussiness doctorat en lingüística. La llengua na'vi va ser dissenyada perquè fos pronunciable pels actors de la pel·lícula, però alhora que no fos gaire semblant a cap llengua natural. Quan la pel·lícula es va estrenar, el vocabulari tenia més de 1.000 paraules, i ha anat creixent continuadament des de llavors.
Fonètica i ortografia La llengua na'vi manca de les consonants , però té les consonants ejectives , escrites com a px, tx i kx respectivament, les fricatives i les consonants sil·làbiques ll i rr. Hi ha set vocals, escrites com a, ä, e, i, ì, o i u que es pronuncien respectivament. Malgrat que tots els sons van ser dissenyats per ser pronunciables pels actors de la pel·lícula, hi ha grups consonàntics inusuals com fngap ("metall")"Na'vi, la langue d'Avatar" , L'express, Desembre 2009 1 i tskxe ("roca")BBC
De les síl·labes, en na'vi, n'hi ha de molt simples, amb només una vocal, i de tan complexes com skxawng ("imbècil") o fngap ("metall").
A la pel·lícula, la llengua no s'escriu, tot i això, la forma actual de la llengua (la que s'usa a l'estudi) s'escriu amb l'alfabet llatí per facilitar la feina als actors dAvatar. Per exemple, zìsìt ("any"), fpeio ("canvi cerimonial"), nìawve ("primer"), aw (el nombre "u"), muiä ("ser equitatiu"), tiréaióang ("esperit animal"), kllpxìltu ("territori"), uniltìrantokx ("avatar").
Vocals Hi ha ha set vocals simples: Anterior PosteriorTancadai [i] u [u] ~ [ʊ]ì [ɪ]Mitjanae [ɛ] o [o]Obertaä [æ] a [a]
També hi ha quatre diftongs: aw , ew , ay , ey .
Les vocals anteriors ä e ì i són pronunciades com en anglès pat pet pit peat, les vocals posteriors, es pronuncien com en català a u i els diftongs també com en català au eu ai ei, però no existeix el diftong oy. La e es pronuncia com en català, però en la seva forma oberta, i la o, també com en català, però en la seva forma tancada. A més a més, hi ha dues consonants sil·làbiques que es comporten com vocals, la ll i la rr , per exemple plltxe ("parlar") i prrte ("plaer"). La rr és fortament vibrant, i la ll que es pronuncia i no és "lleugera", com a la, mai velaritzada .
Les vocals en na'vi, poden sortir en seqüència, com en les llengües polinèsies, les llengües bantús o el japonès.Per exemple, en swahili eua ("purificar"), en japonès aoi ("blau/verd"), en hawaià aeāea ("peix verd petit") o —amb una parada glotal— uauo‘oa ("veus distants"). Cada vocal compta com una síl·laba, de manera que tsaleioae té sis síl·labes, , i meoauniaea en té vuit, . Les consonants sil·làbiques també poden sortir en seqüència amb una vocal simple o un diftong, com el cas de hrrap ("perillós").
Les vocals de l'idioma na'vi no tenen ni to ni llargària, però sí que s'empra l'accent tònic: túte ("persona"), tuté ("dona"). Tot i això, l'accent pot moure's per les sílabes en cas de derivació, però no està afectat per la flexió (el cas en els noms, el temps en els verbs, etc.). Per tant, per exemple, el verb lu ("ser/estar") porta accent en la seva única vocal, la u, i passi el que passi, en totes les seves formes, l'accent es manté en aquesta mateixa vocal: lolú (format així: l‹ol›u) ("vaig"), lolängú (l‹ol›‹äng›u) ("uf! vaig"), etc.
Consonants Hi ha vint consonants, que es transcriuen de dues formes: una que és més propera a la idea d'una lletra per fonema, amb les lletres c i g per i (aquesta excepció té a veure amb l'Europa de l'est i amb Indonèsia respectivament) i una transcripció modificada usada pels actors, amb els dígrafs ts i ng utilitzada per aquests mateixos sons. En totes dues transcripcions, les consonants ejectives estan escrites amb dígrafs en x, una convenció que sembla única en na'vi.
LabialAlveolarPalatalVelarGlotal Ejectiva (no pulmonar) px [pʼ] tx [tʼ] kx [kʼ] Oclusiva p [p] t [t] k [k] [ʔ] Africada ts (c) [ts] Fricativa f [f]v [v] s [s]z [z] h [h] Nasal m [m] n [n] ng (g) [ŋ] Líquida w [w] r [ɾ]l [l] y [j]
Les fricatives i les africades, f v ts s z h, estan restringides al principi de la síl·laba; les altres consonants poden sortir tant al principi com al final (les consonants w y al final, són considerades part de diftong quan segueixen la a o la e i poden ser seguides per una altra consonant) com skxawng ("imbècil")). Tot i això, a més a més d'aparèixer abans de les vocals, f ts s poden formar grups consonàntics amb les consonants no restringides (les oclusives i les líquides) separades per una mena d'apòstrof , el que fa 39 combinacions. Altres seqüències sorgeixen a través dels límits sil·làbics, com ara na'vi ("persona"), ikran ("banshee", la fada que anuncia la mort d'un familiar), i atxkxe ("terra").
Les oclusives p t k i l'africada ts són tènues, com en castellà o francès. En posició final, són no esclatants, com en indonesi o altres llengües del sud-est asiàtic. La r és bategant, com en castellà o indonesi; sona una mica com tt o dd en la pronúncia angloamericana de les paraules latter i ladder.
La combinació d'oclusives i fricatives sonores, és inusual en les llengües naturals, si s'exceptua l'itelmen.
Canvis sonors El so ng tendeix a assimilar amb la següent m o n. Per tant, tìng mikyun ("escoltar", literalment "donar una orella") es pronuncia com tìm mikyun, i tìng nari ("mirar", literalment "donar un ull") es pronuncia tìn nari.
Les vocals dels monosíl·labs s'elideixen de vegades abans d'una frase que comenci amb una vocal, com per exemple sì ("i") a l'expressió s-ayzìsìtä kato ("i el ritme dels anys"), o lu ("ser/estar") a a l-ayngakip ("qui és d'entre vosaltres"); també nì’aw ("només") a han’aw txo ("per tant <ha> només <nì’aw> si <txo>").
Les consonants oclusives pateixen una lenició després de certs prefixos i preposicions. Les consonants ejectives px tx k esdevenen les seves corresponents oclusives p t k; les oclusives i les africades p t ts k esdevenen les seves corresponents fricatives f s h; i la parada glotal desapareix per complet. A causa d'això, el singular i el plural dels noms poden ser molt diferents.
+Lenició consonàntica Underlying Weaked px p tx t kx k p f ts s t s k h —
Per exemple, el plural de po ("ell/ella") és ayfo ("ells/elles"), amb la p afeblint-se a una f després del prefix plural ay-, i també després de la preposició ftu ("des de"); tsa ("aquest") pren la seva forma acusativa de sat. Es poden veure altres exemples de lenició a les formes interrogatives de més avall.
Gramàtica Pronoms Els pronoms en na'vi codifiquen inclusivitat. Això vol dir que hi ha diferents paraules per dir "nosaltres" depenent de si els que parlen són inclosos o no. Hi ha també formes especials per "dos de nosaltres" (oeng "tu i jo", moe "ell/ella i jo"), "tres de nosaltres", etc. No hi ha pronoms diferents segons el gènere; tot i això és possible distingir "ell" d'"ella", la distinció és opcional.
PronomsSingular Dual Trial PluralExclusiusoemoe?ayoeInclusius—oeng?ayoengSegona personanga??ayngaTercera personapomefo?ayfo, fo
Les diferents formes de "jo" i "tu" són ohe i ngenga. Les formes possessives inclouen oeyä "mon/ma", ngeyä "ton/ta", peyä "son/sa". "Ell" i "ella" poden ser opcionalment diferenciats com poan i poé. Fo és el "plural curt" de po; ayfo és el plural explícit.
Els pronoms són declinats per cas, com els noms (a sota):Oel ngati kameie{| |- |Oe-l||nga-ti||kam‹ei›e |- | Jo- || tu- || veure‹› |} "Jo et Veig" (una salutació)Aquí la forma verbal "Veig" s'ha posat amb una majúscula inicial per matisar i donar el sentit de "veure i entendre l'interior d'una persona. "Com parlar Na'vi" , UGO Movie Blog, 2009 Dec 14
Noms En na'vi, les frases són modificades d'acord amb la següent taula, no inclou atributius (adjectius, etc.):
+-()-
No hi ha articles com "un/a" o "el/la".
Nombre
| Singular || (cap prefix) |- | Dual || me+|- | Trial || ? |- | Plural || ay+ o + (el prefix ay- més la lenició, o només la lenició)
Els noms mostren un nombre gramatical amb més distincions que les llengües humanes fan: al costat del singular i el plural, ells no només tenen un dual especial per dues coses que formen part d'un mateix conjunt (ulls, mans, amants, etc.), que no són comunes en les llengües humanes ("ambdós" n'és una reminiscència), però també té el nombre trial, per tres coses d'un mateix conjunt que, a la Terra, només es troba en els pronoms. Malgrat tot, el gènere, és només ocasionalment i opcional marcat.
El prefix pel plural és ay+, i el dual és me+ (nari "ull", menari "ulls"). Ambdues lenicions (indicades per signes "+" en lloc del guió que normalment marca els límits dels prefixos). En els noms que pateixen la lenició, el prefix del plural es poden treure, per tant, el plural de tokx "cos" pot ser tan aysokx (el "plural complet") com només sokx (el "plural curt").
Gènere L'idioma na’vi no té gènere. Tot i això, els masculins individuals poden ser distingits mitjançant el sufix -an, i els individuals femenins mitjançant -é, que està accentuat:
| Masculí || -an|- | Femení || -é (accentuat)
Per exemple, tsmuk o tsmúktu és "germans", tsmúkan "germà", tsmuké "germana".
Cas Molts dels casos tenen diversos al·lomorfs, la distribució de cada un, no se sap del tot:
| Intransitiu || (unmarked) |- | Ergatiu || -ìl, -l|- | Acusatiu || -it, -t, -ti|- | Genitiu || -ä, -yä|- | Datiu || -ru|- | Tema || -ìri, -ri (sufix per interrompre el cas)
Els noms es declinen per cas en un sistema tripartit, que és bastant estrany entre les llengües humanes, amb l'excepció de la llengua nez percé. En un sistema tripartit, hi ha diferents formes per l'objecte en una oració, com per exemple "Neytiri va caçar un hexapede"; l'agent d'una oració transitiva que té tal un objecte, com en "Neytiri va caçar un hexapede"; i el subjecte d'una oració intransitiva, que no té un objecte, com a "Neytiri està dormint".[http://cosmiclog.msnbc.msn.com/archive/2009/12/30/2163435.aspx How to speak 'Avatar'], MSNBC, 2009 Dec 30 Un objecte està marcat amb el sufix del cas acusatiu -it/-t/-ti, i un agent amb el sufix del cas ergatiu -ìl/-l, mentre que un subjecte intransitiu no té cap sufix de cas. Per exemple:
"Neytiri està dormint" Neytiri herahaw{| |- |Neytiri||h‹er›ahaw |- | (nom)[] || dormir‹›
"Neytiri va caçar un"Neytiril yerikit tolaron{| |- |Neytiri-l||yerik-it||t‹ol›aron |- | (nom)- || hexapede- || caçar‹›
L'ús de cada cas deixa l'ordre de les paraules de na'vi molt lliures, per exemple, agent-objecte-verb (AOV) o objecte-verb-agent (OVA): Oeyä tukrul txe'lanit tivakuk"Permet a la meva llança colpejar el cor"
|Oeyä||tukru-l||txe’lan-it||t‹iv›akuk |- | a la meva || llança- (A) || cor- (O) || colpejar‹› (V) |}Katot täftxu oel
"Jo teixeixo el ritme"
|kato-t||täftxu||oe-l |- | ritme- (O) || teixir (V) || jo- (A)
Hi ha dos altres casos, el genitiu en -ä/-yä i el datiu en -ru, també hi ha una partícula vocativa ma i una marcador de tema -ìri/-ri. El genitiu pot ser vist a oeyä tukru "ma llança". De diferent manera que els altres casos, mostra la relació dels noms entre ells, més aviat entre un nom i un verb. El vocatiu ma s'usa per adreçar-se a algú: Ma Neytiri, herahaw srak? "Oh! Neytiri, estàs dormint?"
El datiu es fa servir prototípicament per donar alguna cosa a algú, marcant un receptor, o per fer alguna cosa per algú, marcant un benefactor: Nga na’viru yomtìyìng
"Tu alimentaràs la gent"
|nga||na’vi-ru||yom+t‹ìy›ìng|- | Tu[]Nga està en intransitiu perquè no hi ha cap objecte al verb —o més aviat, perquè l'objecte semàntic està incorporat a dins del verb, amb el qual esdevé intransitiu. Amb un verb simple tìng "donar", nga esdevindria ergatiu: Ngal na’viru mautit tìyìng "tu donaràs fruita a la gent". || la.gent- || alimentar.às (menjar+donar‹›)
Tot i això s'usa també en situacions en què un parlant podria agafar desprevingut: Oeru txoa livu"Perdona'm"
|oe-ru||txoa||l‹iv›u |-