Yrjö Vesterinen va guanyar el seu tercer campionat consecutiu després de protagonitzar una llarga batalla pel títol amb els seus companys de l'equip oficial de Bultaco, Martin Lampkin i Bernie Schreiber. Vesterinen es va imposar per només 2 punts sobre Lampkin després d'aconseguir quatre victòries durant la temporada, mentre que Lampkin n'obtingué tres i Schreiber, en el seu segon any al mundial i a només 19 anys, unes altres quatre. L'americà va interrompre definitivament la ratxa de Vesterinen l'any següent. L'únic altre pilot a guanyar una prova durant la temporada va ser el suec Ulf Karlson (), que va guanyar justament a Suècia.

Malcolm Rathmell, tercer el 1977 amb Montesa, va acceptar a finals d'aquell any una oferta milionària de Suzuki; la temporada de 1978 va ser nefasta per a l'anglès, que va acabar el campionat en catorzè lloc final (el seu millor resultat va ser un setè lloc als Estats Units). D'altra banda, Mick Andrews, tretzè el 1977 amb , va protagonitzar un sonat retorn a i va tornar a obtenir resultats destacats amb la TR verda, entre ells un tercer lloc al Trial de Sant Llorenç davant un públic enfervorit.

Per primera vegada en aquest campionat, tres catalans acabaven entre els deu millors a la classificació final: Toni Gorgot, que debutava aquell any al mundial a 19 anys, fou setè i obtingué un podi (tercer a Itàlia), Jaume Subirà fou novè i Manuel Soler, desè.

Novetats A banda dels canvis de marca de Rathmell i Andrews, durant la temporada n'hi hagué altres que van aixecar expectació. SWM debutava al campionat amb un equip format per Charles Coutard, Timo Ryysy i John Reynolds (els dos primers, procedents de Bultaco i Reynolds, d'OSSA). Tots tres van obtenir resultats discrets, tret d'un tercer lloc del finlandès Ryysy a Finlàndia. La primera SWM, equipada amb motor Rotax i anomenada Guanaco TL 320, havia estat desenvolupada a finals de 1977 per Sammy Miller.

A causa de l'entrada de Rathmell a Suzuki, l'antic pilot d'aquesta marca Nigel Birkett va passar a Montesa, sense gaire èxit. L'alemany Felix Krahnstöver va continuar desenvolupant el prototip de KTM en competició, sense puntuar, però, en cap prova tret d'Alemanya, on fou desè. KTM mai no va llançar al mercat cap model de trial.

Un altre canvi de marca aquell any va ser el de Nick Jefferies, que deixà Honda en fitxar per com a pilot de proves per tal de desenvolupar el nou prototip de 400 cc de quatre temps del fabricant anglès, la CCM 350T.

En un altre ordre de coses, aquell 1978 es va produir un fet que a la llarga va fer evolucionar radicalment l'esport del trial: el 24 de gener es va celebrar al Palau dels Esports de Barcelona la primera prova internacional de trial indoor de la història, el I Trial Indoor Solo Moto. Aquesta nova modalitat arrelà ràpidament i a partir de 1993, la FIM va instaurar l'Indoor Grand Prix, antecedent de l'actual Campionat del Món de X-Trial.

Sistema de puntuació

Calendari Ronda Data Prova Lloc Guanyador1 11 de febrer Newtownards Yrjö Vesterinen2 18 de febrer Gran Bretanya Rhayader Yrjö Vesterinen3 26 de febrer Bilstain Martin Lampkin4 5 de març Sommières Bernie Schreiber5 12 de març Matadepera Bernie Schreiber6 28 de maig Gefrees Martin Lampkin7 11 de juny Roaring Branch Bernie Schreiber8 16 de juny Pinerolo Bernie Schreiber9 23 de juliol Spital am Semmering Yrjö Vesterinen10 20 d'agost Mölndal Ulf Karlson11 27 d'agost Ekenäs Yrjö Vesterinen12 24 de setembre Rícany Martin Lampkin

Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Yrjö Vesterinen Bultaco 1282 Martin Lampkin Bultaco 1263 Bernie Schreiber Bultaco 1164 Ulf Karlson Montesa 1045 Rob Shepherd Honda 636 Mick Andrews OSSA 447 Toni Gorgot Bultaco 298 Jean Marie Lejeune Montesa 259 Jaume Subirà Montesa 2510 Manuel Soler Bultaco 2224 Joaquim Abad 1

Galeria

Referències

Bibliografia

Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1978