Un arxiver és la persona que té un arxiu a càrrec seu o serveix com a tècnic en aquest.Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española En la seva accepció moderna, l'arxiver és un professional amb titulació universitària superior que defineix, implanta i manté el sistema de gestió documental i de gestió d'un arxiu per tal d'organitzar i custodiar els documents, amb la finalitat de facilitar-ne l'accés i la consulta.Codi deontològic dels arxivers catalans. Associació d'Arxivers de Catalunya
Història L'origen de la professió d'arxiver es remunta a l'aparició de l'escriptura, a mitjans del quart mil·lenni aC.CRUZ MUNDET, José Ramón. Qué es un archivero. Gijón: Trea, 2009 p.2 L'escriptura va sorgir davant la necessitat de registrar dades, pactes, situacions i en medis permanents. L'escriptura es trobava en mans d'una elit. Des de les monarquies sorgides en l'Àsia anterior fins al Baix Imperi romà, passant per les civilitzacions egípcies i grega es té la constància de l'existència d'arxius (reals, dels temples, fins i tot bancaris). Es tenen notícies en aquesta època de personatges encarregats dels arxius, però més aviat com una funció inherent a altres càrrecs. Tot i això es podria parlar d'una activitat conscient, sistemàtica i basada en un coneixement i una concepció de l'ordre específic i qui exercia aquesta magistratura ho feia des de la base d'un coneixement que podríem qualificar d'expert. Així a l'Atenes clàssica el responsable dels arxius de l'Estat era l'areòpag, i més tard l'epistata. Al món romà, els responsables van ser els qüestors i, posteriorment, els prefectes.FAVIER, Jean. Les archives. (1958) p.10-12 Al món clàssic els treballs arxivístics eren efectuats per esclaus públics qualificats, la situació dels quals eren relativament envejable.
A l'alta edat mitjana, amb la caiguda del món romà, l'escriptura i el document escrit perden importància i es releguen sobretot a l'àmbit eclesiàstic. Així, la Regla de sant Benet inclou el treball arxivístic com una de les activitats dels monjos. A la baixa edat mitjana, amb el desenvolupament urbà i de les activitats econòmiques i socials, s'inicia una creixent complexitat administrativa. Llavors el document va prendre més importància i es van començar a formar els primers arxius sota la responsabilitat d'arxivers. L'any 1346 el rei Pere el Cerimoniós va nomenar Pere de Passeya (1346-1348) com a arxiver, un dels primers arxivers amb aquest nom, de l'Arxiu Reial de Barcelona (més tard Arxiu de la Corona d'Aragó).
Fins ben entrat el , els arxius històrics van ser el lloc de treball habitual dels arxivers. La professió d'arxiver estava marcada per l'historicisme i per l'influx de la paleografia i la diplomàtica, que s'ocupaven sobretot de documentació medieval.CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.39 Era el model arxiver-erudit. Per exemple, segons el decret de reforma del cos d'arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de 1868 l'arxiver era «poderós auxiliar dels estudis històrics i bibliogràfics, i investigador i guardador d'inestimables riqueses».ROMERO TALLAFIGO Manuel. Archivística y archivos: soportes, edificios y organización (1994) p.353miniatura|Arxivera treballantAl l'ofici es professionalitza coincidint amb una consolidació de la ciència arxivística i l'obertura de nous camp d'actuació. S'amplia enormement el camp de l'arxiver, no només als arxius històrics sinó també als administratius. I una ràpida evolució que arriba fins avui ha fet superar el model d'arvixer-historiador o arxiver-erudit tradicional per un arxiver polivalent. Aquesta ampliació ha comportat la partició del món professional, sobretot al món anglosaxó, on s'estableixen dues àrees: la del records management o gestió de documents administratius, i la tradicional o administració d'arxius.CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.45 Tot i això a Europa es considera un únic professional.
A més, d'ençà de la Segona Guerra Mundial, l'ofici d'arxiver ha hagut d'enfrontar-se al creixement dels fons administratius, la introducció de noves tecnologies i la preservació dels fons, a causa del nombre creixent d'usuaris. Li ha calgut equilibrar, doncs, la funció de suport a l'administració i de difusió i potenciació de la recerca.Enciclopedia Catalana
Funcions i tasques Avui en dia la funció dels arxius i els arxivers és cada vegada més complexa i extensa. Però fins a la dècada dels 80 la funció arxivística es limitava als grans dipòsits d'arxius de grans administracions, l'Església i certes empreses, amb competències només sobre els documents històrics. Els arxius rebien les transferències i les seves funcions principals eren la conservació i la custòdia dels fons històrics, la seva classificació i descripció, i l'organització dels serveis d'atenció als usuaris (sobretot historiadors). El personal que s'ocupava dels arxius provenia majoritàriament de la facultat de lletres, especialment dels estudis d'història, i els coneixements específics d'arxivística s'adquirien amb la pràctica del dia a dia en l'organització de l'arxiu.MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.31
Actualment la realitat és ben diferent. La modernització de la societat ha comportat una modernització dels arxius, que han ampliat el seu camp d'acció i han incorporat noves funcions. L'arxiver s'ocupa avui d'una gran varietat d'arxius, organitza els documents des que es generen, s'ocupa de documents fixats en qualsevol suport i format, aplica tècniques d'avaluació per determinar la conservació o destrucció dels documents i satisfà les demandes d'una gran varietat d'usuaris.
Segons el codi deontològic dels arxivers catalans: «Els arxivers tenen com a funció social assegurar i possibilitar la utilització dels documents d'arxiu, i de la informació que contenen, amb finalitats jurídiques, administratives, informatives, culturals i científiques. D'aquesta manera, els arxivers contribueixen a millorar el funcionament de les organitzacions, a salvaguardar els drets i els deures de les persones que contenen els documents, a preservar la memòria col·lectiva i a fer possible la recerca científica i la difusió de la cultura».
Sempre l'objectiu últim de l'arxiver ha de ser fer útils per al seu ús els documents a càrrec seu.CRUZ MUNDET, José Ramón. Manual de archivística. (1994) p.94 El professional de l'arxiu té, a més, un compromís ètic amb la societat en la preservació dels documents i l'accés a aquests, garantint la transparència administrativa i facilitant a la societat el dret a la informació.
Competències i habilitats Les competències d'un professional de l'arxivística es poden dividir en genèriques i específiques.
Competències genèriques Capacitat de direcció i lideratge: habilitat per implantar polítiques, liderar projectes de gestió documental i col·laborar amb la resta de l'organització en l'àmbit dels sistemes d'informació i de la gestió electrònica de documents. Capacitat de saber comunicar. Elevada disposició d'autoaprenentatge. És important conèixer les últimes novetats en tecnologies de la informació i comunicació, el continu desenvolupament d'estàndards relacionats amb la gestió documental aprovats pels organismes internacionals de normalització (normes ISO) i les novetats legislatives.
Competències específiques Arxivística. Ha de tenir un coneixement profund de la història dels arxius i de la arxivística, dels principis fonamentals de la ciència arxivística, l'estudi de fons i documents d'organitzacions públiques i privades i dels diferents formats, les tècniques arxivístiques de l'organització documental, com ara la classificació, la descripció, l'avaluació i la gestió documental. Dret. Els coneixements de dret són necessaris per a tractar la documentació. Ha de conèixer àmpliament els fonaments del dret administratiu, civil, mercantil i patrimonial. Així mateix, ha de tenir coneixements sobre la legislació i el règim jurídic dels documents i els arxius (normativa arxivística sorgida d'organismes internacionals i de la Unió Europea, la normativa estatal, autonòmica, de patrimoni cultural, i d'accés als arxius i els drets de protecció del dret a la intimitat de les persones). Ciències de la informació. És important el coneixement de tècniques de recuperació de la informació i dels llenguatges documentals. L'arxivística també comparteix amb les ciències de la informació les nocions de preservació, conservació i restauració de materials documentals. Història i ciències auxiliars de la història. La història és molt important sobretot per conèixer la història de la institució que genera l'arxiu, ja que no es pot tractar un fons sense conèixer el funcionament i la història de l'organització. També és important tenir coneixements de paleografia i diplomàtica per poder llegir i interpretar textos antics. Administració d'empreses. Com que actualment l'arxiver també s'ocupa de documents de gestió i d'empresa, l'arxiver ha de tenir també nocions d'administracions d'empreses. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Un coneixement major de Tecnologies de la Informació esdevé sempre més important conèixer els sistemes de recuperació de representació i recuperació de la informació, els processos de digitalització de documents i emmagatzematge en suports electrònics. Gestió cultural. L'arxiver necessita tenir certes habilitats en gestió cultural i comunicació. L'arxiu és un patrimoni que s'ha de difondre a la societat. Coneixements bàsics de conservació. Són necessaris per ajudar a entendre la vida útil dels documents. Molts suports (com fotografies, papers àcids, vídeos i altres) es poden deteriorar si no s'emmagatzemen i es mantenen pròpiament.
Habilitats Capacitat per dissenyar, planificar i implantar sistemes de gestió documental. Capacitat de gestió de servei d'arxiu. Elaborar pressupostos, aplicar les normes de qualitat, organitzar productes i serveis d'atenció al ciutadà. Quant a la conservació de documents: identificar necessitats i elaborar els requisits pel disseny d'instal·lacions adequades a l'arxiu, elaborar plans preventius i de seguretat. Capacitat per aplicar les tècniques d'organització documental: realitzar plans de selecció de documents, implementar calendaris de conservació i elaborar quadres de classificació. Competència ètica: Compromís amb la societat en la mesura que han de prendre consciència del valor dels documents i ser capaços de resoldre els dels conflictes que puguin sorgir entre el dret d'accés a la informació i el dret de protecció a la intimitat de les persones. En definitiva, els arxivers han de prendre consciència dels valors dels documents i dels arxius com a instruments imprescindibles per a la restitució dels drets humans i la reconstrucció de la mateixa història.
Perfil professional El perfil del professional de l'arxivística ha de ser ampli i polivalent per a respondre a una gran pluralitat d'interessos i en el context d'organitzacions de dimensions i objectius ben diferents. La major part dels arxius de Catalunya són de tipus corporatiu amb un únic arxiver al davant, que fa alhora les funcions de director d'arxiu i de tècnic arxiver. No obstant això, existeixen moltes institucions d'arxiu que tracten gran quantitat de documents i, per tant, que requereixen més personal.MAURI, Alfred; PERPINYÀ, Remei. Estudiar archivística: dónde y por qué. (2008) p.47
En aquest sentit la majoria d'autors defensen que cal superar la visió unipersonal del servei d'arxiu i avançar en la línia de diversificar el perfil professional dels arxivers segons la funció: Director, tècnics superiors arxivers, tècnics superiors especialistes, tècnics mitjans generalistes i, a un altre nivell, administratius, auxiliars i subalterns.AlBERCH I FUGUERAS, Ramon. Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement (2002) p.23-25