miniatura|Escut de l'Arbre de Sobrarbdel llegendari Regne de Sobrarb El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII. Decennis després se'n va independitzar i va formar part del Regne de Pamplona durant el regnat de Sanç III de Pamplona; el donà en herència conjuntament amb el Comtat de Ribagorça al seu fill Gonçal I de Ribagorça, però, en morir sense descendència, passà al seu germà, el rei Ramir I d'Aragó.
Geografia Al Sobrarb era més petit que avui i ocupava les valls de Fiscal, Broto, Bielsa i Gistau. Després es va expandir cap al nord i l'est, i avui es parla de Vell Sobrarb i Nou Sobrarb. El Sobrarb tradicional abasta l'espai entre el Cinca a l'est, la Serra d'Elsón (que podia tenir el nom antic de Serra d'Arbe) al sud, el Sarrablo a l'oest, i la depressió de l'Ara al nord, ja que no inclou ni Aïnsa ni Boltanya.
Història L'estudi del comtat de Sobrarb és molt complex, atès l'escàs nombre de notícies que s'han transmès sobre la seva història. Probablement va estar dominat al començament del per Galí Belascotenes i el seu fill i successor Garcia Galí «el Dolent». És possible que el primer comte aragonès independent Asnar Galí exercís també el seu poder al Sobrarb sota la protecció de l'Imperi Carolingi i que fos en aquest territori on Garcia Galí «el Dolent» s'aixequés contra Asnar Galí. En qualsevol dels casos, és segur que la tutela dels francs sobre el Sobrarb va ser molt estreta. D'altra banda, a la zona oriental, la vall de Gistau va mantenir relacions amb el Comtat d'Urgell. L'expansió, doncs, del comtat de Sobrarb va ser molt tardana, i només durant el regnat de Sanç III de Pamplona «el Gran», es documenta l'existència d'un important monestir, el de Sant Victorià i la colonització llera avall de la vall del Cinca. En la divisió eclesiàstica el territori d'aquest antic comtat coincideix bé amb l'arxiprestat de Sobrarb.
Llegenda
Una llegenda diu que Garcí Ximénez, un noble d'origen vascó, es va revoltar l'any 724 contra els àrabs en els territoris entre el Cinca i el Gállego. Abans de la batalla va aparèixer una creu vermella sobre una carrasca, i els cristians van guanyar. Des de llavors el territori va prendre el seu nom d'aquesta creu sobre l'arbre (en català "sobre arbre"), així com el seu escut d'armes. No obstant això, hi ha una altra interpretació menys probable, atès que no es dona la coincidència fonètica ni gràfica amb l'escut, que diu que el nom Sobrarb deriva de la Serra d'Arbe.
Bibliografia
Ubieto Arteta, Antonio, Historia de Aragón. La formación territorial, Zaragoza, Anubar ediciones, 1981, vol 1. .
Vegeu també Barbitanya Marca Superior Comtat de Ribagorça Regne de Sobrarb Regne d'Aragó