miniatura|Visca els partisans heroics, que destrueixen la rereguarda dels feixistes (un cartell de propaganda soviètica durant la Segona Guerra Mundial Els partisans soviètics van ser els membres d'un moviment de resistència que van portar a terme una guerra de guerrilles contra les tropes de l'Eix durant l'ocupació de la Unió Soviètica durant la Gran Guerra Patriòtica.
El moviment era coordinat i controlat pel govern soviètic i modelat segons l'Exèrcit Roig. L'objectiu primari de la guerra de guerrilles portada a terme per les unitats partisanes era malmetre la rereguarda alemanya al Front Oriental, especialment les carreteres i les vies de comunicació.
Formació de la resistència soviètica antialemanya El programa de la guerra partisana va ser dissenyat per les directrius publicades el 29 de juliol de 1941 pel Consell de Comissaris del Poble i el Partit ComunistaComitè Central del Partit Comunista de l'URSS (Bolxevic) i en altres documents posteriors. S'haurien de formar destacaments de partisans i grups de diversió als territoris ocupats pels alemanys, amb la missió de destruir els recursos valuosos, trencar les carreteres i les telecomunicacions i matar el personal alemany. Stalin, al discurs del 3 d'agost de 1941, reiterà aquestes ordres i directives al poble soviètic. Hitler, el 16 d'agost següent, referint-se a aquest discurs, assenyalà que aquesta guerra partisana declarada tenia els seus avantatges, donant-los l'excusa per destruir tot el que s'oposés als alemanys. S'entén que aquesta guerra partisana, decidida sense consideració, va estendre's només per servir als propòsits polítics i militars de l'URSS.
Els primers destacaments partisans, fets de membres de l'Exèrcit Roig originaris de les unitats destruïdes i gent de la rodalia, i comandats per oficials de l'Exèrcit o pels activistes locals soviètics, membres del Komsomol o comunistes locals, van formar-se immediatament als primers dies de la invasió, incloent-hi el destacament Starasiel'ski del Major Dorodnij al districte de Jabinka (23 de juny de 1941),(HistBel-5) Гісторыя Беларусі: У 6 т. Т. 5. Беларусь у 1917—1945. — Мн.: Экаперспектыва, 2006. — 613 с.; іл. . p.492. el destacament Pinsk de Vasili Korj el 26 de juny). Les primeres concessions del títol d'Heroi de la Unió Soviètica arribaren en una data tan prompte com la del 6 d'agost de 1941, concedint-se als comandants de destacament Pavlovskii i Bumajkov.
La llavor dels destacaments partisans i grups de diversió van formar-se i llançar-se als territoris ocupats pels alemanys a l'estiu de 1941. Els grups resistents de les zones urbanes es formaren com a força de complement de les activitats de les unitats partisanes, que operaven a les zones rurals. La xarxa oculta de les estructures comunistes va desenvolupar-se activament als territoris ocupats per controlar les activitats, rebent un influx d'activistes comunistes especialment triats. Vers la fi de 1941, als territoris ocupats operaven més de 2.000 destacaments partisans, amb més de 90.000 membres a les seves files.Літвіноўскі І. А. (Litvinowski) Партызанскі рух у Вялікую Айчынную вайну 1941—1945 // Беларуская энцыклапедыя: У 18 т. Т. 12. — Мінск: БелЭн, 2001. — 560 с. p. 134. (т.12).NB: usually the Soviet and post-Soviet writings on the Soviet partisan movement borrow data directly or indirectly from the Ponomarenko (Пономаренко П.К. Партизанское движение в Великой Отечественной войне. М., 1943.) and Volin (Волин Б.М. Всенародная партизанская война. М., 1942.) books, which could be intentionally exaggerating.
No obstant això, l'activitat de les forces partisanes no va estar coordinada i subministrada centralment fins a la primavera de 1942. Per tal de coordinar les operacions partisanes, el 30 de maig de 1942 s'organitzà el Quarter General Central del Moviment Partisà com la Stavka, encapçalat per Panteleimon Ponomarenko, i comandada inicialment per Kliment Voroixílov. L'Estat Major tenia els seus enllaços als Consells Militars dels Fronts i Exèrcits. Els estats majors territorials es van anar creant subseqüentment, tractant amb els moviments partisans a les respectives repúbliques soviètiques i a les províncies ocupades de Rússia.pp.528-541,Velikaya Otechestvennaya Voina
Tot i que a Ucraïna i a Belarús va existir un suport inicial per part de la població cap a l'ocupació alemanya, amb l'esperança que els portaria el final del mandat estalinista, ben aviat descobriren que el règim nazi era tan brutal com el soviètic. Els nous ocupants deportaren la població en edat de treballar al Reich perquè treballessin com esclaus, saquejant-los i castigant-los arbitràriament per qualsevol infracció, arribant fins a cremar pobles sencers amb la seva població (per exemple, Khatin). Davant d'això, molts s'uniren a la resistència anti-nazi, i la majoria es convertiren en seguidors passius dels partisans.
Posteriorment, l'NKVD, el SMERSH i el GRU començaren a entrenar grups especials de futurs partisans per llançar-los als territoris ocupats. Els candidats per a aquests grups eren triats entre els voluntaris per a l'Exèrcit Roig, les Tropes de l'Interior de l'NKVD, i també entre els esportistes soviètics. Quan saltaven darrere la línia del front alemanya, els grups anaven per organitzar i guiar les unitats locals partisanes. Alguns comandants d'aquestes unitats especials, com Dmitri Medvédev, després esdevingueren famosos líders partisans.
Zones d'operacions Belarús Les autoritats soviètiques consideraren Belarús de gran importància pel desenvolupament de la guerra partisana soviètica des de l'inici. Els factors principals eren la seva geografia, amb molts boscs i pantans, així com la seva posició estratègica en les línies de comunicació que s'originaven a Moscou cap a l'oest. De fet, els cossos comunistes belarussos a les províncies orientals de Belarús començaren a organitzar les unitats partisanes l'endemà que es publiqués la primera directiva (Directiva N.1 del 30 de juliol de 1930 i N.2 de l'1 de juliol de 1941).
Segons les estimacions soviètiques, ja a l'agost de 1941 existien uns 231 destacaments. Les unitats llavors, formades i inserides a Belarús totalitzaven 437 destacaments a la fi de 1941, incloent-hi a més de 7.200 persones.(All-people struggle in Belarus against the German-fascist invaders) Всенародная борьба в Белоруссии против немецко-фашистских захватчиков. Т. 1. С. 84, 112., as cited in (HistB5) Гісторыя Беларусі: У 6 т. Т. 5. Беларусь у 1917—1945. — Мн.: Экаперспектыва, 2006. — 613 с.; іл. . p.491. No obstant això, com que la línia del front s'allunyà molt, les condicions sovint empitjoraven molt per a les unitats partisanes, els recursos mancaven i no hi hagué un suport a gran escala del front fins a març de 1942. Una dificultat en particular era la mancança de comunicacions radiofòniques, que no va ser dirigida fins a l'abril de 1942. A més, les unitats partisanes tampoc gaudien del suport dels habitants de la regió. Durant molts mesos, les unitats partisanes a Belarús van quedar abandonades a la seva sort; sent especialment difícil l'hivern de 1941-42, en què hi hagué una gran mancança en munició, medecines i subministraments. Les accions dels partisans normalment estaven descoordinades.
Les operacions alemanyes de pacificació a l'estiu i a la tardor de 1941 van ser útils per minvar significativament l'activitat partisana. Moltes unitats van passar a la clandestinitat, i generalment, a cap a l'inici de 1942, les unitats partisanes no van participar en cap operació militar significativa, limitant-se a solucionar problemes organitzatius, construint i establint una influència els veïnats. Tot i que la data és incompleta, cap a la fi de 1941, se sap que a Belarús havien operat uns 99 destacaments partisans, a més de cent grups més.(All-people struggle…) V.1. p.107., as cited in (HistB5) p.493. A l'hivern de 1941-42, operaven uns 50 destacaments i unes 50 organitzacions i grups clandestins.(HistB5) p.493.Aleshores, només a la zona de Minsk hi havia més de cinquanta grups operatius, que comptabilitzaven més de 2.000 membres. Durant el desembre de 1941, les tropes de la vigilància del Grup d'Exèrcits Centre comprenien 4 divisions de seguretat, 2 brigades SS i 260 companyies de les diferents branques de servei.
La batalla de Moscou va donar un gran impuls moral als partisans. No obstant això, l'autèntic punt d'inflexió en el desenvolupament del moviment partisà a Belarús, així com en els territoris ocupats pels alemanys, va tenir lloc durant l'ofensiva soviètica de l'hivern de 1942.
La Porta de Vitsiebsk i la Belarús Occidental El punt d'inflexió en el desenvolupament de l'activitat partisana arribà al febrer de 1942 amb l'obertura de la porta de Vitsiebsk, un corredor que connectava els territoris ocupats pels alemanys i els que encara estaven en mans soviètiques. Les unitats partisanes van ser incloses en els desenvolupaments estratègics soviètics poc després d'això, i s'arranjà un suport organitzatiu i logístic centralitzat, amb l'existència de la Porta com un factor molt important per assistir als destacaments als territoris ocupats. A inicis de la primavera de 1942, les unitats partisanes podien soscavar de manera efectiva les tropes alemanyes i posar bastons a les rodes significativament a les seves operacions a la regió.
La seva immensa majoria, jueus i activistes soviètics en menor escala, se sentien molt més segurs entre els partisans que no pas en la vida civil en els territoris ocupats. Un impuls directe per augmentar el nombre dels partisans eren els presoners de guerra de l'Exèrcit Roig d'origen local, que van ser alliberats a la tardor de 1941, però que al març de 1942 reberen l'ordre dels alemanys de tornar als camps de concentració.
A la primavera de 1942, la concentració d'unitats partisanes menors a les brigades començà, propiciada per l'experiència del primer any de guerra, la coordinació, l'augment numèric, la reorganització estructural i les línies de subministrament establertes es convertí en un gran augment de la capacitat dels partisans, que es mostraren en l'increment dels sabotatges a les vies ferroviàries, amb centenars de locomotores i milers de vagons destruïts al final de l'any.Segons fons alemanys. Also noted is that this result, while in itself impressive, was less relevant than expected, as the German offensive in 1942 came further south.
El 1942, les campanyes de terror contra les administracions locals, recolzades per col·laboradors i traïdors locals s'emfatitzà.Mentioned as primary in the report of the HQ of partisan movement on 1942-11-09 Això resultà, això no obstant, en la divisió definitiva amb la població civil local i en l'inici d'organitzacions d'unitats anti-partisanes compostes per personal nadiu el 1942. El novembre de 1942, les unitats partisanes soviètiques estaven formades per uns 47.000 membres.