Sir John Anthony Quayle CBE (Ainsdale, Anglaterra, 7 de setembre de 1913 - Londres, 20 d'octubre de 1989) fou un actor i director britànic.
Format a l'Acadèmia reial d'art dramàtic, es distingeix tant en papers clàssics del teatre (Hamlet, Enric V) com en el cinema (Els canons de Navarone, Lawrence d'Aràbia o, La caiguda de l'Imperi Romà).
Carrera Entre 1948 i 1956 va dirigir el Teatre Shakespeare Memorial, i va deixar la base per a la creació de la Royal Shakespeare Company. Entre els papers de Shakespeare que ell mateix va interpretar s'inclouen Falstaff, Otel·lo, Benedict a Much Ado About Nothing, Enric VIII d'Anglaterra, i Aarón a Titus Andronicus, al costat de Sir Laurence Olivier. A més, va ser Mosca a l'obra de Ben Jonson Volpone, i també va interpretar obres contemporànies.
El seu primer paper per al cinema va ser breu i sense crèdits a la pel·lícula de 1938 Pygmalion. Posteriors interpretacions cinematogràfiques van ser, entre d'altres, les que va fer al film d'Alfred Hitchcock Fals culpable , a Ice-Cold in Alex (1958), Tarzan's Greatest Adventure (1959), Els canons de Navarone i a la pel·lícula de David Lean Lawrence d'Aràbia. Va ser nomenat a un Oscar al millor actor secundari el 1969 per la seva interpretació del Cardenal Thomas Wolsey a Anna dels mil dies. Va fer en diverses ocasions papers d'honrats oficials britànics, aportant la seva pròpia experiència durant la guerra i donant un grau d'autenticitat als personatges que no aconseguien altres actors no combatents. Un dels seus millors amics, de la seva època en l'Old Vic, va ser l'actor Alec Guinness, amb qui va coincidir a diversos films.
Quayle va debutar a Broadway amb l'obra The Country Wife el 1936. Trenta i quatre anys més tard, es va guanyar l'aplaudiment de la crítica pel seu paper protagonista a la peça de Anthony Shaffer Sleuth, per la qual va guanyar un premi Drama Desk.
Entre les seves interpretacions televisives s'inclou Armchair Theatre: The Scent of Fear (1959) per a la cadena ITV, el paper principal en la sèrie de 1969 de l'ITC Entertainment Strange Report i el paper del General Villers en l'adaptació de 1988 de The Bourne Identity. També va ser el narrador de la sèrie documental Reaching for the Skies.
Segona Guerra mundial Soldat ras, Quayle és nomenat sotstinent d'artilleria el 7 de gener de 1940 després d'un curs d'oficials. És assignat a la Unitat auxiliar (Auxiliary Unit) de Northumberland com a oficial d'informació.
Les Unitats auxiliars, secretes, són establertes per portar operacions de guerrilla i d'hostilització, en una banda costanera de seixanta quilòmetres, contra les forces alemanyes, en cas d'invasió de la Gran Bretanya.
Comandant (temporalment), participa en les operacions d'infiltracions d'agents a Iugoslàvia per dirigir els maquis comunistes de Tito i a Albània, on és llençat en paracaigudes.
Reemplaça el comandant Gerry Field al capdavant del quarter general del OSS, transferit a la costa adriàtica, al sud de Valona, en una gruta anomenada Seaview, després que aquest hagi estat ferit greument per un explosiu.
Repatriat per una disenteria, la icterícia i el paludisme, és hospitalitzat a Bari, Itàlia.Font Albanian Assignement del coronel David Smiley Després de la seva convalescència és destinat a Gibraltar fins al final de la guerra.
Temporalment Comandant, rep una citació (Mentioned in Despatch) el 23 de maig de 1946 en el marc de les operacions especials a la conca mediterrània.
Els seus records de guerra li han inspirat dues novel·les: Eight hours from England (1945) i Hom Such a Night (1947) i un recull de records sobre Albània i els Balcans A Time to Speak (Barrie & Jenkins - 1990).
Quayle és promogut Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE), en qualitat de director del Shakespeare Memorial Theatre de Stratford-on-Avon, el 5 de juny de 1952 després és ennoblit ( Knighthood, denominació Sir) el 5 de març de 1985.
L'abril de 1944, quan David Smiley troba el comandant Tony Quayle a Bari, a Itàlia, on es troba el quarter general del OSS per a les operacions a la conca mediterrània, aquest últim és hospitalitzat, patint paludisme, icterícia i disenteria.
Quan apareix l'actor alguns anys més tard sobre una llitera a la pel·lícula Els canons de Navarone, li sembla tornar-ho a veure tal com era al seu llit, a l'hospital militar de Bari. (Font Albanian Assignment de D. Smiley, pàgina 105)
Vida privada Quayle va ser nomenat cavaller el 1985 i va morir a Londres el 1989 a causa d'un càncer de fetge. Es va casar en dues ocasions. La seva primera esposa va ser l'actriu Hermione Hannen (1913-1983) i la seva segona esposa i vídua la també actriu Dorothy Hyson (1914-1996). Amb l'última va tenir dues filles, Jenny i Rosanna, i un fill, Christopher.
Filmografia 1935: Moscow Nights: Vanya, soldat que dicta cartes 1938: Pygmalion: Perruquera d'Eliza 1938: Trelawny of the Wells (TV) 1938: A Farewell Supper (TV) 1939: Sun Up (TV): L'estranger 1948: Hamlet: Marcellus 1948: Saraband for Dead Lovers: Durer 1955: The Merry Wives of Windsor (TV): Falstaff 1955: Oh... Rosalinda!!: General Orlovsky 1956: La batalla del Riu de la Plata (The Battle of the River Plate): C. Harwood, HMS Ajax 1956: Fals culpable: Frank D. O'Connor 1957: Woman in a Dressing Gown: Jim Preston 1957: No Time for Tears: Dr. Seagrave 1958: The Man Who Wouldn't Talk: Frank Smith 1958: Ice-Cold in Alex: Capità der Poel / Hauptman Otto Lutz 1959: Serious Charge: El Reverend Howard Phillips 1959: Tarzan's Greatest Adventure: Slade 1960: The Challenge: Jim 1961: A Reason for Staying (TV): El General 1962: Els canons de Navarone (The Guns of Navarone): Vizard 1962: Lawrence d'Aràbia (Lawrence of Arabia): Coronel Brighton 1964: The Fall of the Roman Empire: Verulus 1964: East of Sudan: Richard Baker 1965: Miss Hanago (TV): Samurai 1965: Operació Crossbow (Operation Crossbow): Bamford 1965: Terror a Whitechapel (A Study in Terror): Dr. Murray 1966: The Poppies Are Also Flowers: el capità Vanderbilt 1966: Barefoot in Athens (TV): Pausanias 1966: Incompreso: John Duncombe 1967: Waste Places (TV): Daniel Bloch 1968: A Case of Libel (TV): Coronel Douglas 1969: Island Unknown: Narrador 1969: L'or d'en Mackenna (Mackenna's Gold): El vell anglès 1969: Before Winter Comes: Brigada Bewley 1969: Destiny of a Spy (TV): Coronel Malendin 1969: Red Peppers (TV): Mr. Edwards 1969: Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days): Cardenal Wolsey 1970: The Six Wives of Henry VIII (TV): Narrador (veu) 1972: Tot el que ha volgut saber sempre sobre el sexe…. (Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask): El rei 1973: Jarrett (TV): Cosmo Bastrop 1973: A Bequest to the Nation: Lord Minto 1973: The Evil Touch (serie TV): Host (1973) 1974: QB VII (TV): Tom Banniester 1974: The Tamarind Seed: Jack Loder, cap de l'MI6 1974: Great Expectations (TV): Jaggers 1975: Moses the Lawgiver (TV): Aaron 1976: The Story of David (TV): King Saul 1976: 21 hores a Múnic (21 Hours at Munich) (TV): General Zvi Zamir 1976: Ha arribat l'àguila (The Eagle Has Landed): Adm. Canaris 1977: Holocaust 2000: Professor Griffith 1978: Ice Age (TV): The Old Man 1979: Assassinat per decret (Murder by Decree): Sir Charles Warren 1979: Henry IV, Part I (TV): Sir John Falstaff 1979: Henry IV, Part II (TV): Sir John Falstaff 1981: Masada (TV): Rubrius Gallus 1981: Dial M for Murder (TV): Insp. Hubbard 1981: The Manions of America (TV): Lord Montgomery 1984: Oedipus at Colonus (TV): Oedipus 1984: The Testament of John (TV): John Douglas 1984: Lace (TV): Dr. Geneste 1984: The Last Days of Pompeii (TV): Quintus 1985: The Miracle (TV): el bisbe 1985: The Key to Rebecca) (TV): Abdullah 1987: Reaching for the Skies (sèrie TV): Narrador 1988: The Bourne Identity) (TV): General Villiers 1988: La llegenda del Sant Bevedor: Distinguished Gentleman 1988: Buster, el robatori del segle (Buster): Sir James McDowell 1989: Magdalene: Father Noessler 1989: King of the Wind: Lord Granville 1989: Confessional (TV): The Pope 1990: The Endless Game (TV): Glanville 1993: The Princess and the Cobbler: King Nod (veu)
Nominacions 1959 - BAFTA al millor actor per Ice-Cold in Alex 1970 - Oscar al millor actor secundari per Anna dels mil dies 1970 - Globus d'Or al millor actor secundari per Anna dels mil dies
Referències
Enllaços externs
La seva necrologica al New-York Times del 21 d'octubre de 1989 Crònica literària sobre el llibre de Roderick Bailey consagrat al OSS a Albània Daily Telegraph del 29 de febrer de 2008, A. Quayle hi és citat Crònica literària sobre el llibre de Roderick Bailey, en el Times del 15 de febrer de 2008 Crònica literària sobre el llibre de Lucas Peter consagrat a l'OSS a Albània, A. Quayle hi és citat
Categoria:Actors de cinema anglesos Categoria:Actors de teatre anglesos Categoria:Actors de sèries de televisió anglesos Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Knights Bachelor Categoria:Militars britànics de la Segona Guerra Mundial Categoria:Actors de doblatge anglesos Categoria:Membres de la Royal Shakespeare Company Categoria:Alumnes de la Royal Academy of Dramatic Art Categoria:Alumnes de la Rugby School Categoria:Morts a Londres Categoria:Morts de càncer de fetge a Anglaterra Categoria:Militars anglesos Categoria:Actors de Merseyside Categoria:Actors anglesos morts al segle XX Categoria:Actors anglesos nascuts al segle XX