Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 25 de juliol de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1979) va ser una pionera de l'assistència social i política catalana exiliada a Mèxic.
Biografia Va néixer a Barcelona l'any 1899, filla d'Eladi Faraudo i Ortells i Elvira Puigdollers i Gili, essent la gran de quatre germans. Era cosina de Josep Dencàs i Puigdollers i Francesc Espriu Puigdollers. El pare, que era agent de borsa, quedà arruïnat arran de la Primera Guerra Mundial.
Pionera de l'assistència social Elàdia Faraudo va tenir un paper important en el camp de l'assistència social durant la Segona República Espanyola.Article presentació del Calendari "Treball social: una genealogia femenina", de l'Institut Català de les Dones Va obtenir el títol d'assistenta social a Bèlgica, on havia estudiat Ciències Socials. Posteriorment, va treballar a la Generalitat de Catalunya com a directora d'Assistència Social, mentre vivia a la plaça del Doctor Letamendi conjuntament amb la seva tia Teresa Puigdollers i Gili. El 30 de novembre de 1933 va publicar a La Humanitat l'article «Fem guarderies pels infants», l'únic escrit publicat per ella en premsa catalana. El març de 1935 va ingressar a la maçoneria, com a membre de la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla, de Barcelona, núm. 21, del Gran Orient espanyol.
Durant la Guerra Civil L'any 1938, va ser nomenada directora general d'Evacuació i Assistència dels Refugiats del Ministeri de Treball i Assistència Social. El gener de 1937, convidada per Socors Roig Internacional, va viatjar a París per assistir —en nom del Comitè Central d'Ajut als Refugiats— a la Conferència Internacional per a l'ajut als ferits, vídues, orfes i refugiats d'Espanya, organitzada per la Commission de Solidarité du Rassemblement Populaire pour l'Aide au Peuple Espagnol. Per decret del 2 de juny de 1937, després de la designació de Jaume Aiguader com a ministre de Treball i Assistència Social, ella va ser nomenada secretària general d'Evacuació i Assistència als Refugiats de la República i, al gener de 1938, directora general. Des d'aquest càrrec havia de gestionar les colònies infantils i els ajuts als refugiats. Al mes de setembre de 1938, amb la dimissió del ministre Aiguader, ella també va cessar del càrrec ministerial i es va reincorporar com a funcionària a la Comissió Escolar d'Assistència Social, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat republicana.
Exili L'any 1939 va exiliar-se, en primer lloc, a Perpinyà (França). Després d'alliberar el seu germà del camp d'Argelers, es va embarcar a Bordeus juntament amb la seva família, en el vaixell Méxique, i el 27 de juliol de 1939 va arribar a Veracruz (Mèxic). Posteriorment, es traslladà a Monterrey, on va viure i treballar, i on va dirigir l'Institut de Treball Social. Incorporada a la Universitat de Nuevo León, va participar en la fundació, l'any 1968, de l'Escola de Treball Social de Nuevo León i del Servei de Treball Social de l'Hospital Universitario de Monterrey. El 1940 va ser nomenada secretària del Centro Cultural Ibero-Mexicano i va morir exiliada a Mèxic l'any 1979.
Altres pioneres del treball social Maria Estrada i Clerch Montserrat Castells i Gabriel Beneta Llopis Sarrió
Referències
Categoria:Assistents socials barcelonins Categoria:Directors generals d'Espanya Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Feministes barcelonins Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Activistes barcelonins contemporanis Categoria:Maçons barcelonins Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX