Lherpes simple (grec: ἕρπης herpēs, «gradual» o «latent») és una malaltia produïda per virus de la família herpesviridae. És causada pel virus de l'herpes simple tipus 1 (HSV-1) i tipus 2 (HSV-2).
El cicle del virus de l'herpes simple (VHS) presenta períodes actius de malaltia (amb butllofes que contenen partícules infeccioses del virus) de 2 a 21 dies, seguit per un període de remissió. El primer episodi sovint és més greu i pot estar associat amb febre, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics i mal de cap. El virus latent prèviament es multiplica generant noves partícules del virus a la cèl·lula nerviosa i aquests són transportats al llarg de l'axó de cada neurona als terminals nerviosos de la pell, on són alliberats. Després de la infecció inicial, el virus es transporta al llarg dels nervis sensorials als cossos de les cèl·lules nervioses sensorials, on es converteix en latent i hi resideix permanent. Amb el temps, amb episodis de malaltia activa, disminueix la seva freqüència i gravetat. Normalment es curen durant dues o quatre setmanes. Es poden produir pessigolles o dolors punxants abans que apareguin les butllofes. Les causes de la recurrència són incertes, encara que alguns possibles desencadenants han estat identificats, entre els quals els medicaments immunosupressors, disminució de la funció immune, estrès i exposició a la llum solar.
Les infeccions per herpes es classifiquen per l'àrea del cos que està infectada. Els dos tipus principals d'herpes són l'herpes oral i l'herpes genital, encara que també existeixen altres formes. L'herpes oral afecta la cara o la boca. Pot donar lloc a petites butllofes en grups, sovint anomenades herpes labial o ampolles de febre, o només pot causar mal de coll. L'herpes genital implica els genitals i sovint és asimptomàtica, encara que la secreció del virus es pot continuar de produir. Pot tenir símptomes mínims o formar butllofes que s'obren i donen lloc a petites úlceres. L'herpes genital es classifica com una infecció de transmissió sexual, i es pot transmetre a un nadó durant el part. El panadís herpètic afecta normalment els dits o el polze, la queratitis herpètica simple afecta l'ull, l'encefalitis herpètica afecta el cervell, i l'herpes neonatal afecta qualsevol part del cos d'un nounat. Altres trastorns, com l'herpes gladiatorum, meningitis de Mollaret i, probablement, la paràlisi de Bell són causades també pel virus de l'herpes simple.
L'herpes oral i genital se solen diagnosticar en funció dels símptomes que presenten. L'herpes oral és fàcil de diagnosticar si el pacient presenta nafres o úlceres visibles. Les primeres etapes de l'herpes orofacial i l'herpes genital són més difícils de diagnosticar, generalment calen proves de laboratori. El diagnòstic es pot confirmar mitjançant un cultiu viral o la detecció d'ADN de l'herpes en el líquid de les butllofes. La prova de sang per anticossos contra el virus pot confirmar una infecció anterior, però serà negatiu en noves infeccions.
Hi ha dos tipus de virus de l'herpes simple: el VHS tipus 1 (VHS-1 o HSV-1) i el VHS tipus 2 (VHS-2 o HSV-2). El VHS-1 causa més freqüentment infeccions al voltant de la boca, la gola, la cara, els ulls i el sistema nerviós central, mentre que el HSV-2 causa més freqüentment infeccions urogenitals. No obstant això, tant el VHS 1 com el VHS 2 poden causar infeccions en totes les àrees.
L'herpes simple es transmet més fàcilment per contacte directe amb fluids corporals o lesions d'un individu infectat. La transmissió encara es pot produir quan no hi ha símptomes. La transmissió també pot ocórrer a través del contacte de pell a pell durant períodes de disseminació asimptomàtica. Els mètodes de barrera de protecció són el mètodes més eficaços per prevenir la transmissió de l'herpes, tot i que es limiten a reduir, més que a eliminar-ne el risc.
El mètode més eficaç per evitar les infeccions genitals és evitar el sexe vaginal, oral, manual i anal. L'ús del preservatiu disminueix el risc. La medicació antiviral diària presa per algú que té la infecció també pot reduir la propagació.
No s'ha creat encara una cura per l'herpes. Un cop infectat, el virus roman en el cos tota la vida. Les infeccions recurrents (brots) poden ocórrer de tant en tant, especialment en cas d'immunodeficiència com ara el VIH o el càncer relacionat amb la immunosupressió. No obstant això, després de diversos anys, els brots es fan menys greus i més esporàdics, i algunes persones es converteixen en asimptomàtiques i no tornen a tenir brots, encara que poden continuar contagiant la malaltia a altres persones.
Els tractaments amb antivirals poden reduir la replicació viral i alleujar la gravetat dels episodis simptomàtics. No s'ha de confondre amb els símptomes causats per altres virus de la família herpesviridae, com ara l'herpes zòster, que és causat per virus de la varicel·la zòster (VVZ). El paracetamol (acetaminofè) i la lidocaïna tòpica es poden utilitzar per ajudar amb els símptomes. Els tractaments amb medicaments antivirals com aciclovir o valaciclovir poden disminuir la gravetat dels episodis simptomàtics.
Les taxes mundials de HSV-1 o HSV-2 estan entre el 60% i el 95% en adults. El VHS-1 s'adquireix normalment durant la infància. Com que no hi ha cura ni per al HSV-1 ni per al HSV-2, les taxes d'ambdós augmenten de manera inherent a mesura que les persones envelleixen. Les taxes de VHS-1 se situen entre el 70% i el 80% en poblacions de nivell socioeconòmic baix i entre el 40% i el 60% en poblacions amb un estatus socioeconòmic millorat. S'estima que 536 milions de persones a tot el món (el 16% de la població) estaven infectades amb VHS-2 el 2003, amb taxes més elevades entre les dones i les dels països en desenvolupament. La majoria de les persones amb VHS-2 no s'adonen que estan infectades.
Etimologia El nom prové del grec antic ἕρπης, herpēs («gradual» o «latent»), que està relacionat amb el significat «arrossegar», referint-se a estendre butllofes. El nom no fa referència a la latència.
Signes i símptomes miniatura|Infecció d'herpes simpe La infecció per VHS causa diversos trastorns mèdics diferents. La infecció comuna de la pell o la mucosa pot afectar la cara i la boca (herpes orofacial), els genitals (herpes genital) o les mans (panadís herpètic). Es produeixen trastorns més greus quan el virus infecta i danya l'ull (queratitis herpètica), o envaeix el sistema nerviós central, danyant el cervell (encefalitis herpètica). Les persones amb sistemes immunitaris immadurs o suprimits, com ara els nounats, els receptors de trasplantament o les persones amb SIDA, són propenses a complicacions greus de les infeccions per VHS. La infecció per VHS també s'ha associat amb dèficits cognitius del trastorn bipolar i la malaltia d'Alzheimer, encara que sovint depèn de la genètica de la persona infectada.
En tots els casos, el sistema immunitari mai elimina el VHS del cos. Després d'una infecció primària, el virus entra als nervis al lloc de la infecció primària, migra al cos cel·lular de la neurona i es torna latent al gangli limfàtic. Com a resultat de la infecció primària, el cos produeix anticossos contra el tipus particular de VHS implicat, que poden ajudar a reduir les probabilitats d'infecció posterior d'aquest tipus en un lloc diferent. En les persones infectades per VHS-1, la seroconversió després d'una infecció oral ajuda a prevenir infeccions addicionals per VHS-1, com ara el panadís herpètic, l'herpes genital i la queratitis herpètica. La seroconversió prèvia per VHS-1 sembla reduir els símptomes d'una infecció posterior per VHS-2, tot i que el VHS-2 encara es pot contreure.
Moltes persones infectades amb VHS-2 no presenten cap símptoma físic; els individus sense símptomes es descriuen com a asimptomàtics o amb herpes subclínic. Tanmateix, la infecció per herpes pot ser mortal.
Tipus d'herpes Condició Descripció Il·lustracióGingivoestomatitis herpètica La gingivoestomatitis herpètica és sovint la presentació inicial durant la primera infecció per herpes. És de major gravetat que l'herpes labial, que sovint és la presentació posterior.center|150pxHerpes labialis Conegut comunament com a herpes labial o butllofes de febre, l'herpes labial és la presentació més freqüent d'infecció recurrent per HVS-1 després de la reaparició del virus del nervi trigeminal.center|150pxHerpes genitalis Quan és simptomàtica, la manifestació típica d'una infecció genital primària per VHS-1 o VHS-2 són grups de pàpules i vesícules inflamades a la superfície exterior dels genitals que s'assemblen a l'herpes labial.center|150pxPanadís herpètic i herpes gladiatorum El panadís herpètic és una infecció dolorosa que normalment afecta els dits o els polzes. De vegades, la infecció es produeix als dits dels peus o a la cutícula de l'ungla. Les persones que participen en esports de contacte com la lluita, el rugbi i el futbol, de vegades adquireixen una afecció causada per VHS-1 coneguda com herpes gladiatorum, herpes de lluitador o herpes mat, que es presenta com una ulceració de la pell a la cara, orelles i coll. Els símptomes inclouen febre, mal de cap, mal de coll i glàndules inflades. De vegades afecta els ulls o les parpelles.center|150pxEncefalitis herpètica i meningitis herpètica L'encefalitis herpes simple (EHS) és una malaltia rara que amenaça la vida que es creu que és causada per la transmissió del VHS-1, ja sigui des de la cavitat nasal al lòbul temporal del cervell o des d'un lloc perifèric de la cara, al llarg de l'axó del nervi trigeminal, al tronc cerebral. Malgrat la seva baixa incidència, l'EHS és l'encefalitis mortal esporàdica més freqüent a tot el món. El VHS-2 és la causa més freqüent de la meningitis de Mollaret, un tipus de meningitis viral recurrent.center|150pxEsofagitis herpètica Els símptomes poden incloure una deglució dolorosa (odinofàgia) i dificultat per empassar (disfàgia). Sovint s'associa amb una funció immune deteriorada (per exemple, VIH/SIDA, immunosupressió en trasplantaments d'òrgans sòlids).center|150pxHerpes simplex neonatalÉs una infecció per VHS en un nadó. És una malaltia rara però greu, generalment causada per la transmissió vertical del VHS-1 o VHS-2 de la mare al nounat. Durant la immunodeficiència, l'herpes simple pot causar lesions inusuals a la pell. Un dels més cridaners és l'aparició d'erosions lineals netes en els plecs de la pell, amb l'aparició d'un tall de ganivet.Sicosi herpèticaLa és una infecció herpes simplex recurrent o inicial que afecta principalment els fol·licles pilosos.Èczema herpèticÉs una infecció per HVS en pacients amb dermatitis atòpica crònica que pot provocar la propagació de l'herpes simple per les zones eczematoses.center|150pxQueratoconjuntivitis herpèticaÉs una infecció primària que es presenta típicament com una inflor de la conjuntiva i les parpelles (blefaroconjuntivitis), acompanyada de petites lesions blanques i pruriginoses a la superfície de la còrnia.center|150px
Paràlisi de Bell Tot i que es desconeix la causa exacta de la paràlisi de Bell, un tipus de paràlisi facial, pot estar relacionada amb la reactivació del VHS-1. Tanmateix, aquesta teoria ha estat contestada, ja que el VHS es detecta en un gran nombre d'individus que mai no han experimentat paràlisi facial, i no es troben nivells més alts d'anticossos del VHS en individus infectats amb VHS amb paràlisi de Bell en comparació amb els que no. Els antivirals poden millorar lleugerament la condició quan s'utilitzen juntament amb corticoides en persones amb malaltia greu.
Malaltia d'Alzheimer S'ha proposat VHS-1 com una possible causa de la malaltia d'Alzheimer. En presència d'una certa variació gènica (portadors de l'al·lel APO-E-epsilon 4), el VHS-1 sembla ser especialment perjudicial per al sistema nerviós i augmenta el risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. El virus interacciona amb els components i receptors de les lipoproteïnes, cosa que pot provocar el seu desenvolupament.
Patofisiologia