El Trial Indoor de Barcelona és una competició esportiva de trial indoor que se celebra anualment, durant el mes de gener, al Palau Sant Jordi de Barcelona. És la prova més veterana de totes les puntuables per al Campionat del Món de trial indoor, la que aplega més quantitat de públic i la que compta amb més zones non-stop. Segons l'opinió de molts crítics és la prova d'aquesta modalitat de trial més difícil i espectacular del món.
Història
La prova va ser creada el 1978 per la revista barcelonina Solo Moto, concebuda com un esdeveniment puntual i de caràcter promocional de la publicació. De fet es tractava d'afegir interès i d'atraure més públic a l'acte de lliurament dels premis als "Pilots de l'any" que organitzava anualment la revista.
miniatura|esquerra|Entrada d'una de les primeres edicions del Trial Indoor Solo Moto (1982) La prova fou concebuda inspirant-se en les de Supercross, modalitat de motocròs "indoor" (en recinte cobert) molt popular als EUA i que aleshores començava a ser coneguda a Europa. Com que en aquella època el trial era molt popular a Catalunya es va decidir de bon començament fer una prova indoor d'aquest esport. A banda, es donà la coincidència que, poc abans d'idear aquest esdeveniment, el director de la revista, Jaume Alguersuari, s'havia assabentat que en un pavelló esportiu dels Països Baixos s'hi havia organitzat recentment una mena de trial amb motocicletes per damunt de palets i decidí de millorar la idea.
La primera edició El I Trial Indoor Solo Moto (o Indoor Trial Solo Moto), nom que rebia la prova en les primeres edicions, es disputà el 24 de gener de 1978 al Palau dels Esports de Barcelona (actual Barcelona Teatre Musical) al carrer Lleida, amb el recinte ple de gom a gom amb 9.000 espectadors. El vencedor fou Jaume Subirà amb Montesa, seguit d'Yrjö Vesterinen amb Bultaco i Quico Payà amb OSSA.
El disseny de les zones fou responsabilitat de Joan Bordas, expert en jardineria i motociclisme i Pere Pi (en aquells moments, directiu de Montesa), ajudats per Josep Isern i amb el suport del Motoclub Mollet.
Evolució de la prova miniatura|El Palau dels Esports, seu dels primers Trial Indoor Solo Moto Durant les primeres edicions, per accedir a l'esdeveniment n'hi havia prou amb mostrar un exemplar de la revista Solo Moto a l'entrada. Després l'acte passà a ser de pagament, i a l'edició de 1982, per exemple, una entrada costava 500 pessetes d'aleshores (3 euros actuals). Durant aquells primers anys, el públic era un dels protagonistes de l'espectacle, s'hi lliurava al 100%. L'esdeveniment tenia tant d'èxit que, en acabar la prova, els espectadors baixaven a trepitjar les zones i a veure de prop per on havien passat els pilots.
Les zones Durant els primers 13 anys, Pi i Bordas no varen repetir mai cap zona d'una edició a l'altra, per més èxit que hagués tingut. L'esperit era mirar de respectar l'essència del trial clàssic, de manera que les zones eren com més naturals millor.Pi 2012: «L'opinió de Joan Bordas» p. 23 A causa d'això, la seva confecció era complicada (en una edició, es varen entrar al Palau dels Esports 43 camions de material).Pi 2012: «133. L'Indoor Solo Moto» p. 189-192
miniatura|Interior del Palau Sant Jordi, abans de començar l'edició del 2011 Una de les zones més espectaculars que s'hi varen fer consistia a muntar una "piràmide" amb dos gran taulons col·locats damunt d'una piscina. D'altres d'espectaculars foren una gran "cascada" amb roques i aigua, una zona muntada dalt d'un "quadrilàter" (tipus ring de boxa), la "torre de Babel" amb unes travesses de tren, d'altres amb grans arrels d'arbre, amb troncs de palmera, etc. També era habitual que, a cada edició, es marqués alguna zona aprofitant les escales que porten a les graderies, per on havien de pujar i baixar els pilots, enmig dels espectadors.
Com a anècdota, l'any que es muntà la piràmide amb piscina s'acabava de canviar el parquet del Palau (havia costat 14 milions de pts d'aleshores, uns 84.000 €). Durant la prova, una moto va caure de dalt de tot de la piràmide a la piscina amb tan mala sort que va foradar-ne la lona amb l'estrep. El mal no es va veure fins a l'endemà, quan l'equip de Joan Bordas va anar a desmuntar les zones i es va trobar amb tota l'aigua de la piscina escampada pel Palau. Es va haver de canviar tot el parquet de nou.
La col·laboració del tàndem Pi-Bordas amb Jaume Alguersuari s'acabà després de l'edició de 1990, ja que el primer es trobava en ple desenvolupament de la seva empresa, Monty, i no donava l'abast. Alguersuari aprofità l'avinentesa per a canviar la filosofia del tipus de zones muntades, ja que li va interessar muntar-ne de menys costoses, menys naturals, però més adients per a col·locar-hi la publicitat.
Consolidació internacional miniatura|Toni Bou a l'edició del 2014 En poc temps l'esdeveniment va guanyar un gran prestigi, en comptar amb la participació dels millors especialistes del món. Ja durant els anys 80 el Trial Indoor de Barcelona era considerat com el millor espectacle Indoor del món pel seu ambient, organització i espectacle. De fet, aquesta prova fou l'embrió de la modalitat Indoor de trial, escampant-se per Europa ràpidament i originant anys a venir l'actual Campionat del Món de l'especialitat.
A començament dels anys 90 la prova va canviar d'escenari i va passar al seu emplaçament actual, el Palau Sant Jordi acabat d'estrenar aleshores, que ateses les seves dimensions va permetre ampliar l'espai de les zones i donar cabuda a més de 18.000 espectadors, que van consolidar encara més l'esdeveniment.
A partir de l'any 2006 la prova s'anomenà oficialment Trial Indoor Movistar de Barcelona, fins al 2010 en què recuperà la seva denominació tradicional. Per a les edicions del 2024 i 2025, la denominació oficial passà a ser Universae Trial Indoor de Barcelona, ja que aquesta entitat n'esdevingué el principal patrocinador. Entre el 2011 i el 2015, totes les edicions es van fer conjuntament amb l'Enduro Indoor, tal com ja s'havia fet l'any 2000.
Palmarès Font:Pi 2012: «Resultats dels 34 anys històrics del Trial Indoor Solo Moto de Barcelona» p. 192Alguersuari 2025: «Los Campeones Inmortales del Indoor Solo Moto» p. 52
Edició AnyGuanyadorSegonTercerI 1978 Jaume Subirà Montesa Yrjo Vesterinen Bultaco Quico Payà OSSAII 1979 Bernie Schreiber Bultaco Manuel Soler Bultaco Felix Krahnstover MontesaIII 1980 Bernie Schreiber Bultaco Toni Gorgot OSSA Jaume Subirà FanticIV 1981 Toni Gorgot OSSA Eddy Lejeune Honda Danilo Galeazzi SWMV 1982 Eddy Lejeune Honda Gilles Burgat Fantic Bernie Schreiber SWMVI 1983 Eddy Lejeune Honda Bernie Schreiber SWM Lluís Gallach MontesaVII 1984 Eddy Lejeune Honda Lluís Gallach Merlin Bernie Schreiber SWMVIII 1985 Andreu Codina Montesa Pascal Couturier Beta Gilles Burgat YamahaIX 1986 Jordi Tarrés Beta Eddy Lejeune Honda Thierry Michaud FanticX 1987 Diego Bosis Aprilia Eddy Lejeune Honda Jordi Tarrés BetaXI 1988 Jordi Tarrés Beta Diego Bosis Aprilia Donato Miglio FanticXII 1989 Jordi Tarrés Beta Diego Bosis Aprilia Andreu Codina Gas GasXIII 1990 Jordi Tarrés Beta Diego Bosis Aprilia Amós Bilbao FanticXIV 1991 Jordi Tarrés Beta Tommi Ahvala Aprilia Donato Miglio ApriliaXV 1992 Jordi Tarrés Beta Marc Colomer Montesa Tommi Ahvala ApriliaXVI 1993 Jordi Tarrés Gas Gas Marc Colomer Beta Tommi Ahvala ApriliaXVII 1994 Marc Colomer Beta Jordi Tarrés Gas Gas Donato Miglio Gas GasXVIII 1995 Marc Colomer Montesa Joan Pons Gas Gas Steve Colley Gas GasXIX 1996 Marc Colomer Montesa Tommi Ahvala Fantic Jordi Tarrés Gas GasXX 1997 Marc Colomer Montesa Dougie Lampkin Beta Amós Bilbao Gas GasXXI 1998 Dougie Lampkin Beta Marc Colomer Montesa Steve Colley Gas GasXXII 1999 Marc Colomer Montesa Dougie Lampkin Beta Amós Bilbao MontesaXXIII 2000 Dougie Lampkin Montesa Marc Colomer Montesa Steve Colley Gas GasXXIV 2001 Dougie Lampkin Montesa Marc Colomer Gas Gas Albert Cabestany BetaXXV 2002 Adam Raga Gas Gas Marc Freixa Sherco Dougie Lampkin MontesaXXVI 2003 Adam Raga Gas Gas Albert Cabestany Beta Dougie Lampkin MontesaXXVII 2004 Adam Raga Gas Gas Marc Freixa Montesa Takahisa Fujinami MontesaXXVIII 2005 Adam Raga Gas Gas Albert Cabestany Sherco Jeroni Fajardo Gas GasXXIX 2006 Toni Bou Beta Albert Cabestany Sherco Adam Raga Gas GasXXX 2007 Toni Bou Montesa Takahisa Fujinami Montesa Jeroni Fajardo BetaXXXI 2008 Adam Raga Gas Gas Toni Bou Montesa Albert Cabestany BetaXXXII 2009 Toni Bou Montesa Adam Raga Gas Gas Takahisa Fujinami MontesaXXXIII 2010 Toni Bou Montesa Albert Cabestany Sherco James Dabill Gas GasXXXIV 2011 Toni Bou Montesa Albert Cabestany Sherco Adam Raga Gas GasXXXV 2012 Toni Bou Montesa Albert Cabestany Sherco Jeroni Fajardo XXXVI 2013 Toni Bou Montesa Adam Raga Gas Gas Takahisa Fujinami MontesaXXXVII 2014 Toni Bou Montesa Adam Raga Gas Gas Albert Cabestany ShercoXXXVIII 2015 Toni Bou Montesa Adam Raga Gas Gas Albert Cabestany ShercoXXXIX 2016 Toni Bou Montesa Adam Raga Albert Cabestany ShercoXL 2017 Toni Bou Montesa Adam Raga Jeroni Fajardo XLI 2018 Toni Bou Montesa Adam Raga Jeroni Fajardo Gas GasXLII 2019 Adam Raga Toni Bou Montesa Jaime Busto Gas GasXLIII 2020 Toni Bou Montesa Adam Raga Jorge Casales Gas GasXLIV 2021 Toni Bou Montesa Jaime Busto Adam Raga XLV 2022 Toni Bou Montesa Adam Raga Matteo Grattarola XLVI 2023 Toni Bou Montesa Gabriel Marcelli Montesa Jaime Busto Gas GasXLVII 2024 Toni Bou Montesa Jaime Busto Gas Gas Gabriel Marcelli MontesaXLVIII 2025 Toni Bou Montesa Adam Raga Sherco Gabriel Marcelli MontesaXLIX 2026 Toni Bou Montesa Jaime Busto Gabriel Marcelli Montesa
Women's Trophy Des del 2021 se celebra com a prova complementària el Women's Trophy per a pilots femenines, l'única prova internacional de trial indoor per a dones. La llista de guanyadores és la següent:
Edició AnyGuanyadoraI 2021 Emma Bristow ShercoII 2022 Emma Bristow ShercoIII 2023 Emma Bristow ShercoIV 2024 Berta Abellán ScorpaV 2025 Berta Abellán ScorpaVI 2026 Berta Abellán Scorpa
Vegeu també Enduro Indoor de Barcelona
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Web oficial del Trial Indoor de Barcelona Vídeo d'Adam Raga a l'edició del 2007 Imatge d'Adam Raga en una zona
Categoria:Solo Moto Barcelona Categoria:Competicions motociclistes a Barcelona Categoria:Competicions de trial a Catalunya Indoor