miniatura|Placa commemorativa a la casa natal al carrer d'Aribau, 36 va ser una escriptora catalana en llengua castellana.
Biografia Nascuda al carrer d'Aribau, de Barcelona, va ser filla de l'arquitecte Eduardo Laforet i de la mestra Teodora Díaz. Quan tenia dos anys la família va traslladar-se a Las Palmas de Gran Canaria, on van néixer els seus germans. Pel seu ambient familiar, va tenir accés a la lectura i es va iniciar ben aviat en el món de la literatura. Acabada la guerra civil, amb divuit anys, va tornar a Barcelona, es va instal·lar a casa de la seva àvia i va matricular-se a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.
El 1940 va publicar els seus primers contes al setmanari Mujer de Santander, i el 1942 va instal·lar-se a Madrid, on va començar la carrera de Dret, tot i que el canvi de direcció en la carrera acabaria portant-la, al capdavall, a la literatura. El 1944, quan encara era una escriptora desconeguda, va guanyar el primer premi Nadal amb Nada, una novel·la realista, en la qual descriu un ambient de postguerra on no passava res, un retrat d'una Barcelona devastada, que va deixar la població en la misèria i amb les ferides encara obertes de la guerra. El llibre va rebre elogis dels principals literats del moment com Juan Ramón Jiménez, Azorín, Francisco Ayala i Miguel Delibes, i Laforet es va convertir en un model per als escriptors de novel·la social. A més, va rebre el premi Fastenrath, que va donar-li encara més ressò i va fer que les edicions del llibre s'esgotessin ràpidament.
Entre 1952 i 1970 va publicar diversos llibres de novel·la, entre els quals destaquen La isla y los demonios (1952) i La mujer nueva (1955), amb la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura, relats i contes, així com llibres de viatges. Tanmateix, aquests llibres no van tenir tanta repercussió com la seva primera novel·la, raó per la qual a partir del darrer any no va publicar res durant gairebé mig segle. No és fins al 2003, quan va publicar Puedo contar contigo, un epistolari amb Ramón J. Sender i el 2004, la novel·la Al volver la esquina, que havia escrit originalment en la dècada de 1970 i que ambientava en la de 1950.
Es va casar amb el periodista i crític literari Manuel Cerezales, amb qui va tenir cinc fills. Es van separar l'any 1970.
El 2024, va passar a donar nom a la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta.
Obres Nada (1945), novel·la La isla y los demonios (1952), novel·la El piano (1952). Madrid: Rollan La llamada (1954), inclou quatre relats La mujer nueva (1955), novel·la Un matrimonio (1956), novel·la. Gran Canaria (1961), guia turística La insolación (1963), novel·la Paralelo 35 (1967) Barcelona: Planeta, llibre de viatges. La niña y otros relatos (1970), relats Artículos literarios (1977). Eastbourne: Stuart-Spencer Publications, recopilació d'articles. Mi primer viaje a USA (1981), assaig. Rosamunda. Cuento. A Cuentos de este siglo. Encinar, Ángeles (ed.). Barcelona: Lumen S.A., 1995, p. 73-78. Al colegio. Cuento. A Madres e hijas. Freixas, Laura (ed.). Barcelona: Anagrama, 1996. Cuentos. Puedo contar contigo (1965-1975) (2003), epistolari amb Ramón J. Sender Al volver la esquina (2004), novel·la pòstuma. Continua la història de La insolación. Carta a don Juan (2007), recopilació de tots els seus relats curts. Romeo y Julieta II (2008), recopilació dels seus relats amorosos.
Premis Premi Nadal (1944, per la novel·la Nada). Premi Fastenrath (1948, Nada).
Referències
Enllaços externs
Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Premis Nacionals de narrativa de les Lletres Espanyoles Categoria:Morts a Madrid Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Guanyadors del Premi Nadal Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX