Una fractura de clavícula, és una fractura òssia de la clavícula. Els símptomes solen incloure dolor al lloc de la ruptura i una disminució de la capacitat de moure el braç afectat. Les complicacions poden incloure una acumulació d'aire a l'espai pleural que envolta el pulmó (pneumotòrax), lesions als nervis o vasos sanguinis de la zona i un aspecte desagradable.
Sovint és causada per una caiguda sobre una espatlla, un braç estès o un traumatisme directe. La fractura també es pot produir en un nadó durant el part. La secció mitjana de la clavícula és la que més sovint està afectada. El diagnòstic es basa normalment en els símptomes i es confirma amb una radiografia.
Les fractures de clavícula es tracten normalment col·locant el braç en un cabestrell durant una o dues setmanes. Els analgèsics com el paracetamol poden ser útils. La fortalesa de l'os pot trigar fins a cinc mesos a tornar a la normalitat. Els motius per a la reparació quirúrgica inclouen una fractura oberta, l'afectació dels nervis o vasos sanguinis o un desplaçament greu en un individu d'alta demanda.
Les fractures de clavícula es produeixen amb més freqüència en menors de 25 anys i majors de 70 anys. Entre el grup més jove, els homes es veuen afectats amb més freqüència que les dones. En els adults representen aproximadament el 5% de totes les fractures, mentre que en els nens representen aproximadament el 13% de les fractures.
Etiologia miniatura|Situació de la clavícula. La clavícula es fractura sovint, gairebé sempre per un cop indirecte a causa d'un impacte violent amb el braç estès durant una caiguda, o bé per caigudes directes sobre el propi espatlla. Les clavícules dels nens són les més propenses a fracturar per la seva relativa debilitat comparada amb les dels adults, sent la zona més feble de la clavícula és la seva unió entre els seus dos terços mitjà i lateral.
Una vegada produït la fractura, el múscul esternoclidomastoidal eleva el fragment medial de l'os. Com el múscul trapezi és incapaç de sostenir el fragment lateral elevat, l'espatlla cau a causa del pes del membre superior. Els músculs adductors del braç, com el pectoral major, poden tirar del fragment distal fent que els fragments ossis, d'haver-los, es desplacin sobre l'os. El lligament coracoclavicular sol impedir la luxació de l'articulació acromioclavicular.
Patogènia La clavícula forma l'única articulació que uneix la cintura escapular amb el tronc. La clavícula protegeix importants vasos sanguinis, el pulmó i del plexe braquial. Les fractures de la clavícula que acaben desplaçades de la seva posició anatòmica poden lesionar aquestes estructures per la seva proximitat i l'afilat que resulten les vores estellades. De perforar el pulmó, pot sobrevenir pneumotòrax i posteriorment la mort.
Aproximadament el 80% de les fractures de la clavícula es produeixen en el terç mitjà del recorregut de l'os, 15% amb associació de la part distal o el terç lateral, i un 5% d'associació del terç proximal o medial.
Tractament miniatura|Imatge de raigs X lateral d'una fractura de clavícula reparada, 6 mesos després d'un accident de moto.
El tractament de fractures sense desplaçament sol ser amb immobilització per fèrules. Els objectius són disminuir l'edema i el dolor, així com reduir les seqüeles. Les lesions amb desplaçament poden requerir cirurgia ortopèdica per a la seva reducció. Les fractures neonatals solen curar de manera espontània en diverses setmanes sense tractament especial.
S'ha de consultar a un cirurgià traumatòleg immediatament quan el pacient té proves d'afectació multisistèmica com en el cas de fractures obertes i les fractures desplaçades. La resta de les fractures simples de la clavícula poden ser manejades per un metge general.
Vegeu també Fractura (medicina)
Referències
Clavícula