fou una de les més grans escriptores del Segle d'or espanyol. Es desenvolupà en els més diversos ambits del saber, cultivant majoritàriament la poesia i el teatre.
Vida Polèmica sobre el seu naixement Fins a mitjan , la crítica sorjuanista acceptava com a vàlid el testimoniatge de Diego Calleja, primer biògraf de la monja, sobre la seva data de naixement. Segons Calleja, sor Juana hauria nascut el 13 de novembre de 1651 a San Miguel Nepantla.González Boixo, pág. 12. El 1952, el descobriment d'una acta de baptisme que suposadament pertanyeria a sor Juana va avançar la data de naixement de la poetessa a 1648. Segons aquest document, Juana Inés hauria estat batejada el 5 de desembre de 1648.Salceda, Alberto. G. El acta de bautismo de Sor Juana Inés de la Cruz. México: Ábside XVI, enero-marzo de 1952. Diversos crítics, com Octavio Paz, Antonio Alatorre i Guillermo SchmidhuberFamilias paterna y materna de Sor Juana, Centro de Estudios de Historia de México, 2016, págs. 36-40. accepten la validesa de l'acta de baptisme, així com Alberto G. Salceda,Paz, págs. 96-97.Alatorre, 2007 pág. 597. encara que l'estudiosa cubana Georgina Sabat de Rivers considera insuficients les proves que aporta aquesta acta.
La polèmica és extensa i convidem el lector a llegir l'entrada de sor Juana a la Viquipèdia en castellà, així com la bibliografia referenciada, on es desenvolupa més extensament l'estat de la qüestió sobre la polèmica del seu naixement.
Fins al dia d'avui, el més rigorós des del punt de vista historiogràfic és mantenir-se en la disjuntiva entre 1648 i 1651, tal com succeeix amb un sens fi de personatges històrics de les dates de naixement o mort dels quals no es té absoluta certesa amb els documents haguts en aquest moment. Adoptar tal disjuntiva com a regla general no afecta ni els estudis sobre sor Juana ni pel que fa a la seva biografia ni a la valoració de la seva obra.
Primers anys i adolescència Encara que es tenen poques dades dels seus pares, Juana Inés va ser la segona de les tres filles de Pedro de Asuaje i Vargas Machuca (així els va escriure Sor Juana en el Llibre de Professions del Convent de Sant Jerònim). Se sap que els pares mai es van unir en matrimoni eclesiàstic.González Boixo, pág. 13.
La nena va passar la seva infància entre Amecameca, Yecapixtla, Panoaya —on el seu avi tenia una hisenda— i Nepantla. Allí va aprendre náhuatl amb els habitants de les hisendes del seu avi, on se sembrava blat i blat de moro. L'avi de sor Juana va morir en 1656, per la qual cosa la seva mare va prendre les regnes de les finques.Chávez, Ezequiel A. Sor Juana Inés de la Cruz: Ensayo de psicología. México: Porrúa, 1970, págs. 6-7. Així mateix, va aprendre a llegir i escriure als tres anys, en prendre les lliçons amb la seva germana major d'amagat de la seva mare.Sor Juana Inés de la Cruz. «Respuesta a Sor Filotea de la Cruz», Obras completas, t. IV, ed. Alberto G. Salceda. México: FCE, 1957, pág. 455.
Aviat va iniciar el seu gust per la lectura, gràcies a que va descobrir la biblioteca del seu avi i es va aficionar als llibres.Alatorre, t. I, pág. 241. Va aprendre tot el que era conegut en la seva època, és a dir, va llegir als clàssics grecs i romans, i la teologia del moment. El seu afany per saber era tal que va intentar convèncer a la seva mare que l'enviés a la Universitat disfressada d'home, ja que les dones no podien accedir a aquesta.Respuesta a Sor Filotea de la Cruz, Obras completas, pág. 446. Es diu que en estudiar una lliçó, tallava un tros del seu propi cabell si no l'havia après correctament, perquè no li semblava bé que el cap estigués cobert de belleses si mancava d'idees.Chávez, págs. 10-11. Als vuit anys, entre 1657 i 1659, va guanyar un llibre per una lloa composta en honor al Santíssim Sagrament, segons conta el seu biògraf i amic Diego Calleja.Chávez, pág. 12. Aquest assenyala que Juana Inés va residir a Ciutat de Mèxic des dels vuit anys, encara que es tenen notícies més veraces que no es va establir allí fins als tretze o quinze.Paz, op. cit., va más lejos y aventura la fecha de la muerte del abuelo: 1656.
Entre 1664 i 1665, va ingressar a la cort del virrei Antoni Sebastián de Toledo, marquès de Mancera. La virreina, Leonor de Carreto, es va convertir en una dels seus més importants mecenes. El medi ambient i la protecció dels virreis marcaran decisivament la producció literària de Juana Inés. En aquells dies ja era coneguda la seva intel·ligència i la seva sagacitat, perquè es conta que, per instruccions del virrei, un grup de savis humanistes la van avaluar, i la jove va superar l'examen amb excel·lents condicions.Alatorre, t. I, págs. 241-242.
La cort virregnal era un dels llocs més cultes i il·lustrats del virregnat. Solien celebrar-se fastuoses tertúlies a les quals acudien teòlegs, filòsofs, matemàtics, historiadors i tota mena d'humanistes, en la seva majoria diplomats o professors de la Real i Pontifícia Universitat de Mèxic. Allí, com a dama de companyia de la virreina, l'adolescent Juana va desenvolupar el seu intel·lecte i les seves capacitats literàries. En repetides ocasions escrivia sonets, poemes i triaves fúnebres que eren ben rebudes en la cort. Chávez assenyala que a Juana Inés se'l coneixia com «la molt volguda de la virreina», i que el virrei també li tenia una especial estima. Leonor de Carreto va ser la primera protectora de la nena poetessa.
Poc es coneix d'aquesta etapa en la vida de sor Juana, encara que un dels testimonis més valuosos per a estudiar aquest període ha estat la Resposta a Sor Filotea de la Cruz.González Boixo, págs. 15-16. Aquesta absència de dades ha contribuït al fet que diversos autors hagin volgut recrear de manera gairebé novel·lesca, la vida adolescent de sor Juana, suposant moltes vegades l'existència d'amors no corresposts.González Boixo, pág. 17.
Període de maduresa i última etapa A la fi de 1666 va cridar l'atenció del pare Núñez de Miranda, confessor dels virreis, qui, al saber que la joveneta no desitjava casar-se, li va proposar entrar en un orde religiós.Alatorre, pág. 243. Va aprendre llatí en vint lliçons impartides per Martín d'Olives i probablement pagades per Núñez de Miranda.También Marco Aurelio Almazán menciona su aprendizaje del latín.Diego Calleja, loc. cit., pág. 241. Després d'un intent fallit amb les carmelites, la regla de les quals era d'una rigidesa extrema que la va portar a emmalaltir-se, va ingressar en l'Orde de Sant Jerònim, on la disciplina era una mica més relaxada, i tenia una cel·la de dos pisos i serventes.González Boixo, pág. 18. Allí va romandre la resta de la seva vida, perquè els estatuts de l'ordre li permetien estudiar, escriure, celebrar tertúlies i rebre visites, com les de Leonor de Carreto, que mai va deixar la seva amistat amb la poetessa.González Boixo, pág. 19.
En 1680 es produeix la substitució de fra Paio Enríquez de Rivera per Tomás de la Truja i Aragó al capdavant del virregnat. A sor Juana se li va encomanar la confecció de l'arc triomfal que adornaria l'entrada dels virreis a la capital, per al que va escriure el seu famós Neptú al·legòric. Va impressionar gratament als virreis, els qui li van oferir la seva protecció i amistat, especialment la virreina María Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, comtessa de Parets, qui va ser molt pròxima a ella: la virreina posseïa un retrat de la monja i un anell que aquesta li havia regalat i a la seva partida va portar els textos de sor Juana a Espanya perquè s'imprimissin.Alatorre, Antonio. «María Luisa y Sor Juana», Periódico de Poesía. UNAM-CONACULTA-INBA, México, núm. 2, 2001, págs. 8-37.
El govern virregnal del marquès de la Llacuna (1680-1686) coincideix amb l'època daurada de la producció de sor Juana. Va escriure versos sacres i profans, nadales per a festivitats religioses, actuacions sacramentals (El diví Narcís, El ceptre de José i El màrtir del sagrament) i dues comèdies (Les obstinacions d'una casa i Amor és més laberint). També va servir com a administradora del convent, amb bon encert, i va realitzar experiments científics.
Entre 1690 i 1691 es va veure involucrada en una disputa teològica arran d'una crítica privada que va realitzar sobre un sermó del molt conegut predicador jesuïta António Petxina de pelegrí que va ser publicada pel bisbe de Pobla Manuel Fernández de Santa Cruz sota el títol de Carta atenagórica. Ell la va prologar amb el pseudònim de sor Filotea, recomanant a sor Juana que deixés de dedicar-se a les «humanes lletres» i es dediqués en canvi a les divines, de les quals, segons el bisbe de Pobla, trauria major profit.González Boixo, pág. 26-44. Això va provocar la reacció de la poetessa a través de l'escrit Resposta a Sor Filotea de la Creu, on fa una encesa defensa de la seva labor intel·lectual i en la qual reclamava els drets de la dona a l'educació.
Per a 1692 i 1693 comença el que es considera l'últim període de la vida de sor Juana. Els seus amics i protectors han mort: el comte de Parets, Juan de Guevara i deu monges del Convent de Sant Jerònim. Les dates coincideixen amb una agitació de la Nova Espanya; es produeixen rebel·lions en el nord del virregnat, la munió assalta el Real Palacio i les epidèmies s'acarnissen amb la població novohispana.González Boixo, pág. 34.
En la poetessa va ocórrer un estrany canvi: cap a 1693 va deixar d'escriure i va semblar dedicar-se més a labors religioses. Fins avui no es coneix amb precisió el motiu de tal canvi; els crítics catòlics han vist en sor Joana una major dedicació a les qüestions sobrenaturals i un lliurament místic a Jesucrist, sobretot a partir de la renovació dels seus vots religiosos en 1694.Méndez Plancarte, Alfonso, «Introducción», Obras completas, t. I. México: FCE, 1951, págs. 31-33.Alberto G. Salceda. «Introducción», en Juana Inés de la Cruz, Obras completas, t. IV. México: FCE, 1957, págs. 39-45. Uns altres, en canvi, endevinen una conspiració misògina tramada en contra seva, després de la qual va ser condemnada a deixar d'escriure i se'l va obligar a complir el que les autoritats eclesiàstiques consideraven les tasques apropiades d'una monja.Paz, págs. 511-608.Trabulse, Elías. Los años finales de Sor Juana. México: Condumex, 1995. No han existit dades concloents, però sí s'ha avançat en recerques on s'ha descobert la polèmica que va causar la Carta atenagórica.Alatorre, Antonio y Martha Lilia Tenorio, Serafina y Sor Juana: con tres apéndices. México: El Colegio de México, 1998.Rodríguez Garrido, José Antonio. La Carta Atenagórica de Sor Juana: textos inéditos de una polémica. México: Conacyt-UNAM, 2004.Trabulse, Elías. El enigma de Serafina de Cristo. Toluca: Instituto Mexiquense de Cultura, 1995.Pérez Amador Adam, Alberto: De finezas y libertad. Acerca de la Carta Atenagórica de Sor Juana Inés de la Cruz y las ideas de Domingo de Báñez, México: Fondo de Cultura Económica, 2011. La seva pròpia penitència queda expressada en la signatura que va estampar en el llibre del convent: «jo, la pitjor del món», que s'ha convertit en una de les seves frases més cèlebres. Alguns afirmaven fins fa poc que abans de la seva mort va ser obligada pel seu confessor (Núñez de Miranda, amb qui s'havia reconciliat) a desfer-se de la seva biblioteca i la seva col·lecció d'instruments musicals i científics. No obstant això, es va descobrir en el testament del pare José de Lombeyda, antic amic de sor Juana, una clàusula on es refereix com ella mateixa li va encarregar vendre els llibres per a, donant els diners a l'arquebisbe Francesc de Aguiar, ajudar als pobres.Soriano Vallès, Alejandro, "Sor Juana y sus libros", en Relatos e historias en México. México, núm. 40, diciembre de 2011.Roura, V. (2015, agosto 3). El arzobispo misógino: Sor Juana, tres siglos y dos décadas después. La Digna Metáfora, núm. 14. México.