La serralada del Mar (serra do Mar en portuguès brasiler) és un sistema muntanyós litoral brasiler. S'estén al llarg de 1.500 quilòmetres, paral·lela a la costa, des de l'estat de Rio de Janeiro (límit est) fins a l'estat de Santa Catarina (límit sud). El punt més alt de la serralada és el Pic Major de Friburg, de 2.366 metres d'altitud, que es troba dins de la Serra dels Orgues, al terme municipal de Nova Friburgo.

L'efecte del clima i el moviment del sòl han fet que la serralada tingui una constitució bastant original, amb terrenys escarpats i muntanyes d'altitud variable. Està formada majoritàriament per roques cristal·lines, com granit i gneis, del precambrià.

Formació La teoria de les plaques tectòniques indica que la creació de la serralada del Mar va tenir lloc durant l'Orogènia Neoproterozoica Brasiliana-Panafricana, que va comportar la separació del continent Gondwana, allunyant l'Àfrica d'Amèrica del Sud.Gaucher, C. & Frimmel, Hartwig & Germs, Gerard. (2010). Tectonic events and palaeogeographic evolution of southwestern Gondwana in the Neoproterozoic and Cambrian. Neoproterozoic- Cambrian Tectonics, Global Change and Evolution: Focus on Southwestern Gondwana. 295-316.

Té una història fisiogràfica molt llarga, on s'observa la conjugació de diversos esdeveniments paleoclimàtics en la seva evolució, que van ocórrer simultàniament amb fenòmens epirogenètics. Idò, el seu origen no té a veure amb la convergència de dues plaques tectòniques, fet pel qual no se la pot considerar una cordillera.

Relleu És un conjunt d'escarpes farbalades que suposen el límit oriental del massís atlàntic, orientat cap a la conca de Santos. S'estén de nord a sud pels estats de:

Rio de Janeiro (regió centre-oriental), on es presenta com un bloc de falles inclinat cap al NNO en direcció al riu Paraíba do Sul i amb fortes pendents cap a la Baixada Fluminense. São Paulo, amb un relleu més planer, amb altures d'entre 800 i 1.200 metres. Paranà, on configura una cadena de muntanyes amb cims de fins 1.800 metres d'altitud. Santa Catarina (extrem nord), on deixa d'existir com a unitat orogràfica, ja desfeta en diverses serres i muntanyes diferenciades, totes drenades pel riu Itajai. La serralada del Mar està dividida en diferents serres menors. En destaquen, per exemple, la serra dels Orgues, de Bocaína, de les Araras o del Pilot (RJ), de Paranapiacaba o del Cafetal (SP), de la Capivara Grande, de la Graciosa o Negra (PA) i del Riu do Rastro o Geral (SC).

Cims més alts Les muntanyes més altes de la Serralada del Mar són les següents: CimAltitud (m)SerraEstatPico Maior de FriburgoSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPedra do SinoSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPico da CaledôniaSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroMorro do AçuSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroCara do CãoSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPedra de São PedroSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPedra da CruzSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPedra de São JoãoSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPico do Tira ChapéuSerra da BocainaSão PauloGarrafãoSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPico ParanáSerra do IbitiraquireParanáPico Caratuva (Pico Paraná)Serra do IbitiraquireParanáPedra da MacelaSerra da BocainaRio de JaneiroPico Itapiroca (Pico Paraná)Serra do IbitiraquireParanáTaipabacuSerra do IbitiraquireParanáPico FerrariaSerra do IbitiraquireParanáDedo de DeusSerra dos ÓrgãosRio de JaneiroPico AraçatubaSerra do PapanduvaParaná

Flora miniatura|Família de titís lleó daurats, endèmics del bosc atlàntic.|270x270px Un dels grans valors de la Serralada del Mar són els seus boscos, coneguts com Mata Atlântica (bosc atlàntic). L'espai natural del bosc atlàntic forma un cinturó d'uns 100 quilòmetres d'ample (del litoral cap a l'interior), principalment en les regions sud i sud-est del Brasil, on el clima és subtropical humit, sense una estació seca i la pluviometria està dins d'un interval d'entre 1400 i 4000 mm anuals. El sòl està compost preeminentment per latosols, litosols i podsols.

Els boscos van des de les planes costaneres situades a 20 m d'altitud fins a les serres altes, d'entre 1.200 i 1.500 metres de mitjana, creant un notable gradient vegetacional, d'arbustos a boscos muntanyosos ben desenvolupats de tipus humit atlàntic i amb arbres emergents de més de 30 metres d'alçada.VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). Classificação da vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal. Rio de Janeiro: IBGE – Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. Departamento de Recursos Naturais e Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p. La vegetació és rica en lleguminoses, sapotàcies i diverses espècies de lauràcies, a més de bromeliàcies, mirtàcies i melastomatàcies.Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística e estrutura de um trecho da Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52. Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantas vasculares na Reserva Ecológica de Macaé de Cima. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cima: diversidade florística e conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.

Fauna miniatura|Caiman de morro ample, oriünd dels terrenys pantanosos del litoral sud-brasiler.|270x270px La serralada del Mar inclou una llarga llista d'espècies endèmiques: centenars d'invertebrats, aus (Nemosia rourei, Dysithamnus plumbeus, Hemitriccus kaempferi, Lipaugus conditus, Myrmotherula fluminensis, caliptures, batarans barbablancs, llorets ventreblaus), amfibis (Brachycephalus, Cycloramphus carvalhoi, Scinax jureia), rèptils (Enyalius iheringii, Liolaemus lutzae, Hydromedusa maximiliani) i mamífers (marmosa brasilera, tití lleó daurat, mona aranya llanosa meridional), algunes d'elles en risc d'extinció.

Amenaces Des de l'arribada dels europeus a terres brasileres (1500), la seva extensió s'ha reduït més del 90%. Només en el període 1985-2013 i malgrat els plans de protecció en vigor, la superfície deforestada va ser de 1,85 milions d'hectàrees. Les muntanyes de la serralada del Mar envolten megalòpolis brasileres com São Paulo, Rio de Janeiro o Curitiba. El turisme, la industrialització i el creixement urbanístic representen grans amenaces per la conservació de l'ecosistema.

A més de les afectacions que l'home causa sobre la biodiversitat, cal recordar que tot el litoral brasiler i, en especial, les seves muntanyes, estaven poblades per indígenes. Bona part de la serralada del Mar estava poblada per guaranís. Amb la colonització i la posterior expansió de les ciutats, la construcció d'infrastructures de transport, l'explotació dels terrenys, etc., el seu hàbitat natural quasi ha desaparegut, existint poques reserves on preservar la seva cultura ancestral.

Protecció

L'ecorregió de la Serra do Mar ocupa una extensió superior a la de la pròpia serralada, ja que arriba als estats d'Espírito Santo al nord i de Rio Grande do Sul, al sud, que comparteix l'ecosistema de la mata atlântica.

S'estan duent a terme diferents projectes de protecció de la biodiversitat, entre elles les creacions de diversos parcs naturals, com el Parc Estatal Serra do Mar a São Paulo, creat l'any 1985, amb 332.000 ha protegides o el Parc Nacional de la Serra de Bocaína, inaugurat el 1971 i de 104.000 ha.

Notes

Referències

Enllaços externs

Fundació SOS Mata Atlântica (en portuguès brasiler). Orígens i evolució de la Serralada del Mar. Revista especialitzada Alta Montanha (en portuguès brasiler). Mata Atlântica: Essencial para a Vida Parque Estadual Pico do Marumbi Praia de Toque Toque Pequeno

Categoria:Serralades del Brasil Categoria:Geografia de l'estat de São Paulo Categoria:Geografia de l'estat de Rio de Janeiro Categoria:Geografia de Paraná Categoria:Geografia de l'estat de Santa Catarina