Esdeveniments Països Catalans 23 de febrer, Catalunya: Albert Einstein visita Poblet, l'Espluga de Francolí, Terrassa, Barcelona, i pronuncia diverses conferències, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com a part dels Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans. 3 de març, Barcelona: S'inaugura el Viaducte de Vallcarca, sobre la riera del mateix nom. 7 de març, Barcelonaː S'hi inaugura el Teatre Barcelona, a la Rambla de Catalunya, número 4. 10 de març, Vila-real: fundació del Vila-real Club de Futbol. 15 d'abril, Girona: S'inaugura el Teatre Albèniz, després transformat en cinema, que ja no existeix. 20 de maig, València: s'inaugura oficialment lEstadi de Mestalla del València CF. 1 de juny, Barcelona: Primer número de l'etapa barcelonina de La Revista Blanca. 15 de juny, Barcelona: Es crea l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. 8 de juliol: Fundació de la Unió Socialista de Catalunya. 5 d'octubre, Barcelona: Es funda l'Editorial Joventut. 10 d'octubre, Barcelona: S'inaugura la sala Coliseum, destinada al cinema i després al teatre. Barcelona: S'estrena al teatre Romea Les veus de la terra, de Josep Maria de Sagarra. 28 d'octubre, Sant Pere de Ribes, Garraf: s'inaugura lAutòdrom de Terramar. 18 de novembre, Rubí: es funda l'Esbart Dansaire de Rubí.
Resta del món 9 de gener, Madrid, Espanya: Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir. 25 de març, Santiago, Xile: s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans. 24 de juliol, Lausana (Suïssa): Signatura del Tractat de Lausana entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres. 27 d'agost, Lincident de Corfú va ésser una crisi diplomàtica que va enfrontar el Regne de Grècia i el Regne d'Itàlia. 13 de setembre, Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, dissolt el Parlament i instaura la dictadura, que durarà fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles. 29 d'octubre, Ankara, Turquia: Proclamació de la República turca. 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent. Any en el que el microorganisme Bacillus botulinus es torna a classificar per Van Ermengem (professor de bacteriologia a la universitat de Ghent, alumne de Robert Koch). A parit d'aquell moment se'l comença a anomenar Clostridium botulinum.
Còmic
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Robert Andrews MillikanQuímica Fritz PreglMedicina o Fisiologia Frederick Banting John James Richard MacleodLiteratura William Butler YeatsPauNo atorgat
Naixements Països Catalans 6 de gener - València: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996. 2 de febrer - Barcelona: Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (m. 2009). 9 de febrer - Mallorca: Cosme Covas Vidal, pintor. 14 de març - Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils (m. 2011). 15 de març - Girona: Maria Mercè Costa Paretas, arxivera catalana, directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (m. 2020). 23 de març - Eivissa: Pepita Escandell, dramaturga, actriu, cantant i pianista eivissenca. 20 d'abril - Barcelona: Antònia Sanjuan i Vidal –Antoñita Rusel–, cantant dels anys 40 i 50 del (m. 2021). 21 de maig - Reus: Josep Maria Morató Aragonès, pintor català (m. 2006). 23 de maig - Barcelona, Barcelonès: Alícia de Larrocha, pianista catalana (m. 2009). 31 de maig - Barcelona: Joan Ruiz i Calonja, historiador de la literatura (m. 2010). 14 de juny - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014). 26 de juny - Barcelona: Maria Martorell i Codina, mestra i directiva del moviment coral a Catalunya (m. 2015). 5 de juliol - Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (m. 1991). 8 de juliol - Benicarló: Manuel Alvar López, filòleg, dialectòleg i catedràtic espanyol (m. 2001). 9 de juliol - Lleida: Josep Vallverdú i Aixalà, escriptor català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil (m. 2026). 30 de juliol - Manresa, Pla de Bages: Teresa Borràs i Fornell, compositora, pianista i professora de música catalana. 31 de juliol - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català. 5 d'agost - Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català. 1 de setembre - Sabadell: Oriol Casassas i Simó, pediatre català (m. 2012). 14 de setembre - Portbou, Alt Empordà: Fabià Estapé i Rodríguez, economista polític, professor universitari català (m. 2012). 18 de setembre - Barcelona: Xavier Valls i Subirà, pintor català, pare de Manuel Valls i Galfetti. 27 de setembre - Barcelona: Maria del Carme Ponsati Capdevila, nedadora catalana (m. 2001). 26 d'octubre - Lleida: Joan Oró i Florensa, bioquímic català. 1 de novembre - Barcelona: Victòria dels Àngels, soprano catalana. 5 de novembre - Jesenice, Croàcia: Biserka Cvejić, mezzosoprano sèrbia d'origen croat. 7 de novembre - Molins de Rei, província de Barcelona: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català. 19 de novembre - Sabadell, Vallès Occidental: Genoveva Masip i Torner, religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, coneguda com la Mare Teresa de les Rambles (m. 2015). 30 de novembre, Barcelona: Maria Girona i Benet, pintora, gravadora catalana (m. 2015). 13 de desembre - Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català. Olot: Joaquim Danés i Llongarriu, metge i escriptor català.
Resta del món 20 de gener - Oslo: Nora Brockstedt, cantant noruega, primera representant del seu país, i en dues ocasions, a Eurovisió (m. 2015). 21 de gener - Xerès: Lola Flores, cantant i ballarina de flamenc (m. 1995). 24 de gener - Vannes: Geneviève Asse, pintora i gravadora francesa, creadora del «blau Asse» (m. 2021). 25 de gener - Uppsala (Suècia): Arvid Carlsson, metge suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000. 15 de febrer, Merv, URSS: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, esposa d'Andrei Sàkharov (m. 2011). 27 de febrer, Los Angeles, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz (m. 1990). 9 de març - Viena (Àustria): Walter Kohn, físic nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Química de 1998 (m. 2016). 10 de març - Merriman, Nebraska (EUA): Val Logsdon Fitch, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1980 (m. 2015). 14 de març - Nova York: Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (m. 1971). 16 de març - Boston, Massachusetts (EUA): Merton Miller, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de 1990 (m. 2000). Nimes: Robèrt Lafont, lingüista, historiador, poeta, novel·lista, dramaturg i activista cultural i polític occità (m. 2009). 21 de març, Castro Urdiales Marina Vega de la Iglesia, lluitadora antifranquista amb la Resistència Francesa (m. 2011). 22 de març - Estrasburg, França: Marcel Marceau, mim de fama mundial (m. 2007) 5 d'abril - Phan Rang–Tháp Chàm,(Vietnam): Nguyễn Văn Thiệu, militar i polític vietnamita, president de la República del Vietnam de 1965 a 1975. (m. 2001) 20 d'abril - Alquízar, Cuba: Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana. 22 d'abril - Nashville (Tennessee, EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca (m. 2008) 28 d'abril - l'Havana: Fina García Marruz, poetessa i investigadora literària cubana. 5 de maig - Toronto, Canadà: Cathleen Synge Morawetz, fou una matemàtica canadenca-estatunidenca. 7 de maig - Michigan City, Indiana: Anne Baxter, actriu nord-americana guanyadora del premi Oscar (m. 1985). 8 de maig - Tessala, Algèria: Cheikha Remitti, cantant algeriana de música raï (m. 2006). 21 de maig - La Chaux-de-Fonds, Suïssa: Armand Borel, matemàtic (m. 2003). 27 de maig: Florència, Regne d'Itàlia: Lorenzo Milani, sacerdot catòlic i pedagog italià (m. 1967). Fürth, Alemanya: Henry Kissinger, polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1973 (m. 2023). Graz, Àustria: Inge Morath, fotògrafa americana (nascuda austríaca) que va treballar a l'Agència Magnum (m. 2002). 28 de maig - Dicsőszentmárton, Transsilvània, Romania: György Ligeti, compositor hongarès (m. 2006). 29 de maig - Loins-le-Saunier, Jura (França): Bernard Clavel, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1968 (m. 2010). 31 de maig - Newburgh (Nova York): Ellsworth Kelly, pintor i escultor estatunidenc (m. 2015). 2 de juny - Cambridge, Massachusetts (EUA): Lloyd Shapley, economista i matemàtic estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012 (m. 2016). 3 de juny, Curau: Erika Böhm-Vitense, astrònoma estatunidenca d'origen alemany (m.2017). 4 de juny - Madrid: Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (m. 1986). Birmingham, Anglaterra: Elizabeth Jolley, novel·lista anglesa que visqué a Austràlia Occidental des dels anys 1950 (m. 2007). 8 de juny - Buenos Aires, Argentinaː Ermina Odoardo, arquitecta, primera dona a exercir l'arquitectura a Santiago de Cuba. 9 de juny - Babice: Milena Müllerová, gimnasta artística txecoslovaca, medallista olímpica. 24 de juny - Tours, França: Yves Bonnefoy, poeta, crític d'art i traductor francès (m. 2016). 26 de juny - Colònia: Franz-Paul Decker, director d'orquestra alemany de nacionalitat canadenca. 2 de juliol - Bnin, Polònia: Wisława Szymborska, poetessa polonesa, Premi Nobel de Literatura de l'any 1996. 6 de juliol - Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, polític polonès, president de Polònia. 10 de juliol, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi (m. 2001). 11 de juliol, Kolín: Ludmila Dvořáková, soprano txeca (m. 2015).Humphreys, Garry, "Ludmila Dvorakova: Renowned Czech soprano who revelled in Wagner and sang leading roles from the Met to Covent Garden", The Independent, Aug 6, 2015. 20 de juliol - Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya. 21 de juliol - Mont-real, Canadà: Rudolph Marcus, químic estatunidenc d'origen canadenc. Premi Nobel de Química de l'any 1992. 22 de juliol - Russell, Kansas (EUA): Robert Joseph "Bob" Dole, polític estatunidenc. 25 de juliol, Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca de literatura infantil (m. 2007). 31 de juliol - Madrid: Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (m. 1995). New Kensington: Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (m. 2014). 2 d'agost -Wiszniew, Polònia: Ximon Peres, polític d'Israel (m. 2016). 3 d'agost - Brooklyn: Anne Klein, dissenyadora de moda estatunidenca (m. 1974). 25 d'agost - Bogotà, Colòmbia: Álvaro Mutis, periodista, escriptor i poeta colombià. 29 d'agost - Cambridge: Richard Attenborough, actor, director i productor de cinema anglès. 4 de setembre - Homburg: Edith Aron, escriptora i traductora alemanya, inspiradora de la Maga, de Rayuela (m. 2020). 9 de setembre - Yonkers, Nova York (EUA): Daniel Carlton Gajdusek, metge nord-america, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1976 (m. 2008). 13 de setembre - São Miguel, Açores: Natália Correia, escriptora portuguesa que participà en la vida política del seu temps (m. 1993). 17 de setembre - Mount Olive (Alabama) (EUA): Hank Williams, cantant, compositor i músic estatunidenc. 18 de setembre - París: Anna de Borbó-Parma, reina de Romania (m. 2016). Stockton-on-Tees, comtat de Durham: Peter Smithson, arquitecte (m. 2003). 24 de setembre - Key West, Florida (EUA): Theodore "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (m. 1950).