Cynoscion analis és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 47 cm de longitud total.FishBase Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
Alimentació Menja principalment gambes i peixos.Chao, L.N., 1995. Sciaenidae. Corvinas, barbiches, bombaches, corvinatas, corvinetas, corvinillas, lambes, pescadillas, roncachos, verrugatos. p. 1427-1518. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para identificación de especies para los fines de la pesca. Pacífico Centro-oriental. 3 volums. 1813 p.
Depredadors Al Perú és depredat per Merluccius gayi peruanus.Konchina, Y.V., 1983. The feeding niche of the hake, Merluccius gayi (Merluccidae), and the jack mackerel, Trachurus symmetricus (Carangidae), in the trophic system of the Peruvian coastal upwelling. J. Ichthyol. 23(2):87-98.Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste Viña del Mar, 9-13 de maig del 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).FishBase
Hàbitat És un peix de clima subtropical (3°S-8°S, 82°W-78°W) i demersal.
Distribució geogràfica Es troba al Pacífic oriental: des de Santa Elena (Equador) fins a Coquimbo (Xile).Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.IMARPE, 2001. Talla mínima de captura de los principales peces demersales y costeros. Informe interno DIRDC. Maig del 2001. Inst. Mar Perú.Mendo, J., M. Samamé, C. Wosnitra-Mendo, A. Mendieta i J. Castillo, 1988. Análisis biológico pesquero y poblacional de la cachemia (Cynoscion analis) del area de Paita, Perú. Boc. Inst. Mar Perú-Callao, 12(2):23-57.Samamé, M. i K. Okado, 1973. Determinación de la edad crecimiento y dinámica de la población de la cachema Cynoscion analis Jenyns de la Costa Norte del Perú. Bull. Tokai Reg. Fish. Res. Lab. (73):23-68.Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p. García-Godos Naveda, I., 2001. Patrones morfológicos del otolito sagitta de algunos peces óseos del mar Peruano. Bol. Inst. Mar Perú 20(1-2): 1-83. Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192. Samamé, M., 1971. Observaciones de la madurez sexual y desove de la 'cachema' Cynoscion analis (Jenyns) de Paita. Instituto del Mar, Serie de Informes Especiales Núm. 1M: 81. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
analis