El Castell de Verdú és un edifici de la vila de Verdú (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.
Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans cap al 1056 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer, que el 1072 el cedí en alou a Arnau Company, a la seva esposa Guisla i a llur fill Oliver, per tal que hi afavorissin el poblament. La primera notícia documental del castell és del 1080, quan Arnau Company i Guisl cediren en alou a Ponç Duran i a la seva muller Ermengarda i a altres matrimonis, una part de les terres que posseïen a la marca del Mascançà, dins el terme del castro que vocant Verduno. L'any següent, Arnau Company, Guisla i Oliver feren donació a Guillem Bernat i a la seva esposa Beatriu, entre altres béns, d'ipsum castrum de Verdu amb tots els seus termes.
El 1129, Bernat Erall i la seva muller Llúcia, conjuntament amb Berenguer Arnau d'Anglesola i la seva esposa Guisla, encomanaren als cònjuges Arnau de Verdú i Ermengarda la castlania de la fortalesa, per la qual cobrarien la quarta part de la dècima; a més, tenien l'obligació de residir al mateix castell i de realitzar acomplir diversos serveis vassallàtics. El 1164, Berenguer Arnau d'Anglesola va fer donació del castell i la vila de Verdú a la seva filla Berenguera i al seu marit Guillem de Cervera. El 1173, Berenguera d'Anglesola, en compliment del testament del seu difunt espòs, va donar al seu fill Guillem, entre d’altres béns, la vila i la fortalesa de Verdú. El 1184, Berenguera d'Anglesola, que vivia retirada al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, i el seu fill Guillem de Cervera concediren una carta de població als habitants de Verdú que els eximia de l'eixorquia i del lluïsme i els garantia la lliure disposició dels seus béns; a més, els maanava que edifiquessin les seves cases davant el pla del castell, creant una vilanova que havia de ser encerclada i protegida amb muralles i fossats.
El 1203, Guillem de Cervera, aleshores conseller reial i senyor també de Juneda i Castelldans, empenyorà la vila de Verdú al monestir de Santa Maria de Poblet per tal de sufragar les despeses de la quarta croada a Terra Santa. El 1227, en no poder alçar l'empenyorament, vengué a l'abat de Poblet el castell i la vila de Verdú amb els seus termes per 3.000 morabatins d'or.
Sota el domini de Poblet, Verdú esdevingué una vila pròspera i gaudí d'un règim d'autogovern amb representació de tots els estaments socials, que de vegades s'enfrontà al batlle nomenat per l'abat. Entre els seus privilegis destaca els de les fires de tota mena d'animals, concedit el 1378 per Pere el Cerimoniós. El 1388, el monestir adquirí al rei el mer i mixt imperi sobre la vila, que mantingué fins a la Desamortització de Mendizabal (1836). Aleshores, el castell va sortir a subhasta pública i adquirit per un particular, que el va fragmentar en diverses ppropietats.
A principis de la dècada dels anys 1910, la part majoritària i més important del castell fou adquirida pel Patronat de Sant Pere Claver, i es convertí en el Centre Cultural i Religiós i acolliria també la seu del Sindicat Agrícola de Verdú, fundat el 1911. El 1916 s'hi dugueren a terme actuacions de reforç, i el 1919, l'arquitecte Cèsar Martinell, amb arrels a la propera vila de Ciutadilla, va construir els accessos a la nau del soterrani, on va instal·lar nous molins. Quan l'antic Sindicat Agrícola (anomenat posteriorment Cooperativa de Verdú) entrà en decadència començà la degradació de l'edifici, i el 1988 l'acabà venent a l'Ajuntament, que inicià obres de rehabilitació a la torre de l'homenatge.
El 2004, la Generalitat de Catalunya hi inicià unes importants obres de rehabilitació i consolidació estructural, que permeteren frenar-ne la degradació i recuperar-ne elements originals. El castell s'obrí al públic el 2014 i es lloga per a la celebració d'esdeveniments.
miniatura|esquerra|El castell de Verdú el 1910 miniatura|esquerra|Detall de l'interior del castell en una imatge del 1913
Descripció És una construcció de planta irregular al capdamunt del turó que corona el poble. L'element més antic és la torre mestra o de l'homenatge, situada al mig del pati i bastida al o a principis del . És un cos esvelt de planta circular i 25 m d'alçada, dividits en tres pisos. El nivell inferior és una cambra cega coberta amb falsa cúpula, que devia ser el celler o rebost. L'accés a la torre es produïa a través d'una petita porta en arc de mig punt situada al primer pis, a 8 m sobre el terra. Des d'aquest nivell, una estreta escala de cargol, puja al pis superior amb coberta suportada per dos arcs de mig punt. Aquesta estança serví de presó en diferents èpoques, essent visibles els grafits gravats pels presoners. Des d'aquest darrer pis, una escala ascendeix al terrat, coronat amb obertures d'arc apuntat. El terrat és emmerletat, i a la part baixa s'aprecien un seguit de traus que devien servir per a suportar una galeria volada de fusta.
En passar el castell a dependre del monestir de Poblet al , se li donà un caràcter més residencial i hi prengueren importància les estances destinades a les feines agrícoles i de magatzem. A la planta baixa, hi ha dues sales: als peus de la torre hi ha la sala del Molí, una gran estança sala amb vuit arcs apuntats, destinada a dipòsit de gra i a trepijjar el raïm, el most del qual davallava a una sala inferior del amb volta de canó i sense obertures, que servia de celler); l'altra sala té grans piques de pedra per a l'oli. Al pis superior hi ha la sala gòtica, destinada a recepcions i actes, construïda en època de l'abat Copons (1316-1348), amb uns notables finestrals ogivals que s'obren a la muralla.
A la façana nord s'adossa una torre de planta quadrangular i que fa de contrafort del mur, que tendia a obrir-se a causa de la pressió dels arcs de la sala gòtica. Es coneix amb el nom de Torre Escapçada pel fet que la part superior es va esfondrar com a conseqüència d'un bombardeig que les tropes del rei Joan II descarregaren el 1472 contra la resistència dels verdunins que defensaven la causa del Príncep de Viana, durant la Guerra Civil catalana.
Les escales amb balustrades que donen accés al primer pis foren encarregades el 10 d'octubre del 1572 per l'abat de Poblet al mestre de cases Antoni Vernia. Aquesta entrada ha perviscut fins als nostres dies, i és una de les peces arquitectòniques renaixentistes més importants de l'Urgell.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Edificis de Verdú Verdu Categoria:Monuments històrics de l'Urgell Categoria:Patrimoni monumental de Verdú Categoria:Edificis gòtics de l'Urgell Categoria:Torres de guaita de l'Urgell