Pseudotolithus moorii és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 50 cm de longitud total.FishBase Chao, L.N. i E. Trewavas, 1990. Sciaenidae. p. 813-826. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
Alimentació Menja gambetes, cucs i d'altres invertebrats bentònics.Chao, L.N. i E. Trewavas, 1981. Sciaenidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (Fishing Areas 34, 47 (in part). Volum 3. FAO, Roma.
Hàbitat És un peix de clima tropical (14°N-17°S) i demersal que viu entre 15-100 m de fondària.Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic oriental: des de Gàmbia fins al sud d'Angola.Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.Delgado de Molina, A. i J.C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.Diouf, P.S., 1996. Les peuplements de poissons des milieux estuariens de l'Afrique de l'Ouest: L'exemple de l'estuaire hyperhalin du Sine-Saloum. Université de Montpellier II. Thèses et Documents Microfiches Núm .156. ORSTOM, París. 267 p.Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica. Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs AQUATAB
moorii