La revolució islàmicaIranian Revolution.Hoveyda 2003. () de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia del xa Mohammad Reza Pahlavi i la seva substitució per una república islàmica sota el lideratge de l'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini. S'ha considerat un esdeveniment que «ha fet del fonamentalisme islàmic una força política... des del Marroc fins a Malàisia».Nasr, p.121 El seu nom està justificat plenament per l'enorme originalitat que té en la història mundial, però també rep el nom més local de «revolució iraniana». miniatura|Mapa de l'Iran Les primeres manifestacions importants contra el xa van començar el gener de 1978. Entre agost i desembre del mateix any, les vagues i les manifestacions van paralitzar el país. El xa va sortir de l'Iran cap a l'exili a mitjan gener del 1979, i dues setmanes després l'aiatol·là Khomeini tornava a Teheran, on va ser rebut per uns quants milions de partidaris.Ruhollah Khomeini, Enciclopèdia Britannica. El règim va caure poc després, l'11 de febrer, quan les guerrilles i les tropes rebels van vèncer les tropes lleials al xa en la lluita armada als carrers. L'Iran votava en referèndum per convertir-se en una república islàmica l'1 d'abril del 1979,Iran Islamic Republic, Enciclopèdia Britannica. i pel desembre aprovava una nova constitució teocràtica que consagrava Khomeini com a líder suprem de l'Iran.
Aquesta revolució fou inusual pels seus preliminars, pel seu desenvolupament i per les seves conseqüències, tot plegat força poc habitual a la història de les revolucions a tot el món:Amuzegar, p. 4, 9-12 es trobaven a faltar moltes de les causes habituals d'una revolució (derrota en una guerra, crisi financera, revolta camperola o descontentament de l'exèrcit);Arjomand, p. 191. va produir un canvi profund a gran velocitat;Amuzegar, p. 10 era massivament popular;Kurzman, p. 121 enderrocava un règim fortament protegit per un exèrcit i uns serveis de seguretat molt ben remunerats;Harney, p. 2.Abrahamian 1982, p. 496. i canviava una monarquia que estava modernitzant el país per una teocràcia basada en la tutela dels juristes islàmics (velayat-e faqih). El seu resultat, una república Islàmica «sota el lideratge d'un erudit religiós exiliat de Qom de 80 anys», era, com va dir un altre erudit «sense dubte un acudit que cal que te l'expliquin»,Benard, p. 18. perquè no seguia les dinàmiques habituals.
No tan insòlita però sí més intensa és la disputa sobre els resultats de la revolució islàmica. Per a alguns fou una era d'heroisme i sacrifici que va generar ni més ni menys que l'embrió d'un estat islàmic mundial, «un model perfecte de vida esplèndida, humana i divina… per a la gent de tot el món.» D'altra banda, alguns iranians creuen que la revolució fou un temps en què «durant uns quants anys tots nosaltres vam perdre el cap»,Shirley, p. 98, 104, 195. i que «ens prometia el cel, però... va crear un infern a la Terra».Akhbar Ganji parlant a , p.156.
Amb l'assassinat del president Ali Khamenei l'any 2026 en la guerra d'Iran i l'elecció del seu fill Mojtaba Khamenei, el règim teocràtic seguia un model dinàstic, com el que havia derrocat.
Causes La revolució islàmica iraniana fou populista, nacionalista i al final fonamentalista islàmica. Fou en part un retrocés conservador contra els esforços d'occidentalització i secularització del xa, que rebia el suport d'Occident, i alhora una reacció contra la injustícia social i altres defectes de l'antic règim.Abrahamian 1982, p. 534-535
El xa era percebut per molts com un representant (si no un titella) d'un poder occidental no musulmà (els Estats Units)Brumberg, 2001Shirley, p. 207. la cultura del qual estava contaminant l'Iran.
El règim del xa es veia com opressiu, brutal,Harney, p. 37, 47, 67, 128, 155, 167.Abrahamian 1982, p. 437 corrupte, i extravagant;MacKey, p. 236, 260. a això s'hi afegien diversos fracassos funcionals bàsics: un programa econòmic massa ambiciós que portava estretors econòmiques, escassetats i inflació.Graham, p. 19, 96. Les forces de seguretat eren incapaces de controlar les protestes i manifestacions;Graham, p. 228. el règim iranià era una estructura de poder monàrquic enormement centralitzada.Arjomand, p. 189–190. Les extraordinàriament grans dimensions del moviment contra el xa implicaven que «hi havia literalment massa manifestants per arrestar», i que les forces de seguretat estaven sobrepassades.Kurzman, p. 111
La revolució canvià monarquia i dinastia Pahlavi per islamisme i Khomeini, una versió xiïta del Ressorgiment islàmic, que s'oposava a l'occidentalització. Presentava l'aiatol·là Khomeini com a seguidor dels passos del venerat imam xiïta al-Hussayn ibn Alí, mentre que el xa encarnava l'enemic d'al-Hussayn, l'odiat tirà Yazid I.Taheri 1985, p. 238.
També s'ha considerat com a molt rellevant la infravaloració del moviment islamista de Khomeini, tant per part del règim del xa, que el considerava una amenaça menor, comparable a les guerrilles marxistes i als socialistes islàmics Mojahedin-e-kalq (‘Mujahidins del Poble’),Moin, p. 178.Hoveyda 2003, p. 22.Abrahamian 1982, p. 533–534. com pels secularistes antimonàrquics, que pensaven que els khomeinistes podrien quedar arraconats fàcilment.Schirazi, p. 293–294.
Antecedents històrics esquerra|miniatura|Retrat oficial del xa Mohammad Reza Pahlavi. El clergat xiïta (els ulemes) tenien una influència significativa en una part dels iranians, que tendien a ser religiosos, tradicionalistes, i aliens a qualsevol procés d'occidentalització. El clergat va demostrar per primer cop la seva força política d'oposició al xa de l'Iran amb el boicot de la Protesta del tabac del 1891 que va aconseguir la revocació de l'impopular monopoli sobre compra i venda de tabac a l'Iran atorgat pel xa a una companyia britànica.
Dècades més tard, la monarquia i els clergues tornarien a topar, però aquesta vegada tenia el xa una situació més avantatjosa. El pare del darrer xa, el general de l'exèrcit Reza Pahlavi, va canviar la Llei corànica per lleis occidentals, i va prohibir la roba islàmica tradicional, la segregació per sexes i el costum d'ocultar la cara de les dones (hijab).Mackey, p.184 La policia obligava les dones a desprendre's del xador, però aquestes s'hi resistien obertament. El 1935, van morir dotzenes de persones i centenars van resultar ferides quan una revolta xiïta al lloc més sagrat de l'Iran, el Mausoleu de l'Imam Reza, a Mashad, fou esclafada per ordre seva.Bakhash, p. 22Taheri 1985, p.94-95
El 1941, el xa Reza Pahlavi és deposat i el seu fill, Mohammad Reza Pahlavi, és col·locat al tron per una invasió de tropes britàniques i soviètiques aliades. El 1953, novament, poders estrangers (americà i britànic) arriben a ajudar el xa. Després que el xa fugís del país, l'CIA nord-americana, amb la col·laboració de l'MI6 britànic, organitza un cop d'estat militar per destituir el primer ministre Mohammad Mossadegh, nacionalista i elegit democràticament.
El xa mantenia una relació estreta amb el govern dels Estats Units d'Amèrica, i ambdós règims temien, i s'hi oposaven, a l'expansionisme de la Unió Soviètica, el veí poderós del nord de l'Iran. Com el règim del seu pare, el seu també fou conegut pel seu autoritarisme, la seva obsessió per la modernització i l'occidentalització de l'Iran, i per la seva indiferència cap a la religió i cap als avenços democràtics de la Constitució iraniana de 1906. L'esquerra, els nacionalistes i els islamistes atacaven el seu govern (sovint des de fora de l'Iran, ja que havien estat il·legalitzats a l'interior) per les violacions de la Constitució iraniana, la corrupció política, i l'opressió política que exercia la Savak (la policia secreta).
Ascens de l'aiatol·là Khomeini miniatura|L'aiatol·là Khomeini el 1978. El líder de la revolució islàmica, el clergue xiïta aiatol·là Ruhollah Khomeini, va fer la seva primera aparició destacada a la política el 1963, quan va liderar l'oposició al xa i la seva «Revolució Blanca», un programa de reformes per repartir els grans latifundis (incloent-hi els que posseïen les fundacions religioses), concedir el dret de vot i igualtat en el matrimoni a les dones, i aconseguir que el govern reconegués les minories religioses existents al país.
Khomeini fou detingut el 1963 després de declarar que el xa era un «home miserable» que s'havia «embarcat en la destrucció de l'islam a l'Iran».Ruhani, Hamid. Barresi va Tahlili az Nehzat-e Emam Khomeini vol. 1 p. 195, esmentat a Moin, p. 75. Aquesta detenció fou seguida de tres dies de grans aldarulls per tot l'Iran, amb 15.000 morts pel foc de la policia, segons els seguidors de Khomeini.Khomeini, p. 17., Hi ha una estimació molt més suau, de 380 morts, a Moin, p. 112. Khomeini fou alliberat després de vuit mesos d'arrest domiciliari i continuà la seva tasca d'agitació, condemnant l'estreta cooperació del règim amb Israel i les seves capitulacions d'ampliació de la immunitat diplomàtica al personal governamental nord-americà a l'Iran. El novembre de 1964 Khomeini fou detingut una altra vegada, i aquest cop enviat a exili, on romandria durant 14 anys, fins a l'esclat de la revolució.
Període d'exili En aquest període interí de «dissidència tranquil·la»,Graham, p. 69. la brotada del ressorgiment islàmic començava a minar la idea d'occidentalització entesa com a progrés, que era la base del règim secular del xa, i es va formant la ideologia de la revolució islàmica. La idea de Jalal Al-e-Ahmad, la Gharbzadegi, és a dir que la cultura occidental era una plaga o una intoxicació que calia eliminar;MacKey, p. 215, 264–5. la visió de l'islam d'Ali Shariati com a veritable força alliberadora del Tercer Món respecte del colonialisme opressiu, del neocolonialisme, i del capitalisme;Keddie, p.201-207 i la difusió de la revisió de la fe xiïta que fa Morteza Motahhari, tot plegat aconsegueix una gran expansió i molts seguidors.
Encara molta més influència va tenir la prèdica de Khomeini en favor que la rebel·lió, i especialment el martiri, contra la injustícia i la tirania, era part de l'islam xiïta,Wright, 2001. i que els musulmans haurien de rebutjar la influència tant del capitalisme liberal com del comunisme, amb l'eslògan «Ni est, ni oest: República Islàmica!»
Més calladament, Khomeini desenvolupava la ideologia de la «tutela dels juristes islàmics» (velayat-e faqih, que explica en el seu llibre Hokumat-e Islami: Velayat-e faqih, ‘El govern islàmic: la tutela dels juristes’) com a forma de govern, és a dir, que els musulmans (de fet, tothom) requereixen una «tutela», en forma de regla o supervisió del jurista islàmic principal o del conjunt dels juristes., p.419, 443 Tal regla era, en el fons, «més necessària fins i tot que l'oració i el dejuni» per l'islam, per tal de protegir-lo de la desviació fora de la llei tradicional (la xara), i per tal d'eliminar la pobresa, la injustícia, i la «usurpació» de la terra musulmana pels infidels estrangers (anomenats kàfirs).Khomeini, p.52, 54, 80
Aquesta idea d'un govern en mans de juristes islàmics es va estendre a través del llibre de Khomeini, ja esmentat, recull dels seus sermons de mesquita, passats de contraban en cassetsTaheri, 1985, p. 196. entre els estudiants (talabeh) opositors, exestudiants (clergues afins com Morteza Motahhari, Mohammad Beheshti, Mohammad-Javad Bahonar, Akbar Hashemi Rafsanjani i Mohammad Mofatteh), i líders dels comerciants tradicionals (bazaari) dins de l'Iran.
Grups opositors Altres grups d'oposicióGraham, p. 213. inclouen els liberals constitucionalistes: el demòcrata i reformista islàmic Moviment de la Llibertat de l'Iran, encapçalat per Mehdi Bazargan, i el Front Nacional, més secular. Es basaven en la classe mitjana urbana, i haurien preferit que el xa s'adherís a la Constitució iraniana de 1906, abans que canviar-lo per una teocràcia,Abrahamian 1982, p. 502–503. però els mancava la cohesió i organització de les forces de Khomeini.Kurzman, p. 144-145