La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revengisme.

La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi pot produir victimisme. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor o enemic. Donat que es basa en un sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).

Història La mitologia té diversos déus o deesses de la venjança, com la Nèmesi grega, lligada a la memòria i la justícia. La seva funció és equilibrar el món després que un acte negatiu el descompensi.

La venjança apareix regulada a moltes societats, com a la Llei del Talió bíblica, on s'usa per castigar els criminals i així dissuadir possibles delictes futurs. En aquests casos la venjança és part d'un procés públic i no respon únicament a la ràbia dels afectats, i és vista com a quelcom positiu. Evoluciona en la justícia retributiva, que justifica per exemple la pena de mort a determinats països.

El cristianisme explicita el caràcter negatiu de la venjança, amb la metàfora de parar l'altra galta quan hom rep un mal o de la necessitat de perdonar "setanta vegades set" que apareix citat als evangelis.

La vendetta o venjança de sang va sorgir a les societats antigues i va perdurar fins a l'Edat Moderna, on el clan familiar estava obligat a tornar el mal comès sobre un dels seus, fet que provocava guerres entre dues o més famílies durant generacions (la separació d'amants per aquestes venjances i odis comunitaris és un dels motius recurrents de les anomenades parelles desgraciades). La vendetta apareix posteriorment lligada a la màfia i la sippenhaft alemanya nazi, la llei segons la qual els propers a un criminal contra l'estat tenien part de culpa.

La justícia basada en el dret positiu ha anat limitant el paper de la venjança, instaurant càstigs als criminals sense aquest component personal i de violència, com per exemple les penes de presó després d'un judici.

Venjances cèlebres Hi ha algunes venjances que s'han fet famoses per la seva repercussió històrica o pel caràcter artístic de les obres on apareixen. Cal destacar: L'òpera Rigoletto La Guerra de les Dues Roses Els assassinats ordenats per Al Capone Hamlet contra el seu oncle El conflicte de la muntanya de Tor (Alins) Moltes de les obres d'honor de Lope de Vega, com per exemple Fuenteovejuna Aquil·les Les relacions perilloses El comte de Montecristo La massacre de Puerto Hurraco

Referències

Categoria:Sentiments