1972 fou un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII) començat en dissabte.
Esdeveniments Països Catalans Catalunya Nord: Els municipis Òpol i Perellós se junten per formar l'actual vila d'Òpol i Perellós, la vila més septentrional dels Països Catalans. Principat de Catalunya: El municipi de la Prenyanosa passa a formar part de Cervera. 11 de febrer - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.
Resta del món 10 de gener - Sheikh Mujibur Rahman és nomenat primer cap de govern del nou estat independent de Bangladesh. 26 de gener - Una bomba de la banda terrorista pronazi Ustaixa destrueix en vol un avió de la companyia JAT Airways. 30 de gener - 13 manifestats morts en els fets del Diumenge Sagnant a Irlanda del Nord. Una altra persona morirà al cap de pocs mesos a causa de les ferides. 21 de febrer - La nau soviètica Lluna 20 arriba a la Lluna. 21 de febrer - El president nord-americà Richard Nixon visita per primer cop la Xina. 7 de març - Madrid (Espanya): la Conferència Episcopal espanyola elegeix com a president el cardenal Vicent Enrique i Tarancón. 25 de març - Fracassa un cop d'estat al Salvador per derrocar el president Fidel Sánchez Hernández. 10 d'abril - Moren 5.000 persones en un terratrèmol de 7 graus a la província de Fars, Iran. 16 d'abril - Centre espacial John F. Kennedy, (Merritt Island, Florida, EUA) Va ser llançat lApollo 16, cinquena missió tripulada a la Lluna. 22 de maig - Ceilan es converteix en la república de Sri Lanka. 6 de setembre - Múnic (Baviera, Alemanya): cinc activistes del grup terrorista Setembre Negre segresta i després assassina 11 atletes i entrenadors israelians que participaven en els Jocs Olímpics (massacre de Múnic). 13 d'octubre - Es produeix el famós accident aeri dels Andes on sobreviuen 16 persones durant 72 dies perduts a les muntanyes andines ingerint carn humana dels difunts en l'accident per tal de sobreviure. 7 de novembre - Eleccions presidencials dels Estats Units de 1972. El president republicà Richard Nixon és escollit de nou davant de George McGovern. 23 de desembre - Un sisme de 6,2 graus mata a 6.000 persones i destrueix la capital de Nicaragua, Managua. Creació de la nina Blythe.
Música
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica John Bardeen Leon Neil Cooper Robert SchriefferQuímica Christian B. Anfinsen Stanford Moore William Howard SteinMedicina o Fisiologia Gerald Edelman Rodney Robert PorterLiteratura Heinrich BöllPau Willy BrandtEconomia John Hicks Kenneth Arrow
Videojocs
Naixements Països Catalans 2 de gener - Valls, Alt Camp: Laia Bonet, política catalana i professora de Dret a la Universitat Pompeu Fabra. 23 de gener - Barcelona: Natza Farré i Maduell, periodista i comunicadora catalana. 30 de gener - Sarrià de Ter, Gironès: Encarnación Granados Aguilera, atleta catalana. 11 de febrer - Premià de Mar, Maresme: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana. 11 de març - Palma, Mallorca: Maria-Magdalena Brotons i Capó, doctora en història de l'art i professora de la UIB, experta en cinema. 15 de març - Mataró, Maresme: Espartac Peran: periodista i presentador de televisió català. 21 de març - Felanitx: Catalina Soler, política mallorquina, alcaldessa de Felanitx, ha estat diputada al Parlament Balear i senadora. 23 de març - Montcada, Horta de València: Núria Roca Granell, presentadora de televisió valenciana. 15 d'abril - Castelló de la Plana: Carmina Martinavarro Molla, psicòloga i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora. 17 de maig: Llucmajor: Antoni Vadell i Ferrer, bisbe mallorquí (m. 2022). Barcelona: Marta Andrade, esportista catalana de patinatge artístic sobre gel, vuit cops campiona d'Espanya. 26 de maig - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (m. 2023). 31 de maig, Carcaixent, Anna Oliver i Borràs, advocada i activista cultural valenciana. 3 de juny - Cabras, Sardenya: Michela Murgia, escriptora sarda (m. 2023). 19 de juny - Ripoll: Teresa Jordà, política catalana, ha estat alcaldessa de Ripoll, diputada i consellera del Govern de Catalunya. 16 de juliol - Sabadell: Carles Belda, acordionista català. 28 de juliol - Terrassa, Vallès Occidental: Rosa Boladeras, actriu catalana de teatre i televisió. 3 d'agost - Barcelona: Adrià Collado, actor i empresari. 30 d'agost - Barcelona: Cristina Puig i Vilardell, periodista catalana. 4 de setembre - Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual. 9 de setembre - Sabadell: Mònica Bosch i Forrellad, esquiadora d'esquí alpí i dirigent esportiva catalana. 29 de setembre: Barcelona: Núria Prims, actriu catalana de cinema i televisió. Madrid: Eva Menor Cantador, advocada i política catalana, alcaldessa de Badia del Vallès des de 2009. 6 d'octubre - Barcelona: Virginia Pérez Alonso, periodista catalana, directora del diari Público. 15 de novembre - Barcelona: Montserrat Martí, soprano catalana. 25 de novembre - Figueres: Marta Felip i Torres, politòloga catalana experta en administració. 6 de desembre - Barcelona: Mariona Carmona i Martínez, jugadora d'hoquei sobre patins i roller derby catalana. 15 de desembre - Barcelona: Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme de velocitat. 22 de desembre - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.
Resta del món 1 de gener: Lilian Thuram, futbolista francès. 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca. 10 de febrer, Rheinfelden, Baden-Württemberg: Hans-Dieter Dreher, genet de salt a cavall alemany. 11 de gener, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Amanda Peet, actriu estatunidenca. 22 de gener, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler. 1 de febrer, Monròvia, Libèria): Leymah Gbowee, activista africana, Premi Nobel de la Pau de 2011. 17 de febrer: Billie Joe Armstrong, vocal i guitarrista estatunidenc dels Green Day. 29 de febrer, Madrid: Pedro Sánchez, polític espanyol (actual president del govern espanyol). 2 de març, Las Palmas de Gran Canaria: Roberta Marrero, artista contemporània, cantant i actriu espanyola. Reghin, Romania: Réka Albert, científica romanesa-hongaresa, física i biòloga, creadora del model Barabási-Albert. 6 de març: Shaquille O'Neal, basquetbolista estatunidenc. 17 de març: Guayaquil: Ana Cecilia Blum, llicenciada en ciències polítiques i socials, escriptora i periodista equatoriana. 19 de març, Esslingen am Neckar, Alemanya: Isabelle Faust, violinista alemanya, una de les violinistes més importants del . 21 de març, Nairobi, Kenyaː Louise Leakey, antropòloga i paleontòloga. 30 de març: Istanbul: Ravza Kavakçı Kan, política turca. 31 de març, Santiago de Xile, Xile: Alejandro Amenábar, director i guionista hispanoxilè. 16 d'abril - Montsó (Aragó): Conxita Martínez, tennista. 19 d'abril, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista. 25 d'abril, Hovsta, Örebro, Suècia: Sofia Helin, actriu sueca. 2 de maig, Hayward, Califòrnia: Dwayne Johnson, lluitador professional i actor nord-americà. 10 de maig, Datteln, Alemanya Occ.: Katja Seizinger, esquiadora alpina alemanya, medallista olímpica i 36 victòries a la Copa del món. 21 de maig, Brooklyn, Nova York (EUA): The Notorious B.I.G., raper nord-americà (m. 1997). 26 de maig, Palència: Trinidad Arroyo, intel·lectual i metgessa espanyola, primera doctora en oftalmologia i otologia a Espanya (m. 1959). 3 de juny, Cabras, Sardenya: Michela Murgia, escriptora sarda. 23 de juny: Marsella (França): Zinédine Zidane, futbolista francès. 6 de juliol: Laurent Gaudé, dramaturg i escriptor francès, Premi Goncourt 2004. 10 de juliol: Sofía Vergara, actriu colombiana. 19 de juliol: Umlazi, Sud-áfrica: Zanele Muholi, fotògrafa, artista visual i activista LGBT sud-africana. 16 d'agost, Bilbao: Abigail Lazkoz, artista plàstica basca resident a Nova York, amb una obra basada en la pintura, el dibuix i el text. 30 d'agost: Cameron Diaz, actriu estatunidenca. 21 de setembre: Liam Gallagher, cantant i compositor britànic d'Oasis. 27 de setembre: Gwyneth Paltrow, actriu estatunidenca. 28 de setembre, Wisconsin: Kevin MacLeod, compositor estatunidenc. 13 d'octubre: Gaëtan Roussel, cantant i músic francès. 17 d'octubre: St. Joseph, Missouri (EUA): Eminem, músic de rap estatunidenc. 25 d'octubre - París (França): Esther Duflo, economista francesa, Premi Nobel d'Economia de l'any 2019 4 de novembre: Luis Figo, futbolista portuguès. Buenos Aires: Ariel Abadi, actor argentí. Devon: Quentin S. Crisp, escriptor.
Necrològiques Països Catalans 4 de gener - València: Manuel González Martí, dibuixant, historiador i erudit valencià, fundador del Museu de Ceràmica de València. 10 de gener - Barcelona: Carme Bau i Bonaplata, soprano catalana (n. 1889). 7 de març - París: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (n. 1900). 25 de març - València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià. 26 d'abril - Barcelona, Catalunya: Martí Barrera i Maresma, polític català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (n. 1889). 27 d'abril - Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922). 2 de maig - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català. 25 de maig - Godella: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (n. 1897). 12 de juny - València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (n. 1918). 22 de juliol - Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen franco-alemany (69 anys). 28 d'agost - Bilbao: Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (n. 1886). 30 de setembre, Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana. 27 de novembre - València: Joan Pere Segura de Lago, arquitecte valencià. 1 de desembre - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887). 5 de desembre - Vilanova i la Geltrú: Maria Pérez i Peix escultora catalana (n. 1879). 12 de desembre - Sabadell: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930. Barcelona: Pau Maria Turull i Fournols, escriptor i advocat català (n. 1878).
Resta del món 23 de gener, Warminster: Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor anglès. 27 de gener, Nova Orleans, Louisiana (EUA): Mahalia Jackson, cantant de gòspel, pianista, saxofonista i trompetista (n. 1911). 11 de febrer, Chapel Hill: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (n. 1886). 20 de febrer, San Diego, Califòrnia (EUA): Maria Göppert-Mayer, física estatunidenca d'origen alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1906). 27 de març, Laren, Països Baixos: Maurits Cornelis Escher, artista neerlandès (73 anys). 6 d'abril, Bonn, República Federal Alemanya: Heinrich Lübke, President de la República Federal Alemanya (79 anys). 16 d'abril, Kamakura, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura del 1968 (72 anys). 23 d'abril, Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí 27 d'abril, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un del polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909). 30 d'abril, Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (84 anys). 2 de maig, Washington DC, Estats Units d'Amèrica: John Edgar Hoover, fundador del Federal Bureau of Investigation (FBI) (n. 1895). 4 de maig, Princeton, Nova Jersey (EUA): Edward Calvin Kendall, químic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1950 (n. 1886). 10 de maig, Londres: Geraldine Beamish, tennista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers (n. 1883).