, més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps.
Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. Des de la posició de migcampista defensiu, Guardiola, dotat d'una bona tècnica, organitzava l'equip, distribuïa el joc i marcava el ritme dels partits segons convenia. Més tard també jugà en altres equips. Així mateix, ha jugat 47 vegades amb la i ha estat també el capità de la selecció catalana.
Va entrenar el primer equip del Futbol Club Barcelona durant quatre anys, amb el qual aconseguí un triplet històric la temporada 2008-2009 (Copa del Rei, Lliga i Copa d'Europa), en el seu primer any com a màxim responsable tècnic, i que acabaria fent un històric sextet en ampliar-lo en la següent temporada amb la Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa de futbol i el Campionat del Món de Clubs de futbol. Entre 2013 i 2016 fou l'entrenador del FC Bayern de Múnic. Des de 2016 entrena el Manchester City, equip amb el qual va guanyar un altre triplet històric la temporada 2022-2023 (FA Cup, Premier League i Copa d'Europa).
L'any 2011 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya pel seu «èxit aconseguit com a entrenador i per transmetre valors com l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal». El Parlament concedeix la Medalla d'Honor a l'entrenador del Barça, Pep Guardiola Membre de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Guardiola s'ha expressat públicament a favor del procés independentista català. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va tancar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí per Barcelona. El juny de 2025 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Manchester per la seva contribució social a la ciutat.
Infantesa Tercer fill de Valentí Guardiola i de Dolors Sala i germà de la política Francesca Guardiola, la seva fama de gran futbolista es va començar a forjar a La Salle de Manresa. Era el preferit a l'hora de formar els equips a l'hora del pati, ja que el seu equip guanyava sempre. Tot i que físicament era dèbil, tècnicament era molt bo. El primer gran ídol futbolístic de Guardiola va ser Michel Platini, del qual tenia una foto a l'habitació. Les veus de la seva qualitat van arribar fins a Antoni Marsol i Ramon Casado, tècnics del Club Gimnàstic de Manresa. El pas del Nàstic al Barça va ser gairebé casual: el seu pare, Valentí, va omplir una butlleta d'un diari esportiu per fer una prova, i tot i que d'entrada no va obtenir cap resposta positiva, un dia (i en bona part per la gran insistència d'Oriol Tort) el Barça va oferir-li d'anar a viure a la Masia per seguir la seva formació al planter del club blaugrana.Josep Guardiola, de Santpedor al Camp Nou, una vida intensa
Carrera com a jugador Entrada a la Masia El 28 de juny de 1984, quan només tenia 13 anys, els seus pares el van acompanyar a la Masia, l'escola del Barça, on es començaria a forjar com a gran jugador. A les categories inferiors del Barça aprèn d'entrenadors com Oriol Tort i Quique Costas i hi fa grans amistats, com la de Tito Vilanova, que posteriorment seria l'ajudant de Guardiola al primer equip blaugrana (on acabaria succeint-lo com a primer entrenador). Milità en la categoria de juvenils des del 1984 fins al 1990. miniatura|Amor, Ferrer, Mussons i Guardiola, en la seva etapa com a jugador del Barcelona.
Amb Cruyff. El Dream Team Josep Guardiola debutà al primer equip del Barça el 16 de desembre de 1990 contra el Cadis i a més a més ho va fer com a titular. Tot i que aquella temporada només va jugar quatre partits a la màxima categoria, atès que continuava sent el director de joc del Barça B, ja va demostrar ser un gran migcampista.
Johan Cruyff li va donar a un jove Guardiola la demarcació que li havia deixat el migcentre sancionat Guillermo Amor i l'equip no va notar el canvi, prova evident de què Pep va passar amb molt bona nota el seu debut a l'estadi. Johan va ser el primer a destacar la seva tasca durant la roda de premsa oferta després del partit, cosa que va agrair enormement el mateix jugador: "Sempre són d'agrair els elogis i més si de Cruyff. Estic content de la meva actuació, encara que puc fer-ho millor. Envoltat de tanta gent de qualitat resulta difícil jugar malament".
A partir de 1991, Johan Cruyff el va seleccionar com a mig centre del primer equip. Immediatament es va adaptar a aquest rol i fou el director d'orquestra del memorable Dream Team. Després de la retirada de José Mari Bakero, Guardiola va esdevenir el capità de l'equip. Des de llavors fou el símbol i referència futbolística del Barça.
La següent temporada, la 1991-1992 va ser la del seu esclat. Johan Cruyff el va seleccionar per assumir la batuta del primer equip. Amb només 20 anys, Josep Guardiola començà una insòlita trajectòria tot guanyant en una mateixa temporada la Lliga, la primera Copa d'Europa de la història del club i l'or en els Jocs Olímpics de Barcelona amb la . La prestigiosa revista italiana "Guerin Sportivo" el guardonà amb el Trofeu Bravo'92 al millor jugador d'Europa menor de 21 anys, i el seu equip, el FC Barcelona, li lliurarà, al costat d'Albert Ferrer, la insígnia d'or i brillants del club blaugrana per la seva contribució a l'or aconseguit per la selecció espanyola.
Fou titular a la final de la Copa d'Europa de 1992 que el Barça va guanyar a l'Estadi de Wembley de Londres el 20 de maig de 1992, la primera Copa d'Europa del Barça i un partit que marcaria la història del club. Durant la celebració del títol de la copa d'Europa, des del balcó de la Generalitat exclamà: "Ciutadans de Catalunya, ja la tenim aquí!".
Des de llavors Guardiola va esdevenir un jugador indispensable per al club, tant pel seu paper damunt del terreny de joc com per la seva catalanitat i intel·ligència fora del camp. Els moments més difícils els va passar la temporada 1997-98, ja que va estar pràcticament tota la temporada sense jugar per culpa d'una lesió muscular als isquiotibials. Tot i que alguns el donaven per acabat per a la pràctica del futbol, va tornar a jugar a ple rendiment i va seguir demostrant que la seva capacitat de joc depenia més del cervell que de les cames.
Els anys 1993 i 1994 també van posar fi a lligues guanyades in-extremis a la darrera jornada, amb l'afegit de dues decepcions a la Copa d'Europa, especialment per la final perduda per golejada a Atenes contra l'AC Milan.
Fou titular a l'equip que va guanyar la Final de la Recopa d'Europa de futbol de 1997 contra el Paris Saint Germain, en un dels darrers partits de Bobby Robson com a entrenador barcelonista. Al final de la temporada 1996-1997, el Futbol Club Barcelona decidí no acceptar les propostes de la Roma i el Parma, que oferien quantitats superiors als 300 milions de pessetes per fitxar Josep Guardiola. Finalment, després de redactar i signar un complicat contracte, el futbolista Josep Guardiola va seguir jugant amb el FC Barcelona fins a l'any 2001. El jugador va veure augmentat el seu sou fins a 300 milions de pessetes anuals nets i la seva clàusula de rescissió quedava fixada en 15.000 milions de pessetes, la segona més alta de la lliga espanyola.
Amb Van Gaal. Títols i lesions L'època sota les ordres de Van Gaal va ser més anodina en espectacle, tot i que hi va haver títols majors, com les lligues de les temporades 1997-1998 i 1998-1999, amb Guardiola com a protagonista en el poc joc brillant que es va poder veure en aquell Barça dels holandesos i amb Rivaldo i Figo com a estrelles.
El 8 de juny de 1998, Guardiola es va sotmetre a una intervenció quirúrgica per intentar solucionar d'una vegada per sempre els problemes musculars que el mantingueren pràcticament tota la temporada al dic sec. L'operació se centrà als músculs isquiotibials del jugador, origen de tots els seus problemes, segons va defensar des del principi el doctor Ramon Cugat.Guardiola a la sala d'operacions
El 31 d'agost de 2000, Guardiola va passar per segona vegada per la sala d'operacions després d'una greu lesió al turmell i estaria tres mesos de baixa. El capità blaugrana va ser intervingut pel doctor Ramon Cugat. El cap dels serveis mèdics del FC Barcelona, Josep Borrell, també va assistir a la intervenció del blaugrana, que va resultar ser tot un èxit. L'operació de Guardiola va durar prop d'una hora i quart.Guardiola operat amb èxit Altres lesions importants a la seva carrera van ser les que el van deixar fora dels mundials de França (1998) i de Corea-Japó (2002).
Comiat com a jugador del Barça miniatura|esquerra|Durant l'etapa que jugà al Barça, Guardiola portava el dorsal núm. 4 L'11 d'abril del 2001, el capità del Barça va anunciar als mitjans de comunicació la seva intenció d'abandonar el club al qual havia estat vinculat durant 17 anys quan finalitzés la temporada. Va voler avisar amb temps, abans que el Barça perdés les opcions de la UEFA i la Copa, per evitar que la seva decisió es vinculés als resultats que s'obtinguessin. Guardiola va explicar que la decisió de deixar el Barça responia a un desig de començar una nova etapa personal i esportiva.
La temporada 2000-2001 havia estat una de les pitjors viscudes pel F.C. Barcelona. El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol i només va obtenir un modest quart lloc a la Lliga, tot i que va aconseguir classificar-se per a la Champions 2001-2002 en el darrer partit.
El 24 de juny de 2001, Guardiola va jugar el darrer partit amb la samarreta blaugrana en l'últim partit de la temporada. Fou contra el Celta a la Copa del Rei, el Barça va ser eliminat en empatar a un gol en el partit de tornada de semifinals davant el Celta al Camp Nou, quan ja arrossegava un 3 a 1 del partit d'anada celebrat a Vigo la setmana anterior. Al final del partit, els jugadors del Celta van anar a buscar-lo i els seus companys, amb Luis Enrique al capdavant, se'l van carregar a coll. Guardiola va enviar un petó a la grada, va rebre l'abraçada de Reixach i una ovació abans de treure's el braçalet. Van assistir-hi antics companys com Josep Fusté, Koeman, Txiki, Goiko, Serna. No havia volgut homenatges.
Deixava enrere 11 temporades al club, 16 títols (6 lligues, 2 copes del Rei, 4 supercopes d'Espanya, 1 copa d'Europa, 1 Recopa i 2 supercopes d'Europa), 387 partits jugats, dels quals 229 guanyats, 88 empatats i 70 perduts, i 11 gols.El Mundo deportivo. 25 de juny de 2001. Adéu, Pep
A la roda de premsa posterior al partit va assegurar deixar el club "molt feliç". "Ha sigut un llarg viatge. Me'n vaig satisfet, orgullós, content de com m'ha tractat la gent i dels molts amics que he fet. No puc demanar més: he jugat en l'equip que somiava, amb grans futbolistes que m'han fet millor, i m'he mantingut molts anys a l'elit", va destacar Guardiola, que finalment va indicar que "no vaig venir a fer història, sinó a fer la meva pròpia història".
Trajectòria internacional Pep Guardiola havia decidit abandonar el club per pròpia voluntat i, després de mesos de negociacions i rumors, el 26 de setembre de 2001 Guardiola va fitxar per una temporada pel modest equip italià del Brescia Calcio, equip de la Serie A del Calcio italià. Allà compartí vestuari amb l'històric jugador italià i capità de l'equip, Roberto Baggio, jugador que considera segurament el millor amb el qual ha jugat mai.Io Che Saró Baggio. Vol.10. Gazzetta L'excapità blaugrana explicà que el modest Brescia havia estat l'equip que més s'havia interessat per ell i que no havia pres la decisió per motius econòmics. El centrecampista de Santpedor cobraria al voltant de 700 milions de pessetes per jugar amb l'equip italià fins a final de temporada, amb opció a prorrogar el contracte.