, segon comte de Godó, fou un empresari barceloní, president del diari La Vanguardia des del 1931 fins al 1987.

Biografia Era el segon fill entre nou germans, i el primer de sexe masculí, de Ramon de Godó Lallana i de Rosa Valls. Estudià a l'Escola Pia de Sarrià i cursà la carrera d'enginyer industrial, obtenint la llicenciatura el 1924.

Es feu càrrec de la gestió de La Vanguardia a la mort del seu pare el 1931, en una època difícil. El diari fou confiscat durant la Guerra Civil espanyola i posteriorment el règim franquista imposà el director Luis de Galinsoga. Carlos Godó fou un monàrquic convençut, compaginant la lleialtat al rei amb una actitud prudent per evitar que perillés el diari durant la llarga època franquista.

Fou procurador en Corts per designació directa en diverses ocasions a partir del 1958 i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País entre 1966 i 194.

Com a esportista i amant del tenis, la caça i la nàutica, fou president del Reial Club de Tennis Barcelona entre 1935 i 1960, fundador del Torneig Comte de Godó de tenis el 1953, cofundador del Saló Nàutic Internacional de Barcelona el 1963 i creà el Trofeu Comte de Godó de Vela el 1974. El 1985 fou distingit amb l'Orde del Mèrit Olímpic, amb medalla entregada per Joan Antoni Samaranch.

A nivell empresarial, presidi la Cambra espanyola del jute, i l'associació tèxtil de polifines, a més de ser membre del consell del Banco de España i del Banco Central, de Catalana Occident, entre altres empreses. Participà en diverses iniciatives empresarials periodístiques, com La Gaceta Ilustrada, Historia y Vida, Diari de Barcelona, Tele/eXpres, Nuevo Diario de Madrid, España de Tánger, La Codorniz, Dicen i El Mundo Deportivo. Fou president de la Asociación de Empresarios de Diarios Españoles i amb motiu del centenari del naixement del seu pare va crear un premi de periodisme en la seva memòria.

Les tràgiques morts dels seus fills Enric, atropellat per un vehicle el 1958 i el primogènit Carles, mort el 1962 en accident d'aviació convertiren el seu altre fill Xavier de Godó i Muntanyola en l'hereu, designat gerent de La Vanguardia el 1971 i president el 1987.

La mort de la seva muller, Montserrat Muntanyola Trinxet el 1986, l'afectà molt, i morí un any després, el 22 de desembre del 1987.

Referències

Categoria:Empresaris barcelonins contemporanis Categoria:Enginyers industrials barcelonins Categoria:Dirigents esportius barcelonins Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Grupo Godó Categoria:Forjadors de la història esportiva de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX