Els nous mitjans és un concepte que sorgeix a la segona meitat del segle XX i és el resultat de l'evolució dels mitjans tradicionals com la música, el cinema, la fotografia i la lletra escrita i oral gràcies a l'emergència de tecnologies digitals, informatitzades, en Xarxa de telecomunicacions o de les tecnologies de la informació i comunicació. La majoria de tecnologies descrites com a "nous mitjans" són digitals, i sovint presenten característiques com ser manipulables, estar en xarxa, ser denses, comprimibles, interactives i imparcials, a més presenten la particularitat de ser accessibles i no només facilitar la participació de l'usuari, sinó a més nodrir-se'n. Per tant, no estem parlant de medis creats a partir de la digitalització dels tradicionals, sinó de mitjans dinàmics que disposen d'una relació interactiva amb el seu consumidor, on la clau de la comunicació ja no es limita a la transmissió de la informació, si no en la producció de continguts, per aquesta raó el públic dels nous mitjans, experimenta un gran canvi i ha passat de sedentari a actiu. http://www.unav.es/digilab/nr/ Alguns exemples poden ser la viquipèdia, Internet, les pàgines web, els ordinadors, els videojocs, els CD-ROM o els DVD.
Història El 1960 Ivan Sutherland comença el seu treball amb el Sketchpad, considerada la primera interfície gràfica d'usuari, moment en què s'obre una porta cap a la interactivitat. És també en aquesta dècada, quan Ted Nelson inventa el concepte d'hipertext a partir d'un sistema similar anomenat Memex, proposat per Vannevar Bush el 1945. Més tard Ted Nelson defineix Xanadú que fou un primer enfocament del que ara coneixem com la WWW, i per altra banda, per la seva part i també seguint les idees de Bush, Douglas Engelbart defineix les funcions que necessitarien els programes i ordinadors per millorar la relació amb el coneixement humà i millorar el rendiment. Engelbart també crea el primer prototip de ratolí, perifèric que proporciona moviments més intuïtius i millora la relació de l'ésser humà amb les computadores, demostrant-ho l'any 1968, amb una presentació multimèdia per mostrar el funcionament dels hipertexts mitjançant un monitor, un teclat estàndard més un específic per programari i un ratolí.
Alan Kay i Adele Goldberg, inventen Smalltalk, un llenguatge orientat a objectes i posteriorment amb en Bill Atkinson, comencen les aplicacions d'interfícies gràfiques orientades a l'usuari. Fins als anys 80 els mitjans de comunicació giraven entorn de les publicacions impreses, la televisió i la radio. És a partir d'aquí quan comencen a evolucionar.
L'any 1989 Tim Berners-Lee fa un pas més i crea l'HTML, L'HTTP i l'URL. Fent-nos partícips d'un canvi substancial i social, cada cop més accessible a tothom.
Per tant, en resum direm que els nous mitjans neixen després de l'evolució tecnològica informàtica i mediàtica.
En el moment en què convergeixen, i es comencen a usar computadores digitals que permeten la traducció de totes les dates actuals en nombres, s'aconsegueix convertir tot en dades informàtiques i llavors els medis es converteixen en nous medis.
Què són els nous mitjans? Els nous mitjans poden ser descrits de diverses formes.
Manovich en "El llenguatge dels nous mitjans de comunicació Lev Manovich en el seu llibre “El llenguatge dels nous mitjans de comunicació” defineix els nous mitjans basant-se en cinc principis:El lenguaje de los nuevos medios de comunicación
1. La representació numèrica:
Tots els objectes dels nous mitjans són representacions numèriques per tant:
-Un objecte dels nous mitjans pot ser descrit amb un codi numèric. -I a més està sotmès a una manipulació algorítmica. -Per tant, direm que els nous mitjans són programables.
Un exemple podria ser el codi ASCII o la representació hexadecimal dels colors, o el format de fotografia PNG.
2.Modularitat:
Aquest principi ens exposa la capacitat dels nous mitjans de ser representats per altres elements que s'agrupen mantenint la seva identitat separada. A més si n'esborrem un d'ells no perd el significat i els mateixos es poden combinar formant nous objectes.
Un exemple seria el codi HTML que en conjunt forma una pàgina web però cada etiqueta manté la seva identitat individual. També tindríem els píxels, els caràcters, les pàgines web, etc.
3. Automatització:
L'automatització es dona gràcies als principis de codificació numèrica i l'estructura modular dels seus objectes en aspectes com la creació, l'accés, la manipulació o la modificació.
Té dos nivells diferenciats:
Baix nivell: Mitjançant plantilles o algoritmes simples. Alt nivell: Requereix un ordinador que entengui el significat dels objectes que inclou.
Un editor de textos o un gestor de contingut són alguns dels exemples
4. Variabilitat:
Aquest principi, també surt a partir de la codificació i la modularitat, sent molt important aquest segon perquè mantinguin la seva identitat. Així els objectes mediàtics independents poden reagrupar-se i formar-ne de nous. Aquesta característica la fa molt interessant i respon molt bé al principi dels nous mitjans de tenir en compte a l'usuari, ja que dona la possibilitat de l'adaptació a gustos, tendències o peticions dels usuaris.
Un exemple seria les modificacions que permet una pàgina d'usuari registrat, o els canvis que poden adoptar una pàgina web modificant el css o amb un gestor de continguts modificant la plantilla.
5. Transcodificació
Amb transcodificació Manovich fa referència a la transformació que experimenten els medis amb la seva informatització. Mantenint així una capa cultural i una capa informàtica. Veient-se a més modificada també la primera per la segona, fent així que es modifiqui el concepte que teníem fins ara cultural, per un nou informatitzat.
La viquipèdia com substitució d'una enciclopèdia en paper, o un mail en lloc d'una carta, o els arxius d'un ordinador en lloc dels arxivadors són alguns dels exemples de transcodificació.
Manovich en "New media from Borges to HTML" En el seu article escrit el 2001, Manovich exposa vuit proposicions mitjançant les quals aporta una visió clara dels nous medis. http://www.manovich.net/new_media_images.html
Els Nous mitjans no són la cibercultura. Els Nous Mitjans empleen la tecnologia informàtica com a plataforma de distribució. Els Nous mitjans de comunicació són dades digitals controlades per programari. Els Nous mitjans de comunicació són la barreja entre els actuals cultura i programari. Els Nous mitjans de comunicació com l'estètica que acompanya la primera etapa de Tots els nous mitjans de comunicació moderns i tecnologia de la comunicació. Els Nous mitjans de comunicació disposen d'una execució més ràpida d'algoritmes que anteriorment s'executaven manualment o mitjançant altres tecnologies. Els Nous mitjans de comunicació són la codificació dels modernistes Avant-Garde; Nous mitjans de comunicació com metamedia. Els Nous mitjans de comunicació com l'articulació en paral·lel d'idees similars en Art de després de la segona guerra mundial i la informàtica.
Jenkins Innovador http://www.henryjenkins.org/2006/11/eight_traits_of_the_new_media.html Convergent Cada dia Apropiació Xarxa Mundial Generacional Desigual
Interactivitat La irrupció dels nous mitjans de comunicació ve "avalada" per l'àmplia possibilitat dinteractivitat que aquests mitjans ofereixen als usuaris. Aquesta possibilitat d'interacció és tan àmplia que fins i tot ha arribat a modificar els patrons tradicionals de comunicació entre els creadors o productors de mitjans i els consumidors d'aquests.
La comunicació tradicional es basava en un tipus de comunicació "un a molts", és a dir, un ens (generalment una empresa) crea un mitjà de comunicació i pretén difondre els seus missatges a través del mateix al major nombre d'usuaris possibles (per exemple mitjançant el tiratge d'un diari, o les emissions radiofòniques). Tradicionalment el receptor d'aquests missatges era un subjecte passiu, que es limitava a rebre aquesta informació sense possibilitat de divulgar (excepte potser en petits cercles), discutir o formar una nova.
Amb l'aparició dels nous mitjans, el concepte de la comunicació evoluciona cap a un concepte "molts a molts". Amb les possibilitats que ofereixen aquests nous mitjans, la passivitat del receptor de la informació ha evolucionat cap a un concepte actiu. Ara qualsevol persona té al seu abast les eines necessàries i l'accés a la informació, per poder convertir al seu torn en un difusor d'aquesta.
No obstant això, la passivitat tradicional demostrada pel consumidor no pretén afirmar la inexistència total d'interactivitat en fases del procés comunicatiu anteriors a l'actual. Els diaris en paper oferien (i ofereixen) seccions de participació en què el lector pot opinar mitjançant cartes al director. Les televisions i les ràdios permetien (i permeten) l'accés de teleespectadors o radiooients en directe, respectivament. No obstant això, encara hi havia certa possibilitat d'interactivitat, aquesta estava limitada (i de vegades censurada) pels generadors de la informació. Amb l'aparició dels nous mitjans, no només s'augmenta la capacitat d'interaccionar per part de l'usuari, sinó que aquest guanya en llibertat d'expressió, tant en la forma com en el fons de la informació a transmetre.
Cal assenyalar que la interactivitat és una característica global del concepte de nou mitjà, però no és una característica inherent de totes les tecnologies dels nous mitjans. És a dir, l'aparició dels nous mitjans va suposar una ampliació del concepte d'interactivitat, però no totes les tecnologies associades a aquests nous mitjans presenten aquest grau d'interactivitat. Per exemple: la televisió ha sofert un canvi important en els darrers temps, principalment en el fet de la transformació de l'emissió analògica a la digital. No obstant això aquest canvi no ha suposat un canvi en l'experiència de l'usuari a l'hora de la seva interpretació: el grau d'interactivitat és similar, encara que és cert que s'estan experimentant noves tecnologies, especialment en els anuncis publicitaris, que permeten a l'usuari interaccionar amb el que està veient a la pantalla.
Una de les manifestacions de la interactivitat en els nous mitjans es troba a les noves generacions de videojocs, els videojocs en línia, en els quals l'usuari té la possibilitat de crear el seu propi personatge i interaccionar amb altres participants, generant-se una realitat virtual paral·lela completament definida pels mateixos usuaris. Jocs com Second life http://secondlife.com/?v=1.1 s'han convertit en la possibilitat, per a milions d'usuaris, de reescriure les seves pròpies vides i, alhora, han obert la porta a productors, organitzacions o polítics per donar a conèixer els seus missatges en el món virtual. Per tant, la interactivitat no només cal entendre-la com la possibilitat que té l'usuari de participar com a subjecte actiu en els nous mitjans de comunicació. També ofereix noves vies de comunicació als transmissors d'informació a l'empara de les quals s'han desenvolupat, i sens dubte es desenvoluparan, innovadores tècniques per difondre missatges (publicitaris, polítics, socials, etc.), Cosa que reforça encara més la idea d'una globalització mundial des del punt de vista sociocultural.
Seguretat L'aparició dels nous mitjans de comunicació comporta una interacció de l'usuari, una participació, en molts casos directa, d'aquesta, en la qual aquest aporta no només nova informació o nous continguts, sinó també, en molts casos, dades personals, gustos, preferències, tendències, etc., que si no són tractats amb una privacitat adequada i una correcta política de protecció de dades, poden suposar un enorme atractiu per a tots aquells que busquen utilitzar aquests nous mitjans per a aconseguir objectius que prenen caires des del poc ètic fins a l'il·legal.