1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Esdeveniments Països Catalans 4 de gener, Figueres (Alt Empordà): Apareix la primera edició del Setmanari de l'Alt Empordà. 7 de març, Palma, Mallorca: Estrena mundial de l'obra de gegants i capgrossos Mori el Merma, col·laboració entre el Teatre de la Claca i el pintor Joan Miró. 13 d'abril, València: el Consell del País Valencià hi celebra la primera sessió, un cop reinstaurada la Generalitat. 11 de juliol, Sant Carles de la Ràpita, Montsià: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i col·lideix amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i explota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita, la N-340. 16 de juliol: Es crea el Partit dels Socialistes de Catalunya, per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés), el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE). 28 de juliol, Palma, Mallorca: es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver. 27 de setembre, Barcelona: S'estrena Antaviana, una obra de teatre musical de Dagoll Dagom, basada en textos de Pere Calders, amb música i cançons de Jaume Sisa. 26 d'octubre, Barcelona: Es publica el primer número del diari El Periódico de Catalunya. 6 de desembre, Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola. 30 de desembre, Manresa, Bages: Es publica el número u del diari Regió7.
Resta del món Gaza, Franja de Gaza: Fundació de la Universitat Islàmica de Gaza. 16 de març, Roma, Itàlia: les Brigades Roges segresten Aldo Moro (l'assassinaran el 9 de maig). març-abril, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: La protesta de la manta que duen a terme els presos de l'IRA Provisional i l'INLA des del 1976 escala a la protesta de la brutícia quan es neguen a abandonar les seves cel·les a causa del tracte intimidatori que rebien dels funcionaris de presons. La protesta durarà fins a l'any 1981, quan s'inicia la segona vaga de fam. 18 d'abril, Washington D.C., Estats Units: el Senat Estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos, segons els quals el 31 de desembre de 1999 aquest canal passarà a mans panamenyes. 27 d'abril, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista ocorreguda a l'Afganistan, dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan. 22 de juny, Observatori Naval dels Estats Units, Washington DC, EUA): l'astrònom estatunidenc James W. Christy descobreix Caront, el satèl·lit més gran de Plutó. 7 de juliol, Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit. 17 de setembre, Pau de Camp David, signada entre Israel i Egipte 15 d'octubre, el Vaticà: el conclave proclama papa Carol Woytila, que regnarà com a Joan Pau II. 18 de desembre: Dominica esdevé membre de l'ONU.
Cinema
Còmics i literatura Nicole Boumaâza publica "El petit jove marroquí" Neix a Tòquio l'escriptora Asuka Fujimori.
Deport El 15 d'agost s'inaugurà el Nou Trinquet de Guadassuar, amb dos partides i figures de l'època com Genovés I o Eusebio (pilotari).
Música
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Piotr Leonídovitx Kapitsa Arno Penzias Robert Woodrow WilsonQuímica Peter D. MitchellMedicina o Fisiologia Werner Arber Daniel Nathans Hamilton O. SmithLiteratura Isaac Bashevis SingerPau Anwar El Sadat Menachem BeginEconomia Herbert Simon
Videojocs
+Naiximents+(ordenats per defecte pel primer cognom) Nom i llinatges Activitat Origen 06/10 Andreu Martínez Ferrandis deportiste alcudià 2015 06/13 Rafael Soler i Tomás pilotaire genovesí 11/05 Xavier Tondo i Volpini ciclista vallenc 2011 06/04 Andreu Valor cantautor contestà 12/27 Waldo Vila Gilabert pilotaire oliver 05/31 cantant japonesa 02/03 Liv Strömquist autora sueca
Naixements Les persones nascudes el 1978 faran anys durant el .
Països Catalans 27 de febrer, Palma: Neus Truyol Caimari, sociòloga i política mallorquina. 3 de març, Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. 8 de març, Barcelona, Barcelonès: Sonia Fernández-Vidal, científica i escriptora catalana. 10 de març, Barcelona: Marta Torné, actriu i presentadora de televisió catalana. 14 de març, Barcelona: Maria Casado Paredes, periodista i presentadora de televisió catalana. 17 de març, València: Lola Sánchez, politòloga i sociòloga valenciana, diputada al Parlament Europeu. 20 de març, Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana. 22 de març, El Cabanyal, València: Glòria Tello Company, activista, sociòloga i política valenciana. 13 d'abril, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Carles Puyol i Saforcada, futbolista català. 9 de maig, Castelló de la Plana: Clara Tirado, psicòloga i política valenciana, diputada a Corts i alt càrrec de la Generalitat. València, País Valencià: Nieves Rebolledo Vila, Bebe, actriu i cantant espanyola. 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018. 4 de juny, Reus: Noemí Llauradó i Sans, advocada i política catalana, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona. 12 de juny, l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014). 18 de juny, Barcelona: Daniel Brühl, actor germano-català. 15 de juliol, Figueres: Anna Teixidor i Colomer, periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana. 26 d'agost, Barcelona: Eva Baltasar i Sardà, poeta i novel·lista catalana. 3 de setembre, Igualada: Alba Vergés i Bosch, política catalana. 18 de setembre, Reus: Irache Quintanal, atleta catalana especialitzada en llançament. 30 de setembre, Badalona: Juan Magán, DJ i cantant català (conegut també per el rei de l'electrollatí). 6 d'octubre, Barcelona: Oriol Vila i Cristóbal, actor català. 13 de novembre, Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística. 28 de desembre, Palma: Sandra De Jaume, artista visual mallorquina. Barcelona: Marc Grijalvo, professor universitari i novel·lista
Resta del món 9 de gener, Corigliano Calabro, Itàlia: Gennaro Gattuso, futbolista italià. 25 de gener, Kriví Rih, Ucraïna: Volodímir Zelenski, president ucraïnès. 14 de març, Madrid: Agustin Rueda Sierra, anarquista i antifranquista, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel. 24 de març, Tòquio (Japó): Kaori Mochida, cantant japonès. 3 d'abril, Hamburg, Alemanya: Tommy Haas, tennista alemany. 21 d'abril, Perusa, Itàlia: Alessandro Brustenghi, frare franciscà italià i cantant de música religiosa amb avantpassats catalans. 10 de maig, Fes, Marroc: Lalla Salma, primera esposa del rei Mohammed VI i Princesa del Marroc. 26 de maig, Nova Jersey: Chris Ackerman, actor. 21 de maig: Briana Banks, actriu porno germano-estatunidenca. 1 de juny, Cava de' Tirreni, Itàlia: Antonietta Di Martino, atleta italiana. 2 de juny, Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018. 5 de juny, Cintruénigo: María Chivite, política navarresa i presidenta de Navarra des de 2019. 6 de juny: Judith Barsi, actriu 7 de juny, Mount Clemens, Michigan, EUA: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca. 20 de juny, North Uist (Escòcia)ː Julie Fowlis, cantant escocesa de folk i música celta, que canta principalment en gaèlic escocès. Romford, Anglaterra: Frank Lampard, futbolista anglès. EUA: Rampage Jackson, un lluitador professional 29 de juny, Honolulu, Hawaii: Nicole Scherzinger, cantant, compositora, ballarina, actriu, exvocalista del grup Pussycat Dolls. 1 de juliol, Lugo: Alessandra Aguilar, corredora de llarga distància, campiona maratoniana. 18 de juliol, Romaː Virginia Raggi, advocada italiana i alcaldessa de Roma, primera dona a ocupar aquest càrrec. 25 de juliol, Oldham, Anglaterra: Louise Brown, funcionària anglesa, primer nascut in vitro. 1 d'agost, Barakaldo: Begoña Maestre, actriu basca de teatre, televisió i cinema. 6 d'agost, Vaticà, Roma: Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897). 23 d'agost, Filadèlfia, EUA: Kobe Bryant, jugador de bàsquet estatunidenc (m. 2020). 5 de setembre: Zhang Zhong, escaquista xinès. 9 de setembre, Antony, França: Céline Bara, actriu pornogràfica francesa. 2 d'octubre, Fukuoka, Japó: Ayumi Hamasaki, cantant japonesa. 17 d'octubre, Madrid: Isabel Díaz Ayuso, política espanyola, (actual presidenta de la Comunitat de Madrid). 17 d'octubre, Madrid: Pablo Iglesias Turrión, expolític espanyol. 25 d'octubre, Moscou: Anna Starobínets, escriptora russa. 28 d'octubre, Leiden: Marietje Schaake, neerlandesa militant dels Demòcrates 66 4 de novembre: Miha Valič, alpinista eslovè. 14 de novembre, Madrid: Belén Sánchez Picorelli, jugadora i entrenadora de waterpolo espanyola. 20 de novembre, Màlaga, Espanya: Fran Perea, actor i cantant espanyol. 2 de desembre, Victoria (Colúmbia Britànica), Canadà: Nelly Furtado, cantant i compositora luso-canadenca. 7 de desembre, Jarabacoa, República Dominicana: Oscar Mejía, futbolista dominicà. 9 de desembre, Temperley, província de Buenos Aires, Argentina: Gastón Gaudio, tennista argentí. 18 de desembre, Toledo (Ohio), EUA: Katie Holmes, actriu estatunidenca. 23 de desembre, Peterborough, Ontario, Canadà: Estella Warren, model i actriu canadenca. Vincennes, França: Raynald Colom, trompetista i compositor de jazz. Guiza, Egipte: Ahmed Keshta, artista egipci establert a Andorra. Xirabê Sosina, província de Şırnak: Abdusamet Yigit, escriptor kurd que viu a Noruega. Ahmed Keshta - Guiza, Egipte, artista 24 de febrer: Garie, cantant i compositor.
Necrològiques Entre les morts destacades de l'any hi ha la del cantant Jacques Brel, el papa Pau VI i el pintor Norman Rockwell.
Països Catalans 25 de gener, Barcelona: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per l'Exèrcit Popular Català 1 de febrer, Barcelona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català. 14 de març, Madrid: Agustín Rueda Sierra, anarquista i antifranquista català, assassinat per la policia a la presó de Carabanchel (n. 1952). 26 de març, Ciutat de Mèxic: Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (n. 1921). 25 de juny, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (n. 1892). 27 de juny, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor (n. 1915). 4 de juliol, Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (n. 1894). 25 de juliol, Sabadell: Lluís Creus i March, promotor de l'excursionisme i activista cultural català. 11 de setembre, Barcelona: Gustau Muñoz, activista socialista i independentista català, militant de la UJML. 15 de setembre, Barcelona: Ricard Zamora, porter de futbol català que va anomenar un tipus de refús fet amb el colze „la zamorana” (77 anys). 14 d'octubre, Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu (21 anys). 19 d'octubre, l'Havana: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski. 27 de desembre, Figueres (Alt Empordà): Alexandre Deulofeu i Torres, filòsof català, natural de l'Armentera. Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg (n. 1913). Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista catalana.
Resta del món 14 de gener, Princeton, Nova Jersey, Estats Units d'Amèrica: Kurt Gödel, matemàtic austríac-americà conegut pel seu teorema d'incompletesa (71 anys). 15 de gener, París: Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (n. 1894).