Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, sovint conegudes simplement amb el nom de Decennals de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població. Consten documentalment les súpliques dirigides a la Mare de Déu per part de les vallenques i dels vallencs quan la pesta delmava la ciutat l'any 1348. La diada dedicada a la Mare de Déu de la Candela se celebra cada 2 de febrer.
Mare de Déu de la Candela miniatura|La Mare de Déu de la Candela a l'altar major de l'església durant les festes La imatge de la Mare de Déu de la Candela que presideix el cambril que duu el seu nom a l'església de Sant Joan data del . La peça fou salvada, malgrat que amb importants danys, dels estralls de la Guerra Civil. Quan fou construït el temple actual dedicat a Sant Joan, l'any 1582, la imatge de la Mare de Déu de la Candela es col·locà a l'altar de Sant Josep.
Fa set-cents anys que es té constància de diverses intercessions de la Mare de Déu per foragitar pestes o plagues, com els anys 1580, 1589, 1651 o la plaga de llagostes del 1687-1688. Així, el 23 de maig de 1688 es va treure la imatge en processó pels carrers de Valls per donar-li gràcies per la finalització de la plaga. El 1732 fou implorada per al guariment del còlera. El 1783 es va construir el cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Candela en aquesta església arxiprestal.
Història Origen miniatura|Gegants de Valls amb els vestits antics miniatura|El carrer de la Cort durant les decennals de 2022 miniatura|Casa de la vila durant les decennals de 2022 miniatura|Plaça del Pati durant les decennals de 2022 miniatura|Plaça del Pati durant les decennals de 2022 miniatura|Plaça del Pati durant les decennals de 2022 miniatura|Espectacle lluminós durant les decennals de 2022 miniatura|Espectacle lluminós durant les decennals de 2022 miniatura|Espectacle lluminós durant les decennals de 2022 miniatura|Projecció a l'església durant les decennals de 2022 miniatura|Projecció a l'església durant les decennals de 2022 miniatura|Plaça del Blat durant les decennals de 2022 Aquesta devoció d'arrel cristiana s'incrementà amb la fundació de les Festes Decennals, deguda al llegat del beneficiari de la comunitat de preveres de la parròquia de Sant Joan, Josep Perellada Salabert, que es va fer efectiu a la seva mort l'any 1788. El seu marmessor Pau Baldrich i Martí va ser qui va materialitzar la seva darrera voluntat.
Així, el dia 28 de gener de 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, a casa del notari vallenc Ignasi Casas, es varen reunir una representació de la comunitat de preveres presidida pel Dr Jaume Cessat, el Dr Pau Baldrich i els regidors de l'Ajuntament de Valls. Se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. La imatge hauria de ser portada per quatre preveres de la ciutat, hi haurien d'assistir tots els sacerdots de la localitat i l'Ajuntament procuraria que hi participessin totes les confraries vallenques. Des d'aleshores, de deu en deu, la ciutat de Valls ha refermat el seu vot comunitari. En aquest sentit, les Festes Decennals són una festa votada. Entre les causes que afavoriren molt probablement l'esclat d'aquesta celebració hi ha la intercessió que la Mare de Déu de la Candela feu l'any 1783 per deslliurar la població de la terrible epidèmia que havia provocat multitud de morts.
És precisament en el moment de la fundació de les Festes Decennals de la Candela de Valls, quan es produeix l'evolució tècnica del Ball dels Valencians que el conduirà fins a la configuració dels castells en el sentit modern del terme arribant si més no als set pisos documentats. El 1791, en la mateixa institució de les Decennals, es documenta la compra de roba per part del rector, l'esmentat Jaume Cessat, per als "Nois de castells", embrió de l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls. El 1801 va actuar el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc de la mà de l'Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas. D'aquest Ball de Valencians en Josep Batet Llobera Casteller crearà el Partit de Menestrals,germen de l'actual Colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els balladors valencians.
La fundació de les Decennals no exclou que la ciutat de Valls no implori la Mare de Déu en altres moments, com per al guariment del còlera els anys 1804, 1809, 1833, 1834, 1854, 1855, 1865, 1885 i 1911, o la febre groga el 1870.
Evolució El 1811, amb motiu de ser en plena Guerra del Francès, les Festes Decennals es traslladaren al voltant de la data del 8 de desembre, festa de la Immaculada, una altra advocació mariana. Entre els elements festius definitoris de les festes majors del Camp de Tarragona i del Penedès des del , existien els balls parlats. En el cas vallenc coneixem que almenys des de 1854 es coneix una còpia escrita del Ball de la Mare de Déu de la Candela. Fou escrit pel prolífic autor de teatre popular Marquet de la Dona. El 1851 s'inaugura el Teatre Principal de Valls, espai encara vinculat en l'actualitat a les Decennals.
El 1861 és la primera edició de què es conserva documentació sobre la sortida del seguici popular, tot i que els elements festius són anteriors. També coneixem la realització provada de lluminàries extraordinàries, com la del Centre de Lectura, al carrer de la Cort. El 1881 s'incorpora el vessant de la creació literària a les festes, amb el qual en l'actualitat hom anomena certamen literari. El prestigi d'aquesta convocatòria ha estat àmpliament avalada pels noms d'alguns dels jurats que n'han format part: Narcís Oller, Pompeu Fabra, Joan Maragall, Carles Cardó, Josep M. Casas Homs, Baltasar Porcel, Pere Gimferrer, Jaume Vidal Alcover, Olga Xirinachs, Marta Pessarrodona. Hi ha obtingut premis Josep M. de Sagarra, Marià Manent, Josep M. López Picó, Xavier Amorós Corbella o Vicenç Villatoro.
El 1891 es crea la fórmula de treball organitzatiu en comissions, que perviu fins a l'actualitat, i s'inaugura la galeria de Vallencs il·lustres, que arribarà fins a l'actualitat. L'any 1911 es produí la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu, oficiant-la l'arquebisbe de Tarragona, que actuava en representació del papa de Roma Pius X, i essent assistit pels bisbes de Lleida, Urgell i Girona. D'aquest mateix any data la salve sabatina, que encara s'interpreta ritualment en l'actualitat. El 1921 es fa servir el corrent elèctric per les lluminàries extraordinàries. El 1931 passen a la història per ser les Decennals de les lluminàries per la seva vistositat excepcional.
El 1951 la Mare de Déu fou obsequiada amb una nova corona, obra de l'artista Jaume Mercadé i Queralt (Valls, 1887-Barcelona, 1967), que és la que llueix actualment. El 1961 foren bastits els primers pilars castellers a l'interior del temple durant l'ofici de la Candela. Aquest mateix any es coronà la imatge del Nen Jesús que la Mare de Déu sosté amb el seu braç esquerre. Foren declarades Festa tradicional d'interès nacional el 5 de juny de 1991, per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
El gener de 2010 s'inaugura la remodelació del cambril de la Mare Déu de la Candela a l'església de Sant Joan. Les tasques de millora van consistir en la restauració dels quadres, la neteja de les corones, la llàntia i la imatge de la verge de la Candela i la rehabilitació de la capella en general. Des del 24 de gener de 2010 fins al 6 de febrer de 2011 Valls celebra l'any jubilar, concedit pel papa Benet XVI. El 14 de desembre de 2010 les Decennals són declarades Festa patrimonial d'interès nacional per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
La situació sanitària derivada de la pandèmia per COVID-19 va obligar a ajornar sine die l'edició de les Festes de l'any 2021 i, per primera vegada, no se celebraran en un any acabat en u. Finalment, es va decidir celebrar les Festes Decennals l'any 2022, anomenant-les les Decennals de l'any 2021+1.
Devoció anual a la Candela Tots els dissabtes de l'any, a la tarda, l'església de Sant Joan acull el cant de la Salve, dedicat a la Mare de Déu de la Candela i que es realitza al final de la celebració de l'eucaristia. Cada any, en la festa patronal del 2 de febrer, centenars de feligresos i de ciutadans visiten la capella i el cambril, situats a l'interior de l'esmentada església. Aquesta festa és preparada per una novena de gran concurrència, que ja se sap que existia amb anterioritat a la instauració al vot decennal.
El dia de festa, al matí, se celebra l'ofici, que és precedit per la representació completa de la Moixiganga a l'interior del temple, concretament a l'altar major. Es tracta d'una de les poques escenificacions de teatre popular i religiós que actualment es manté en l'escenari sagrat de les esglésies.
A continuació, té lloc la benedicció de les candeles, que han estat obsequiades als assistents en el moment de la seva arribada a l'església, i després la processó pels carrers del barri antic. Hi assisteix la Corporació Municipal i una gran multitud de fidels que entonen els cants que marca la tradició: el Virolai ("Flor de Febrer, que el nostre cor anhela, de la ciutat Estel, il·luminats per la vostra candela, guieu-nos cap al Cel") i els Goigs ("Puig que a Valls feu venturosa i amb Vós cap mal no recela. Maria de la Candela, mireu-nos sempre amorosa").
El ritu popular de les candeles s'integra en el marc dels focs il·luminadors de les nits d'hivern característiques Nadal i de la festa de Sant Antoni. De fet, són l'embrió de les lluminàries que evolucionaran al llarg dels segles. Però els petits ciris, beneïts i portats en processó -les candeles-, compleixen també altres funcions. Guardades a casa durant tot l'any, s'utilitzen en situació de risc, com les tempestes.
Seqüència ritual decennal La seqüència ritual d'actes de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls queda configurada per les activitats que han adquirit pes amb el pas dels anys per esdevenir el veritable mirall en què les vallenques i els vallencs es veuen reflectits com a comunitat.
El primer divendres té lloc al matí la tronada inaugural i el repic general de les campanes des de tots els campanars de la ciutat, anunciant l'inici de la celebració. En el repic del 2011 va tocar per primer cop al campanar de Sant Joan la nova campana Candela, de 400 quilos de pes més 200 quilos addicionals del jou, modelada en coure i estany de plata, i que toca la nota musical la, havent estat construïda per l'empresa Carvajal, d'Alcoletge (Lleida) i fosa a Cantàbria. S'afegia a les quatre campanes preexistents i a les dues campanes de les hores. Aquest mateix dia, al balcó central de la Casa de la Vila es col·loca la bandera de la ciutat, mentre l'Àliga i el popular gegantó Lladrefaves apareixen en altres balcons. A la tarda té lloc el pregó a càrrec d'alguna personalitat reconeguda del municipi. Al vespre se celebra l'espectacle inaugural, i s'encenen les extraordinàries lluminàries, tan vinculades amb el sentit originari de l'advocació candelera.
El primer dissabte surt per primer cop el seguici cerimonial integrat pel Drac, el Ball de diables, el Bou Tradicional, l'Ós, el Basilisc, el ball de Gitanes, els Nans, els gegantons, els gegants, el bou, el ball de vells, el ball de cercolets, el ball de bastons, el ball de cavallets, la Mulassa, el Ball de la Primera, la moixiganga, el lleó, l'Àliga de la ciutat i els grups de sonadors. A la tarda se celebra el trasllat de la Mare de Déu des del cambril on resideix durant els deu anys entre festa i festa, fins a l'altar major de l'església de Sant Joan, moment en què comença la novena dedicada a la Mare de Déu de la Candela.