Gaston Eyskens (Lier, 1 d'abril de 1905 − Lovaina, 3 de gener de 1988) va ser un polític belga.

Biografia Professor de la Universitat Catòlica de Lovaina (1931), va començar la seva carrera política com a diputat socialcristià pel districte de Lovaina el 1939. Ministre d'Hisenda el 1945 fins a 1947 i 1965 (sota els governs d'Achille Van Acker, Paul-Henri Spaak i Pierre Harmel), va ser nomenat Ministre d'Estat el 1963.

Primer terme com a primer ministre Després de les eleccions legislatives belgues de 1949 durant la qüestió reial, va formar una coalició entre el Partit Social Cristià amb el Partit Liberal que va convocar el referèndum de Bèlgica de 1950 sobre el retorn i la restauració de Leopold III de Bèlgica, contestat per la seva proximitat amb el règim d'Adolf Hitler, el 12 de març de 1950, al qual 57,68% dels votants van aprovar el retorn. Tot i que el "Sí" va guanyar amb un 57,7% a nivell nacional, Flandes va votar massivament a favor, però Valònia i Brussel·les van votar-hi en contra. Davant la profunda divisió del país pel resultat del referèndum, els liberals van retirar el seu suport al govern perquè no volien forçar el retorn del rei sense un consens ampli. Com que el govern de coalició va caure i cap partit es posava d'acord sobre què fer amb el monarca, es van dissoldre les cambres i es van convocar eleccions de forma immediata en les que els socialcristians van poder formar un govern amb majoria absoluta obtinguda a les dues cambres i el partit va optar per col·locar un nou primer ministre, Jean Duvieusart, considerat una figura més idònia i ferma per liderar el procés del retorn immediat del rei a Bèlgica, mentre que Eyskens va passar a ocupar el càrrec de ministre d'Afers Econòmics.

Segon terme com a primer ministre Va tornar al cap d'un govern el 1958, per dos legislatures consecutives, però la coalició amb el Partit Liberal va ser trencada abans la fi de la legislatura. Amb el Pacte escolar, preparat per un comité de tres representants dels tres partits principals d'aleshores (catòlics, socialistes i liberals) el seu govern va trobar un compromís que va posar fi a un segle de baralla ideològica entre els defensors de l'escola laïca pública i els defensors del monopoli de l'escola de l'església catòlica.

Altres moments importants: la llei de l'expansió econòmica de 1959 i la independència del Congo el juny de 1960, i en poques setmanes l'exèrcit belga i, després, una força d'intervenció de les Nacions Unides van evacuar la major part dels més de 80.000 belgues que encara treballaven i vivien al Congo. El febrer 1961 el seu govern va aprovar la «Llei Única» que era un conjunt de mesure socials, econòmiques, fiscals i administratives. Havia de respondre als problemes de l'atur, les conseqüències de la independència del Congo, la crisi a les mines de carbó a Valònia i el deute de l'estat. Era un compromís entre els liberals que volien menys despeses públiques i els catòlics que volien augmentar els impostos.

Les propostes del govern d'Eyskens van topar amb una resistència ferotge. Els sindicats, en particular els socialistes, s'hi van oposar vehementment. La resistència a la proposta va ser liderada pel líder sindical való separatista André Renard (1911-1962). Durant quatre setmanes entre mitjan desembre de 1960 i mitjan gener de 1961, vagues i manifestacions a gran escala van paralitzar grans parts de l'economia a Valònia i, en menor mesura, a Flandes. El Sindicat General Cristià (ACV), se'n va distanciar sota la pressió del cardenal Jozef-Ernest van Roey (1874-1961) que va condemnar l'acció obertament en un comunicat el 23 de desembre. La intervenció política del prelat va rebre crítica dels socialistes, però també del sindicats catòlics. En lloc d'apaivagar, va posar oli al foc.

Tercer terme com a primer ministre De 1968 a 1972 va ser de nou primer ministre. Durant aquest mandat va dir «l'Estat unitari, tal com les lleis el regeixen encara en les seves estructures i en el seu funcionament, ha estat superat pels fets».

Les qüestions lingüístiques van portar a la divisió dels socialcristians en dos partits flamencs i francòfons separats en 1968, i dels liberals en 1971, i el parlament va revisar la Constitució de Bèlgica en 1970, la primera d'una sèrie de sis reformes de l'estat i el primer canvi de l'estat unitari cap a un —futur— estat federal amb una creixent autonomia dels grups lingüístics.

Eyskens va presidir per última vegada des del 21 de gener de 1972, després de les eleccions legislatives belgues de 1971 però el govern es va esfondrar a 22 de novembre d'aquell any pel problema de Voeren, els sis municipis de la província de Lieja que després de la fixació de la frontera lingüística van passar a la província de Limburg.

Després del tercer govern El 22 de novembre de 1972 anuncia la seva retirada definitiva de la vida política i Balduí de Bèlgica el va ennoblir amb el títol de vescomte.

Governs 1r govern 11 d'agost de 1949 fins al 8 de juny de 1950, social-cristià; 2n govern del 26 de juny de 1958 al 6 de novembre de 1958, social-cristià; 3r govern del 6 de novembre de 1958 fins al 3 setembre de 1960, coalició social-cristiana/liberal; 4t govern del 3 setembre de 1960 fins al 25 d'abril de 1961, coalició social-cristiana/liberal; 5é govern 17 juny de 1968 fins al 20 de gener de 1972, coalició social-cristiana/socialista; 6é govern del 20 de gener, 1972 fins a 26 gener 1973, coalició social-cristiana/socialista;

Referències

Categoria:Primers ministres de Bèlgica Categoria:Persones de Lier Categoria:Alumnes de la Universitat de Colúmbia Categoria:Alumnes de la Universitat catòlica de Lovaina (1834-1968) Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Morts a Lovaina Categoria:Polítics flamencs Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Colúmbia Categoria:Gran Creu de l'orde de la Corona (Bèlgica) Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX