El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs. Queden 303 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1373 - Es produeix un terratrèmol, el primer documentat a Catalunya, que va tenir l'epicentre situat entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran. 1862 - Girona: S'inaugura oficialment la línia de ferrocarril Girona-Barcelona. 1876 - Barcelona: Es publica l'última edició de la revista La Flaca. 1903 - Barri de Gràcia (Barcelona): Es funda el Cercle Catòlic de Gràcia, una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona). 1923 - Barcelona: S'inaugura el Viaducte de Vallcarca, sobre la riera del mateix nom. 1983 - El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter. 2007 - Barberà del Vallès: S'inaugura el Teatre Municipal Cooperativa, amb un aforament de 480 espectadors.
Resta del món
1857 - Xina: França i el Regne Unit declaren la guerra a la Xina. És l'esclat de la segona guerra de l'opi. 1861 - Rússia: El tsar Alexandre II de Rússia proclama l'abolició de la servitud que afectava a més de 40 milions de camperols. 1870 - Estats Units d'Amèrica: els indígenes americans són obligats a agrupar-se en reserves per tal de "preservar les seves formes de vida pròpies". 1875 - París: S'estrena Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París. 1878 - Se signa el Tractat de San Stefano. Diada Nacional de Bulgària. 1886 - Bucarest, Romania: Se signa el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Sèrbia i Bulgària. 1918 - se signa el tractat de Brest-Litovsk, un tractat de pau entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. 1923 - Estats Units d'Amèrica: es publica el primer número de la revista TIME. 1924 - Turquia: el general Mustafà Kemal Atatürk aboleix el Ministeri de la Sagrada Llei tradicional del califat i el país esdevé el primer estat laic del món islàmic. 1938 - Aràbia Saudita: s'hi descobreix petroli per primer cop. 1939 - Índia: Mohandas Gandhi comença una vaga de fam en protesta pel govern autocràtic imposat pels britànics a l'Índia. 1942 - Veracruz: En un primer trajecte, el Nyassa arriba a Veracruz amb 136 republicans embarcats a Casablanca el 30 de gener. 1976 - País Basc: massacre del 3 de març de Vitòria, en què essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco. 1979 - Espanya: S'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa. 2000 - Santiago (Xile): Augusto Pinochet hi arriba després de ser jutjat a Londres acusat de crims contra la humanitat. 2002 - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU. 2005 - Salina (Kansas, EUA): després de 67 hores, 2 minuts i 38 segons de sortir-ne amb l'ultralleuger GlobalFlyer Virgin Atlantic, hi arriba Steve Fossett, amb la qual cosa esdevé l'home més ràpid a fer la volta al món per aire, en solitari i sense escales. 2019 - Dubai (Emirats Àrabs Units): el tenista suís Roger Federer guanya el títol número 100 de la seva carrera.
Naixements Països Catalans 1800 - Torredembarra: Joan Güell i Ferrer, economista i industrial català. 1918 - Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana (m. 2008). 1926 - Barcelona Antonio González Batista El Pescaílla, músic (m. 1999). 1932 - Reus: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024). 1943 - Barcelona: Ana María Solsona, presentadora de televisió i actriu de doblatge catalana. 1952 - Torregrossa: Conxita Mir Curcó, doctora en història, catedràtica d'Història Contemporània i membre numerari de l'IEC. 1955 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Franco i Martínez, escriptor, mestre i traductor valencià. Barcelona: Ana Zelich, dissenyadora gràfica i directora creativa. 1960 - Reus, Baix Camp: Dolors Murillo i Cabré, advocada i política catalana. 1974 - Barcelona: Ada Colau i Ballano, política catalana, ex-alcaldessa de Barcelona. 1978 - Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. 1981 - València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.
Resta del món 1455 - Lisboa, Portugal: Joan II de Portugal, rei de Portugal (1481-1495) conegut com el Princep Perfecte. 1506 - Abrantes, Portugal: Lluís de Portugal i d'Aragó, infant de Portugal i duc de Beja. 1577 - Douai (Flandes): Nicolas Trigault, jesuïta flamenc, missioner a la Xina (m. 1628). 1583 - Edward Herbert de Cherbury va ser militar, diplomàtic, historiador, poeta i filòsof britànic (m. 1648) 1652 - Trotton (Sussex, Anglaterra): Thomas Otway, dramaturg anglès (m. 1685). 1766 - Viena, Imperi Austrohongarès: Joseph Ferdinand Sonnleithner, llibretista, director de teatre, arxiver i advocat austríac (m. 1835). 1785 - Milà, Imperi Austrohongarès: Giovanni Ricordi, empresari i editor musical (m. 1853). 1831 - Brocton, Nova York, Estats Units: George Mortimer Pullman fou un industrial i inventor estatunidenc conegut per la invenció del cotxe-llit a la companyia Pullman (m. 1897) 1845 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna (m. 1918) 1847 - Edimburg, Escòcia: Alexander Graham Bell, científic, inventor i enginyer escocès, a qui s'atribueix la invenció del primer telèfon pràctic (m. 1922). 1857 - París (França): Alfred Bruneau, compositor i musicòleg francès, que va tenir un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa (m. 1934). 1871 - Arvier, Regne d'Itàlia: Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. 1880 - Hikari, Yamaguchi, Japó: Yōsuke Matsuoka (松岡 洋右) fou un diplomàtic i Ministre d'Afers Estrangers del Japó durant la primera part de la Segona Guerra Mundial. 1895 - Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969 (m. 1973) 1898 - Buenos Aires: Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945). 1903 - Naugatuck, Connecticut, Estats Units: Adrian, modista i sastre estatunidenc. 1908 - Las Rozas: Margarita Gil Roësset, escultora, il·lustradora i poeta espanyola (m. 1932). 1911 - Kansas City, Missouri: Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (m. 1937). 1914 - Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès. 1918 - Nova York (EUA): Arthur Kornberg, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1959 (m. 2007). 1924 - Ōita (Japó): Tomiichi Murayama un polític japonès que va exercir de 81è primer ministre del Japó, des del 30 de juny de 1994 fins a l'11 de gener de 1996. 1925 - Concordia, Entre Ríos: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo. 1926 - Rupperswil, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (m. 2018). 1930 - Călăraşi, (Romania): Ion Iliescu polític romanès, que va ser onze anys President de Romania des de 1989 fins a 1996 i des de 2000 a 2004. 1933 - Havars: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (m. 2019). 1935 - Veselinovo, Bulgària: Jéliu Jéliev, polític búlgar, primer President de Bulgària elegit democràticament.(m. 2015). 1939 - Boulogne-Billancourt: Ariane Mnouchkine, actriu, pedagoga i directora de teatre i cinema francesa que fundà el Teatre del Sol. 1940 - Madrid: Andrea Pascual Barroso, periodista castellana, especialista en el pintor català Pere Borrell del Caso. 1949 - Sunnyside, Estats Units: Bonnie J. Dunbar, exastronauta de la NASA. 1958 - Southport, Lancashire, Anglaterra: Miranda Richardson, actriu anglesa. South Sulawesi: Siti Musdah Mulia, escriptora i activista pels drets de les dones indonèsia. 1963 - Vitòria, País Basc: Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. 1965 - Córdoba, Argentina: Oscar Alberto Dertycia Álvarez, fou un futbolista argent, conegut com a Dertycia. 1971 - Essex: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (m.1999). 1982 - Ely, Minnesota: Jessica Biel és una actriu estatunidenca. 1983 - Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món. 1984 - Madrid, Espanya: Ángel Javier Arizmendi de Lucas, futbolista professional espanyol. Conegut com a Javier Arizmendi. 1986 - Malatya, Turquia: Mehmet Topal és un futbolista turc.
Necrològiques Països Catalans 1176 - castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa): Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traïció per Guillem de Berguedà (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151). 1459 - València: Ausiàs March, poeta valencià (n. cap al 1397). 1944 - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (n. 1890). 1964 - Barcelona: Antoni Pérez i Moya, músic. 1965 - Alcoi: Virgínia Soler i Alberola, metgessa pionera valenciana (n. 1883). 1969 - Albaida (la Vall d'Albaida): Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (n. 1885). 2007 - Figueres: Glòria Compte i Massachs, metgessa pediatra (n. 1953). 2011 - Barcelona: Pep Torrents, actor català de teatre, televisió i cinema, amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge. 2013 - València: José Sancho, actor valencià (n. 1944). 2014 - Igualada: Josefina Rigolfas, pianista i professora de música catalana (n. 1944). 2018 - Barcelona, Jorge Wagensberg, físic i museòleg català (n. 1948).
Resta del món 1111 - Canosa di Puglia, Itàlia: Bohemon I d'Antioquia, príncep d'Antioquia (segons altres fonts l'any anterior; n. 1052). 1697 - Jiangxi (Xina): Adrien Greslon, jesuïta francès, missioner al Canadà i a la Xina (n. 1618). 1703 - Londres, Anglaterra: Robert Hooke, físic i astrònom anglès (n. 1635). 1707 - Ahmadnagar, Maharashtra, l'Índia: Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mogol (n. 1618). 1792 - Londres, Anglaterra: Robert Adam, arquitecte escocès (n. 1728). 1959 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Louis Francis Cristillo, conegut com a Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906). 1961 - Nova York, EUA: Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887). 1963 - Nova Yorkː Dorothy Hansine Andersen, metgessa i pediatra estatunidenca que identificà la fibrosi quística com a malaltia (n.1901). 1981 - Nova Yorkː Rebecca Lancefield, microbiòloga estatunidenca que classificà els estreptococs (n.1895). 1982 - Ivry-sur-Seine, Val-de-Marne, illa de França, França: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936). 1983 - Brussel·les, Bèlgica: Georges Rémi, conegut com a Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907). 1987 - Los Angeles, EUA: David Daniel Kominski, conegut com a Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1911). 1988 - Madison (Wisconsin), EUA: Sewall Wright, biòleg estatunidenc (n. 1889). 1991 - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895). 1992 - Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941). 1995 - Salt Lake City, Utah, EUA: John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907). 1996 - París (França): Marguerite Duras, escriptora francesa (n. 1914). 2003: Berlín, Alemanya: Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933). Londres, Anglaterra: Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923). Roma, (Itàlia): Goffredo Petrassi, compositor italià. Fou un dels creadors de la música moderna italiana i gran explorador dels estils de composició amb les modernes tècniques musicals.(n. 1904).