miniatura|Ubicació de les muntanyes submarines més grans del món Una muntanya submarina és una muntanya que s'eleva en el fons de l'oceà però que no sobresurt del nivell del mar. Les muntanyes submarines estan formades per volcans extints, que emergeixen abruptament des del llit marí entre 1.000 i 4.000 m de profunditat. Els oceanògrafs defineixen les muntanyes submarines com a superfícies independents que s'eleven com a mínim 1.000 m sobre el relleu oceànic. Els seus cims es troben sovint a centenars i milers de metres per sota de la superfície, de manera que romanen dins el mar.Nybakken, James W. y Bertness, Mark D., 2005. Marine Biology: An Ecological Approach. Sixth Edition. Benjamin Cummings, San Francisco. S'estima que hi ha prop de 30.000 muntanyes submarines als mars i oceans de la Terra, dels quals només uns quants han pogut ser estudiats. La majoria d'aquests s'agrupen en petits conjunts, formant arxipèlags submergits.
Moltes muntanyes submarines són volcans extints. Si emergissin, s'assemblarien força a Hawaii o les illes Aleutianes. El més alt, el Mauna Kea, és un volcà submarí que va emergir i ara és l'Illa de Hawaii. Sobrepassa els 9.000 m i la seva massa és tan gran que exerceix pressió sobre l'escorça oceànica. Atenent el vessant geològic, les muntanyes submarines estrictament enclavades en el fons marí són volcans que es formen damunt l'escorça oceànica amb el subministrament de magma i el sistema hidrotermal característics. Això no obstant, es poden formar volcans aïllats al bell mig de l'eix d'una dorsal oceànica, com és el cas de la Muntanya Submarina Axial a la dorsal de Juan de Fuca. Al fons marí hi ha volcans de menor elevació, com els turons abissals, que no superen els 100 m, i de més alts, com les muntanyes submarines, que poden sobrepassar els 4.000 m. La majoria de les illes oceàniques neixen com a muntanyes submarines i al cap dels anys tornen a esdevenir muntanyes submarines a la fi del seu cicle vital.
Geologia Geoquímica i evolució miniatura|Diagrama d'una erupció submarina (clau: 1. Núvol de vapor d'aigua 2. Aigua 3. Estrat 4. Flux de lava 5. Conducte de magma 6. Cambra de magma 7. Dic 8. Lava encoixinada) Faci clic per a ampliar
La majoria de les muntanyes submarines es construeixen per un dels dos processos volcànics, encara que alguns, com la província de muntanyes submarines de l'illa de Nadal, prop d'Austràlia, són més enigmàtics. Els volcans pròxims a límits de placa tectònica i a dorsals oceàniques mitjanes es construeixen per fusió per descompressió de roca al mantell superior. El magma de menor densitat ascendeix a través de l'escorça fins a la superfície. Els volcans que es formen a prop o damunt de subducció es creen perquè la placa tectònica que subdueix afegeix volàtils a la placa que la sobrepassa, la qual cosa disminueix el seu punt de fusió. Quin d'aquests dos processos intervé en la formació d'una muntanya submarina té un profund efecte en els seus materials eruptius. Les colades de lava de les muntanyes submarines de la dorsal oceànica mitjana i del límit de placa són majoritàriament basàltiques (tant toleític com alcalina), mentre que les colades dels volcans de la dorsal subductora són majoritàriament laves calcoalcalines. En comparació amb les muntanyes submarines de la dorsal oceànica mitjana, les muntanyes submarines de la zona de subducció solen tenir més abundància de sodi, àlcali i volàtils, i menys magnesi, la qual cosa dona lloc a erupcions més explosives i viscoses.
Totes les muntanyes submarines volcàniques segueixen un patró particular de creixement, activitat, enfonsament i eventual extinció. La primera etapa de l'evolució d'una muntanya submarina és la seva activitat inicial, en la qual es construeixen els seus flancs i el seu nucli des del fons marí. A això li segueix un període d'intens vulcanisme, durant el qual el nou volcà entra en erupció gairebé íntegrament (per exemple, el 98%) del seu volum magmàtic total. La muntanya submarina pot fins i tot créixer per sobre del nivell de la mar fins a convertir-se en una illa oceànica (per exemple, l'erupció de 2009 del Hunga Tonga). Després d'un període d'activitat explosiva prop de la superfície de l'oceà, les erupcions desapareixen lentament. En tornar-se les erupcions poc freqüents i perdre la muntanya submarina la seva capacitat de mantenir-se per si mateix, el volcà comença a erosionar. Després de convertir-se finalment en extint (possiblement després d'un breu període de rejoveniment), són triturats de nou per les ones. Les muntanyes submarines es construeixen en un entorn oceànic molt més dinàmic que els seus homòlegs terrestres, la qual cosa provoca un enfonsament horitzontal quan la muntanya submarina es desplaça amb la placa tectònica cap a una zona de subducció. En aquest cas, es subdueix sota el marge de la placa i finalment es destrueix, però pot deixar constància del seu pas tallant una esquerda en la paret oposada de la fossa de subducció. La majoria de les muntanyes submarines ja han completat el seu cicle eruptiu, per la qual cosa l'accés dels investigadors als primers fluxos està limitat per l'activitat volcànica tardana.
S'ha observat que els volcans de cresta oceànica segueixen un determinat patró d'activitat eruptiva, que es va observar per primera vegada en la cadena de muntanyes submarines de Hawaii i Emperador, però que ara s'ha demostrat que és el procés que segueixen totes les muntanyes submarines de cresta oceànica. Durant la primera etapa, el volcà produeix erupcions de basalt de diversos tipus, causades per diversos graus de fusió del mantell. En la segona etapa, la més activa de la seva vida, els volcans de les dorsals oceàniques erupcionen basalts entre toleítics i lleugerament alcalins, com a resultat de la fusió d'una zona més àmplia del mantell. Finalment, es tracta de fluxos alcalins al final de la seva història eruptiva, ja que el vincle entre la muntanya submarina i la seva font de vulcanisme es talla pel moviment de l'escorça. Algunes muntanyes submarines també experimenten un breu període de "rejoveniment" després d'un parèntesi d'1,5 a 10 milions d'anys, els fluxos dels quals són altament alcalins i produeixen molts xenòlits.
En els últims anys, els geòlegs han confirmat que diverses muntanyes submarines són volcans submarins actius; dos exemples són Kamaʻehuakanaloa (abans El'ihi) a les Illes Hawaii i Vailulu'o en el Grup Manu'a (Samoa).
Tipus de lava miniatura|Lava encoixinada, un tipus de flux de basalt que s'origina a partir de les interaccions entre lava i aigua durant les erupcions submarines. Els fluxos de lava més aparents en una muntanya submarina són els fluxos eruptius que cobreixen els seus flancs; no obstant això, intrusions ígnies, en les formes de dics i soleres, són també una part important del creixement de la muntanya submarina. El tipus més comú de flux és la lava encoixinada, dita així per la seva forma distintiva. Menys comuns són els fluxos en làmina, que són vidre i marginals, i indicatius de fluxos de major escala. Les roques sedimentàries volcaniclàstiques dominen les muntanyes submarines d'aigües poc profundes. Són el producte de l'activitat explosiva de les muntanyes submarines que estan prop de la superfície de l'aigua, i també poden formar-se a partir del desgast mecànic de la roca volcànica existent.
Estructura Les muntanyes submarines poden formar-se en una gran varietat d'entorns tectònics, la qual cosa dona lloc a un banc estructural molt divers. Les muntanyes submarines tenen una gran varietat de formes estructurals, des de les còniques fins a les de cim pla, passant per les de formes complexes. Alguns es construeixen molt grans i molt baixos, com Koko Guyot i muntanya submarina Detroit; uns altres estan construïts de forma més escarpada, com muntanya submarina Kamaʻehuakanaloa i muntanya submarina Bowie. Algunes muntanyes submarines també tenen un con superior de carbonat o sediment.
Moltes muntanyes submarines mostren signes d'activitat intrusiva, la qual cosa probablement condueix a la inflació, al redreçament dels vessants volcànics i, en última instància, al col·lapse dels flancs. També existeixen diverses subclasses de muntanyes submarines. Els primers són els guyots, muntanyes submarines amb un cim pla. Aquests cims han d'estar 200 m o més per sota de la superfície de la mar; els diàmetres d'aquests cims plans poden ser superiors a 10 km. Els knolls són pics d'elevació aïllats que mesuren menys de 1.000 metres. Finalment, els pinacles són petites muntanyes submarines en forma de pilar.
Recursos naturals Les muntanyes submarines tendeixen a projectar-se en zones poc profundes i més hospitalàries per a la vida marina, proveint hàbitats per a espècies marines que no habiten els sectors més profunds del llit marí. En estar aïllades les unes de les altres, les muntanyes formen "illes submarines", creant una àrea biogeogràfica especial. Com que són formats de roca volcànica, el sòl és força més pesant que el llit de sediments que els envolta, fet que provoca l'existència d'un tipus de fauna diferent que la del relleu oceànic, i això sovint comporta un alt nivell d'endemisme. A més a més, les muntanyes submarines són punts vitals de pas i refugi per a alguns animals migratoris, com les balenes, ja que molts s'hi poden alimentar i alhora amagar-se dels depredadors.
D'altra banda, les muntanyes submarines contenen incrustacions polimetàl·liques, i en alguns hi abunden els minerals com el cobalt i el platí, tot i que l'explotació humana d'aquests recursos és reduïda.
Majors concentracions en el món Les principals muntanyes submarines, en grandària i proliferació, es troben a l'oceà Pacífic, majoritàriament a les costes de Hawaii, en el golf d'Alaska, la fossa de Perú-Xile i el mar del Corall. En altres oceans, hi ha concentracions de muntanyes submarines a les costes d'Escòcia, a les illes Açores, a les illes Canàries i al sud de l'Atlàntic.
Referències
Bibliografia Keating, B.H., Fryer, P., Batiza, R., Boehlert, G.W. (Eds.), 1987: Seamounts, islands and atolls. Geophys. Monogr. 43:319-334. Koslow, J.A. (1997). Seamounts and the ecology of deep-sea fisheries. Am. Sci. 85:168-176. Menard, H.W. (1964). Marine Geology of the Pacific. International Series in the Earth Sciences. McGraw-Hill, New York, 271 p.
Vegeu també Vall submarina
Enllaços externs
SeamountsOnline, base de dades sobre biologia de muntanyes submarines . Història volcànica de les muntanyes submarines del golf d'Alaska. Seamount Oasis. Projecte CenSeam , cens global de vida marina en les muntanyes submarines .
Categoria:Geologia marina Categoria:Muntanyes