El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs. Queden 266 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1861, Barcelonaː Un incendi destrueix completament el Gran Teatre del Liceu, per un foc iniciat al quart pis. Resta del món 1413 - Enric V és coronat Rei d'Anglaterra. 1767 - Espanya: es publica a Màlaga un ban ordenant l'expulsió immediata de tots els jesuïtes. 1833 - Peterborough (Nou Hampshire) (EUA): obre la primera biblioteca pública, finançada pels impostos locals, dels EUA, fundada per Abiel Abbot amb cent llibres. 1865 - Estats Units: Després de la victòria del General Ulysses S. Grant davant del General Robert E. Lee, a Appomattox, es rendeixen els exèrcits confederats. És el final de la Guerra de Secessió dels Estats Units. 1916 - Madrid: al Teatro Real, primera interpretació de Noches en los jardines de España, poema simfònic de Manuel de Falla. 1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya envaeix Dinamarca i Noruega. 1945 - Alemanya: El pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme és penjat al Camp de concentració de Flossenbürg. 1963 - Estats Units: es publica Strange Tales nº 110 on es produeix la primera aparició de Doctor Strange. 1973 - Israel llença l'operació Primavera de Joventut al Líban amb la finalitat d'assassinar importants dirigents de la OLP (com a reacció a la Massacre de Múnic). 1977 - Espanya: per sorpresa (era dissabte sant), el govern legalitza el PCE. 1989 - Tragèdia del 9 d'abril, a Tbilisi, Geòrgia: Una manifestació anti-Soviètica és esclafada per l'exèrcit roig. 1999 - És assassinat el president de Níger, Ibrahim Baré Maïnassara. 2003 - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control la ciutat i inciten el poble a abatre, amb la seva ajuda, una colossal estàtua de Saddam Hussein.
Naixements Països Catalans 1888 - Lleida (el Segrià): Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (m. 1964). 1906 - Palma, Mallorca: Catalina Valls Aguiló –Catina Valls–, actriu de teatre mallorquina i directora teatral (m. 1999). 1916 - Barcelona: Juan-Eduardo Cirlot Laporta, poeta, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català (m. 1973). 1916 - Badalona: Joan Forns i Jordana, més conegut amb el nom artístic de Li-Chang, il·lusionista català (m. 1998). 1925 - Barcelona: Josefina Güell i Saumell, actriu catalana de teatre i cinema. 1929 - Banyoles: Pere Verdaguer i Juanola, escriptor rossellonès (m. 2017). 1947 - Santanyí: Aina Rado i Ferrando, mestra i política, presidenta del Parlament de les Illes Balears (m. 2017). 1958 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Francesc Escribano i Royo, periodista i professor universitari català. 1960 - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema i guionista. 1971 - El Vendrell: Roser Pros-Roca, escriptora i periodista catalana. Albacete: Fabiola Meco Tébar, advocada, professora i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes. 1972 - Sant Llorenç des Cardassar: Margalida Fullana Riera, ciclista mallorquina. 1983 - València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecciól. 1988 - Vic, Osona: Blanca Bardagil, dramaturga, directora teatral i guionista catalana.
Resta del món
1598 - Guben, Branderburg (Alemanya): Johann Crüger, compositor alemany (m. 1662) 1627 - Adorf (Alemanya): Johann Caspar von Kerll, organista i compositor alemany (m. 1693).
1773 - Montreuil (Sena Saint-Denis)ː Marie Boivin, llevadora francesa, inventora, i escriptora sobre obstetrícia (m. 1841). 1816 - Lusigny-sur-Barse (França): Charles-Eugène Delaunay, matemàtic i astrònom francès (m. 1872). 1821 - París: Charles Baudelaire, poeta i crític francès.(m. 1867). 1848 - Oldenburg: Helene Lange, política, pedagoga i feminista alemanya (m.1930). 1865 - Prússia, Erich Ludendorff, militar alemany, general i segon oficial d'estat major (m. 1937). 1906 - Marbella, Màlaga: Rafaela Aparicio, actriu teatral, televisiva i cinematogràfica espanyola (m. 1996). 1908 - Skegness, Regne Unit: Elizabeth Allan, actriu britànica. 1912 - Saragossa: Martina Bescós García, primera cardiòloga espanyola (m. 2008). 1921 - Hampton, Virgínia: Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (m. 2005). 1933 - Jean-Paul Belmondo, actor francès. 1944 - Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina: Leila Khaled, activista política palestina. 1948 - Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(m. 1989). 1954 - Dennis Quaid, actor estatunidenc. 1966 - Nova York: Cynthia Nixon, actriu de cinema, teatre i televisió coneguda sobretot per haver treballat a la sèrie Sex and the City. 1978 - Istanbul: Gizem Saka, pintora i economista turca. 1985 - Tim Bendzko, cantautor alemany. 1986 - Fort Worth, Texas, Estats Units: Leighton Meester, actriu i cantant estatunidenca. 1990 - Los Angeles, Califòrnia: Kristen Stewart, actriu estatunidenca de cinema i televisió. 1998 - Conyers. Geòrgia: Elle Fanning, actriu estatunidenca de cinema.
Necrològiques Països Catalans 1818 - Alella, Maresme: Agustí Canelles i Carreres, astrònom i matemàtic català (n. 1765). 1873 - Madrid, Espanya: Dionísia Fité, soprano catalana. 1938 - Burgos (Castella i Lleó): Manuel Carrasco i Formiguera, polític català, assassinat pels franquistes (n. 1890). 1980 - València: Ascensión Chirivella Marín, primera llicenciada en Dret i col·legiada a Espanya (m. 1893). 2015 - Barcelona: Xavier Vinader, periodista català (n. 1947). 2017 - Madrid: Carme Chacón, política catalana, ha estat ministra d'Habitatge i ministra de Defensa del govern espanyol (n.1971). 2026 - Sabadell: Pere Lluís Font, filòsof i teòleg català, 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2025 (n. 1934).
Resta del món 1492 - Careggi (Toscana): Llorenç de Mèdici, "Llorenç el Magnífic", mecenes, banquer, poeta i filòsof italià (n. 1449). 1626 - Highgate, Londres: Francis Bacon, filòsof i estadista anglès. 1809 - Pontremoli (Itàlia): Alessandro Malaspina, oficial de l'Armada Espanyola d'origen italià (n. 1754). 1904 - París (França): Isabel II, reina d'Espanya (n. 1830). 1916 - Frankfurt de l'Oder: Wilhelm Carl Friedrich Sauer, fabricant d'orgues alemany (n. 1831). 1930 - París: Rose Caron, cantant soprano (n. 1857). 1947 - Hamburg, Zona d'ocupació aliada a Alemanya: Carmen Mory, espia al servei de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906). 1948 - Amsterdam: Eva Gerlach, poetessa i traductora neerlandesa. 1953 - Los Angeles, Estats Units: Hans Reichenbach, físic, lògic i un dels més importants filòsofs de la ciència del (n. 1891). 1959 - Phoenix (Arizona, Estats Units): Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1867). 1963 - Tigre (Província de Buenos Aires, Argentina): Xul Solar, pintor argentí (n. 1887). 1964 - Kırıkhan, Turquia: Nuriye Ulviye Civelek, defensora dels drets de les dones turques i otomanes (n. 1893). 1974 - Estocolm: Vera Thulin, nadadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1893). 1997 - Nova York: Helene Hanff, escriptora estatunidenca (n. 1916). 2001 - Ginebra, Suïssa: Graziella Sciutti, soprano italiana (n. 1927). 2006 - Moscou (Rússia): Natàlia Tróitskaia, soprano russa (n. 1951). 2014 - Port-of-Spain (Trinidad i Tobago): Arthur Raymond Robinson, president de Trinidad i Tobago (n. 1926). 2021 - Castell de Windsor, Berkshire (Regne Unit)ː Felip d'Edimburg, rei consort de la reina Elisabet II del Regne Unit (n. 1921).
Festes i commemoracions Onomàstica: sants Maria de Cleofàs; Màxim d'Alexandria, bisbe; Demetri de Tessalònica, màrtir; Libori de Le Mans, bisbe; Casilda de Toledo, verge; Gauqueri d'Aurèlh, canonge i eremita; Hug de Rouen, bisbe i abat; Antonio Pavoni, màrtir dominic. A l'anglicanisme i el luteranisme: Dietrich Bonhoeffer, prevere i màrtir.
Referències
09