va ser un fotògraf hongarès. És conegut per les seves contribucions a la composició fotogràfica i pels seus esforços per establir i desenvolupar l'assaig fotogràfic. Durant els primers anys de la seva carrera, els seus treballs no van ser apreciats a causa dels seus angles poc ortodoxos i al seu desig de conservar un estil fotogràfic personal. Fins i tot al final de la seva vida Kertész va considerar que no havia obtingut el reconeixement que mereixia. Actualment, és considerat una de les figures més influents del periodisme fotogràfic.
A pesar que la seva família desitjava que treballés com corredor de borsa, Kertész es va convertir en un fotògraf autodidacta i els seus primers treballs van ser publicats principalment en revistes, una tendència que es va mantenir durant la majoria de la seva carrera. Kertész va servir breument en la Primera Guerra Mundial. En 1925 es va mudar a París en contra dels desitjos de la seva família, on va formar part del creixent grup d'artistes immigrants i del moviment dadaísta. A més, allí el seu treball va ser reeixit crítica i comercialment. No obstant això, l'amenaça imminent de la Segona Guerra Mundial el va obligar a emigrar als Estats Units, on va tenir una vida més difícil i va haver de reconstruir la seva reputació a través de comissions. També va tenir altercats amb diversos editors, ja que no creia que ells reconeguessin el seu treball. Durant els anys 1940 i els anys 1950, Kertész va deixar de treballar per a revistes i va guanyar èxit internacional. Malgrat els nombrosos premis que va obtenir durant els anys, Kertész considerava que el públic i la crítica no valoraven les seves obres, un sentiment que va perdurar fins a la seva mort. La seva carrera es divideix generalment en quatre períodes anomenats el període hongarès, el període francès, el període nord-americà i el període internacional.
Primers anys Andor Kertész va néixer el 2 de juliol de 1894 a Budapest, fill de la família jueva de Lipót Kertész, un venedor de llibres, i Ernesztin Hoffmann. Andor, a qui els seus amics cridaven "Bandi", va ser el segon de tres fills. Quan el seu pare va morir de tuberculosi en 1908, Ernesztin va quedar sense una font d'ingrés per cuidar dels seus fills Andor, Imre i Jen?. Afortunadament, el seu germà Lipót Hoffmann va ajudar a la família i va ser com un pare per als nens. Els Kertész es van mudar a la casa campestre de Lipót en Szigetbecse. Allí Kertész va tenir una vida relaxada, envoltat de paisatges pastorals que més tard influenciarien la seva carrera.
Lipót va pagar pels estudis de Kertész en l'Acadèmia de Comerç fins a la seva graduació en 1912. Posteriorment, es va assegurar que fos contractat com a corredor de borsa. A diferència del seu germà Imre, qui va treballar en la borsa de valors fins a la seva mort en 1957, Kertész no va tenir cap interès per aquesta carrera. En canvi, se sentia atret per la idea d'il·lustrar revistes i per activitats com la pesca i la natació. Les fotografies que observava en revistes ho van portar a somiar ser un fotògraf. També va ser influenciat per diverses pintures de Tihanyi Lajos i Gyula Zilzer i per la poesia.
Període hongarès En 1912, quan va tenir prou diners, Kertész va comprar la seva primera càmera (una càmera rectangular ICA), malgrat les protestes de la seva família perquè continués la seva carrera en els negocis. Durant el seu temps lliure, Kertész va començar a prendre fotografies als camperols locals, als gitanos i als paisatges de la Gran Plana Hongaresa. Es creu que la seva primera fotografia va ser "Nen dormint, Budapest, 1912", encara que els seus treballs no es van començar a publicar fins al cap de 1917, quan era un membre d'exèrcit austrohúngaro en la Primera Guerra Mundial. Les seves fotografies van ser publicades per primera vegada en la revista Érdekes Újság. Kertész va aprendre per si mateix com usar una càmera. Per 1914 el seu estil distintiu i madur era evident (per exemple, "Eugene, 1914").
En 1914, als 20 anys, va ser enviat al capdavant de batalla, on va prendre fotografies de la vida en les trinxeres amb una càmera lleugera (una Tenax de Goerz). Desafortunadament, la majoria d'aquestes fotografies van ser destruïdes durant la revolució hongaresa de 1919. En 1915, va ser ferit per una bala i el seu braç dret va quedar paralitzat temporalment.
Kertész va ser enviat a un hospital militar a Budapest, però més tard va ser transferit a Esztergom, on va continuar prenent fotos, incloent un autoretrat amb el qual va participar en una competència de la revista Borsszem Jankó. L'obra més coneguda d'aquest període és "Nedador sota l'aigua, Esztergom, 1917", l'única fotografia que sobreviu d'una sèrie que mostra nedadors la imatge dels quals és distorsionada per l'aigua. Està sèrie va provocar que Kertész s'interessés en distorsions, la qual cosa ho va portar a realitzar una sèrie anomenada "Distorsions" a principis dels anys 1930.
Kertész va romandre fora del camp de batalla durant la resta de la guerra. Després d'això, va tornar a treballar en la borsa de valors. Allí va conèixer a la seva futura esposa, Erzsebet Salomon (qui més tard canviaria el seu nom per Elizabeth Saly). Durant aquest període i durant la resta de la seva carrera, Elizabeth seria model per a moltes de les seves fotografies.
Kertész va continuar dedicant el seu temps lliure a la fotografia i va prendre nombroses fotografies usant al seu germà Jen? com a model. Així i tot, no estava satisfet amb el seu treball en la borsa de valors, per la qual cosa a principis dels anys 1920 va abandonar la seva carrera per dedicar-se a l'agricultura i l'apicultura. No obstant això, aquesta aventura va ser de curta durada a causa del desordre polític i al comunisme a la zona rural hongaresa.
Després de tornar al seu treball com a corredor de borsa, Kertész va decidir abandonar Hongria, principalment per escapar del seu estil de vida, però també per unir-se a una de les escoles fotogràfiques de França. No obstant això, la seva mare ho va persuadir perquè no es marxés. El seu somni de sortir d'Hongria no es realitzaria fins a diversos anys després. Mentrestant, va seguir treballant en la borsa i dedicant-se a la fotografia en el seu temps lliure.
En 1923, l'Associació de Fotògrafs Aficionats d'Hongria li va oferir una medalla de plata per una de les seves fotografies, però amb la condició que aquesta hauria de ser impresa usant el procés de bromoleotipia. Kertész es va refusar a utilitzar aquest procés i va rebutjar la medalla, acceptant només un diploma de l'associació.
No obstant això, Kertész va ser recompensat quan una de les seves fotografies va aparèixer en la portada de la revista Érdekes Újság en el nombre del 26 de juny de 1925. La revista ja havia usat una de les seves fotografies en el nombre del 25 de març de 1917, però aquesta va ser la primera vegada que una foto de Kertész va aparèixer en una portada. Per a aquest llavors, ja hi havia decideixo que es mudaria a París i així poder usar elements artístics de la ciutat.
Període francès Kertész va emigrar a París al setembre de 1925 en contra dels desitjos de la seva mare, deixant enrere als seus germans, a Elizabeth i al seu oncle Lipót, qui va morir poc després. El seu germà Jen? també va emigrar a l'Argentina, però Elizabeth va romandre a Hongria fins que Kertész pogués establir-se a París. Kertész va ser un dels molts artistes que van emigrar de l'Imperi Austrohúngaro, incloent a François Kollar, Robert Capa, Emeric Fehér i Brassaï. Tampoc va ser l'únic artista que va immigrar a París; Man Ray, Germaine Krull (qui va participar en algunes exhibicions amb Kertész) i Lucien Aigner també van immigrar durant aquest període. A París, Kertész va obtenir èxit comercial i de crítica realitzant publicacions en revistes i posteriorment fent comissions per a diverses revistes europees. Va ser el primer fotògraf a realitzar una exhibició individual. Això va ocórrer quan Jan Slivinsky va organitzar exhibicions individuals per a trenta fotògrafs en la Gallerie Au Sacre du Printemps en 1927.
Kertész va canviar el seu primer nom per André després de la seva arribada a París i usaria aquest nom per la resta de la seva vida. En aquest llavors, molts fotògrafs estaven interessats en el dadaísmo, el qual s'estava convertint en un moviment artístic considerable, especialment a França. Kertész aviat va conèixer a diversos membres del moviment i es va relacionar amb ells. A més, va contactar i va visitar a altres fotògrafs i artistes hongaresos mentre estava a París. Més endavant, realitzaria exposicions al costat d'alguns d'aquests artistes. Kertész gaudia particularment visitant als seus amics escultors i també li impressionava el cubisme. Durant el seu temps lliure va retratar a diversos artistes, incloent als pintors Piet Mondrian i Marc Chagall, l'escriptora Colette i el cineasta Sergéi Eisenstein. En 1928, Kertész va deixar d'usar càmeres amb plats i va adquirir una Leica; ràpidament, es va acostumar a la seva nova càmera. Aquest període, especialment a la fi dels anys 1920, va ser un dels més productius de la seva carrera, ja que prenia fotografies diàriament i publicava diverses d'aquestes en revistes. També dividia el seu temps acuradament entre encàrrecs i la seva fotografia personal. En 1930, Kertész va guanyar una medalla de plata pels seus serveis a la fotografia en la Exposition Coloniale a París.
Diverses revistes franceses com VU i Art et Médecine van publicar fotos fetes per Kertész, moltes de les quals van ser usades en portades. Kertész va treballar freqüentment al costat de l'editor de la revista Vu, Lucien Vogel, qui publicava les seves fotografies sense cap prosa i ho deixava realitzar reportatges sobre temes diversos. Kertész gaudia viatjar en Paris i els seus voltants prenent fotografies relacionades amb el tema que Volgel li assignés. En 1933, li van encarregar realitzar una de les seves més famoses sèries fotogràfiques titulada "Distorsions": una sèrie de 200 fotografies de dos models nus (un home i una dona) en diferents posis enfront de diversos miralls còncaus i convexs. En alguns casos la imatge dels models, Najinskaya Verackhatz i Nadia Kasine, apareixia tan distorsionada que només algunes extremitats o faccions eren visibles en la fotografia. Algunes de les fotos d'aquesta sèrie van aparèixer en el nombre del 2 de març de la revista Li Sourire i posteriorment en el nombre del 15 de setembre de 1933 dArts et métiers graphiques. Kertész va publicar el llibre Distorsionis amb totes les fotografies més tard aquest any.
Després de la publicació del seu primer llibre de fotografies, Enfants (dedicat a Elizabeth i a la seva mare, qui havia mort poc abans), en 1933, Kertész va publicar diversos llibres de fotografia. El seu proper llibre, Paris, va ser publicat en 1934 i va ser dedicat als seus germans Imre i Jen?. Ens Amies els bêtes (Els nostres amics els animals) va ser llançat en 1936 i Els Cathédrales du vin (Les catedrals de vi) en 1937.
Encara que la seva família no ho sabia, Kertész s'havia casat amb una fotògrafa francesa anomenada Rosza Klein (també coneguda com a Rogi André) a la fi dels anys 1920. El matrimoni va ser curt i Kertész mai va parlar sobre el tema fins a la seva mort per no desil·lusionar a Elizabeth. En 1930, va viatjar a Hongria per visitar a la seva família, però va tornar a París poc després. Elizabeth es va mudar amb ell en 1931, malgrat l'oposició de la seva família, i la parella no se separaria a partir de llavors. Van contreure matrimoni el 17 de juny de 1933 i Kertész va començar passar menys temps amb els seus amics artistes i fotògrafs per estar amb la seva esposa.