El Caixmir (en caixmiri Kashmir) és un territori dividit entre l'Índia i Pakistan: ambdós se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina també n'ocupa un tros. Té una extensió total de 242.800 km² i una població d'11.390.000 habitants.
La part índia té 143.000 km² i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h); està dividida per dues regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Unió Índia. La part del Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir lliure), té 83.806 km² i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres agències federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part els antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.
Orografia És un país molt muntanyenc, puix que és ocupat totalment per la serralada de l'Himàlaia i per les valls de l'Indus i del Sind, la qual cosa fa que l'alçària mitjana del país només sigui superada pel Nepal o Tibet. Es divideix en nombroses zones orogràfiques: Les planures de Jammu i Punch, sorroses i al·luvials, del Plistocè. El piemont de l'Himàlaia, que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o dunes del Miocè. El Pir Panjal Range, de granit i del Plistocè, associat a l'Himàlaia, amb unes alçàries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de Babujar (4.145 m), Khunjerab (4.700 m), Kachikani (5.700 m) i el Kharding La. La vall de Caixmir, asimètrica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona més poblada del país. La zona central de l'Himàlaia, alta i complexa, amb geleres plistocenes i amb influència del monsó del SO. Les principals alçàries són el Chogon, més conegut com a K2 o Godwin-Austen (8.611 m), el Nanga Parbat (8.126 m), Broad Peak (8.047 m), Gasherbrum I (8.068 m) i Gasherbrum II (8.035 m). L'alta vall de l'Indus, fregant la frontera amb el Tibet i vora el Nanga Parbat. Les muntanyes de Karakoram, amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenades el "sostre del món", com els Rakaposhi (7.789 m), Mashaibruni (7.821 m), Tirich Mir (7.699 m), Shilla (7.026 m), Nunkun (7.135 m), Daspar (6.872 m) i Disteghil Sar (7.885 m)
A la regió hi naixen els principals rius de l'Índia, com el Sindh o Indus, i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants són el Paggong, el Victòria, Wular i Tso Morari. miniatura|En verd, la regió de Caixmir sota control pakistanès. La zona bruna fosca és sota control indi Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin és sota ocupació xinesa
Població Els habitants del territori són culturalment semblants als del Panjab, i en general es dediquen a l'agricultura, al rabi o collita de civada i ordi a la primavera i al kharif o collida d'estiu de moresc. A les valls viuen de l'economia mixta de moresc, ramaderia i bosc. Un milió i mig de caixmirs viuen al Pakistan, l'Índia i Europa Occidental. El país és molt divers, tant des del punt de vista religiós com lingüístic i ètnic. Etnogràficament, religiosament i lingüística, hi ha tres zones diferenciades al Caixmir: Les valls de Jammu i Poonch, on el 66% de la població és hinduista. Molts d'ells parlen el dogri, dialecte de l'hindi, i també el pahari i khowari, del grup indoari. També hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al nord-oest i són majoritaris al Poonch Oest. Vall de Kashmir, amb un 90% de població musulmana i de parla caixmiri, amb influència sànscrita i que pertany a la branca dàrdica dels parlars indoaris, també parlades per algunes tribus de Gilgit. Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com a Petit Tibet, amb tribus com els ladakhi o balti, de parla tibetana i religió budista, encara que la majoria dels balti s'han convertit a l'islam. Ocupa un terç del territori, però no arriba als 150.000 habitants. El 60% dels habitants del Baltistan són tibetans.
Història Les primeres notícies reals sobre el país són del temps d'Aixoca, que hi va construir monestirs i stupes i va fundar Srinagari (moderna Srinagar). Després d'Aixoca la història torna a ser llegendària i incerta. Hi hauria hagut dos reis, substituïts pels grecs de Bactriana, domini saka, dels surens o indoparts i els kusana o kushana. Les dates varien segons les fonts. La dinastia de Gonanda que va substituir els kushana s'hi va establir al segle I o al . Sota la dinastia de Gonanda el budisme va entrar en decadència.
Dinastia de Gonanda (segles I-IV o II-V) Gonanda III Vibhushana I Indradjid Ravana Vibhishana II Nara I Siddha Utpalaksha Hiranyaksha Hiranyakula Vasukula Mihirakula Baka Kshitinanda Basunanda Nara II Aksha Gopaditya Gokarna Khinkhila (Narendraditya) Udhishdhira I Pratapaditya I Djaluka Tundjina I Vidjaya Djaendra Sandhimati (Aryaradja) Meghavahana Tundjina II (Shresthasena Pravarasena I) vers 500
Al va caure en mans de Mihirakula, rei dels huns heftalites, que va afavorir l'hinduisme contra el budisme. A mitjan segle Matrgupta va prendre el poder a Caixmir i va reconèixer la sobirania d'Harsha Vikramaditya d'Ujjain. La dinastia Karkota es va fundar el 627. Muktapida Lalitaditya, el sobirà més gran, va conquerir Kangra, Punch, Rajauri i Jammu; vers el 732 va enviar una ambaixada a l'emperador xinès Xuanzong (713-755) per demanar ajut contra els àrabs pel sud i els tibetans i turcs pel nord. El budisme hi va tornar a prosperar.
Dinastia Karkota Duplabhavardhan Prajhaditya 627-632 Duplabhaka Pratapaditya II 632-682 Chandrapida Vadjraditya 682-691 Tarapida Udayaditya 691-695 Muktapida Lalitaditya 695-732 Kovalayapida 732-740 Prithivyapida I 740-744 Sangramapida I 744-751 Jayapida 751-782 Jajja 782-785 Lalitapida 785-797 Sangamapida II (Prithivyapida II) 797-804 Chippatajayapida 804-816 Ajitapida 816-? Anagapida Utpalapida? -857
La dinastia fou finalment substituïda per la d'Utpala, fundada per Avantivarman, net d'Utpala, que estava emparentat amb els karkota per matrimoni. Va fundar Abantipur i va construir grans temples; els seus enginyers van construir canals de rec, i dics per impedir les inundacions, va guanyar noves terres de cultiu i va garantir la prosperitat. El seu fill Shamkaravarman va establir el sistema de treball forçat (bégar) i va imposar noves taxes. Després d'aquest rei, progressivament els reis van perdre el poder a mans dels caps feudals. El rei Kshemagupta (951-960) va quedar dominat per la reina Didda, filla del senyor de Lohara, i a la mort del marit va pujar al tron després de matar els seus fills i nets.
Avantivarman 857-884 Shamkaravarman 884-903 Gopalavarman 903-905 Samkatavarman 905 Sugandha (reina) 905-907 Nirjitavarman907 Partha 907-923 Nirjitavarman (segona vegada) 923-924 Chakravarman 924-935 Suravarman I 935-936 Partha (segona vegada) 936 Chakravarman (segona vegada) 936-938 Umattavanti 938- ? Suravarman II ?-940 Yadjaskara 940-948 Vanata 948 Samgramadeva I 948-950 Parvagupta 950-951 Kshemagupta 951-960 Abhimanyu 960-973 Nandigupta 973-975 Tribhuvana 975-976 Bhimagupta 976-981 Didda (reina) 981-1003
Didda va obrir la dinastia de Lohara. Va regnar amb encert i a la seva mort el 1003 va deixar com a successor el seu nebot Sangramaraja. El 1014 Mahmud de Gazni va intentar envair el país, però no va tenir èxit. La major part dels reis de la dinastia de Lohara foren incompetents i la situació es va deteriorar. Els damars (caps feudals) van augmentar el seu poder i amb les seves revoltes constants van portar la confusió al país. Ramadeva, el darrer rei (1252-1273), no tenia fills i va adoptar a Lakshmandeva, fill d'un braman. Sota el seu fill Suhadeva, els mongols van envair el país dirigits per Zuldju, d'origen incert, vers el 1320. Suhadeva va fugir a Kishtwar i durant 8 mesos els mongols van devastar la vall, però després se'n van retirar.
Dinastia de Lohara Samgramaraja 1004-1029 Hariraja 1029 Ananda 1029-1064 Kaladja 1064-1090 Utkardja 1090 Harsha 1090-1102 Uchchala 1102-1113 Radda 1113 Salhana 1113 Sussala 1113-1120 Bhikshachara 1120 Sussala (segona vegada) 1120-1127 Jayasimha 1127-1154 Pramanuka 1154-1164 Varttideva 1164-1171 Vopyadeva 1171-1180 Jassaka 1180-1198 Jagadeva 1198-1213 Rajadeva 1213-1236 Samgramadeva II 1236-1252 Ramadeva 1252-1273 Lakhshmanadeva 1273-1286 Simhadeva 1286-1301 Suhadeva 1301-1320
Aprofitant la situació de caos, Rinchana, fill d'un cap de Ladakh refugiat al país, va prendre el poder i es va convertir a l'islam sota influència d'un sant suhrawardi, Sayyid Sharaf al-Din conegut com a Bulbul Shah, i va prendre el nom de Sadr al-Din. Quan va morir, la seva esposa Rami Kota, per consell dels nobles, es va casar amb un germà de Suhadeva, que va pujar al tron amb el nom de Udayanadeva. Mort aquest el 1338, va prendre ella mateixa el poder que li fou disputat per un general probablement d'origen turc, Shah Mir, un dels nombrosos caps mercenaris turc que servien als reis hindús (havia començat el seu servei sota Suhadeva).
Dinastia de Rinchana Sadr ad-Din 1320-1323 Haidar Khan 1323 Udayanadeva 1323-1338 Kota Rani 1338-1339
Shah Mir va derrotar les forces de la rani i va assolir el poder com a sultà Shams ad-Din I Shah Mirza Swati (1339-1342) fundant una dinastia musulmana que va regnar fins al 1561.
Dinastia Swati Shams ad-Din I Shah Mirza Swati 1339-1342 Jamshid 1342-1343 Aladdin 1343-1354 Shihab al-Din 1354-1373 Qutb al-Din Hindal 1373-1389 Sikandar l'Iconoclasta 1389-1413 Ali Shah I 1413-1420 Zain al-Abidin 1420-1470 Haidar Shah 1470-1472 Hassan Shah 1472-1484 Muhammad Shah 1484 Sayyid Hassan 1484-1485 Fath Shah 1486-1493 Muhammad Shah (segona vegada) 1493-1505 Fath Shah (segona vegada) 1505-1514 Mohammad Shah (tercera vegada) 1514-1515 Fath Shah (tercera vegada) 1515-1516 Muhammed Shah (quarta vegada) 1516-1528 Ibrahim Shah I 1528-1529 Nazuk Shah 1529-1530 Muhammad Shah (cinquena vegada) 1530-1537 Shams Al-Din II 1537-1538 Ismail Shah I 1538-1539 Ibrahim Shah II 1539-1540 Nazuk Shah (segona vegada) 1540-1552 Mirza Muhammad Haidar Dughlat 1541-1551 Ibrahim Shah III 1552-1555 Ismail Shah II 1555-1557 Nabib Shah 1557-1561
No se sap gaire cosa d'aquestos sobirans però Shihab ad-Din (1354-1373) va conquerir Jammu, Punch, Rajauri, Chamba, Baltistan i Ladakh. La vinguda d'un santó de nom Sayyid Ali Hamadhani (setembre del 1372) que va restar al país uns anys, va produir nombroses conversions a l'islam. Sayyid Muhammad, fill del santó, va intentar introduir la xaria i crear la funció de Shaykh al-Islam i va fer perseguir els hindús i destruir els seus temples. Si Sikandar l'Iconoclasta (1389-1413) va donar suport a aquesta política el seu fill Zayn al-Abidin (1420-1470) conegut com a Budshah (el gran rei) la va capgirar; va donar diners per reconstruir els temples hindús i va permetre als que havien estat convertits a la força de tornar a la seva religió. Els seus successors també van seguir la política de tolerància però l'islam va guanyar terreny. Es van produir diverses guerres civils successòries i hi va haver intrigues dels nobles. El novembre de 1540 Haydar Mirza Dughlat, cosí de l'emperador mogol Baber, al servei d'Humayun, va envair el país i ocupar el poder en part del país. Les seves disposicions religioses en favor de l'hanafisme van provocar la revolta dels nobles que el van derrotar i matar l'octubre de 1551; llavors els nobles (les famílies Rayna, Magre i Chak) es van disputar el poder. Finalment els Chak, originaris del Dardistan i xiïtes, van emergir com a triomfadors.
Dinastia Chak Ghazi Shah 1561-1563 Husain Shah I 1563-1570 Ali Shah II 1570-1579 Yusuf Shah 1579 Sayyid Mubarrak Khan Baihaqi 1579 Lohar Shah 1579-1580 Yusuf Shah (segona vegada) 1580-1586 Yaqub Shah 1586 Husain Shah II 1586 Yaqub Shah (segona vegada) 1586