María Almudéver (Alcàsser, 1977) és una actriu valenciana de teatre, cinema i televisió. És llicenciada en Art Dramàtic el 1998 a l'Escola de l'Actor de València.
Televisió Debuta a la pantalla petita el 1997 en la sèrie A flor de pell de Canal 9. El salt a la televisió a nivell estatal el dona en la sèrie Policías (2002), on va col·laborar en cinc capítols. A aquestes primeres incursions van succeir les del biopic, basat en la figura del poeta valencià, Ausiàs March (2002); el telefilm Las palabras de Vero (2005), sobre la integració de les persones amb síndrome de Down i la versió per a la pantalla petita de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez, Arròs i tartana (2003), coproduïda per Televisió Espanyola, i protagonitzada per Carmen Maura, José Sancho i Eloy Azorín. Pel seu paper com Tonica en aquesta última va ser distingida amb el Premi Tirant a la Millor Actriu Secundària d'aquest any.
Consolida la seua popularitat a la sèrie Aquí no hay quien viva d'Antena 3 (2004) i en els darrers anys participa a diferents sèries valencianes pera TVV com En l'aire (2005), Negocis de Família (2005) o el conjunt de treballs d'Albena Teatre i Conta Conta Produccions per a la televisió pública valenciana com Socarrats (2007-2008) o Per Nadal, torrons! (2007), i per À Punt amb La Vall (2018).
Teatre En l'àmbit teatral debuta amb "Joan, el Cendrós", dirigida per Carles Alberola amb la companyia Albena Teatre (1999), amb qui torna a col·laborar en l'obra "Paraules en Penombra" (2001), de Gonzalo Suárez. Bona part important de la seva trajectòria interpretativa està lligada a la companyia Teatre de l'Ull, amb la qual ha col·laborat en els muntatges "Foc i Canya" (1998), "La balada de les bèsties" (1999) i "Ritme & Foc" (2000). Altres de les obres teatrals en les quals ha participat són: A ras de cielo, de Juan Luis Mira i dirigida per Rafa Calatayud per a Jácara Teatro; "Els temps i els Conway", de John Boynton Priestley, dirigida per Joan Peris per a la Companyia de Teatre Micalet (2004); o "Aurora De Gollada", dirigida per Josep Manel Casany per Krisis Teatro-Danza.
Així mateix el 2005 funda, juntament amb Cristina Fernández, Yessica Pons i Geles Alonso la pròpia companyia teatral, Krisis Teatro-Danza, amb la qual ha produït entre altres, la trilogia d'espectacles: Esperando-T (2005), Vuela-T (2006) o Muere-T (2007), sempre dirigits per Pep Ricart. Muere-T obté nou nominacions en diferents categories dels Premis de Teatres de la Generalitat Valenciana i altres cinc en els II Premis Abril de Teatre, dels quals es va alçar amb els de Millor Ballarina i Millor Coreografia, per a Cristina Fernández, i Millor Espectacle de Dansa.
Cinema Ha fet els films Matar al ángel, de Daniel Múgica (2003), Cien maneras de acabar con el amor, de Vicente Pérez Herrero (2004), l'actuació del qual va ser candidata al Premi a la Millor Interpretació Femenina de la Mostra Cinema València; i Arran de terra, telefilm de Carles Pastor (2004); Presumptes implicats, telefilm d'Enric Folch; La Torre de Babel, telefilm de Giovanna Ribes; o el seu primer treball en l'estranger, Through the night 'till morning del director croat Tomislav Radic.
Referències
Enllaços externs Fitxa a la web del Sindicat d'Actors i Actrius del País Valencià
Categoria:Alcassers Categoria:Actors de l'Horta Sud Categoria:Actors de teatre valencians Categoria:Actors de cinema valencians Categoria:Actors de sèries de televisió valencians Categoria:Actors valencians del segle XXI Categoria:Actors valencians nascuts al segle XX