Fanny Salvini-Donatelli (Florència, 1815 - 1891) fou una soprano operística italiana. És sobretot coneguda avui per crear el paper de Violetta de l'òpera de Verdi, La Traviata, però fou també una admirada intèrpret de la resta d'obres del compositor així com de les de Donizetti.Rosenthal i Warrack (1979) pàg. 436
Biografia miniatura|esquerra|El Theater am Kärntnertor on Salvini-Donatelli feia el seu debut de Viena el 1843 com Abigaille al Nabucco de Verdi. Fanny Salvini-Donatelli, de nom genuí Francesca Lucchi,Rescigno (2001) pàg. 473 va néixer a Florència en una família pròspera. Les dificultats financeres després de la mort del seu pare la portaren a una carrera com a actriu.Regli (1860) pàg. 480 Durant els primers anys 1830 es convertia en la segona muller de l'actor Giuseppe Salvini, (i la madrastra de l'actor molt més famós Tommaso Salvini).Algunes fonts, p. ex. Gatti (1955) pàg. 133, erròniament la descriu com la segona muller de Tommaso Salvini Tanmateix, el seu matrimoni fou infeliç, com ho era la seva relació amb els seus fillastres. Després de la seva deserció de la família el 1842, Giuseppe Salvini obtingué la separació basant-se en la infidelitat.Salvini (1955) pàg. 34-36 Moria dos anys més tard. Mentre estigué casada amb Salvini, estudià cant i feu el seu debut operístic el 1839 al Teatro Apollo a Venècia com Rosina a dIl barbiere di Siviglia.
Salvini-Donatelli començà a tenir una carrera important a Itàlia quan va cantar principalment a La Fenice i el Teatro Regio de Parma, on el 1850 un sonet en el seu honor, escrit per l'epigramista de la ciutat, Artaserse Folli, es distribuïa a l'audiència.Arxius del Teatro Regio de Parma També actuà a La Scala, al Teatro Regio de Torí, al Teatro Comunale de Bolonya, al Teatro Grande di Trieste i altres teatres italians. A fora d'Itàlia, cantà a París, Barcelona, Viena (on feia el seu debut el 1843 com Abigaille dins de Nabucco dirigit pel mateix Verdi), i Londres (on feia el seu debut el 1858 al Theatre Royal, Drury Lane com Leonora a Il trovatore).Dwight (1858) pàg. 87 Encara que se la recorda principalment per crear el paper de Violetta per La traviata, va crear uns altres quatre papers en òperes ara oblidades: Editta a Allan Cameron de Giovanni Pacini (18 de març de 1848, La Fenice); Elmina a Elmina de Salvatore Sarmiento (8 de febrer de 1851, Teatro Regio di Parma); Clemenza a Il fornaretto de Gualtiero Sanelli (24 de març de 1851, Teatro Regio di Parma); i Donna Eleonora a La prigioniera de Carlo Ercole Bosoni (16 de gener de 1853, La Fenice).Casaglia
Es creia generalment que s'havia retirat de l'escenari el 1860. Tanmateix, se la troba cantant al Théâtre Royal De La Monnaie a Brussel·les el 1877.Haine i Servais (2004) pàg. 68. Fanny Salvini-Donatelli mort a Milà el juny de 1891.
El "fiasco" de La traviata miniatura|El vestit de Violetta dissenyat per Giuseppe Bertoja per a l'estrena de La traviata
El mateix Verdi va descriure l'estrena de 1853 de La traviata com a "fiasco".Matz (1964) pàg. 25 Salvatini-Donatelli tenia 38 anys en aquell moment i era bastant robusta. El fet del seu físic, que no era l'idoni per interpretar una dona jove bonica que es consumeix de la tuberculosi, se cita sovint com una de les raons per al fracàs inicial de l'òpera. En el tercer acte, quan el doctor anuncia que la malaltia de Violetta ha empitjorat i només té unes hores de viure, l'audiència de la primera nit es diu que es va posar a riure, amb un membre del públic que cridà: "No veig cap malaltia, només hidropesia"!Boyden, Kimberley, i Staines (2002) pàg. 232 Verdi ja havia expressat dubtes seriosos sobre la conveniència de Salvatini-Donatelli per al paper dos mesos abans de l'estrena i envià al seu llibretista, Francesco Piave, al director de La Fenice per transmetre la seva visió que Violetta exigia una cantant "amb una elegant figura, jove i que canti amb passió".Citat a Kimbell (1985) pàg. 298-299 La seva petició d'un canvi d'intèrpret no va ser reeixida.
Malgrat el que l'audiència va poder pensar de l'aparença física de Fanny Salvini-Donatelli, el seu cant era molt apreciat. Els crítics contemporanis mostren que la seva primera ària del primer acte, Sempre libera, rebia grans aplaudiments. El crític de La Gazzetta di Venezia escrivia l'endemà: "Salvini-Donatelli va cantar aquells passatges de coloratura, dels quals el maestro n'escrivia tants, amb una habilitat indescriptible i perfecció. Va captivar el teatre."Italià original: "La Salvini-Donatelli cantò que' passi d'agilità, che molti per lei scrisse il maestro, con una perizia e perfezione da non dirsi : ella rapì il teatro." Citat dins Teatri, arti e letteratura, Volums 59, 1853-1854, pàg. 22 El "fracàs" de l'actuació de la nit de l'estrena fou només relatiu. A més a més dels aplaudiments per a l'ària de Salvini-Donatelli, el preludi orquestral era tan ben rebut que l'audiència començà a demanar Verdi, que havia de sortir a saludar fins i tot abans que la cortina pugés per començar el primer acte. La cosa es va començar a descarrilar en el segon acte, especialment el cant del baríton (Felice Varesi) i el tenor (Ludovico Graziani).Phillips-Matz (1964) pp.24-25 La traviata també fou reeixida a la taquilla. Va tenir deu representacions a La Fenice, i amb un vespre els beneficis foren el doble de les altres dues òperes de Verdi que s'hi havien representat, Ernani i Il corsaro.Phillips-Matz (1995) En qualsevol cas, un any més tard es muntava una altra vegada al Teatro San Benedetto a Venècia en una recepció indiscutiblement triomfant. En aquella ocasió, el paper de Violetta era pres per Maria Spezia, tretze anys més jove i considerablement més esvelta que Salvini-Donatelli.Von Buchau (1991)
Els problemes de la nit de l'estrena no semblen haver dissuadit Salvini-Donatelli d'intentar el paper en altres ocasions. El cantà tres vegades més com a mínim: el 1856 a Constantinoble, quan Luigi Arditi la dirigí per primera vegada a Turquia;Bomberger (1999) pàg. 14 el 1857 al Teatro Comunale de Bologna (amb la segona revisió i portant el títol de Violetta).; i el 1858, quan la cantà a Londres al Drury Lane Theatre.Xerrada de Ciutat (1959) pàg. 48
Rols operístics Se sap que Fanny Salvini-Donatelli va cantar els papers següents:.Dades compilades principalment de Casaglia amb addicions de Rescigno (2001), Haine i Servais (2004), Dwight (1859) i Conati (1992). Aquesta llista pot ser no exhaustiva.
Verdi Mina, Aroldo Gulnara, Il corsaro Lucrezia, I due Foscari Elvira, Ernani Giovanna, Giovanna d'Arco Giselda I Lombardi Lady Macbeth, Macbeth Amalia, I masnadieri Desdemona Otello Gilda Rigoletto (amb el títol de Viscardello).Conati (1982) pàg. 1859 Violetta, La traviata Leonora, Il trovatore Donizetti Norina, Don Pasquale Linda, Linda di Chamounix Lucia, Lucia di Lammermoor Lucrezia Lucrezia Borgia Maria, Maria di Rohan Paolina, Poliuto Pacini Editta, Allan Cameron Beatrice, Buondelmonte Lena, Il saltimbanco Bellini Elvira, I puritani Beatrice, Beatrice di Tenda
Rossini Rosina, Il barbiere di Siviglia Mercadante Elaisa, Il giuramento Petrella Bice, Marco Visconti Balfe Olivia Campana, Pittore e duca Poniatowski.Príncep Józef Michal Poniatowski (1816-1873), tenor operístic polonès i compositor. Era el nebot del Príncep general polonès Józef Antoni Poniatowski. Vegeu Shaman et al. (1999) p. 89. Angiolina, Don Desiderio Salvatore Sarmiento.Salvatore Sarmiento (1817 - 1869), compositor italià d'unes quantes òperes, música religiosa, i Cançons neapolitan Elmina, Elmina Sanelli.Gualtiero Sanelli (Parma, 14 de maig de 1816 - Maranhao, Brasil, 15 de desembre de 1861) fou compositor d'unes quantes òperes, reeixides en el seu dia però ara oblidades. Vegeu "Sanelli, Gualtiero" a Sadie (1992) Clemenza, Il fornaretto Clemenza fornaretto Il Bosoni.Carlo Ercole Bosoni (1826-1887), compositor i director italià. Donna Eleonora, La prigioniera Pedrotti Gelmina, Gelmina Platania.Pietro Platania (Catania, 5 d'abril de 1828 - Nàpols, 26 d'abril de 1907), compositor, director i teòric de música. Matilde, Matilde Bentivoglio Peri.Achille Peri (Reggio Emilia, 1812 - Reggio Emilia, 1880) Tancreda, Tancreda
Referències
Bibliografia Boyden, Matthew; Kimberley, Nick; and Staines, Joe, The Rough Guide to Opera, Rough Guides, 2002. Bomberger, E. Douglas, Brainard's Biographies of American Musicians, Greenwood Publishing Group, 1999. Casaglia, Gherardo, Almanacco Amadeus . Accessed 17 January 2009. Conati, Marcello, "A Chronology of the First Performances of Rigoletto", in Bollettino Verdi, VoI. 3, N. 9, January 1982, EDT srl, Conati, Marcello, L'Italia Musicale: 1847-1859, Centro internazionale di ricerca sui periodici musicali, University of Maryland, College Park Center for Studies in Nineteenth-Century Music, 1992 Dwight, John Sullivan, Dwight's Journal of Music, Vols. 8 and 9, Oliver Ditson and Company, 1859. Gatti, Carlo, Verdi, the Man and His Music: the man and his music, Putnam, 1955. Haine, Malou and Servais, Franz, L'Apollonide de Leconte de Lisle et Franz Servais: 20 ans de collaboration, Editions Mardaga, 2004. Kimbell, David R. B., Verdi in the Age of Italian Romanticism, Cambridge University Press Archive, 1985. Musical World, The, Vol. 32, J. Alfredo Novello, 1854 Phillips-Matz, Mary Jane, "The Truth About Traviata", Opera News Vol. 28, 1963–1964, Metropolitan Opera Guild, 1964. (Reprinted by the Metropolitan Opera International Radio Broadcast Information Center .) Accessed 18 January 2009. Phillips-Matz, Mary Jane, "Venetian Glories", Opera News, February 1995. Accessed 18 January 2009. Regli, Francesco Dizionario Biografico (dei più celebri poeti ed artisti melodrammatici, tragici e comici, maestri, concertisti, coreografi, mimi ballerini, scenografi, giornalisti impressarii ecc. ecc. che fiorirono in Italia dal 1800 al 1860), Enrico Dalmazzo, 1860. Resigno, Eduardo, Dizionario Verdiano, Biblioteca Universale Rizzoli, 2001, p. 473–474. Rosenthal, H. and Warrack, J. The Concise Oxford Dictionary of Opera, 2nd Edition, Oxford University Press, 1979 Sadie, Stanley (ed) The New Grove Dictionary of Opera, Macmillan, 1992. Salvini, Celso, Tommaso Salvini: nella storia del teatro italiano e nella vita del suo tempo, Cappelli, 1955 Shaman, William, et al., More EJS: Discography of the Edward J. Smith Recordings, Greenwood Publishing Group, 1999. Teatri, arti e letteratura, Vol. 59, 1853–1854, Gov. della Volpe, 1854 Teatro Alighieri (Ravenna) Teatro di Tradizione Dante Alighieri. Accessed 18 January 2009. Teatro La Fenice, "La Traviata" - Programma di sala , November 2004. Accessed 18 January 2009. Teatro Regio di Parma, Archives . Accessed 18 January 2009. Town Talk, Vol. 1 (May 8, 1858 - May 14, 1859), H. Tuck, 1859. Virella Cassañes, Francisco, La ópera en Barcelona: Estudio histórico-crítico, Redondo y Xumetra, 1888, p 357. Von Buchau, Stephanie, "The Traviata Saga" , San Francisco Opera, 1991. Accessed 18 January 2009.
Enllaços externs Litografia del retrat de Fanny Salvini-Donatelli
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu Categoria:Morts a Milà Categoria:Cantants florentins