miniatura|Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul
La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 óblasts d'Ucraïna. Es troba a l'extrem occidental de l'estat, fronterera amb Polònia al nord, amb Eslovàquia al nord-oest, amb Hongria al sud-oest, amb Romania al sud, i amb les óblasts ucraïneses de Lviv al nord-est i Ivano-Frankivsk al sud-est.
Té una superfície de 12.800 km² i una població d'1.249.663 habitants (2004). La capital n'és Újhorod (У́жгород) i també hi destaquen les ciutats de Mukàtxeve (Мука́чеве) i Txop (Чоп), nus de comunicacions. L'economia regional està basada en el comerç transfronterer i l'explotació vitivinícola i forestal.
Tradicionalment aquest territori també s'ha anomenat Ucraïna Subcarpàtica i Ucraïna Transcarpàtica, ja que es troba separada de la gran plana ucraïnesa per la serralada dels Carpats, i històricament correspon a la Ucraïna o Rutènia Carpàtica (vegeu Rutènia).
Geografia física miniatura|esquerra|El Tisza o Tyssa al seu naixement, l'aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, riu amunt de Ràkhiv miniatura|esquerra|El riu Uj (tributari del Làborets) prop d'Újhorod miniatura|L'estany de Synevyr, un llac al Parc Nacional de Synevyr, als Carpats miniatura|esquerra|El Làtorytsia al seu pas per Mukàtxeve miniatura|Estela indicativa del punt central d'Europa, prop de la ciutat de Ràkhiv miniatura|esquerra|On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai) miniatura|esquerra|Fageda: hi ha una fageda primigènia a la Reserva de la biosfera dels Carpats, tot i que la foto és de Dinamarca
Relleu Muntanyes Tot i dir-se Transcarpàcia, un 80% de l'óblast és territori muntanyós, principalment tota la franja nord. Aquí es troben diferents massissos, serres o serralades dels Carpats, entre aquests una part del massís o serralada coneguda com a "Verkhnovynskyi Vododilnyi khrebet" (Верхови́нський Вододі́льний хребе́т), una part del Gorgany o Gorgans (Ґорґа́ни, Gorgan·y), la serralada del Svydivets (Свидівець), que forma part dels Beskids o Beskidy, i part del grup de muntanyes de Txornohora (Чорного́ра), entre d'altres. Això fa de la Transcarpàcia un centre d'excursionisme important.
Hidrografia Rius Pel territori de l'óblast passen 9.429 rius i rieres o torrents. El riu més llarg n'és el Tyssa, afluent esquerre del Danubi. Travessa els seus primers 240 km a la Transcarpàcia. Forma part de la frontera amb Romania i Hongria. Els seus afluents principals són: Borjava (Боржава) Rika (Ріка, literalment: 'Riu') Terèblia (Теребля) Teresva (Тересва).
Altres rius de la seva conca són: Làtorytsia o Latòrytsia (Ла́то́риця), afluent del Bódroh (Бо́дрог), riu d'Eslovàquia i Hongria que, al seu torn, entra al Tyssa a Tokaj (pronunciat: Tokai), Hongria. Riu Uj (Уж), afluent del Làborets (ucraïnès: Ла́борець, transcrit: Laborets; eslovac: Laborec, pronunciat: Làborets), un riu d'Eslovàquia, al seu torn afluent del Làtorytsia (Лато́риця). Aquest riu passa per Újhorod (У́жгород) i li dona el nom.
Llacs A l'óblast hi ha uns 137 llacs o estanys naturals, el més gran n'és l'estany Synevyr (vegeu a baix, Parcs i espais naturals).
Ecoregions, flora i fauna Zona alpina i prealpina, també inclou algunes àrees de terra baixa. És una zona de gran varietat d'arbres i boscos, en particular al massís de Txornohora, com ara: fagedes de faig pur, fagedes mixtes, Picea, avetoses, freixenedes, omedes, fals plàtan i auró, a més del teix, ginebre, savina (Juniperus sabina), un tipus Cotoneaster (Cotoneaster integerrimus), Staphyllea pinnata, Alnus crispa o Alnus viridis (un tipus de vern), el tell de fulla gran i el "tell europeu" (Tilia platyphyllos, Т. europaea), el roure de fulla gran "de forma daurada" (Quercus petraea f. aurea) i Microbiota decussata, entre d'altres. Entre la fauna més espectacular s'hi troba el cérvol comú, l'os bru, el llop, el linx i el gall fer.Стойко С., Гадач Е., Шимон Т., Михалик С. Заповідні екосистеми Карпат, 4. Екосистеми Карпат, 4.4. Українські Карпати, a la pàgina Vse o turyzme (Tot sobre l'excursionisme) (en ucraïnès)Карпатський біосферний заповідник, a Ucraïna Incògnita (en ucraïnès)Karpatskyi Biosphere Reserve - Uncover the Secrets of the Carpathian Mountains, a Ukraine.com, Ukraine Channel (en ucraïnès i anglès)
Parcs i espais naturals El Parc Nacional de Synevyr (Національний природний парк «Синевир», Natsionalnyi pryrodnyi park "Synevyr"), que es va fundar el 1974, cobreix una àrea de 40.400 ha, de les quals 5.807 són zona de reserva natural especial. Dins el parc es troba l'estany més gran dels Carpats, l'estany alpí Synevyr (о́зеро Синеви́р, ózero Synevyr), com també els aiguamolls de Hlukhània (боло́то Глуханя, boloto Hlukhània), els de Zamxatka (боло́то Замшатка, boloto Zamxatka) i l'estany d'Ozirtse (о́зеро Озірце, òzero Ozirtse).
Lestany de Synevyr també s'inclou com una de les zones humides designades pel Conveni de Ramsar com a zona humida d'importància internacional.Base de dades de la Convenció Ramsar (en anglès).
Reserva de la biosfera dels Carpats orientals (Біосферний Заповідник “Східні Карпати”, Biosfernyi zapovídnyk "Skhidni Karpaty"; també Карпа́тський біосфе́рний запові́дник, Karpàtskyi biosfernyi zapovídnyk - Patrimoni de la Humanitat, UNESCO) és una reserva transfronterera compartida entre Polònia, Eslovàquia i Ucraïna, i inclou una fageda primigènia. La part ucraïnesa va ser creada el 1968, i el 1992 entrà en la llista de la UNESCO.
Parc Nacional de l'Uj (Ужанський національний природний парк, Ujanskyi natsionalnyi pryrodnyi park), també als Carpats. Pel mig d'aquest espai passa el riu Uj.
Política i govern miniatura|Mapa de divisions administratives (els raions o districtes), alguna carretera i rius (transcrits a l'anglès) miniatura|L'espectacular ajuntament de Mukàtxeve miniatura|Un carrer principal a Mukàtxeve, amb l'ajuntament a la dreta miniatura|Panorama de la vila de Vinohràdiv miniatura|Vista de Ràkhiv i el riu Tyssa
Divisions administratives La Transcarpàcia o óblast de Transcarpàcia està dividida en 13 raions (sing. район, raion, pl. райо́ни, raion•y, subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 5 ciutats que no depenen d'un raion sinó directament de l'óblast. Aquestes últimes són les ciutats de Bérehove (Бе́регове), Mukàtxeve (Мука́чеве), Khust (Хуст), Txop (Чоп) i la ciutat capital de l'óblast, Újhorod (У́жгород).
L'óblast té un total de: 11 ciutats (sing: мі́сто, misto, plural: мі́ста, mista), 6 de les quals depenen d'un raion; 19 viles o "assentaments de tipus urbà" o SMT (un смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélysxe miskoho typu, és un municipi amb estatus de vila, és a dir, entre un poble i una ciutat); i 578 pobles (село́, seló).
Principals viles i ciutats Les ciutats de l'óblast són: Bérehove (ucraïnès: Бе́регове; russyn: Берегово, Berehovo; hongarès: Beregszász, pronunciat: Beresaas; eslovac: Berehovo; jiddisch: בערעגסאז, transcrit: Beregsaz; alemany: Bergsaß, romanès: Bereg), ciutat a la frontera amb Hongria, la seva població té un fort component hongarès. El 5 de novembre del 2010 van votar en referèndum per canviar de nom la seva ciutat a Beregszász,Article a Ukraïnske Ràdio, Radio Nacional d'Ucraïna , informació de Fedir Xandor, cap del Centre de recerca per enquestes dels Carpats. que en ucraïnès quedaria com a Береґсас (Beregsas). Irxava (Іршава), ciutat banyada pels rius Irjava o Irxavka (Іржава o Іршавка) i Syniavka (Синявка). Khust (Хуст), està banyat pels rius Tyssa, Rika i Khustets (Хусте́ць). Mukàtxeve, també Mukàtxevo, Mukàtxovo o Mukàtxiv (Мука́чеве, tb. Мука́чево, Мука́чово o Мука́чів, russyn: Мука́чево, Мука́чово, transcrit: Mukàtxevo, Mukàtxovo; en hongarès: Munkács, pronunciat: [munkaatx]; en eslovac i txec: Mukačevo, transcrit: Mukàtxevo; polonès: Mukaczewo, pronunciat: [mukàtxevo]; en alemany: Munkatsch, [múnkatx]; en jiddisch: מונקאטש [minkatx, munkatx]; en romanès: Munceag, Muncaci, Muncaciu), és un centre tradicional de conreu de la vinya i s'hi elabora vi. Peretxyn (Перечи́н) es troba a la riba de l'Uj. Ràkhiv (Рахів) es troba en una vall entre muntanyes a la riba del Tyssa. Svaliava (Сваля́ва) es troba a la confluència del riu Svaliava amb el Làtorytsia. Tiàtxiv, també Tiàtxevo (en ucraïnès: Тя́чів, també Тячево; hongarès: Técső; txec: Tiačevo, Tjačevo, Ťačovo, Tjačev; romanès: Teceu, Teceu Mare; alemany: Groß-Teutschenau; jiddisch transcrit: Teitx; en rus: Тячев, transcrit: Tiàtxev), es troba a la riba del Tyssa. Txop (en ucraïnès: Чоп; en hongarès: Csap; eslovac: Čop; alemany: Tschop) es troba just a la frontera amb Hongria i Eslovàquia, i és irrigat pels rius Làtorytsia i Tyssa. La primera menció que se'n te és del 1281. Újhorod (У́жгород, "Vila Uj"), la capital de l'óblast, situada a la riba de l'Uj, molt a prop de la frontera amb Eslovàquia. Vynohràdiv (Виногра́дів, "Vilarraïm", abans del 1946: Севлюш o Сивлюш, Sevliuix o Syvliuix, que prové del nom en hongarès de: Szőlős o Nagyszőlős, que vindria a ser "Vilarraïm" o "Vilarraïm Gran"), situada a la riba del Tyssa Blanc (el riu que conflueix amb el Tyssa Negre per forma el Tyssa), és un centre de conreu i elaboració de vi.
Les viles de l'óblast són: Batiovo (Батьово, abans Батьу, Batiu, Узлове, Uzlove), primer mencionat en documents històrics el 1205. Buixtyno (Буштино) Dubove (Дубове), migpartit pel riu Teresva, es troba a la muntanya. Iassinià (Ясіня́) Jdeníievo, Jdeneve (Ждені́єво, Ждене́ве) Kobyletska Poliana (Кобилецька Поляна) Koltxyno (Кольчино) Korolevo (Королево) Mijhíria (Міжгір'я) Serédnie (Сере́днє) Solótvyno (Соло́твино, "Vila Salada"?, també: Марамороське Соло́твино, Соло́твин, Maramóroske o Maramoroske Solótvyno, "Solótvyno de Maramoróxtxyna", Solotvyn; romanès: Ocna Slatina; hongarès: Faluszlatina + Aknaszlatina; eslovè: Selo Slatina + Slatinské Doly; alemany: Salzgruben, que vol dir "Mines de Sal"), es troba a la riba dreta del Tyssa just a la frontera amb Romania. El riu el separa de la ciutat de Syhit o Sighetu Marmaţiei (en ucraïnès: Сигіт, Сигіт-Мармароський, Сігету-Мармацієй; romanès: Sighetu Marmaţiei), ara a Romania. Forma part de la regió històrica de Maramoróxtxyna o Maramureş (en ucraïnès: Мараморо́щина, Мараму́реш; en romanès: Maramureş; en hongarès: Máramaros), avui principalment a Romania. Teresva (Тересва) Txynadíiovo (Чинад́ійово) Ust-Txorna (Усть-Чорна) Velykyi Bereznyi (Великий Березний) Velykyi Býtxkiv (en ucraïnès: Вел́икий Б́ичків; en hongarès: Nagybocskó; en eslovac: Veľký Bočkov; en romanès: Bocicoiu Mare; transcrit del jiddisch: Bytxkyv, Bytxkev), fundat el . Volovets (Воловець) Vylok (Вилок) Vyxkovo (Вишково)
Economia miniatura|Mines de sal a la vila de Solótvyno. La Transcarpàcia és una regió tradicional del conreu de la vinya i d'elaboració de vi. També hi ha una indústria de la fusta, turisme i recreació. En aquests últims sectors, la gent ve atreta pels nombrosos i prestigiosos establiments termals anomenats sanatoris, basats en els poders curatius de les diverses deus d'aigües minerals i aigües minerals termals presents al territori, i també per la bellesa natural del lloc, que s'adiu al senderisme, etc. L'artesania també té un paper en l'economia, en particular la fusta treballada a mà.
Un dels punts forts de l'economia és el comerç transfronterer. A més, la regió et l'estatus de "zona econòmica especial" des del 2001.З А К О Н У К Р А Ї Н И: Про спеціальну економічну зону "Закарпаття" (LLEIS D'UCRAÏNA: Zona econòmica especial de Transcarpàcia, del Butlletí Oficial de l'Estat, pàgina web de la Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna. (en ucraïnès). Accedit el 14 de novembre del 2010."Transcarpathia Is My Region" , pàgina informativa sobre la regió. (en ucraïnès, anglès i molts altres idiomes)