Plectranthus és un gènere d'angiospermes que pertany a la família de les lamiàcies. Aquest gènere està relacionat amb el gènere Solenostemon. Recorden pel seu aspecte els nostres Teucrium, però aquests són de l'hemisferi sud, i especialment abundants a l'Àfrica austral. Alguns dels noms que se li donen són orenga francesa, timó espanyol, menta mexicana, borratja índia o planta dels diners.
Diverses espècies són cultivades com a plantes ornamentals i d'altres com a verdures o tubercles comestibles, o també com a plantes medicinals. Algunes espècies de Plectranthus són aliment per a les larves de determinats lepidòpters com ara Ectropis crepuscularia.
És un gènere integrat per unes 250 espècies de plantes vivaces i subarbustives que provenen d'Àfrica, Malàisia i Austràlia. Hi ha nombrosos híbrids. Les espècies més comunes són: P. coleoides i P. oertendahlii.
Descripció Planta perennifolia amb fulles oposades, ovalades i d'un verd brillant. Les flors són bilabiades i tenen forma tubular, reunides en racims. El llabi inferior està notablement desenvolupat.
Taxonomia Plectranthus amboinicus - orenga francès Plectranthus alloplectus Plectranthus argentatus Plectranthus barbatus Plectranthus caninus Plectranthus ciliatus Plectranthus congestus Plectranthus drosocarpus Plectranthus edulis Plectranthus ernstii Plectranthus erubescens Plectranthus esculentus Plectranthus fimbriatus Plectranthus fruticosus Plectranthus habrophyllus Plectranthus madagascariensis Plectranthus nitidus Plectranthus omissus Plectranthus parviflorus Plectranthus rotundifolius Plectranthus scutellarioides Plectranthus ternatus Plectranthus tomentifolius Plectranthus torrenticola Plectranthus verticillatus miniatura|Detall de les flors (Plectranthus australis)
Sinònims Germanea Lam., Encycl. 2: 690 (1788). Coleus Lour., Fl. Cochinch.: 372 (1790). Solenostemon Thonn. in Schumach., Beskr. Guin. Pl.: 271 (1827). Mitsa Chapel. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 52 (1832). Saccostoma Wall. ex Voigt, Hort. Suburb. Calcutt.: 449 (1845). Majana Rumph. ex Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 523 (1891). Capitanya Schweinf. ex Gürke, Bot. Jahrb. Syst. 21: 105 (1893). Englerastrum Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 178 (1894). Neomuellera Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 180 (1894). Burnatastrum Briq. in H.G.A.Engler i K.A.E.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3A): 358 (1897). Leocus A.Chev., J. Bot. (Morot) 22: 125 (1909). Isodictyophorus Briq., Bull. Soc. Bot. France 61(8): 285 (1914 publ. 1917). Briquetastrum Robyns i Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 102 (1929). Holostylon Robyns & Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 103 (1929). Perrierastrum Guillaumin, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., II, 2: 692 (1930). Ascocarydion G.Taylor, J. Bot. 69(Suppl. 2): 162 (1931). Neohyptis J.K.Morton, J. Linn. Soc., Bot. 58: 258 (1962). Calchas P.V.Heath, Calyx 5: 160 (1997) Cultiu S'ha de situar en zones semiombrejades i pot viure en l'exterior sempre que la temperatura no baixa dels 18/20 °C. No resisteix el fred, la temperatura ha de ser superior als 15 °C.
Viu bé en els compostos de terra que venen ja preparats. És convenient realitzar les plantacions en primavera. Durant la mateixa i fins al final de l'estiu és convenient afegir-li un adob mineral amb el reg cada 15 dies. Aquests seran més abundants en estiu i escassos a l'hivern.
Se multiplica fàcilment per esqueixos des de finals de primavera fins al final de l'estiu. També per divisió de la soca en el cas que calga canviar-la de test.
Galeria
Enllaços externs
Categoria:Ocimeae