miniatura|Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona
Esdeveniments Països Catalans Del 25 de març al 27 de març a Manresa hi té lloc la primera assemblea de la Unió Catalanista que debat i aprova les Bases de Manresa, la primera proposta concreta del catalanisme per establir una autonomia a Catalunya. 14 de maig, Barcelona: Estrena de L'ànima morta, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats. Agost, Barcelona: el pintor Joan Baixas crea lAcadèmia Baixas. 21 de desembre, Barcelona: S'obre al públic el nou Mercat de l'Abaceria Central, al barri de Gràcia.
Resta del món Arthur Conan Doyle publica les aventures de Sherlock Holmes. 18 de desembre, Sant Petersburg, Imperi Rus: S'estrena Teatre Mariïnski el ballet El Trencanous. Epidèmia de còlera a Hamburg per aigua sense filtrar. Es pinta el Baptisme a l'església de Tanum.
Naixements Països Catalans 4 de febrer, el Vendrell, Baix Penedès: Andreu Nin, polític i escriptor català (m. 1937). Sant Gervasi de Cassoles: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (m. 1976). 25 de febrer, Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (m. 1969). 29 de febrer, València: Ana María Ibars Ibars, escriptora i mestra valenciana (m. 1965). 14 de març, Olot: Carme Gotarde i Camps, fotògrafa catalana, i també pintora, dibuixant i escultora (m. 1953). 26 de març,- Barcelona: Carles Soldevila i Zubiburu, dramaturg, poeta, periodista, novel·lista català i promotor cultural (m. 1967). 29 de març - Santiago de Cuba: Caridad del Río –o Caritat Mercader–, militant comunista catalana, agent de l'NKVD soviètic (m. 1975). 12 de maig - Barcelona: Roser Matheu i Sadó, poeta, escriptora, biògrafa i pintora catalana. 22 de maig, Ontinyent, la Vall d'Albaida: Juan Calvo Domenech, actor valencià. 26 d'abril, Barcelona: Teresa Campañà i Cassi, metgessa catalana (m. 1978). 7 de juny, Hamburg, Alemanya: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (m. 1964). 25 de juny, Barcelona: Carme Montoriol i Puig, traductora, escriptora i pianista catalana. 5 de juliol, Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (m. 1986). 29 de juliol, Palamós: Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (m. 1960). 5 de setembre, Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (m. 1979). 13 de setembre, Puig-reig: Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell del 1923 al 1930. 23 de setembre, Xera, Serrans: Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (m. 1970). 27 de setembre, Alcúdia, Mallorca: Maria Verger i Ventayol, poeta i bibliotecària mallorquina (m. 1983). 4 d'octubre, Figueres: Mercedes Moner Raguer, pianista figuerenca (m.1991). 29 d'octubre: Girona: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana. Barcelona: Lola Anglada, narradora infantil i dibuixant catalana. 11 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Joan Puig i Pujol, escriptor i polític català. 25 de novembre, Alaior, Menorca: Margarida Comas i Camps, biòloga (m. 1973). Santa Coloma de Gramenet: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista (m. 1979). Barcelona: Roser Matheu i Sadó, poeta i biògrafa catalana (m. 1985).
Resta del món 3 de gener, Bloemfontein, Sud-àfrica: J. R. R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès. 5 de gener, Florència, o Prato: Francesca Bertini, actriu italiana del cinema mut (m. 1985). 1 de febrer, Damasc: Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (m.1974). 3 de febrer, Las Palmas de Gran Canaria: Juan Negrín, polític i metge espanyol, president de la Segona República Espanyola (m. 1956). 6 de febrer, Stoughton, Wisconsin (EUA): William Parry Murphy, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1934 (m. 1987). 23 de febrer, Parísː Geneviève Tabouis, periodista francesa, analista internacional (m.1985). 29 de febrer, Green Cove Springs: Augusta Savage, escultora, educadora, activista estatunidenca en el Harlem Renaissance (m. 1962). 6 de març - Màlaga: Victoria Kent Siano, primera dona advocada a exercir a Espanya (m. 1987). 8 de març, Melo, Uruguai: Juana de Ibarbourou, poetessa uruguaiana. 9 de març, Kent: Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (m.1962). 10 de març: Towanda, Pennsilvània (Estats Units): Gregory La Cava, director de cinema estatunidenc (m. 1952). Le Havre, França: Arthur Honegger, compositor franco-suís (m. 1955). Werneth, Oldham, Gran Manchester: Eva Turner, soprano anglesa (m. 1990). 13 de març, Indianapolis (EUA): Janet Flanner, periodista nord-americana, corresponsal de The New Yorker a París de 1925 fins a 1975 (m. 1978) 14 de març, Ada (Imperi Austrohongarès) (avui dia a Voivodina Sèrbia): Mátyás Rákosi, polític comunista hongarès que, entre 1945 i 1956, dirigí la República Popular d'Hongria (m. 1971) 28 de març, Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968). 8 d'abril, Toronto, Canadà: Mary Pickford, actriu canadenca. 19 d'abril, Saint-Maur-des-Fossés (França): Marcelle Taillefesse, més endavant Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès (m. 1983) 20 d'abril, Nova York: Caresse Crosby, dissenyadora del sostenidor modern (m. 1970). 2 de maig, Breslau, actual Wrocław, Silèsia: Manfred von Richthofen, aviador alemany (m. 1918). 3 de maig, Cambridge, Anglaterra: George Paget Thomson, físic britànic i Premi Nobel de Física de l'any 1937 (m. 1975). 5 de maig, Londresː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (m. 1968). 7 de maig, Kumrovec, Croàcia: Josip Broz, Tito polític iugoslau (m. 1980). 9 de maig, Lucca, Toscana, Itàlia: Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa Habsburg de l'imperi austrohongarès (m. 1989). 11 de maig, Londres, Anglaterra: Margaret Rutherford, actriu britànica (m. 1972). 23 de maig: Stuttgart: Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1976). Bilbao: Rafael Moreno Aranzadi, Pichichi, futbolista basc (m. 1922). 29 de maig, Sala Capriasca, Suïssa: Alfonsina Storni, poeta i escriptora argentina del Modernisme (m. 1938). 12 de juny, Nova York: Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (m. 1982). 16 de juny, València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965). 26 de juny, Hillsboro (Virgínia de l'Oest): Pearl S. Buck, escriptora nord-americana, Premi Nobel de Literatura 1938 (m. 1973). 8 de juliol, Hampshire (Anglaterra): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta Britànic (m. 1962). 15 de juliol, Berlín: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt. 22 de juliol, Stonařov (Moràvia, Àustria-Hongria): Arthur Seyss-Inquart,dirigent naziaustríac que va ser Canceller d'Àustria durant els dos dies anteriors a lAnschluss'' (m. 1946). 23 de juliol, Ejersa Goro, Hararge (Etiòpia): Haile Selassie I d'Etiòpia, darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975). 24 de juliol, Seattle: Alice Ball, química nord-americana que va desenvolupar un tractament efectiu contra la lepra (m. 1916). Bonen, Bretanya: Philomène Cadoret, escriptora bretona (m. 1923). 15 d'agost, Dieppe, França: Louis-Victor de Broglie, físic francès, Premi Nobel de Física de 1929 (m. 1987). 19 d'agost, Medina de Rioseco: Luisa Cuesta, mestra, bibliotecària, advocada espanyola, pionera universitària (m. 1962). Krasnoe Selo, Imperi Rus: Elisabet Kozlova, ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna de l'altiplà tibetà (m. 1975). 28 d'agost, Filadèlfia: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca. 4 de setembre, Ais en Provença, França: Darius Milhaud, compositor francès (m. 1974). 6 de setembre, Bradford, West Yorkshire, Anglaterra: Edward Victor Appleton, físic britànic, Premi Nobel de Física de 1947 (m. 1965). 10 de setembre, Wooster, Ohio (EUA): Arthur Holly Compton. físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1962). 4 d'octubre, Texing, Baixa Àustria: Engelbert Dolfuss, polític conservador. 9 d'octubre, Dolac, Bòsnia-Hercegovina: Ivo Andrić, escriptor bosnià, Premi Nobel de Literatura 1961 (m. 1975). 15 de novembre, Pottstown, Pennsilvània: Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut (m.1964). 16 de novembre, Sichuan (Xina): Guo Moruo (en xinès: 郭沫若;):també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen(m. 1978). 4 de desembre, Ferrol, Galícia: Francisco Franco Bahamonde, militar i dictador espanyol. 21 de desembre, Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (m. 1983). Bedřich Voldan, compositor i musicòleg txec.
Necrològiques Països Catalans 12 de febrer, Barcelona: Antoni de Bofarull i de Brocà, historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català (n. 1821). 27 de febrer, Barcelona: Lluís Cutchet i Font, periodista i polígraf català (n. 1815). 22 d'abril, Barcelona: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català que ideà la construcció del Temple de la Sagrada Família. 22 de maig, Laren, Holanda del Nord: Bella Dutton, tennista instal·lada a Barcelona, pionera del tennis femení català (n. 1899). 11 de juny, Le Havre: Giovanna Rossi-Caccia, soprano catalana que inaugurà el Liceu. 29 de juny, Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre (n. 1824).
Resta del món 11 de gener: Arnold Joseph Blaes, clarinetista belga. 26 de març: Camden, Nova Jersey: Walt Whitman, poeta estatunidenc (n. 1819). 15 d'abrilː Weston-super-mareː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (n. 1831). 29 de maig, Sant Joan d'Acre, Imperi Otomà: Bahà'u'llàh, fundador de la fe bahà'í (n. 1817). 9 de juny, Edo (Japó): Tsukioka Yoshitoshi, artista gravador. 15 de juliol, Weimar: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa. 23 d'agost, Manuel Deodoro da Fonseca primer president de la República de Brasil (n. 1827). 6 de desembre, Charlottenber, Berlín (Alemanya): Werner von Siemens, inventor alemany (n. 1816). 18 de desembre, Londres, Regne Unit: Richard Owen, biòleg, paleontòleg i estudiós de l'anatomia comparada anglès. Dresden: Maurycy Karasowski''', compositor i musicòleg polonès del Romanticisme.
Referències