miniatura|350x350px|El corrent en jet polar es pot moure a més de 180 km/h. La imatge mostra els vents més veloços de color vermell i els més lents de color blau. miniatura|250x250px|Núvols seguint un corrent en jet sobre el Canadà Els corrents en jet són corrents d'aire tubulars que es mouen a alta velocitat per l'atmosfera de la Terra i altres planetes.
A la Terra, els corrents en jet més importants es troben prop de l'altitud de la tropopausa i flueixen de l'oest cap a l'est. Poden arrencar, parar, o dividir-se en dues o més parts, combinar-se en un sol corrent, o fluir en diverses direccions, incloent direccions oposades a la direcció de la resta del corrent en jet.
Visió general Els corrents en jet més forts són els jets polars, de 9 a 12 km (5,6–7,5 mi; 30.000–39.000 peus) sobre el nivell del mar, i a latitud més alta i els jets subtropicals, una mica més febles a 10–16 km (6,2–9,9 mi; 33.000–52.000 peus). L'hemisferi nord i l'hemisferi sud tenen cadascun un jet polar i un jet subtropical. El jet polar de l'hemisferi nord flueix per les latituds mitjanes i nord d'Amèrica del Nord, Europa i Àsia i els seus oceans intermedis, mentre que el jet polar de l'hemisferi sud fa la volta principalment al voltant de l'Antàrtida, tots dos durant tot l'any.
Els corrents en jet són el producte de dos factors: l'escalfament atmosfèric per radiació solar que produeix les cèl·lules de circulació polar, Ferrel i Hadley a gran escala, i l'acció de la força de Coriolis que actua sobre aquestes masses en moviment. La força de Coriolis s'origina per la rotació del planeta sobre el seu eix. En altres planetes, és la calor interna més que la calefacció solar qui genera els seus corrents en jet. El jet polar es forma prop de la interfície de les cèl·lules de circulació polar i Ferrel; el jet subtropical es forma prop del límit de les cèl·lules de circulació de Ferrel i Hadley.
També existeixen altres corrents en jet. Durant l'estiu de l'hemisferi nord, els jets orientals es poden formar a les regions tropicals, on normalment l'aire sec troba més aire humit a gran altitud. Els jets de baix nivell també són típics de diverses regions com el centre dels Estats Units. També hi ha corrents en jet a la termosfera.
Els meteoròlegs utilitzen la ubicació d'alguns dels corrents en jet com a ajuda en la predicció del temps. La principal rellevància comercial dels corrents en jet es troba en els viatges aeris, ja que el temps de vol es pot veure afectat dràsticament si el sentit del vol és a favor del flux o en contra. En general les companyies aèries malden per a fer coincidir els vols "amb" el corrent en jet a fi d'obtenir un important estalvi de temps i de combustible. Les vies dinàmiques de l'Atlàntic Nord són un exemple de com les companyies aèries i el control del trànsit aeri treballen junts per a adaptar-se al corrent en jet i als vents en altura; això ofereix el màxim benefici a les companyies aèries i altres usuaris. La turbulència de l'aire clar, un perill potencial per a la seguretat dels passatgers de l'avió, es troba sovint a les proximitats d'un corrent en jet, però no crea una alteració substancial en els temps de vol.
Descobriment Els primers indicis d'aquest fenomen van venir del professor nord-americà Elias Loomis a la dècada del 1800, quan va proposar un potent corrent d'aire a l'atmosfera superior que bufava d'oest a est a través dels Estats Units com a explicació del comportament de les grans tempestes.Sunny Intervals and Showers: our changing weather, p.142; Weidenfeld & Nicolson, London, 1992. Després de l'erupció del volcà Krakatoa de 1883, els observadors del temps van fer un seguiment i van mapejar els efectes sobre el cel durant diversos anys. Van titllar el fenomen de "corrent de fum equatorial".See: A la dècada de 1920, un meteoròleg japonès, Wasaburo Oishi, va detectar el corrent en jet des d'un lloc prop del mont Fuji.Ooishi, W. (1926) Raporto de la Aerologia Observatorio de Tateno (in Esperanto). Aerological Observatory Report 1, Central Meteorological Observatory, Japan, 213 pages. Va seguir els globus pilot, també coneguts com a pibals (globus utilitzats per a determinar els vents de nivell superior),Martin Brenner. Pilot Balloon Resources. Retrieved on 13 May 2008. mentre pujaven a l'atmosfera. Desgraciadament l'obra d'Oishi va passar en gran part desapercebuda fora del Japó perquè es va publicar en esperanto.
El pilot nord-americà Wiley Post, el primer home que va volar pel món en solitari l'any 1933, sovint s'associa amb el descobriment dels corrents en jet. Post va inventar un vestit a pressió que li permetia volar per sobre dels . L'any abans de la seva mort, Post va fer diversos intents de vol transcontinental a gran altitud i es va adonar que de vegades la seva velocitat de terra superava molt la seva velocitat aèria.Acepilots.com. Wiley Post. Retrieved on 8 May 2008. S'atribueix al meteoròleg alemany Heinrich Seilkopf l'encunyació el 1939 d'un terme especial, Strahlströmung (literalment "corrent en jet "), per al fenomen.Seilkopf, H., Maritime meteorologie, which is volume II of: R. Habermehl, ed., Handbuch der Fliegenwetterkunde [Handbook of Aeronautical Meteorology] (Berlin, Germany: Gebrüder Radetzke [Radetzke Brothers], 1939); Seilkopf coins the word "Strahlströmung" on page 142 and discusses the jet stream on pages 142–150.Arbeiten zur allgemeinen Klimatologie By Hermann Flohn p. 47 Moltes fonts atribueixen la comprensió real de la naturalesa dels corrents en jet als nombrosos vols, per exemple, entre els EUA i el Regne Unit, durant la Segona Guerra Mundial. Els aviadors notaven habitualment vents de cua de l'oest superiors a . De la mateixa manera, el 1944, un equip de meteoròlegs nord-americans a Guam, entre els quals Reid Bryson, va tenir prou observacions per a pronosticar vents de l'oest molt intensos que alentirien els bombarders nord-americans que anaven rumb al Japó.
Descripció miniatura|250x250px|Configuració general dels corrents en jet polar i subtropical miniatura|500x500px|Secció transversal dels corrents en jet subtropical i polar per latitud Els corrents en jet polar es troben normalment a prop del nivell de pressió de 250 hPa (aproximadament 1/4 d'atmosfera), és a dir, de sobre el nivell del mar, mentre que els corrents en jet subtropicals, més febles, són molt més alts, entre . Els corrents en jet segueixen trajectòries ondulades, tant lateralment com en alçada. Es formen prop de trencaments a la tropopausa, a les transicions entre les cèl·lules de circulació polar, Ferrel i Hadley, la circulació de les quals, amb la força de Coriolis actuant sobre aquestes masses, impulsa els corrents en jet. El jet polar, que circula a menor altitud, i sovint s'atansa a latituds mitjanes, afecta molt el temps i l'aviació.David R. Cook Jet Stream Behavior. Retrieved on 8 May 2008.B. Geerts and E. Linacre. The Height of the Tropopause. Retrieved on 8 May 2008. El corrent en jet polar es troba habitualment en latituds entre 30° i 60° (més a prop dels 60°), mentre que els corrents en jet subtropicals es troben a prop dels 30° de latitud. Aquests dos jets es fusionen en alguns llocs i moments, mentre que en altres ocasions estan ben separats. Es diu que el corrent en jet polar del nord "segueix el sol" mentre migra lentament cap al nord a mesura que aquest hemisferi s'escalfa, i cap al sud de nou quan es refreda.National Weather Service JetStream. The Jet Stream. Retrieved on 8 May 2008.McDougal Littell. Paths of Polar and Subtropical Jet Streams. Retrieved on 13 May 2008.
Un corrent en jet sol tenir una amplada d'uns quants centenars de quilòmetres, mentre que el seu gruix vertical normalment no arriba a .
Tot i tenir llargues distàncies de continuïtat, en els corrents en jet les discontinuïtats no són rares. La trajectòria del jet sol tenir una forma serpentejant i els meandres es propaguen cap a l'est a velocitats més baixes que la del vent real dins del flux. Cada gran meandre es coneix com ona de Rossby (ona planetària). Les ones de Rossby són causades per canvis en l'efecte Coriolis amb la latitud. Les depressions (o zones de baixes pressions) d'ona curta són ones d'escala més petita superposades damunt de les ones Rossby, d'una escala de 1,000 a 4,000 quilòmetres de llarg, que es mouen a través del flux principal d'ona llarga, les "crestes" i les "depressions" dins de les ones Rossby.Glossary of Meteorology. Cyclone wave. Retrieved on 13 May 2008.Glossary of Meteorology. Short wave. Retrieved on 13 May 2008. Els corrents en jet es poden trencar en dos quan troben una zona de baixes pressions, que desvia una porció del corrent en jet sota la seva base, mentre que la resta del jet es mou cap al seu nord.
Les velocitats del vent són més altes quan les diferències de temperatura entre les masses d'aire són més grans, i sovint superen els . S'han mesurat velocitats de
El corrent en jet es mou d'oest a est provocant canvis de temps.Jet Streams On Earth and Jupiter. Retrieved on 4 May 2008. Els meteoròlegs ara entenen que la trajectòria dels corrents en jet afecta els sistemes de tempestes ciclòniques a nivells més baixos de l'atmosfera, de manera que el coneixement del seu curs s'ha convertit en una part important de la previsió meteorològica. Per exemple, el 2007 i el 2012, Gran Bretanya va patir greus inundacions com a conseqüència de la retenció del jet polar al sud durant l'estiu.Blackburn, Mike; Hoskins, Brian; Slingo, Julia:
Causa miniatura|250x250px|Representació altament idealitzada de la circulació global. Els jets de nivell superior tendeixen a fluir latitudinalment al llarg dels límits de la cel·la. En general, els vents són més forts immediatament sota la tropopausa (excepte localment, durant els tornados, els ciclons tropicals o altres situacions anòmales). Si dues masses d'aire de diferents temperatures o densitats es troben, la diferència de pressió resultant causada per la diferència de densitat (que en última instància provoca el vent) és més alta dins de la zona de transició. El vent no flueix directament de la zona calenta a la freda, sinó que és desviat per l'efecte Coriolis i flueix al llarg del límit de les dues masses d'aire.John P. Stimac. Air pressure and wind. Retrieved on 8 May 2008.