upright=1.3|miniatura|La basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. upright=1.3|miniatura|El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. upright=1.3|miniatura|El palau fet construir el 1769 pel degà del capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. upright=1.3|miniatura|L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia. Des del 1026 a la revolució el bisbe de Lisieux portava també el títol de comte de Lisieux. La seu fou suprimida pel concordat del 15 de juliol de 1801.
Territori La diòcesi comprenia la part central de Normandia. Estava delimitada al nord pel mar i per l'arxidiòcesi de Rouen, a l'est per la diòcesi d'Eveux, al sud per la de Séez i a l'oest també per la de Séez i la de Bayeux.
La seu episcopal era la ciutat de Lisieux, on es trobava la catedral de Sant Pere.
El territori diocesà comprenia 478 parròquies (Lieuvin, Pont-Audemer, Auge i Gacé), agrupades en 4 ardiaconats i 14 decanats.Louis Du Bois, Histoire de Lisieux (ville, diocèse et arrondissement), Lisieux 1846, tome 1, p. 351 e seguenti.
Història Els orígens de la diòcesi de Lisieux són incerts. El primer bisbe històricament documentat és Teodobald, que va viure durant la primera meitat del , que participà a tres concilis celebrats a Orleans el 538, el 541 i el 549. La cronologia del primer mil·lenni té força llacunes. Noviomagus Lexoviorum, capital dels Lexovis, era una civitas de la província romana de la Gàl·lia Lugdunense segona, com es veu a la Notitia Galliarum d'inicis del .Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora , I, p. 555. Nel periodo tardo-imperiale le civitates venivano abitualmente identificate e nominate con il nome del popolo di appartenenza: civitas Lexoviorum da cui l'odierno nome di Lisieux. Des del punt de vista religiós, igual que del civil, Lisieux depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Rouen, seu metropolitana provincial.
No se sap res de la catedral primitiva de Lisieux. Al el bisbe Herbert († 1050) i Hugues d'Eu († 1077) procediren a la seva reconstrucció en estil romànic; va ser probablement en aquesta ocasió que van ser descobertes les relíquies dels sants Ursino, Patrici i Berthevin (Cando), que un ritual del 1661 reconegué com el primer bisbe de Lisieux. La nova catedral va ser destruïda per un incendi el 1136 i reconstruïda en forma gòtica entre el 1160 i el 1230.
Entre els bisbes de Lisieux es recorden: Freculf (), alumne de l'escola palatina fundada per Carlemany; Arnoul (renuncià el 1181), qui donà inici a la construcció de la catedral i un important autor eclesiàstic; Nicolau Oresme († 1382), filòsof, matemàtic i preceptor de Carles V; Pierre Cauchon († 1442), el nom del qual està relacionat amb el procés contra Joana d'Arc; Léonor Goyon de Matignon I († 1677), qui instituí el seminari diocesà.
La diòcesi va ser suprimida mitjançant la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, després de la signatura del concordat. La major part del seu territori va ser incorporat al bisbat de Bayeux, mentre que porcions menors van ser agregades als bisbats d'Évreux i de Séez.
El 12 de juliol de 1855 es concedí el dret als bisbes de Bayeux de portar el títol de bisbe de Lisieux.
Cronologia episcopal Tibald de Lisieux (Theudobaudis, Theudebaud o Theudobaud), primer bisbe 538-549, present als tercer i quart concilis d'Orleans, i representat al cinquè concili del 549 Eteri, vers 560 Launobald (Launebaud), vers 650 Higge, vers 658 Leodebold (Leudebold), vers 663 Freculf de Lisieux, 820-852 Hairard (Airard), 863-876 Roger (Rogier), avant 980-1020, † 1020 Robert, vers 1024-1026 Herbert, 1026-1049, † 1049 Hug d'Eu, 1050-1077, † 1077 Gilbert Maminot, 1077-1101, † 1101 Foucher, 1101-1102 (germà de Ranulf Flambard, bisbe de Durham, guardià del bisbat de 1102 a 1105 Joan I, 1107-1141, † 1141 Arnul de Lisieux, 1141-1182 Raül de Varneville, 1182-1193 Guillem I de Rupière, 1193-1201, † 1201 Jordà Du Hommet, 1202-1218, † 1218 Guillem II Du Pont-de-L'Arche, 1218-1250 Folc d'Astin, 1250-1266, † 1266 Guiu I Du Merle, 1267-1285, † 1285 Guillem III d'Asnières, 1285-1298, † 1298 Joan II de Samois, 1298-1302, † 1302 Guiu II d'Harcourt, 1303-1336, † 1336 Guillem IV de Charmont, 1336-1349, † 1349 Guillem V Guitart, 1349-1358 Joan III de Dormans, cardenal, 1358-1360 Ademar Robert, 1360-1368 Alfons Chevrier, 1368-1377, † 1377 Nicolau Oresme, 1377-1382, † 1382 Guillem VI d'Estouteville, 1382-1414, † 1414 Pere I Fresnel, 1415-1418, † 1418 Mateu Du Boscq, 1418, † 1418 Branda de Castiglione, cardenal, 1420-1424 Zanó de Castiglione, 1424-1432 Pere II de Cauchon de Somièvre, transf. des de Beauvais, 1432-1442, † 1442 Pasquier de Vaux, 1443-1447, † 1447 Tomàs Basin, 1447-1474 Antoni Raguier, 1474-1482, † 1482 Esteve Blosset de Carrouges, 1482-1505, † 1505 Joan IV Le Veneur de Tillières, cardenal, 1505-1539, † 1543 Jaume d'Annebault, cardenal, 1539-1558, † 1558 Joan V Hennuyer, 1560-1578, † 1578 Joan VI de Vassé, 1580-1583, † 1583 Anne de Pérusse des Cars (o d'Escars) de Givry, cardenal, 1585-1598 Francesc Rouxel de Médavy, 1598-1617, † 1617 Guillem VII Du Vair, 1617-1621, † 1621 Guillem VIII Aleaume, 1622-1634, abans bisbe de Riez, † 1634 Felip Cospéan, 1635-1646, † 1646 Leonori I Goyon de Matignon, 1646-1677 Leonori II Goyon de Matignon, 1677-1714, † 1714 Enric Ignasi de Brancas, 1715-1760, † 1760 Jaume Maria de Caritat de Condorcet, 1761-1783, † 1783 Juli-Basili Ferron de La Ferronays, 1783-1799, darrer bisbe de Lisieux, † 1799 Vacant 1799-1801
Referències
Vegeu també Bisbat de Bayeux i Lisieux Butlla Qui Christi Domini Concordat del 1801
Bibliografia
LGE (La grande Encyclopédie), volum XXII, pàg. 324 Annuaire du diocèse de Bayeux et Lisieux
Fonts Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Lisieux Bayeux a l'Enciclopèdia Catòlica Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. XI, París 1759, coll. 762-862 Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. II, París 1910, pp. 235–237 Honoré Fisquet, La France pontificale, histoire chronologique et biographique des archevêques et évêques de tous les diocèses de France. Métropole de Rouen. Bayeux et Lisieux, Paris, pp. 219–375 Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 566–567 Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 , p. 304; vol. 2 , p. 176; vol. 3 , p. 224; vol. 4 , p. 220; vol. 5, p. 243; vol. 6, p. 261 Butlla Qui Christi Domini, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 245–249 Mapa de l'antiga diòcesi de Lisieux
Categoria:Bisbats de França Categoria:Bisbats suprimits Categoria:Bisbats erigits al segle VI