Yves Montand (Monsummano Terme, 13 d'octubre de 1921 − Senlis, 9 de novembre de 1991), nascut amb el nom d'Ivo Livi, fou un cantant, actor de cinema i intèrpret de music-hall francès d'origen italià.
Yves Montand va néixer a Monsummano Alto, a la Toscana, Itàlia; fill de Josephine i Giovanni, uns camperols pobres de religió catòlica. El 1921, poc temps després del seu naixement, la família de Montand va emigrar a França. Quan van demanar la nacionalitat francesa, el pare va argüir que havien deixat Itàlia per escapar del règim de Mussolini. Montand va créixer a Marsella, on va treballar a la perruqueria de la seva germana i després als molls. Va començar la carrera en l'espectacle com a cantant de music-hall. El 1944 va ser descobert per Édith Piaf a París, que el va fer membre de la seva companyia artística i es convertí en la seva mentora i amant.
Va ser reconegut internacionalment, per protagonitzar nombroses pel·lícules. El 1951 es va casar amb la també actriu Simone Signoret i ambdós van coprotagonitzar diverses pel·lícules al llarg de les seves carreres. El matrimoni va durar fins a la mort d'ella el 1985, encara que Montand va tenir diverses amants àmpliament publicitades, principalment Marilyn Monroe, amb qui va realitzar una de les seves últimes pel·lícules, Let's Make Love.
Durant la seva carrera, Montand va actuar a nombroses pel·lícules estatunidenques, així com a Broadway. Va ser nominat per a un Premi César al millor actor el 1980 per I... comme Icare i novament el 1984 per Garçon!
El 1986, amb 65 anys, va fer una de les seves actuacions més memorables com l'oncle, a Jean de Florette, protagonitzada per Gérard Depardieu, i Manon des sources, coprotagonitzada per Emmanuelle Béart. La pel·lícula va ser un èxit mundial de crítica i va incrementar la seva fama als Estats Units, on va actuar en el programa televisiu Late Night amb David Letterman.
Vida personal L'únic fill de Montand, anomenat Valentín, nascut el 1988, va ser amb la seva ajudant Carole Amiel. En una demanda de paternitat que es va produir a França, una altra dona va acusar Montand de ser el pare de la seva filla i va anar als jutjats per obtenir una mostra de l'ADN d'ell. Montand s'hi va negar, però la dona va persistir en la seva tenacitat fins a la mort de l'actor. En un arbitratge judicial posterior, la dona va guanyar el dret que Montand fos exhumat i prengués una mostra al cadàver. Després del procés, l'anàlisi va demostrar que ell no era el pare de la nena.
En els seus últims anys, va viure a St. Paul de Vence, la Provença, fins a la seva mort. Va ser enterrat al cementiri Père Lachaise de París. El 9 de novembre de 1991, Yves Montand va morir a Senlis (al nord de París, França), víctima d'un infart,Yves Montand. Internet Movie Database durant el rodatge de la pel·lícula IP5 (L'île aux pachydermes), de Jean-Jacques Beineix."The Return of Jean-Jacques Beineix, Pt. II", Video Business, 5 June 2009.
Cançons À bicylette, À Paris, Amour, mon cher amour, Bal, petit bal, Barbara, C'est si bon, Dans les plaines du Far West, Douce folie, En sortant de l'école, Est-ce ainsi que les hommes vivent?, J'aime t'embrasser, Je suis venu à pied, La fille du boulanger, L'assassin du dimanche, La Vie en rose, Les feuilles mortes, Le temps de cerises, Les chants des partisans, Les enfants qui s'aiment, Les grands boulevars, Ma Gigolette, Mathilda, Paris-canaille, Sous le ciel de Paris, Un gamin de Paris.
Discografia miniatura|Tomba de Simone Signoret i d'Yves Montand al Cementiri de Père Lachaise de París Montand chante Prévert Flamence de Paris Mathilda
Filmografia miniatura|Yves Montand el 1982 Les seves pel·lícules més destacades són: 1944: Étoile sans lumière de Marcel Blistène: Pierre 1945: Silence...antenne de René Lucot - curt- 1946: Les portes de la nit (Les Portes de la nuit) de Marcel Carné: Diego 1948: L'Idole d'Alexandre Esway: Fontana 1949: La Ville et ses chansons de Jacques Planche - curt - 1950: Souvenirs perdus de Christian-Jaque: Raoul, a l'esquetx Un violon 1950: Parigi è sempre Parigi - de Luciano Emmer – només cançó - 1951: L'Auberge rouge de Claude Autant-Lara 1951: Mon ami Pierre de Paula Neurisse i Louis Félix 1952: Paris chante toujours ! de Pierre Montazel: ell mateix 1953: Le Salaire de la peur d'Henri-Georges Clouzot: Mario 1953: Etoiles au soleil de Jacques Guillon - Ell mateix - curt- 1954: Tempi nostri d'Alessandro Blasetti i Paul Paviot: Vasco 1954: L'Air de Paris de Marcel Carné – Només veu - 1955: Les héros sont fatigués d'Yves Ciampi: Michel Rivière 1955: Napoléon de Sacha Guitry: le Maréchal Lefebvre 1955: Margarida de la nit (Marguerite de la nuit) de Claude Autant-Lara: M.Léon 1956: Uomini e lupi de Giuseppe De Santis: Ricuccio 1957: Die Windrose de Joris Ivens i Yannick Bellon, a l'esquetx: Un matin comme les autres - Yves 1957: Les Sorcières de Salem de Raymond Rouleau: John Proctor 1957: La grande strada azzurra de Gillo Pontecorvo: Giovanni Squarcio 1958: Festa di maggio de Luis Saslavsky: Jean Meunier 1958: The Vikings de Richard Fleischer – Només la narració - 1959: La Legge de Jules Dassin: Matteo Brigante 1959: Django Reinhardt de Paul Paviot: veu en off 1960: Let's Make Love de George Cukor: Jean-Marc Clément / Alexander Dumas 1961: Sanctuary de Tony Richardson: Candy 1961: No em diguis adéu (Goodbye Again) d'Anatole Litvak: Roger Demarest 1962: La meva dolça geisha (My Geisha) de Jack Cardiff: Paul Robeix 1963: Le Joli Mai de Chris Marker - Només la narració - 1965: Compartiment tueurs de Costa-Gavras: l'inspector Grazziani, anomenat "Grazzi" 1966: La guerra s'ha acabat (La Guerre est finie) d'Alain Resnais: Diego Mora 1966: Is Paris Burning? de René Clément: Marcel Bizien 1966: Grand Prix de John Frankenheimer: Jean- Pierre Sarti 1966: Rotterdam Eurosport de Joris Ivens - curt, només el comentari - 1966: Le Cours d'une vie de Jean Desvilles i Jacques d'Arribehaude- curt, només el comentari - 1966: Louis Lecoin curt, només el comentari - 1967: Vivre pour vivre de Claude Lelouch: Robert Colomb 1968: Un soir, un train d'André Delvaux: Mathias, segons un llibre de Johan Daisne 1969: Mister Freedom de William Klein: el Capità Formidable 1969: Z de Costa-Gavras: el diputat 1969: Le Diable par la queue de Philippe de Broca: el baró César 1969: L'Aveu de Costa-Gavras: Gérard 1969: Le Deuxième Procès d'Arthur London de Chris Marker - migmetratge - 1969: Jour de tournage de Chris Marker - curt- 1969: Dieu a choisi Paris de Gilbert Prouteau – Només la veu - 1970: On a Clear Day You Can See Forever de Vincente Minnelli: Dr Marc Chabot 1970: El cercle vermell (Le Cercle rouge) de Jean-Pierre Melville: Jansen 1971: La Folie des grandeurs de Gérard Oury: Blaze 1972: Tout va bien de Jean-Luc Godard: Jacques 1972: César et Rosalie de Claude Sautet: César 1973: Le Fils de Pierre Granier-Deferre: Ange Orahona 1973: État de siège de Costa-Gavras: Philip Michael Santore 1973: Les Deux Mémoires de Jorge Semprún - Només la narració - 1974: La Solitude du chanteur de fond de Chris Marker (documental) 1974: Le Hasard et la violence de Philippe Labro: Laurent Bermann 1974: Tres amics, les seves dones i els altres (Vincent, François, Paul... et les autres) de Claude Sautet: Vincent 1974: T'es fou Marcel de Jean Rochefort - curt- 1974: Una mariposa en la noche de Armando Bó - curt, només la veu - 1974: Vive la France de Michel Audiard - documental, només la veu - 1975: Section spéciale de Costa-Gavras 1975: El meu home és un salvatge (Le Sauvage) de Jean-Paul Rappeneau: Martin 1976: Policia Python 357 (Police Python 357) d'Alain Corneau: l'inspector Marc Ferrot 1977: Le Grand Escogriffe de Claude Pinoteau: Morland 1977: Jacques Prévert de Jean Desvilles - curt, documental 1977: La Menace d'Alain Corneau: Henri Savin 1977: Le Fond de l'air est rouge de Chris Marker – 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey: Jean Larréa 1979: Clair de femme de Costa-Gavras: Michel 1979: I comme Icare d'Henri Verneuil: el procurador Henri Volney 1981: Le Choix des armes d'Alain Corneau: Noël Durieux 1982: Tout feu, tout flamme de Jean-Paul Rappeneau: Victor Valance 1983: L'Été meurtrier de Jean Becker - només cançó - 1983: Garçon ! de Claude Sautet: Alex 1985: Tempête de neige sur la jungle de Jacques-Yves Cousteau - documental - 1986: Jean de Florette de Claude Berri: César Soubeyran anomenat "Papet" 1986: Manon des sources de Claude Berri: César Soubeyran anomenat "Papet" 1987: Beyond therapy de Robert Altman – només la veu - 1988: Tres entrades per al 26 (Trois places pour le 26) de Jacques Demy: ell mateix 1991: Netchaïev est de retour de Jacques Deray: Pierre Marroux 1992: IP5: L'île aux pachydermes de Jean-Jacques Beineix: Léon Marcel
Referències
Enllaços externs
Montand interpreta Les feuilles mortes, poema de Jacques Prévert al YouTube International Jose Guillermo Carrillo Foundation
Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Persones de la província de Pistoia Categoria:Cantants toscans Categoria:Actors toscans Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Cantants francesos Categoria:Morts d'infart de miocardi Categoria:Morts a l'Oise Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors francesos morts al segle XX Categoria:Actors italians morts al segle XX Categoria:Actors italians nascuts al segle XX