Els nootròpics o drogues intel·ligents (en anglès: nootropìcs o smart drugs) són aquelles substàncies que actuen sobre les capacitats cognitives de forma que pretesament en potencien la memòria i potencien la intel·ligència. S'administren en forma de suplements dietètics, nutracèutic i d'aliment funcional de forma que millorarien un o més aspectes de la funció mental, com la memòria de treball, lamotivació i l'atenció. . La paraula nootròpic va ser encunyada l'any 1972 pel doctor romanès Corneliu E. Giurgea, derivades de les paraules del grec νους nous, o "ment", i τρέπειν trepein que significa "tornar".
A efectes pràctics, un nootròpic seria qualsevol substància que millorés la intel·ligència, la memòria i la capacitat d'aprenentatge. Tècnicament, els nootròpics actuen de tres maneres per aconseguir això: Redueixen els danys físics o químics que el cervell pot rebre i alenteixen el deteriorament natural de les seves funcions. Reparen els danys del cervell que ja han estat soferts. Milloren les funcions del cervell en aportar-li més oxigen, augmentar el nombre de neurotransmissors i reduir la seva degradació, dilatar els vasos sanguinis cerebrals, etc.
La definició de droga segons la gran Enciclopèdia Catalana té més accepcions de les conegudes per tothom: «Droga. 1. Cadascun dels principis actius presents en vegetals (alcaloide, oli essencial, saponina, substància purgant) o animals (castori, mesc, cantaridina), els quals, convenientment preparats i conservats, són emprats en terapèutica i experimentació. 2. Cadascuna de les substàncies que alteren l'estat d'ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència. 3. Qualsevol substància emprada com a ingredient en química, farmàcia o tintoreria.»Droga in: Gran Diccionari de la llengua catalana
Tipus de nootròpics És molt difícil classificar els nootròpics segons la seva funció final, ja que aquesta depèn de l'estat anímic, psíquic i de salut. Per això s'acostumen a classificar segons el seu origen. Aquesta manera ens permet distingir primer de tot entre nutrients intel·ligents (substàncies nootròpiques purament naturals) i drogues intel·ligents (substàncies nootròpiques que s'obtenen només després d'algun tipus de síntesi química).
Plantes i aliments tranquil·litzants: valeriana, llúpol, rosella, aliments amb alta concentració d'hidrats de carboni i sucre.
Vitamines i minerals tranquil·litzants: Magnesi, vitamina B3.
Aminoàcids tranquil·litzants: GABA (neurotransmissor inhibidor).
Substàncies de síntesi: Benzodiacepines (Valium®), codeïna.
Plantes i aliments estimulants: cafè, ginseng, regalèssia, aliments alts en proteïnes i baixos en hidrats de carboni i greixos, com carn de pollastre, clares d'ou i peix blanc.
Vitamines i minerals estimulants: vitamina B12, subultiamina (derivada de la vitamina B1).
Aminoàcids estimulants: àcid glutàmic, fenilanina, taurina.
Substàncies de síntesi estimulants: amfetamines, deanol, efedrina.
Nutrients i plantes potenciadors de les capacitats cognitives: nabiu, ginseng.
Vitamines i minerals potenciadors de les capacitats cognitives: fosfolípids, vitamina E.
Aminoàcids potenciadors de les capacitats cognitives: Acetil-L-carnitina, àcid alfalipoic.
Potenciadors sintètics de les capacitats cognitives: deanol o dimetilaminoetanol, dihidroergotoxina, piracetam, vincamina, vasodilatadors cerebrals com la brovincamina.
Història dels nootròpics Les drogues intel·ligents són un fenomen de finals del .
Es té constància de la consumició d'opi en societats de l'Orient Mitjà com la sumèria en el tercer mil·lenni abans de Crist, i probablement també s'utilitzava a l'antic Egipte com a planta analgèsica i anestèsica. També el cafè i el te tenen orígens llunyans que es remunten a Àfrica i Àsia, amb la diferència que aquests no van arribar a Europa fins molt avançada la història. En el cas del te, ja al , un metge xinès recomanava beure'n per augmentar la concentració. Igualment, la història del tabac i la coca (que no pas la cocaïna) es remunta a les civilitzacions precolombines d'Amèrica Central.
Posteriorment, van néixer les drogues sintètiques responent inicialment a necessitats mèdiques. Per exemple, les amfetamines es van crear com a substitutes d'una substància anomenada efedrina que servia per dilatar els bronquis, facilitant la respiració a la gent amb asma. Durant la Segona Guerra Mundial i sobretot en la Guerra de Vietnam, les amfetamines es van utilitzar com a estimulants per mantenir els soldats més desperts, i a continuació les van fer servir tot tipus d'esportistes per millor les seves marques, igual que molts estudiants per aguantar les llargues nits de les temporades d'exàmens. Més tard es va descobrir els greus i variats efectes perjudicials que tenen, i finalment es van prohibir.
Es pot dir que les drogues intel·ligents sintètiques neixen alhora que es fa el descobriment de les vitamines, a principi de . En un ambient d'investigacions científiques contínues, als anys 40, Albert Hoffman creà el primer nootròpic sintètic, la dihidroergotoxinina, en el decurs de la seva investigació sobre els derivats de l'ergot que també va permetre descobrir l'LSD de manera accidental. Més endavant, el 1960, uns laboratoris belgues van crear el Piracetam, una substància que inicialment s'utilitzava per evitar marejos durant els viatges, però que també té qualitats com ara augmentar la capacitat d'aprenentatge i prevenir problemes cognitius.
Les vitamines, des del seu descobriment, han estat plenament relacionades amb les drogues intel·ligents, ja que igual que elles tenen la capacitat de suavitzar i reduir els efectes dels radicals lliures, que provoquen l'envelliment de les cèl·lules, també les del cervell. És per això que deficiències importants de vitamines poden arribar a provocar demència. El Premi Nobel Linus Pauling, reconegut per haver descrit els processos biològics implicats en l'envelliment cel·lular, va recomanar durant tota la seva carrera l'ús de suplements de vitamines, substàncies antioxidants i nootròpics. Pauling va insistir també en que, igual que les drogues intel·ligents, les vitamines són importants no només per prevenir sinó també per potenciar les nostres capacitats. Això va obrir un debat, ja que altres científics influents com Sthal pensaven que la potenciació cognitiva mitjançant suplements terapèutics era més un concepte que una realitat i que no hi havia cap fàrmac que no fos massa dèbil o d'eficàcia molt transitòria a l'hora de lluitar contra malalties com l'Alzheimer. Tal com ell deia, no hi ha cap teràpia amb fàrmacs que pugui anul·lar els mals causats per l'alzheimer, encara que sí que és possible alentir el procés degeneratiu. Pauling defensava que si un individu sa prenia suplements vitamínics o algun tipus de nootròpic, el seu nivell de vida i les seves capacitats augmentaven, volent dir que no s'han d'usar les drogues intel·ligents com a medicament sinó com a potenciador.
Durant la segona meitat de , la creació de nous nootròpics sintètics va créixer considerablement, igual que la seva popularització. El terme smart drug es va començar a utilitzar després de les publicacions de Smart Drugs and Nutrients i Drugs II. The Next Generation per part del Cognitive Enhancement Research Institute durant la dècada dels 90, en la qual la informació i els coneixements sobre els nootròpics es van començar a difondre i a debatre també en els mitjans de comunicació.
Avui en dia, la xarxa està plena de webs on comprar aquest tipus de productes més o menys legalment, ja que encara que alguns es venen en farmàcies i herbolaris (si són naturals) amb tota normalitat, d'altres estan prohibits per diverses legislacions.
Beneficis i perjudicis dels nootròpics Beneficis Els nootròpics eleven el nombre de neuroquímics al cervell (neurotransmissors, enzims i hormones), permeten que hi arribi més oxigen i estimulen el creixement dels nervis. Depenent del tipus de nootròpics que utilitzem obtindrem diferents resultats de millora: Millora de la memòria, de la concentració, de la percepció dels colors; augment de la vigilància i de l'impuls sexual; més facilitat per pensar, pel càlcul, per innovar, etc. En general milloren tots els processos de categoria alta del pensament. Aquestes millores són produïdes per nootròpics colinèrgics o per altres com la cafeïna, la cocaïna, la nicotina i les amfetamines. Millora de l'humor, del rellotge biològic, fan estar relaxat. Aquests efectes són donats pels nootròpics de tipus serotonèrgic. Millora de la intel·ligència i el funcionament mental en eliminar els efectes provocats per depressions: desaparició de les sensacions de tristesa, culpabilitat, desesperació, ansietat, por, desemparament, etc. desaparició de l'apatia (manca de curiositat, d'interès, de determinació...). desaparició de l'insomni, fatiga, de la pèrdua mental d'energia, dels problemes per concentrar-se i/o per prendre decisions, etc.
Aquestes propietats les tenen diferents tipus d'herbes, vitamines i nutrients nootròpics. Millora de la capacitat d'aprenentatge, propietat que tenen algunes herbes i medicaments. Estimulació del creixement del nervi i protecció de les cèl·lules del cervell: efectes donats per nootròpics com la vitamina C. Alguns nootròpics tenen propietats medicinals i serveixen per alentir l'avanç de malalties com l'Alzheimer, el Parkinson i la hipòxia (falta d'oxigen al cervell). Aquestes propietats encara estan sent investigades en laboratoris.
Aquestes propietats les tenen nootròpics com la selegilina i el coenzim Q-10. Millora del reg sanguini i del metabolisme. Millora produïda per nootròpics com Acetil-L-carnitina (ALCAR).
Perjudicis Els nootròpics també tenen alguns desavantatges: Poden provocar efectes secundaris com ara: Al·lucinacions (LSD en dosis de 20-30 µg). Trastorns gàstrics (àcid nicotínic). Augment o disminució de la pressió arterial (àcid nicotínic). Sensació de picor a la pell (àcid nicotínic). Nàusees (yoimbina) Malestar (yoimbina) Sentiment d'irritació Acidosi (piracetam) Obstaculització de la codificació de la memòria (cafeïna).
Els efectes secundaris poden no ser immediats i poden tardar uns quants dies a aparèixer. Pot arribar a ser extremadament dolent pel nostre cervell utilitzar nootròpics colinèrgics en elevades dosis, ja que això pot provocar un excés d'acetilcolina, que en quantitats elevades és perillosa pel nostre cervell. Si un individu s'acostuma a un nootròpic, al cap del temps, per arribar als mateixos efectes que al principi haurà de consumir una quantitat més elevada de nootròpics (provoquen tolerància). Alguns són il·legals i només es troben al mercat negre o només es poden obtenir a les farmàcies amb recepta mèdica. Algunes drogues amb efectes nootròpics poden canviar la percepció de la vida i la personalitat del consumidor al cap del temps. Alguns necessiten consumir-se en molta quantitat i/o durant un període més o menys llarg de temps perquè es comenci a notar l'efecte. Alguns nootròpics provoquen efecte rebot. Alguns provoquen alteracions en els hàbits de dormir o ocasionen pèrdua de son, cosa que va malament pel nostre organisme (tirosina). Alguns nootròpics estan contraindicats per consumidors de vitamines o medicaments (yoimbina).
Classificació segons els mecanismes d'acció Els fàrmacs nootròpics estan generalment disponibles per prescripció o per importació personal. Les altres substàncies nootròpiques enumerades a baix són suplements alimentosos o components de plantes fitoterapèutiqueas, i estan disponibles generalment en els magatzems d'aliments naturistes, herbolaris, centres dietètics i botigues de comestibles. El terme fàrmac aquí s'utilitza com a designació legal, i no indica major eficàcia. Els efectes, l'eficàcia, i la potència dels nootròpics difereixen d'una substància a una altra i entre diferents individus. Veure les descripcions de la substància a baix per a més detall.
Activadors cerebrals