miniatura|upright=1.3|L'actual palau episcopal de Metz, situat a l'antiga abadia de Sainte-Glossinde, fundada el . miniatura|upright=1.3|L'antic palau episcoapl, inicat al , però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. miniatura|upright=1.3|La basílica Notre-Dame-de-Bon-Secours a Saint-Avold.
El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu. El 2013 tenia 813.000 batejats sobre una població de 1.045.066 habitants. Des de 1225 a 1789 el bisbes de Metz foren també comtes de Metz.
Territori La diòcesi comprèn el departament francès de Mosel·la.
La seu episcopal és la ciutat de Metz, on es troba la catedral de Sant Esteve.
El territori s'estén sobre 6.226 km², i està dividit en 649 parròquies, agrupades en cinc zones (Metz, Thionville, Saint-Nabor, Château-Salins/Sarrebourg i Sarreguemines/Bitche) i 25 arxiprestats.
Història La diòcesi de Metz va ser probablement erigida cap a finals del ; l'antiga tradició, testificada pels catàlegs episcopals ja al , reconeix com el primer bisbe a Climent. No obstant això, els primers bisbes no gaudeixen d'un rastre segur,René Bour, Histoire de Metz, 1979, p. 48. fins que un dels dos Víctors, la signatura del qual apareix en un document elaborat el 346 amb el qual, en el pseudo-consell de Colònia, a un grup de bisbes va prendre com a seva la decisió del Concili de Sàrdica a favor de sant Atanasi; i a Esperi, que va prendre part en el Sínode de Clermont el 535.
Divodurumera la capital i centre administratiu dels pobles celtes del mediomàtrics a la província romana de la Gàl·lia belga prima, com ho demostra la Notitia Galliarum d'inicis del .Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora , I, p. 556. Des del punt de vista tant religiós com civil, Metz depenia de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Trèveris, seu metropolitana províncial. S'integrà en el regne d'Austràsia merovingi, car Metz n'era la capital i després a l'Imperi Carolingi
A partir del 717 van obtenir drets d'immunitat en els seus dominis. El 775 un diploma de Carlemany va treure les seves possessions del control reial originant el poder temporal dels bisbes de Metz.René Bour, Histoire de Metz p40 éditions Serpenoise 1979 El 783 a petició del capellà de Carlemany, Angilram, Pau va escriure la Gesta episcoporum Mettensium per narrar la història dels bisbes de Metz i de la dinastia carolíngia.
Els segles i van ser un període d'esplendor, especialment durant els pontificats de sant Crodegand i de Drogó, fill natural de Carlemany, període durant el qual es van multiplicar les parròquies i monestirs urbans subjectes a les regles de sant Columbà i de sant Benet. Crodegand, legat papal per al regne dels francs, va vincular el seu nom sobretot a l'establiment d'unes regles canòniques, la reforma de la litúrgia i la música sagrada.
A partir del 945 els bisbes de Metz exerciren el poder temporal de la ciutat i el comtat de Metz, amb el títol de comte de Metz i príncep del Sacre Imperi. A partir del 955 el feu eclesiàstic va ser extret de l'autoritat dels ducs de Lorena i posada sota la protecció directa de l'emperador, que exercí el dret d'elecció dels nous bisbes juntament amb el capítol.
Després de la guerra dels Amics (1234), que enfrontà els burgesos de Metz al bisbe Joan I d'Apremont, aquest últim es veié obligat a reconèixer la independència de la ciutat, concedint a la ciutat de Metz privilegis de ciutat lliure, retirant-se a Vic-sur-Seille, en una residència construïda al feu eclesiàstic.
En 1224 Jean d'Aspromonte va ser el primer bisbe de ser elegits exclusivament per capítol.
Després que George de Baden, mort en 1484, van ser elegits bisbes francesos fins al 1871. Fins al 1607 la càtedra episcopal era una prerrogativa de la casa de dels ducs de Lorena.Jean Julg, Les évêques dans l'histoire de la France p. 264, 2004.
El 1552 la ciutat de Metz i les seves dependències van ser ocupades militarment per les tropes del rei francès Enric II, igual que les terres de Verdun i Toul. El "protectorat" dels Tres Bisbats de Lorena es transforma gradualment en una annexió de facto, reconeguda de iure pel Tractat de Munster del 1648.
Després de la Pau de Westfàlia del 1648, el territori de Metz es va convertir en part del regne de França. El rei cregué que el Concordat de Worms ja no era aplicable per a la Diòcesi de Metz i en virtut del concordat de Bolonya (1516) es va arrogar el dret de nomenar els bisbes de Metz, Toul i Verdun; tot i que no van ser reconeguts per la Santa Seu.Études sur la vie de Bossuet p533 Pierre Amable 1855 Aquesta situació de conflicte no es va resoldre fins al 1664, quan Lluís XIV va obtenir del papa Alexandre VII el privilegi de nomenar bisbes de Metz, privilegi esdevingut universal per decisió Climent IX el 23 de març de 1668.Cartes anciennes de l'église de France p278 François de Dainville 1956
Des del els bisbes d'una banda, i el municipi de Metz des del final del per l'altra banda, tenien i exercien el dret de moneda. En realitat, el bisbe donà el taller Metz a la ciutat el 1383 i els seus successors continuaren encunyant moneda episcopal a Marsal, possessió de domini temporal del bisbat, fins al 1460. Després d'una pausa de gairebé un segle, el cardenal Robert de Lenoncourt, bisbe de Metz en 1551, va instal·lar un nou taller a Vic-sur-Seille per reemplaçar el de Marsal i reprengué l'encunyació de moneda episcopal. Sota l'ocupació francesa va ser el seu successor, Carles II de Lorena, qui feu que funcionés fins 1559, fent encunyar tant moneda de tipus imperial com de tipus imperial. Després d'una nova interrupció, el bisbe Enric de Borbó-Verneuil emeté algunes peces a principis del . No obstant això, després d'una suspensió de pagaments del taller pel rei de França en 1553, la ciutat de Metz recuperà el seu dret d'encunyar moneda en 1563 i utilitzat fins 1662.
En 1661, durant l'episcopat de Franz Egon von Fürstenberg es va establir el seminari diocesà; l'edifici actual va ser construït durant l'episcopat de Claude de Saint-Simon entre 1745 i 1748; el mateix bisbe en 1736 va assumir el títol de príncep-bisbe.
Fins a la reunió dels Tres Bisbats a França, Metz formà part del Cercle Imperial d'Alt Rin.
Carles II de Lorena va escriure els usatges de la diòcesi en 1601,Dictionnaire du département de la Moselle , Claude Philippe de Viville (1817) que s'aplicà fins a la publicació del Codi Civil.
Abans de la revolució, l'arxiprestat de Bouquenom, una divisió de la arxidiaca de Sarrebourg, formava part de la diòcesi de Metz.Dictionnaire topographique du département de la Meurthe - Henri Lepage (1862)
Durant la revolució, l'últim príncep-bisbe, cardenal Lluís Josep de Montmorency-Laval (1761-1802) va haver d'abandonar la seu per fugir a Alemanya.
Després del concordat, mitjançant la butlla Qui Christi Domini del 29 de novembre de 1801 la diòcesi va adquirir una nova fisonomia, amb un territori format pels departaments de Mosel·la, les Ardenes i Forêts (que corresponen en gran part a Luxemburg), i al mateix temps es va convertir en sufragània de l'arquebisbat de Besançon.Le concordat de 1801 El bisbe Pierre-François Bienaymé dividí administrativament la diòcesi en 90 parròquies i 1.251 parròquies auxiliars.
El projecte de concordat de 1817 preveia una reducció del territori diocesà a només el departament de Mosel·la, però aquest projecte no va tirar endavant. El 1821, amb la butlla De salute animarum, les 130 parròquies al territori prussià van ser cedides a la diòcesi de Trier. El 6 d'octubre de 1822 el departament de les Ardenes van ser annexats a la restaurada arxidiòcesi de Reims.Site Catholic Hierarchy A l'any següent, el territori de la diòcesi de Metz es va reduir encara més per la cessió de l'antic departament de Forêts a la diòcesi de Namur. Després d'aquests canvis territorials, la diòcesi es va quedar amb 30 parròquies i 418 parròquies auxiliars.
En 1871, després de la guerra francoprussiana de 1870, el Tractat de Frankfurt implicà l'annexió d'Alsàcia i la part nord-est de Lorena (regions de parla alemanya) al nou Imperi Alemany; i la diòcesi va passar a ser alemanya. Molt aviat la qüestió de la situació de les cultes en els territoris annexats. El Concordat, tractat internacional, no es podia aplicar teòricament en un territori que ja no estan coberts per la sobirania d'un signatari. D'altra banda, l'article 17 del concordat preveia la renegociació dels acords assolits en el cas que el successor del primer cònsol no fos catòlic, com era el cas del emperador d'Alemanya. Al final, per acord tàcit entre Alemanya i la Santa Seu, tot el règim de culte francès es va mantenir en els tres departaments annexats. Al llarg d'aquest període, el legislatiu completà o modific+a les disposicions existents per lleis específiques per Reichsland Alsàcia-Lorena o aplicables a la totalitat de l'imperi .Al mateix temps, la diòcesi va adquirir els districtes de Sarrebourg i de Château-Salins, que es van convertir en alemanys i havien pertangut a la diòcesi de Nancy; a canvi va cedir a la mateixa diòcesi el districte de Briey que era francès.
El 14 de juny de 1874, en virtut del decret Rem in ecclesiastica de la Congregació Consistorial, la diòcesi es va convertir en Immediatament subjecta a la Santa Seu. (lire en ligne, consulté le 4 juillet 2015) A continuació, la Kulturkampf provocà la desaparició de moltes institucions catòliques de Metz.
miniatura|esquerra|Llei de separació de l'Església i de l'Estat
Després de la Primera Guerra Mundial el territori de Lorena tornà a França: a causa d'això, el bisbe d'origen alemany, Willibrord Benzler, va haver de renunciar.
En 1918, al final de la Primera Guerra Mundial condueix a la devolució dels departaments del Rin i el Mosel·la a França, la història de la religió ha experimentat convulsions durant tot el període de la annexió. El 9 de desembre de 1905, el Parlament francès aprovà la llei anomenada de separació d'església i estat. Si el principi de lliure exercici de culte s'afirma allà, els cultes però perden cap reconeixement per part de l'Estat. En aquest context, la fixació del particularisme jurídic local d'Alsàcia-Mosela incloent el culte, la superioritat tècnica de determinades disposicions legislatives en matèria de seguretat social, a la llei de notari o de comerç, per exemple, impedia la reintroducció del Dret Civil Francès sense certs ajustos. Per tant, la llei del dret civil de l'1 de juny de 1924, permet el manteniment de les disposicions de la llei local de culte, de manera transitòria.
Per al seu desenvolupament històric particular, a diferència de la resta del país, on s'aplica el règim de separació d'església i estat, a la diòcesi de Metz es troba encara en vigor el concordat de 1801. Això implica, per exemple: que els bisbes d'aquesta seu són nomenats pel President de la República Francesa i reben la institució canònica per part de la Santa Seu; la data oficial de nomenament és el de la publicació conjunta en el Diari Oficial de la República Francesa i a lOsservatore Romano, que l'ensenyament de la religió és obligatori a les escoles primàries i secundàries; que els sacerdots de la diòcesi reben de l'Estat una dotació comparable a la dels funcionaris públics de Categoria A.
No obstant això, si el bisbe francès s'havia mantingut a Metz el 1871, malgrat la seva ferotge oposició a l'annexió per Alemanya, el seu successor alemany, tot i que demostrà àmpliament el seu respecte i compassió als seus fidels, va haver de renunciar el 1919.