Arboçols (, en francès Arboussols) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. Inclou el nucli homònim i un nucli secundari, Marcèvol, antiga comuna independent.
La dita diu : "A Arboçols, bruixes al vol, a Sant Feliu hi fa el niu" i Hi ha gent com al perdó de Marcèvol (romeria que cada 3 de maig aplega un munt de gent). El malnom és "pentinabruixes".
Etimologia Segons Coromines, el topònim ArboçolsCoromines, 1994.Coromines, 2016. és, clarament, un diminutiu del nom de la planta Arbutus unedo, nom científic de l'arbocer, una planta de flor blanca que creix arreu del terme.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Arboçols en el Conflent El terme comunal d'Arboçols, de 140.800 hectàrees d'extensió, és situatEl terme d'Arboçols en els ortofotomapes de l'IGNArboçols a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN quasi a l'extrem nord-est de la comarca del Conflent, al límit amb la comarca occitana, tradicionalment relligada a la Catalunya del Nord, de la Fenolleda. Arboçols és atalaiat damunt de la plana de la Tet, amb el Canigó directament davant.
El clima del Baix Conflent és típicament mediterrani, amb una lleugera influència del Canigó, que aporta més pluges i frescor que a la plana del Rosselló. Arboçols es troba a la solana, i no rep tanta pluja com els pobles més a prop de la muntanya, a l'obaga. Se situa a l'extrem sud de l'Altiplà de Sornià, que s'estén des d'Arboçols fins a la vall de l'Aglí a la Fenolleda, on el clima és molt més sec, fins i tot més àrid. En aquest altiplà destaquen formes rocoses de grans dimensions que sobresurten de la terra.
L'extrem nord del terme d'Arboçols és el conjunt de blocs granítics que formen la carena que separa les valls de la Tet i de l'Aglí i, per tant, el Conflent de la Fenolleda. S'hi troben elevacions com el Pic de Bau, de 1.025 m alt, el Coll d'en Guers, de 821, i el vessant meridional del Roc de Curet, de 850. El punt més baix del terme és el Pantà de Vinçà, al lloc on hi havia hagut els banys i molins de Nossa, a 242. La resta del terme és un coster, delimitat a llevant pel Còrrec de la Coma de Lluçanes, que forma el termenal amb Tarerac i Rodès i a ponent per la carena que tanca per l'oest la petita vall del Còrrec de la Coma de Bau i la seva continuació en el Rec de la Cabaneta, per on passa el termenal amb Eus.
Vinçà, que exerceix de capital del Baix Conflent, és la comuna de serveis més propera a Arboçols.
Termes municipals limítrofs:
El poble d'Arboçols miniatura|esquerra|Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El poble d'Arboçols, des de Marcèvol Aturonat a 750 m alt, el poble d'Arboçols és al centre de la meitat occidentalArboçols en els ortofotomapes de l'IGN del terme. És un petit agrupament de cases al voltant de l'església parroquial de Sant Salvador d'Arboçols, que forma un petit recinte, sense que es pugui parlar d'una cellera, atès que el poble primitivament era en un emplaçament diferent: més al nord, al voltant de l'església de Santa Eulàlia d'Arboçols. Tanmateix, es tracta d'un traçat urbà de caràcter medieval. Està documentat des del 950, i fou sempre, fins a la fi de l'Antic Règim, una dependència de Sant Miquel de Cuixà.
El poble vell està quasi intacte des de fa dos-cents anys: al Cadastre napoleònic, hi consta un plànol del poble pràcticament igual a com és en l'actualitat. Modernament, el poble s'ha estès lleugeramentEl poble actual en els ortofotomapes de l'IGN cap al nord-oest, sobretot a causa de l'augment de segones residències o cases noves construïdes per persones grans procedents del nord, de França o de més enllà.
La capella de Santa Eulàlia miniatura|l'ermita de Santa Eulàlia, antiga església parroquial L'església de Santa Eulàlia d'Arboçols, Santa Eulari en el parlar local, és l'antiga església parroquial del poble i terme d'Arboçols, en un possible antic emplaçament del poble (el document que en parla l'any 1011 la situa dins del nucli de població, però el tema és encara objecte de debat). En consolidar-se el nou poble d'Arboçols, en un lloc més fàcilment defensable, la categoria de parroquial passà a Sant Salvador d'Arboçols, dins del poble nou, i Santa Eulàlia es convertí en una simple capella rural.
ÉsSanta Eulàlia d'Arboçols en els ortofotomapes de l'IGN al nord del poble actual, dalt d'un turonet en un lloc preeminent al centre del terç septentrional de la comuna; actualment el seu entorn és un despoblat.
És un bell exemplar d'arquitectura romànica rural. Data dels segles i , i té una sola nau, amb absis semicircular a llevant. L'exterior és decorat amb arcuacions llombardes sense lesenes. Sobre la teulada, al frontis oest de l'església, hi ha les restes d'un petit campanar d'espadanya, escapçat.
Marcèvol miniatura|esquerra|El poble de Marcèvol miniatura|Marcèvol el 1812 (ADPO) miniatura|esquerra|El priorat de Santa Maria de Marcèvol Marcèvol és un poble situatMarcèvol en els ortofotomapes de l'IGN a l'est del terme municipal, al voltant del priorat homònim. La comuna de Marcèvol fou agregada a Arboçols l'any 1822. El priorat és un monestir romànic fundat per l'Orde del Sant Sepulcre el . En el poble de Marcèvol hi ha també l'església parroquial de Santa Maria de les Grades, també romànica.
Oltrera El veïnat d'Oltrera eraLloc on era el veïnat d'Oltrera en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem sud-est del terme d'Arboçols, just al límit amb el terme de Tarerac. Només en queda el mas de Lluçanes, pertanyent a la veïna comuna de Tarerac. Oltrera és esmentat des del 1011, i el mas de Lluçanes, des del 1469.
Nossa Actualment desapareguts sota les aigües del Pantà de Vinçà, els molins i els banys de NossaLloc on eren els banys i els molins de Nossa en els ortofotomapes de l'IGN eren a cavall dels termes d'Arboçols i de Vinçà, en el marge esquerre de la Tet. Els molins són esmentats des del 1265 (molendina qui vocantur de Nossa), i els banys (Aquas Calidas), des del 1268.
Els masos del terme A part de les esglésies i de dos oratoris del terme i de l'Alberg de Muntanya, o d'Etapa, de Marcèvol, hi ha algunes construccions rurals en el terme: la Barraca de Lluçanes, en ruïnes, els dos Casot de l'Albert, el Casot dels Cotius, el d'en Fonts, el d'en Vidal, també anomenat Cortal d'en Vidal, el Cortal de les Cabres, el del Racó, en ruïnes, el dels Campassos, el del Serrat, el del Serrat del Pla, el dels Pardals, el dels Polls, en ruïnes, el del Timonar, el Mas de l'Alzina, el Mas de l'Isern, en ruïnes i la Teuleria, en ruïnes. També cal tenir en compte el dolmen anomenat la Llosa del Cortal dels Polls.
Hidrografia La Tet, que marca el límit meridional de la comuna, és el referent de tots els cursos d'aigua d'Arboçols, tots els quals hi fan cap a través del coster en el qual es troba el terme comunal. De ponent a llevant s'hi troben el Rec de la Cabaneta, amb els còrrecs de la Coma del Bau, de l'Hort Agre i de la Cinta, el Rec de Jolloc, o de Baix, amb els còrrecs de la Collada, del Rull, de la Jaça Bertran i de la Verneda, el Còrrec de la Coma de Pedrís, que hi aporta els còrrecs de la Coma d'Arenes, del Malpàs, del Roc de l'Agró, del Llosar, de Santa Eulàlia, el Rec dels Prats, el Còrrec dels Terra Blanc, del Riscle, de la Font d'en Guit, el Còrrec de Perdigot, el Còrrec de la Coma Calent, amb el de la Devesa, el Còrrec de l'Oratori, el Rec de la Llosa i, ja a l'extrem de llevant, la Ribera d'Otra, o de Tarerac, amb el Còrrec de la Coma de Lluçanes i el Torrent de Noguer.
Pel que fa a captacions d'aigua, en el terme d'Arboçols hi ha la Bassa de la Verneda, la desapareguda Bassa dels Gavatxos, el Captatge de Marcèvol, el Captatge de la Devesa -abans Fonts de la Devesa, la Font del Lloc, la Font del Roc d'Agró, la Font del Sastre, la Mollera, o Font, d'en Guit i el Pou d'en Jampí.
Orografia Entre els topònims que indiquen formes de relleu del terme d'Arboçols hi ha boscs: Bosc de la Devesa; canals: les Canals de la Corbera; collades: la Collada, Collada de Tarerac, el Coll del Forn, el Coll d'en Fornolls, el Coll d'en Guers; comes: la Coma (dues de diferents), la Coma Calent, la Coma d'Arenes, la de la Cinta, la del Bau, la de Lluçanes, la de Pedrís i la d'Otrera; costes: la Costa, la Costa d'Arboçols, la Costa de Vinçà; muntanyes: el Pic de Bau, Puig Socarrat, Roca Roja, el Roc d'Agró, el Roc de Curet, el Roc de la Coma, el Roc de la Queca, el Roc del Cucut, el Roc del Moro; planes: el Pla, el Planal, i serres i serrats: Serra d'Arenes, el Serrat, el Serrat Alt, el Serrat de la Cinta, el Serrat Pla i el Serrat d'en Martí.
El terme comunal Les partides i indrets específics del terme d'Arboçols són Aigües Caldes, l'Arlianda, els Banys, la Bartavella Alta, la Bartavella baixa, les Basses, la Batalla, la Cabaneta, el Camí : del Roc del Moro, el Camí de Tarerac, el Camí de Vinçà, els Campassos, el Camp de la Font, abans Roc de la Font, el Camp de les Barges, el Camp del Sadoll, el Camp, o Prats, de Sant Just, el Camp de Sant Pere, els Camps de Sant Pere (diferents), els Camps Grans, la Caputxina, la Cinta, els Claus, la Closa, Closells, el Colomer, la Colomina, les Corberes, abans la Corbera, el Cortal, Cortils, els Cotius, la Creu de l'Home Mort, la Creueta (dues de diferents), Curet, la Devesa (dues de diferents), les Dugues, l'Erola, o l'Eirola, l'Era del Rector, l'Era d'en Rito, Erdera, les Estorres, la Falguera, les Feixes, les Fontanasses (antigament, en singular), la Font del Sastre, la Font d'en Guit, l'Hort Agre, l'Hort d'en Guit, l'Hort d'en Mi, els Hortells, la Jaça Bertran, Jolloc, el Llosar, Lluçanes, la Malatreta, les Malelles, la Malesa, el Malpàs, el Mas d'en Benall, el Mas d'en Tanemera Fornolls, el Mas de l'Isern, la Milleta, la Mollera del Capellà, el Monestir, les Mosqueres, les Olletes, la Pacona, els Pardals, el Pedrar, la Pedrera, la Peironeta, o Pironeta, les Penes, o Penyes, les Peses, la Polleda, els Polls, els Polls, o la Polleda, dels Banys, Pradells, els Prats (dos de diferents), Prats de Trasserres, la Pujada, Rabasser, el Rec de Baix, el Rec de la Llosa, el Riscle, les Rocatilles, el Roc del Moro, el Roc del Ruc, el Roc d'en Cosme, Roc Rodon, els Rocs, Rocs de Corbera, Rocs de la Coma del Brau, el Rull, les Salines, Santa Eulàlia, els Sis Dits, Sul Bosc, Sus Gallines, les Teixoneres, els Terra Blanc, Terres Blanques, Terres d'en Fillol, la Teuleria, el Timonar, Torrent del Noguer, la Verneda, els Vernyassos i la Vinya Vella. Alguns són senyals termenals, com el Piló de les Terres d'en Fillol, el Piló de Lluçanes, els Pilons dels Rocs de Corbera i el Roc de l'Oratori.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme d'Arboçols dues úniques carreteres, una de les quals és, de fet, una variant de l'altra. La D - 35 (Prada - Arboçols), que entra en el terme pel sud del terme, procedent de Marqueixanes, i s'adreça cap al nord, fins a Arboçols. Des del poble surt cap a l'est la carretera D - 35c (Arboçols - D - 13, a Tarerac), que uneix Arboçols i Marcèvol. Per l'extrem sud-est del terme passa, pràcticament fregant els límits comunals, la carretera D - 13 (D - 2, a Trevillac - D - 618, a Prunet i Bellpuig).
Transport públic col·lectiu Arboçols no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).
Els camins del terme