Nintendo Entertainment System (NES) (o Famicom al Japó) és la segona consola de Nintendo. Llançada l'any 1985 va tenir molt d'èxit, tenia 8 bits, va vendre 62 milions de consoles i va disposar de més de 500 videojocs fins que es va deixar de produir-ne l'any 1996. Coneguda també com a NES, Nintendo NES i/o N.I.S. és una videoconsola de vuit bits pertanyent a la tercera generació en la indústria dels videojocs. Va ser llançada per Nintendo a Amèrica del Nord, Europa i Austràlia entre 1985 i 1987. En la major part del continent asiàtic, incloent al Japó (on es va comercialitzar per primera vegada el 1983), Xina, Vietnam, Singapur, Laos, Cambodja i Filipines era coneguda amb el nom de , abreujat comunament com , o simplement FC. A Corea del Sud es va dir Hyundai Comboy (현대 컴보이) i va ser distribuïda per Hyundai Electronics, mentre que a regions com Rússia i el sud d'Àsia va passar a denominar-se Dendy (Де́нди) i Tata Famicom, respectivament. El 1990, la Super Nintendo va reemplaçar a Nintendo NES al mercat. Va ser descontinuada el 1994, i el seu últim títol va ser Wario's Woods. L'any 2013 Capcom va llançar una edició limitada de 150 unitats d'un cartutx original de NES de color daurat, amb el joc Ducktales.
El 14 de juliol del 2016, Nintendo va anunciar que la clàssica consola seria rellançada en la versió Nes Classic Mini l'11 de novembre de 2016, una versió en miniatura de la consola amb 30 jocs instal·lats en la memòria i amb suport HDMI.
És considerada com la videoconsola més reeixida de la seva època. En aquest moment, Nintendo NES era considerat com el sistema més comercialitzat a nivell mundial, principalment a Àsia i Amèrica del Nord; a Europa, va impactar també de manera important, encara que el seu nivell de vendes es va mantenir per sota de l'aconseguit per la consola Sega Master System. Mundialment, Nintendo va vendre un total de 61.900.000 unitats NES: 19.350.000 al Japó, 34.000.000 en el continent americà i 8.500.000 en altres regions. Va contribuir a revitalitzar de forma significativa la indústria nord-americana dels videojocs, la qual havia sofert prèviament un desastre financer que va ocasionar que diverses empreses especialitzades fessin fallida, a més d'establir el nivell estàndard per a consoles posteriors en aspectes primordials com el disseny de cada joc i plantejament de comandaments. El joc inclòs amb la consola, Super Mario Bros, va popularitzar el gènere de les plataformes i va introduir elements que haurien de ser després copiats en altres jocs subsegüents. Els refinaments de creuera usats en el controlador de NES serien incorporats després en cada nova consola principal en endavant; Nintendo va obtenir per aquest tipus de comandament un reconeixement Emmy en la categoria de desenvolupament excel·lent a nivell tècnic o d'enginyeria.National Academy of Television Arts And Sciences. Així mateix, a partir d'aquesta consola Nintendo va establir un model de negocis estandarditzat en l'era contemporània i referent a la llicència de programari per a desenvolupadors tipus third-party.
Història En la dècada dels setanta i principis dels vuitanta, Nintendo es va concentrar en els jocs recreatius o àrcade (equip operat amb fitxes o monedes, que inclou un o pocs jocs i s'instal·la en llocs públics) que van acabar sent molt reeixits. A principis de la dècada de 1980, Nintendo va iniciar el projecte de convertir els dissenys de Masayuki Uermura en la seva primera consola per a la llar, que va ser llançada al Japó el 1983. Aquesta primera consola era el Nintendo Family Computer (Famicom). El primer any no va ser bo, ja que el sistema era poc confiable i tendia a congelar-se. Les noves unitats van incorporar millors targetes mare i el Famicom va desapegar i va arribar a convertir-se en la consola més venuda al Japó el 1984. Encoratjat per l'èxit, Nintendo va posar els seus ulls sobre el mercat Nord-americà.
La consola va ser anunciada per primera vegada als Estats Units en el Consumer Electronics Show el gener de 1984 amb el nom original de Famicom i vindria acompanyada per 25 jocs. Per a l'hivern del mateix any, es va anunciar que la consola canviaria de nom a Nintendo Entertainment System; aquesta vegada només comptaria amb 20 jocs. Als Estats Units la consola va ser tan popular com al Japó.
El juny de 1986 el Sega Master System (SMS) va ingressar en el mercat dels EUA, però va enfrontar una competència molt dura a causa de la situació pràcticament de monopoli exercida per Nintendo als EUA. No obstant això, a Europa la Sega Master System dominava, i la competència va ser més equilibrada, la qual cosa va motivar a Nintendo a fer llicències de jocs de Sega Master System per a la seva consola. Per a la resta de la dècada, Nintendo va tenir el primer lloc indisputat de vendes als EUA i al Japó, i la companyia es va convertir en la corporació més reeixida de la nació oriental en els voltants de la dècada de 1990.
No obstant això, l'última dècada del va començar a veure sistemes tecnològicament més avançats que la vella consola de 8 bits, com la Sega Mega Drive de 16 bits. Nintendo va llançar una nova consola de 16 bits per poder competir, la Super Nintendo Entertainment System (Super NES), i gradualment la base de fans i de jocs per a la NES es va anar extingint. El 1996 la consola va deixar de produir-se oficialment, però els seus fans encara avui continuen fidels a Nintendo i als seus nous productes.
Llançament al Japó: Famicom miniatura|Family Computer (Famicom) Després d'una sèrie de llançaments arcade a principis dels anys 1980, Nintendo va concebre la producció d'una videoconsola a força de cartutxos. Sota aquest concepte, Masayuki Uemura i el seu equip Nintendo R&D es van encarregar de dissenyar un sistema de joc que fos menys costós que els seus competidors directes i que a més tingués un acompliment reeixit al mercat amb la finalitat de que no pogués ser sobrepassat a nivell comercial per altres sistemes rivals, almenys en un període d'un any. El seu llançament es va produir al Japó el 15 de juliol de 1983, tenint un preu de 14.800 JPY i sent acompanyada de tres reeixits «jocs inclosos» de tipus arcade (Donkey Kong, Donkey Kong Jr. i Popeye). No obstant això, després d'haver-hi assolit bones vendes en els seus primers mesos, es va evidenciar una fallada tècnica en la Family Computer (més coneguda com a Famicom) produïda per una col·locació deficient del circuit integrat, la qual cosa causava que el sistema es «congelés» amb prou feines era executat el programari. Després d'arreglar la deficiència amb una nova placa base, la qual cosa va requerir el cessament temporal de la distribució de la Famicom al mercat, la seva popularitat es va disparar, superant a nivell comercial al seu competidor directe, Sega SG-1000, i passant a convertir-se en el sistema més venut al Japó a la fi de 1984 —fins a aquest moment, Nintendo havia venut més de dos milions i mig de Famicoms en territori japonès.
La versió nord-americana: NES Nintendo Advanced Video System miniatura|Dispositius que haurien de ser usats per la consola Nintendo Advanced Video System. La companyia Nintendo, sentint-se encoratjada pel triomf aconseguit al Japó, va fixar la seva atenció al mercat nord-americà. D'aquesta forma, va entrar en una etapa de negociacions amb Atari amb la finalitat de que aquesta distribuís la Famicom en aquest continent sota el nom de Nintendo Advanced Video Gaming System (en català, «Sistema avançat de videojocs Nintendo»), encara que a l'últim moment l'acord va fracassar. D'igual manera, els plans subsegüents consistents a comercialitzar una Famicom a Amèrica del Nord (amb la denominació de Nintendo Advanced Video System) acompanyada ja fos d'un teclat, una unitat de cinta casset, una palanca de control desproveït de cables o un cartutx especial amb llenguatge BASIC, mai es van veure materialitzats. Masayuki Uemura inicialment va concebre usar un processador de 16 bits, però el va canviar i es va centrar en el microprocessador MOS 6502 que resultava menys costós, afegint-li un circuit gràfic (Picture Processing Unit).Temps després, s'hauria de llançar un casset de dades al costat d'un traductor BASIC i un teclat, que en conjunt es van conèixer com a Famicom Data Recorder i Family Basic, respectivament. De fet, el projecte Nintendo Advanced Video System va arribar a exhibir-se en el Consumer Electronics Show (CES) de 1984 i, tot i que els assistents a l'esdeveniment van reconèixer la tecnologia avançada del sistema, va haver-hi una resposta generalment desfavorable respecte a la funcionalitat del teclat i la palanca de control sense cables.
Nintendo NES miniatura|Logotip de Nintendo NES Al juny de 1985, Nintendo va donar a conèixer una versió totalment diferent de la Nintendo Advanced Video System en l'esdeveniment CES d'aquest any, abandonant per a això el concepte d'una computadora domèstica. Aquest sistema va passar a conèixer-se com Nintendo Entertainment System i peculiarment va conservar diversos elements dissenyats inicialment per al projecte original (Nintendo Advanced Video System), tals com el color gris i l'aspecte físic d'una caixa. Amb tal d'aconseguir un efecte positiu en el nivell de vendes, Nintendo va optar per fabricar un «sistema d'entreteniment» en comptes d'una «consola», establint d'aquesta forma a la Famicom americana com una joguina amb accessoris exclusius tals com una pistola de llum (Nintendo Zapper) i un accessori robòtic (R.O.B.) a força de bateries que responia físicament als centelleigs d'una pantalla. Tot i que el robot va atreure un major interès per la NES, els detallistes no estaven disposats a signar un contracte per distribuir-lo al mercat. Només després d'una intensa campanya publicitària duta a terme per l'equip «Nintendo SWAT», consistent en telemàrqueting i demostracions en centres comercials, així com una proposició lliure de risc per als detallistes, va fer que Nintendo va poder assegurar el suport d'aproximadament cinc-cents detallistes per així dur a terme una recerca de mercats a Nova York, on, el 18 d'octubre de 1985, l'empresa va llançar un total de 100.000 consoles NES com a enviament inicial. Cada paquet incloïa un sistema Nintendo NES, un parell de gamepads, un dispositiu robòtic, una pistola de llum, i els jocs Gyromite i Duck Hunt. Després d'un augment considerable en les vendes durant la temporada nadalenca, Nintendo va decidir realitzar una nova prova de mercat a Los Angeles el febrer de 1986, la qual va continuar a les ciutats de Chicago i San Francisco. En abastar un total de dotze ciutats nord-americanes, finalment al setembre es va distribuir per tot el país.
miniatura|Nintendo Entertainment System (NES) En el procés, Nintendo va signar un acord de distribució amb l'empresa Worlds of Wonder, a partir del qual va incloure els populars Teddy Ruxpin i Lazer Tag amb el propòsit de fer que més botigues optessin per comercialitzar la NES. De forma simultània, l'empresa va llançar un total de divuit jocs. Els jocs que es van llançar de manera simultània a l'estrena de la consola a Amèrica del Nord són els següents: 10-Yard Fight, Baseball, Clu Clu Land, Donkey Kong Jr. Math, Duck Hunt, Excitebike, Golf, Gyromite, Hogan's Alley, Ice Climber, Kung-Fu Master, Mach Rider, Pinball, Stack-Up, Super Mario Bros, Tennis, Wild Gunman i Wrecking Crew. Resulta destacable esmentar que, per accelerar la distribució d'aquests títols per a la temporada nadalenca, algunes varietats d'aquests jocs contenien circuits propis de la Famicom al costat d'un adaptador perquè poguessin ser compatibles amb els sistemes del continent americà.
Distribució a Europa i Austràlia