El USS Arizona (BB-39) va ser un cuirassat classe Pennsylvania de la Marina dels Estats Units. Va ser el primer a ser anomenat Arizona. El nom li va ser concedit específicament en honor de l'admissió del 48è estat a la Unió, que havia tingut lloc tot just un any abans que el cuirassat fos autoritzat pel Congrés. Va ser comissionat el 1916 i serví durant la I Guerra Mundial. LArizona és principalment conegut pel seu enfonsament, amb la pèrdua de 1.177 vides, durant l'atac japonès a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, fet que comportà l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. El vaixell es considerà perdut, tot i que es realitzaren diverses operacions per retirar-li diversos components que serien reutilitzats en l'esforç de guerra. Les restes del vaixell segueixen descansant allà on s'enfonsà i són la seu del memorial erigit a aquells que van morir aquell dia.
El 4 de març de 1913, el Congrés autoritzà la construcció de lArizona, el segon i darrer dels cuirassats "super-dreadnought" classe Pennsylvania. La quilla li va ser posada a Brooklyn Navy Yard el 16 de març de 1914. Va ser botat el 19 de juny de 1915, apadrinat per la Sra. Esther Ross, filla d'un famós pioner d'Arizona. Se li instal·là la maquinària, que incloïa les noves turbines Parson, i va ser comissionat el 17 d'octubre de 1916, a les ordres del capità John D. McDonald.
I Guerra Mundial LArizona va salpar de Nova York el 16 de novembre de 1916 per realitzar exercicis i proves a Virginia Capes i a Newport, Rhode Island, dirigint-se després cap a la badia de Guantánamo. El 16 de desembre tornà a Norfolk per realitzar proves de les seves bateries de foc i per realitzar exercicis de defensa de torpedes a Tangier Sound. El cuirassat tornà a les drassanes el 24 de desembre de 1916 per sotmetre's a millores. Després de completar aquestes reparacions i modificacions el 3 d'abril de 1917, es dirigí a Norfolk, on s'uní a la 8a Divisió de Cuirassats (BatDiv 8).
miniatura|esquerra|LArizona portant a bord al president Herbert Hoover. (març 1931). Poc després, els Estats Units van abandonar la seva neutralitat i van entrar a la I Guerra Mundial. El nou cuirassat operà a Norfolk durant la guerra, servint com a vaixell d'entrenament artiller i patrullant les aigües de la costa est entre els caps de Virgínia fins a Nova York. No va ser enviat a les aigües europees a causa de la manca de petroli a les illes britàniques.
Període d'entreguerres Una setmana després de l'armistici de l'11 de novembre de 1918, lArizona salpà de Hampton Roads cap a l'illa de Portland (Anglaterra), on arribà el dia 30, per trobar-se amb el SS George Washington, el vaixell que portava al President Woodrow Wilson a la Conferència de Pau de París. LArizona, un dels dreadnoughts americans més nous i potents, serví com a part de l'escorta d'honor del President Wilson fins a Brest el 13 de desembre.
Precursor de l'operació Catifa Màgica de la II Guerra Mundial, lArizona embarca 238 veterans, salpant de Brest cap a Nova York el 14 de desembre, arribant al vespre del Dia de Nadal. L'endemà, va passar revista davant el Secretari de la Marina Josephus Daniels, qui s'havia embarcat al Mayflower davant l'Estàtua de la Llibertat, abans d'entrar al port de Nova York en una gran celebració de benvinguda. El 22 de gener de 1919 el cuirassat salpà cap a Hampton Roads, tornant a la seva base de Norfolk l'endemà.
LArizona salpà cap a la badia de Guantánamo amb la flota el 4 de febrer, arribant-hi el 8. Després de celebrar diverses pràctiques de combat i maniobres allà, salpà cap a Trinidad el 17 de març, on arribà cinc dies després per a una visita de 3 dies al port. Després tornà a Guantánamo el 29 de març, salpant cap a Hampton Roads el 9 d'abril, on arribà el matí del 12. D'allà salpà cap a Brest, on arribà el 21 d'abril.
El vaixell salpà de Brest el 3 de maig, dirigint-se cap a l'Àsia Menor, arribant al port d'Esmirna vuit dies després per protegir les vides americanes durant l'ocupació grega d'aquell port. El cuirassat serví de refugi per a un grup de ciutadans grecs, mentre que el destacament de Marines del vaixell protegia el consolat americà. Marxà d'Esmirna el 9 de juny dirigint-se a Istanbul, on portà al consol americà, Leland, F. Morris, abans de salpar cap a Nova York el 15 de juny, on arribà el 30 de juny via Gibraltar. miniatura|esquerra|LArizona ancorat a la badia de Guantánamo, Cuba, l'1 de gener de 1920.
Arribant a les drassanes de la Marina a Nova York per sotmetre's a reparacions (incloent-hi la retirada de sis dels 22 canons de 5"51. El 6 de gener de 1920 abandonà el port per unir-se a la 7a Divisió per realitzar maniobres durant l'hivern i la primavera al Carib. Opera a la badia de Guantánamo durant aquest període, visitant Bridgetown, Barbados a les Índies Occidentals Britàniques i Colón, Panama a la zona del Canal, abans de tornar a Nova York, on arribà l'1 de maig. Salpà de Nova York el 17 de maig per operar al Southern Drill Grounds, visitant Norfolk i Annapolis, Maryland abans de tornar a Nova York el 25 de juny. Durant els sis mesos següents, el vaixell operà localment als afores de Nova York. Durant aquesta època va rebre el codi alfanumèric BB-39 el 17 de juliol, i el 23 d'agost esdevingué el vaixell insígnia del Comandant de la 7 Divisió de Cuirassats (ComBatDiv 7), el contraalmirall Edward V. Eberle.
Salpant des de Nova York el 4 de gener de 1921, lArizona s'uní a la flota mentre que navegava cap a la badia de Guantánamo i el Canal de Panamà. Va arribar a Colón, al costat atlàntic del canal el 19 de gener, travessant-lo per primera vegada aquell mateix dia, arribant a la badia de Panamà el 20. El 22 es dirigí amb la resta de la flota cap a Callao, Perú, on arribaren el 31 per a una visita de sis dies. Mentre que estava allà va rebre la visita del President del Perú. Dirigint-se cap a Balboa el 5 de febrer, lArizona arribà al seu destí el 14. Travessà el canal el dia i arribà a Guantánamo el 26. Operà allà fins al 24 d'abril, quan salpà de nou cap a Nova York.
LArizona arribà a Nova York el 29 d'abril, on va estar-se fins al 15 de juny. Es dirigí cap a Hampton Roads i, el 21, es dirigí cap a amb observadors de l'Exèrcit i de la Marina per provar les bombes experimentals U-117. Tornant cap a Nova York, on prengué l'estendard del vicealmirall John D. McDonald (qui, com a capità, havia estat el primer comandant de lArizona) i l'1 de juliol salpà cap a Panamà i Perú. Arribà a Callao el 22 de juliol com a nau insígnia de la Força de Combat de la Flota de l'Atlàntic per estar present a les celebracions del centenari de la independència peruana. El 27 de juliol, el vicealmirall McDonald va desembarcar per representar els Estats Units en el descobriment d'un monument commemoratiu al general José de San Martín, qui alliberà el Perú dels espanyols un segle abans. miniatura|esquerra|LArizona amb la seva tripulació (1924). Salpant vers la badia de Panamà el 3 d'agost, lArizona esdevingué el vaixell insígnia de la 7 BatDiv quan l'almirall McDonald traspassà la seva senyera al USS Wyoming i el contraalmirall Josiah S. McKean issà la seva a bord com a comandant de la divisió el 10 d'agost a Balboa. L'endemà, el cuirassat salpà cap a San Diego, on arribà el 21 d'agost.
Durant els 14 anys següents, lArizona serví alternativament com a nau insígnia de les divisions 2, 3 i 4. Amb base a San Pedro, California durant aquest període, lArizona operà a les zones del sud de Califòrnia o al Carib durant les concentracions de la flota. Participà en una successió de maniobres de la flota (les maniobres anuals de la flota que serviren com a culminació de l'any d'entrenament), navegant del Carib a les aigües de la costa oest de Centreamèrica i la zona del Canal: i de les Índies Occidentals a les aigües entre Hawaii i la Costa Oest.
Després de la seva participació en les IX Maniobres de la Flota (gener de 1929), lArizona travessà el Canal de Panamà per dirigir-se el 7 de febrer a la badia de Guantánamo, on operà durant l'abril. D'allà es dirigí cap a les Drassanes de la Marina a Norfolk, on hi entrà el 4 de maig, per sotmetre's a modernitzacions.
Situat en una comissió reduïda el 15 de juliol, lArizona restà a les drassanes durant els següents 20 mesos. Els antics pals van ser substituïts per pals amb trípode, amb vigies de control de foc; els canons de 5"/51 cal (130mm) van ser reduïts a 12 i traslladats un al pont superior; i 8 canons antiaeris 5"/calibre 25 (130 mm) van substituir els de 3"/calibre 50. A més, va rebre blindatge addicional i noves calderes. Finalment, tornà a la comissió complerta l'1 de març de 1931.
miniatura|esquerra|LArizona mostrant els seus pals nous, després de la seva modernització de la dècada de 1930. Dos setmanes després, el 19 de març, el President Herbert Hoover embarcà a lArizona per dirigir-se a Puerto Rico i a les illes Verges. En tornar el dia 29, es dirigiren cap a Rockland, Maine per provar les seves modernitzacions. Després d'una visita a Boston, el cuirassat es dirigí a Norfolk, des d'on salvà vers San Pedro l'1 d'agost, destinat a la BatDiv 3.
Durant la dècada de 1930, lArizona continuà operant amb la Flota de Batalla i participant en les maniobres de la flota en aigües del Pacífic nord i Alaska, de les Índies Occidentals i de les Antilles menors. El 1935, el vaixell i la seva tripulació serviren per al rodatge de la pel·lícula Here Comes the Navy, de la Warner Brothers, protagonitzada per James Cagney.
El 17 de setembre de 1938, lArizona esdevingué el vaixell insígnia de la BatDiv 1, quan el contraalmirall Chester Nimitz hissà a bord la seva bandera. Destacat el 27 de maig de 1939 per ser nomenat Cap del Bureau de Navegació, Nimitz va ser rellevat aquell dia pel contraalmirall Russell Willson.
Les darreres maniobres del lArizona van ser les XXI. Al concloure, la Flota dels Estats Units va quedar-se a aigües hawaianes, amb base a Pearl Harbor. Operà allà fins a finals de l'estiu, quan tornà a Long Beach, California el 30 de setembre de 1940. les bateries antiaèries van ser augmentades a 12 canons de 5"/calibre 25. El darrer canvi de comandament va tenir lloc el 23 de gener de 1941, quan el contraalmirall Willson va ser rellevat com a Comandant de la BatDiv 1 pel contraalmirall Isaac C. Kidd.
Programat per rebre disponibilitat de licitació, lArizona va fer posar-se al costat el Vestal el dissabte 6 de desembre. Ambdós vaixells estaven ancorats un al costat de l'altre el matí de 7 de desembre; i entre els homes que hi havia a bord de lArizona estaven el contraalmirall Kidd i el capità del cuirassat, capità Franklin van Valkenburgh.
El 7 de desembre de 1941
miniatura|esquerra|LArizona cremant després de l'atac japonès. Poc abans de les 8 del matí, avions japonesos provinents de 6 portaavions van atacar la Flota del Pacífic mentre que estava ancorada al port de Pearl Harbor i, en dues onades atacants, van sembrar la destrucció de la línia de batalla i de les instal·lacions militars que defensaven la base.
A bord de lArizona, l'alarma d'atac aeri sonà cap a les 07:55, i el vaixell es dirigí poc després cap al quarter general. Poc després de les 08:00, una bomba llançada a gran alçada pel torpediner Nakajima B5N "Kate", que provenia del portaavions Kaga va impactar al costat de la torreta 4 i va rebotar a la coberta inferior, iniciant un petit incendi que causà danys menors.